La pacificació en l’àmbit local: apropament als reptes de la seguretat des de la conflictologia – Xavier Pastor

Seguretat versus inseguretat

Generalment, quan es parla de seguretat es posa l’èmfasi en les accions d’altres persones i grups que posen i poden posar en perill la nostra integritat física i el nostre benestar individual i col·lectiu. Es parla de crims, de robatoris, d’agressions físiques i verbals, d’atemptats cap a les nostres propietats, etc.

En aquestes circumstàncies, la sensació de qui sent parlar o llegeix sobre seguretat és d’inseguretat, ja que es comenten les accions que volen pal·liar els governs i els cossos policials abans que les mesures que proposen .[i]

Les paraules són importants, ja que en funció de la paraula que escollim per definir una cosa o explicar una situació pensarem d’una determinada manera. D’això els experts en comunicació en diuen el “marc cognitiu o marc mental”. Precisament, al llibre No pienses en un elefante, George Lakoff, l’autor, professor i investigador de lingüística cognitiva de la Universitat de Califòrnia, explica la importància en la selecció, ús i combinació d’unes paraules que relacionades entre elles i incorporades en un discurs formen un marc cognitiu que ens dota d’una manera d’interpretar la realitat, d’enfocar determinats problemes i d’establir solucions. Amb aquest marc es reforça i es crea un clima d’opinió.

I tot i que el llenguatge i la combinació de paraules és important, no tot acaba aquí. La tipologia d’intervenció i la figura professional escollides per abordar i intervenir en cada conflicte de seguretat esdevé cabdal. M’explico. No és el mateix —i per tant no requereix el mateix tipus d’intervenció— un conflicte d’alta intensitat, com per exemple un intent d’homicidi, que un de baixa intensitat, ocasionat per un problema de sorolls, tot i que el soroll pugui ser molt destructiu. Cada conflicte exigeix una gestió específica i adaptada al problema i al context, un procediment i un professional especialitzat.

Per aquest motiu, tot i que el compendi de coneixements de la conflictologia es pot aplicar a totes dues tipologies de conflictes, els d’alta i de baixa intensitat, ja que incorpora sistemes i tècniques de diferents disciplines científiques sense l’ús de la violència, és molt eficaç per abordar i donar resposta als conflictes en l’àmbit local, els de baixa intensitat. Per què? Perquè són els més nombrosos i els que preocupen més a la ciutadania en el dia a dia, i als quals els mateixos ciutadans poden trobar, amb l’ajuda d’un tercer mediador o facilitador, un acord o una solució als seus problemes. I perquè són els conflictes sobre els quals hem tingut l’oportunitat de treballar durant els darrers dos anys en les zones d’oci nocturn, però que altres, des de fa 20 anys, estan aplicant a través de projectes o serveis de mediació comunitària o gestió de conflictes a l’espai públic en molts municipis de Catalunya.[ii]

Seguretat versus pacificació

Les intervencions de la conflictologia es basen en el diàleg —processos en els quals les persones són les protagonistes del procés— i en la recerca de la pau. Pau no entesa com a absència de conflicte, però sí on no es dona o es practica cap forma de violència.[iii]

Eduard Vinyamata, un dels autors que més ha escrit sobre aquest concepte, ens diu que: “El nou model que sustenta la conflictologia ens descobreix una altra manera de fer (…) Pretén solucionar els conflictes pacíficament, retornant l’autonomia a les persones, als actors del conflicte, transformant la violència en aquella capacitat i determinació que permeten superar les dificultats i viure en pau”.[iv]

La nostra intervenció en l’àmbit local parteix de la conflictologia i pels motius fins ara explicats creiem que és millor parlar de pacificació abans que de seguretat.

Aquest model implica una nova manera de gestionar el conflicte col·lectiu implicant les parts en conflicte mitjançant la confiança; allunyada de la tradicional imposició —com a forma de violència— de les solucions. El conflicte deixa de ser negatiu, ja que el que el fa ser és la forma que ens dotem d’afrontar-lo.

El model basat en la resolució pacífica dels conflictes comença a consolidar-se als Estats Units a partir dels anys seixanta com a proposta alternativa o complementària a les existents per resoldre conflictes en general, però especialment locals, comunitaris. En aquell moment amplis sectors de la societat comencen a qüestionar els models tradicionals de tractament dels conflictes.

En els conflictes en l’oci nocturn, les qüestions principals són el soroll i l’incivisme. Aquest tipus de conflictes han esdevingut amb els temps conflictes importants per a la ciutadania. En aquests conflictes, com en la resta d’altres àmbits, la confrontació entre les parts implicades només comporta una escalada conflictual, augment de la tensió i manteniment en el temps del conflicte. La presència policial i les resolucions judicials tampoc resolen els problemes, ja que tard o d’hora tornen a aparèixer.

Per tots aquests motius, els conflictes en l’oci nocturn requereixen intervencions que promoguin la recerca d’acords entre les parts implicades i afectades, i de la generació de consens respecte a com abordar i gestionar aquestes problemàtiques a mitjà i a llarg termini. Això és el que pot aportar la incorporació de la conflictologia, en concret de la mediació, com a sistema per a la gestió d’aquests conflictes.

