Comentari sobre Los “diálogos ciudadanos”: Chile ante el giro deliberativo de Francisco Soto i Yanina Welp – Aitor Díaz Anabitarte

El debat al voltant de la participació i la representació en els sistemes democràtics suposa, per ell mateix, discutir sobre l’essència mateixa del sistema i, per això, de la democràcia, tant si l’entenem com un mecanisme de presa de decisions col·lectives (és a dir, subratllant-ne el caràcter procedimental) com si l’entenem com un valor, com un element fonamental teòric que ens ha d’orientar a l’hora de configurar un sistema de gestió dels assumptes públics.

En aquest context de debat, la recent monografia de Francisco Soto i Yanina Welp parteix de la constatació d’una certa reconfiguració de les relacions entre institucions i ciutadania. Així, davant d’un possible augment de la pèrdua de legitimitat de les institucions representatives (on inclouen, també, els textos constitucionals) afirmen i proposen, sense oblidar els possibles problemes que d’això se’n derivin, els mecanismes de democràcia directa com una possible teràpia i una solució viable.

Per arribar a aquesta conclusió, els autors analitzen les diverses definicions de participació i democràcia directa tot constatant un hipotètic gap entre la ciutadania (els representats) i els polítics professionals (els representants). A partir d’aquí, i sense deixar de banda la proposta dels “diàlegs ciutadans” que han tingut lloc durant l’any 2016 a Xile per promoure i configurar la creació d’un nou text constitucional, l’estudi d’aquests dos acadèmics llatinoamericans sosté la validesa de tres tesis: (I) les democràcies avançades no poden obviar la inclusió i activació de mecanismes de participació ciutadana perquè són un element clau d’inclusió de la ciutadania en el procés polític i, per tant, una garantia de major legitimitat. (II) Els mecanismes de democràcia directa que s’expressen a través del vot són condició necessària però no suficient. Cal, en aquest sentit, la inclusió de processos de deliberació autònoms que facilitin la formulació o l’enfortiment de capital polític per tal de donar més i millors arguments per defensar les diferents propostes i posicions. (III) Els processos de canvi o reforma constitucional (objecte d’estudi de la monografia que aquí es presenta) han generat, o poden generar, noves formes de participació que poden permetre una millor inclusió de la ciutadania o bé un enfortiment de la democràcia com a sistema i també com a valor.

Així, amb la intenció de defensar, exposar i explicar aquestes tres tesis, el llibre s’estructura en set capítols. En el primer capítol es fa una revisió de l’estat de la qüestió dels mecanismes de participació directa. El segon capítol serveix per revisar el paper de les constitucions en processos de transició política. El tercer capítol es centra en l’experiència constitucional xilena de 1980 i demostra les carències d’aquest sistema en termes de participació política inclusiva. El quart capítol serveix per introduir una primera solució general a través del concepte d’assemblea constituent a Llatinoamèrica, amb un especial interès en la possible implementació d’un model similar en el cas xilè. El cinquè capítol aborda de forma conjunta dos arguments sorgits fins ara; és a dir, es centra en la participació ciutadana en processos constituents. El sisè capítol es centra en l’experiència dels “diàlegs ciutadans” que han tingut lloc a Xile durant l’any 2016 en el marc de la creació d’una nova constitució sobre la base d’un model més participatiu i deliberatiu. Finalment, el capítol setè serveix de conclusió de la monografia i hi trobarem recuperats aquells debats i conceptes més destacats, així com també les possibles preguntes pertinents (algunes amb proposta de resposta) que es puguin generar en aquest debat a partir d’ara.

En conclusió, la monografia que aquí es presenta es proposa reprendre un debat que ve de lluny i que va per llarg. No obstant això, l’anàlisi proposada per ambdós autors resulta una bona aproximació a la qüestió, tant per les seves referències teòriques com per l’anàlisi en profunditat de casos en el context llatinoamericà en general, i xilè en particular.

Nota sobre els autors:

Francisco Soto: Doctor en dret per la Universitat de Barcelona. Professor de dret constitucional i ciència política a la Universitat de Xile.

Yanina Welp: Doctora en ciències polítiques i socials per la Universitat Pompeu Fabra. Directora regional per a Amèrica Llatina i investigadora del Centre for Research on Direct Democracy (C2D) de Zurich.

 

Recensió bibliogràfica de:
Soto, Francisco; Welp, Yanina. «Los “diálogos ciudadanos”: Chile ante el giro deliberativo». Santiago de Chile: LOM Ediciones, 2017, 226 p.

 

Aitor Díaz Anabitarte
Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret
Facultat de Dret. Universitat de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s