El Reial Decret 128/2018, de 16 de  març: règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter estatal. Anàlisi comparada entre la normativa anterior i l’actual – Isidre Llucià i Sabarich

Em proposo d’analitzar les principals diferències entre el Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FHN) i la legislació fins ara en vigor, i aquest n’és el resultat. M’he cenyit a una anàlisi escrupolosa sense afegir-hi ni literatura innecessària, ni valoracions o criteris personals, atès el caràcter del treball i més enllà de les meues pròpies conviccions sobre la cosa pública en general i de les funcions objecte d’aquest treball en particular.

D’entrada, en virtut de la disposició final primera, tot el contingut del Reial Decret 128/2018 passa a tenir caràcter de norma bàsica.

La Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, va modificar la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de règim local en allò relatiu als funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, essencialment a través de la inserció de l’article 92 bis.

Segons la mateixa exposició de motius del Reial Decret 128/2018, de 16 de març, pel qual es regula el règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional, l’objectiu és el de reforçar i clarificar les funcions reservades als FHN, especialment la funció interventora, per tal d’aconseguir el control economicopressupostari amb molt més rigor, amb el propòsit de  “contribuir a millorar la presa de decisions dels càrrecs electes”. De fet, en molts casos ja s’estava aplicant per disposició normativa a les lleis anteriorment citades, de manera que el Reial Decret 128/2018 el que fa es posar ordre a la dispersió normativa existent amb anterioritat a la seva entrada en vigor.

D’altra banda, atesa la importància de les seves funcions a les corporacions locals, i la sensible incidència en l’interès general, es vol  garantir una major professionalitat i eficàcia en l’exercici de les funcions, així com facilitar una gestió més eficaç i homogènia del conjunt del col·lectiu d’habilitats a tot el territori de l’Estat.

Procedint a l’anàlisi concreta de la nova regulació, en relació amb l’anterior, trobem, pel que fa a l’assessorament legal atribuït a la funció pública de secretaria, que no es produeix un canvi substancial. Tot i així, caldria posar de manifest el següent:

  1. Obre la porta a exercir altres funcions que siguin encomanades als secretaris per l’ordenament jurídic.
  2. Estableix que es faciliti l’obtenció de còpies de la documentació de la convocatòria de l’òrgan col·legiat, quan fos sol·licitada pels seus membres.
  3. Obliga a publicar les actes a la seu electrònica de la corporació.
  4. S’afegeix la funció de portar i custodiar, si s’escau, el registre de convenis.
  5. Estableix l’informe previ en els supòsits següents:
    • Aprovació o modificació d’ordenances, reglaments i estatuts rectors d’organismes autònoms, societats mercantils, fundacions, mancomunitats, consorcis o altres organismes públics adscrits a l’entitat local.
    • Adopció d’acords per a l’exercici d’accions necessàries per a la defensa dels béns i drets de les entitats locals, així com la resolució de l’expedient d’investigació de la situació dels béns i drets que es presumeixin de la seva propietat, sempre que aquesta no consti, a fi de determinar-ne la titularitat.
    • Procediments de revisió d’ofici d’actes de l’entitat local, a excepció dels actes de naturalesa tributària.
    • Resolució de recursos administratius quan per la naturalesa dels assumptes així es requereixi, excepte quan s’interposin en el si d’expedients instruïts per infracció d’ordenances locals o de la normativa reguladora de trànsit i seguretat viària, o es tracti de recursos contra actes de naturalesa tributària.
    • Quan es formuli contra actes de l’entitat local algun dels requeriments o les impugnacions que preveuen els articles 65 a 67 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases del règim local.
    • Aprovació i modificació de relacions de llocs de treball i catàlegs de personal.
    • Aprovació, modificació o derogació de convenis i instruments de planejament i gestió urbanística.
  6. Estableix l’assistència al president de la corporació, juntament amb l’interventor, per a la formació del pressupost, a efectes procedimentals i formals, no materials.

