Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques – Marc Valls Estefanell

Una vegada més, la tecnologia ens posa a prova. Aquest cop, de la mà dels drons. El creixement del sector és imparable i les oportunitats econòmiques són infinites. Sigui com sigui, la proliferació d’aquests aparells obliga els estats a regular-ne l’ús. Però quin paper pot jugar Catalunya davant aquest escenari?

Els drons, tot i ser pilotats per control remot, són aeronaus i per això la legislació que se’ls aplica és l’aeronàutica que cada país ha desenvolupat d’acord amb la norma magna del dret aeronàutic, que és el Conveni de Chicago de 1944. Catalunya, tot i tenir competències per regular la indústria dels drons, no pot regular-ne el vol perquè no és un estat independent, factor clau per tenir sobirania plena i exclusiva en el seu espai aeri situat sobre el seu territori. Actualment, l’espai aeri espanyol està blindat, jurídicament parlant, tant pel Conveni de Chicago com per la Constitució espanyola i, conseqüentment, per la Llei 48/1960 sobre navegació aèria.

En definitiva, Catalunya o acaba sent un estat independent o no podrà regular l’ús dels drons. En el cas d’una Catalunya independent, hi poden haver diversos escenaris a l’hora de desenvolupar el règim jurídic sobre els drons, tenint en compte la pertinença o no a la UE.

El primer escenari per contemplar seria que Catalunya esdevingués un estat membre de la UE. En aquest cas, difícilment podria adoptar una legislació pròpia respecte dels drons, atès que, probablement, ja estaria en vigor la legislació europea al respecte, la qual serà d’aplicació obligatòria a tots els estats membres.

L’altra opció és que Catalunya no esdevingués un estat membre de la UE, en aquest cas, tindria més llibertat a l’hora de desenvolupar la seva legislació específica sobre els drons. Una opció pràctica seria fer una llei calcada a l’europea i d’aquesta forma funcionar igual que els països del seu entorn. Una altra opció seria fer una llei més flexible que l’europea que permeti una major llibertat d’actuació i d’aquesta forma un desenvolupament més ràpid del sector. En qualsevol cas, convindria que la regulació jurídica del sector estigués alineada amb l’estratègia que el país volgués adoptar per aprofitar o no les oportunitats de desenvolupament que els drons poden oferir.

Des d’establir una forta aliança tecnològica amb Israel, fins a fer de Barcelona una ciutat laboratori dels drons i altres tecnologies disruptives, passant per convertir l’aeroport d’Alguaire en la base de drons militars més gran del sud d’Europa, són tres idees estratègiques de futur per potenciar el sector dels drons a Catalunya, per tal que el país esdevingui un dels líders del sector a escala mundial. Idees que semblen polèmiques i agosarades, però que poden servir de base per iniciar un procés de reflexió i debat sobre si volem o no que els drons siguin una oportunitat de creixement i desenvolupament per al nostre país i, si s’escau, determinar quines decisions estratègiques haurem de prendre per aconseguir-ho.

Mentrestant, des de 2014 l’Estat espanyol ja ha aprovat tres normes específiques dels drons. La vigent és el Reial Decret 1036/2017, de 15 de desembre, pel qual es regula la utilització civil de les aeronaus pilotades per control remot. Els punts més esperats i atractius d’aquesta nova norma són, entre d’altres, poder sobrevolar zones urbanes, volar en espai aeri controlat i volar de nit. No obstant, els requisits per a volar dins d’aquests escenaris són molt exigents i restrictius. A més, la cosa es complica si es té en compte que no existeix un protocol establert per part d’AESA per a volar en la majoria d’aquests escenaris. En canvi, les operadores de drons que no tinguin interès a gaudir d’aquestes novetats, no tindran cap mena de problema per volar, ja que en aquest sentit tot segueix igual respecte de l’anterior normativa. En definitiva, Catalunya és un gran plató i aquesta regulació no hi està a l’altura, es queda curta, sobretot, des del punt de vista audiovisual.

 

Marc Valls Estefanell
Expert legal en drons i màquines autònomes

 

També us pot interessar aquest article homònim del mateix autor publicat al número 55 de la Revista Catalana de Dret Públic “Drons: una oportunitat per a Catalunya? Reflexions jurídiques i propostes estratègiques

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s