On trobem un canvi més gran, per l’increment de funcions i obligacions, és en la funció de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària i en la funció de comptabilitat, totes elles atribuïdes a la intervenció.

Efectivament, la redacció del Reial Decret incideix molt més i amb més detall en el conjunt d’obligacions no negligibles en cap cas. Així ho veiem quan es refereix a la funció de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària i funció de comptabilitat, incloent-hi conceptes com el control permanent, el control d’eficàcia i el control de subvencions.

Separa explícitament la funció de control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, de la funció de comptabilitat, i, al mateix temps, divideix la primera en: a) funció interventora, i b) el control financer en les modalitats de funció de control permanent i l’auditoria pública, incloent en totes dues el control d’eficàcia, i afegint-hi com a novetats: les actuacions de control que l’ordenament jurídic atribueix a l’òrgan interventor, com ara el control de subvencions i ajudes públiques; l’emissió d’un informe previ a la concertació o modificació de les operacions de crèdit; l’emissió d’un informe previ a l’aprovació de la liquidació del pressupost; i l’emissió dels informes i certificats en matèria economicofinancera i pressupostària i la seva remissió als òrgans que estableixi la seva normativa específica, és a dir, bàsicament als òrgans de l’Estat.

La funció de comptabilitat, que fins el nou ordenament estava inclosa en les funcions de tresoreria, passa ara a la funció d’intervenció i comprèn tot allò que determinava l’article 4 del Reial Decret 1174/1987 més tot el que hi afegeix el Reial Decret 128/2018. Aquest Reial Decret també introdueix canvis a l’hora d’assignar tasques a la funció de comptabilitat, de manera que accions que fins ara eren assignades explícitament a la intervenció pròpiament dita ara passen a la funció de comptabilitat.

Aquestes funcions de nova incorporació —insistim que són de nova incorporació al Reial Decret 128/2018, però que ja s’estaven desenvolupant a través del que les disposicions de diversa legislació sectorial ja havien desplegat— són:

  • portar i desenvolupar la comptabilitat financera i la d’execució del pressupost; formar els estats integrats i consolidats dels comptes que determini el ple de la corporació; coordinar les funcions o activitats comptables de l’entitat local, emetre les instruccions tècniques oportunes i inspeccionar-ne l’aplicació;
  • organitzar un sistema adequat d’arxivament i conservació de tota la documentació i informació comptable;
  • inspeccionar —la legislació anterior utilitzava el mot comprovar— la comptabilitat dels organismes autònoms, de les societats mercantils dependents de l’entitat local, així com de les seves entitats públiques empresarials;
  • elaborar la informació a què es refereix l’article 207 del TRLHL RDL 2/2004, i remetre-la al ple de la corporació, per mitjà de la presidència, en els terminis i amb la periodicitat establerts;
  • elaborar l’avançament de la liquidació del pressupost corrent que s’ha d’unir al pressupost de l’entitat local;
  • determinar l’estructura de l’avançament de la liquidació del pressupost corrent;
  • la gestió del registre comptable de factures i el seu seguiment per complir els objectius de la Llei 3/2004, i de la Llei 25/2013;
  • la remissió de la informació economicofinancera al Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, al Tribunal de Comptes i als òrgans de control extern.

Pel que fa a la funció de tresoreria, la responsabilitat administrativa passa a ser, ara, la direcció de l’òrgan corresponent, dels serveis de gestió financera i dels serveis de gestió d’ingressos i recaptació de l’ens local. És important remarcar que la tresoreria municipal ha deixat de ser un servei administratiu per esdevenir un òrgan de gestió.

Les noves funcions del tresorer o tresorera són les següents:

  • aportar la informació relativa a la previsió de pagament a proveïdors de manera que es garanteixi el compliment del termini màxim que fixa la normativa sobre morositat;
  • la subscripció de les actes d’arqueig;
  • l’elaboració dels informes que determini la normativa sobre morositat relativa al compliment dels terminis previstos legalment per al pagament de les obligacions de cada entitat local;
  • la proposta de concertació o modificació d’operacions d’endeutament i la seva gestió d’acord amb les directrius dels òrgans competents de la corporació;
  • l’elaboració i l’acreditació del període mitjà de pagament a proveïdors de l’entitat local, altres dades estadístiques i indicadors de gestió que, en compliment de la legislació sobre transparència i dels objectius d’estabilitat pressupostària, sostenibilitat financera, despesa pública i morositat, hagin de ser subministrats a altres administracions o publicats a la web o altres mitjans de comunicació de l’entitat, sempre que es refereixin a funcions pròpies de la tresoreria.

Afegirem que en les corporacions en la quals la secretaria està classificada de 3a, el lloc s’ha reservat als secretaris-interventors, de manera que, allí on no hi hagi una agrupació per al sosteniment en comú del lloc de tresoreria, el titular de la secretaria-intervenció passarà a ser el secretari-interventor-tresorer.

Altres novetats que incorpora el RD 128/2018, són:

  • els FHN passen a ser òrgans;
  • la possibilitat d’agrupar en un lloc únic d’intervenció, per al sosteniment en comú, les entitats locals on les secretaries estiguin classificades de segona o tercera classe;
  • les entitats locals la secretaria de les quals estigui classificada en classe 2a i 3a es poden agrupar entre si per al sosteniment en comú d’un lloc únic de tresoreria, al qual correspon la responsabilitat administrativa de les funcions pròpies d’aquest lloc de treball en tots els municipis agrupats;
  • les entitats locals poden crear altres llocs de treball que tinguin atribuïdes funcions de col·laboració immediata i auxili a les de secretaria, intervenció i tresoreria. Aquests llocs de treball estan reservats a FHN, que exerceixen les seves funcions sota la dependència funcional i jeràrquica del titular de la secretaria, intervenció o tresoreria, respectivament. Els correspon la substitució dels titulars dels llocs de secretaria, intervenció i tresoreria, en els casos de vacant, absència, malaltia o concurrència de causa d’abstenció o recusació legal o reglamentària d’aquests. La nova figura del «lloc de col·laboració» és una eina que obre una interessant fórmula de suport i funcionament dins l’estructura organitzativa i de gestió dels ens locals, que pot ser molt útil en allò que fa referència als FHN;
  • tant la possibilitat d’agrupacions citades com la classificació dels llocs de treball de col·laboració correspon a la comunitat autònoma;
  • per als nomenaments provisionals, ja no cal l’autorització de la corporació, sinó simplement un informe favorable;
  • una novetat no menor és la titulació que es demana per a participar en les proves selectives, en el sentit que qualsevol títol de grau hi dóna dret.

Pel que fa als apartats relatius a la classificació de llocs de treball, selecció i provisió, situacions administratives i règim disciplinari, l’anàlisi posa de manifest que no hi ha grans novetats, més enllà d’una exposició més minuciosa i ordenada del conjunt de normativa dispersa entre diverses disposicions.

Sobre l’ingrés, la selecció i la provisió, no hi ha modificacions substancials. En tot cas la redacció de la norma recull de forma força clara, i en un sol document, totes les possibilitats que es poden donar. La selecció continua exclusivament en mans de l’Estat, igual que la provisió ordinària i unitària, mentre que les comunitats autònomes poden intervenir en les altres formes de provisió de l’art. 48 (nomenaments provisionals, comissions de serveis, etc.).

I finalment, i pel que fa al règim disciplinari, el RD 128/2018, sense introduir novetats de gran transcendència, sí que regula de forma molt més detallada i extensa tot allò que fa referència als diferents supòsits, instruments, òrgans i en definitiva al conjunt de l’ordenament corresponent a la potestat disciplinària relativa als FHN.

Isidre Llucià i Sabarich
Secretari-interventor d’Administració local

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s