Al cap i a la fi, en l’oci nocturn es donen les premisses necessàries per a l’aplicació de la mediació: el conflicte no s’acaba de solucionar, els operadors que ho han de fer no són prou —policies—, hi ha com a mínim dues o més parts, cadascuna té una posició i uns interessos i cal dotar-se d’espais de diàlegs per tal que els actors parlin i arribin a acords o a solucions.

Intervencions des de la conflictologia

Quines són les principals característiques de la intervenció des de la conflictologia en l’oci nocturn?

– S’aplica la tècnica de la mediació i altres dels processos de resolució de conflictes: negociació, facilitació, intermediació, etc.

– Es fa de nit en zones en què hi ha locals d’oci nocturn i en els espais públics adjacents.

– Hi ha conflictes relacionats amb el soroll, la música, l’oferta dels bars musicals, el consum d’alcohol al carrer, per comportaments incívics.

– Són conflictes de baixa intensitat, és a dir, no hi ha violència física.

– L’objectiu no és imposar unes normes, sinó que a través de la relació i la comunicació es puguin conèixer les causes que provoquen els conflictes i que siguin els mateixos implicats els que modifiquin els comportaments per tal d’assolir la convivència pacífica.

– Es dona quan hi ha activitat dels locals d’oci nocturn, però sobretot per l’increment del nombre d’activitat del locals i d’usuaris i d’usuàries, a la temporada d’estiu.

– La franja horària és de nit i de matinada.

– Els llocs on es duu a terme són els bars, pubs i discoteques. Tanmateix, també es poden incorporar les terrasses dels hotels i els restaurants.

Mediadors, què i com ho fan?

Les intervencions de mediació nocturna o de gestió de conflictes en zones d’oci nocturn s’han efectuat en les poblacions següents: Platja d’Aro, Calella (Maresme), Badalona, Castelldefels i L’Hospitalet del Llobregat.

Les accions dels mediadors es dividien en 3 grans àmbits:

Primer. Observació i detecció de conflictes o de factors que predisposen a l’aparició de conflictes

La policia local facilita informació dels casos de conflicte. Els mediadors disposen d’una octaveta que explica quin és l’objectiu del servei i com accedir-hi. Aquest recurs és un element que facilita la presentació del servei als locals de nit i als ciutadans i el contacte i el diàleg amb els usuaris. Aquest contacte facilita la recollida de casos de conflicte i la intervenció posterior. Paral·lelament, els mediadors estableixen un pla de treball cada nit del servei amb una ruta pels locals i pels carrers.

Segon. Anàlisi i intervenció

El fil conductor és mantenir una actitud positiva i un diàleg obert a partir de la conversa amb tots els agents. Cal presentar-se i a continuació mostrar-se col·laboradors amb els locals i amb curiositat per conèixer els usuaris.

A partir del treball de carrer i de la informació de la policia, l’equip de mediadors  disposa de la informació dels conflictes. Ara és el moment d’analitzar-los i decidir el tipus d’intervenció.

La mediació s’aplica generalment en casos de conflictes entre locals i els veïns d’habitatges propers als locals per causes del soroll de la música i dels usuaris a la porta dels locals o al carrer.

Abans de decidir el tipus d’intervenció, es considera necessari copsar quina és la causa que genera el conflicte i els factors que predisposen la seva aparició.

Tercer. Contacte i relació amb locals i usuaris

Malgrat que ja s’ha esmentat abans, aquesta acció està present en tot moment. El motiu? La iniciativa és de l’Ajuntament, en concret de la Policia Local. Des d’aquest punt de vista, els locals de nit, pubs i discoteques poden interpretar que la mediació ve abans a controlar l’activitat de pubs i discoteques que a gestionar els conflictes que es generen. Si s’imposava aquesta visió es perdia l’oportunitat d’aconseguir l’ajuda dels locals i per tant l’acció queda limitada. Al cap i a la fi, qui coneix millor els conflictes que es produeixen en les zones d’oci nocturn que les persones que treballen en els locals?

En aquest sentit, és primordial generar un sentiment de confiança amb els mediadors nocturns, deixant clar d’entrada quina és la feina que es ve a fer.

La mediació nocturna ve a sumar com una mesura més de les ja existents, per tal de mantenir i assolir un oci nocturn de qualitat.

Conclusions: aportacions de la mediació nocturna

De tot el que s’ha comentant fins ara, hi ha un qüestió primordial que no s’ha dit, però que resulta crucial: durant la nit, a més de l’actuació policial quan hi ha conflictes d’alta intensitat, no hi ha cap altre servei que conegui i analitzi els conflictes de les zones d’oci nocturn. Per aquest motiu, l’actuació de mediació, només pel fet de desenvolupar-se de nit i de matinada, té una aportació molt valuosa: la presència dels mediadors amb la consegüent obtenció d’informació del que passa, de la qual fins ara no es disposava.

Aquest nivell de presència i informació és molt rellevant per a la convivència pacífica al municipi i per al disseny de polítiques públiques i de presa de decisions per part de l’Ajuntament en aquesta direcció.

La mediació nocturna no és la panacea als conflictes derivats de l’oci nocturn, sinó que esdevé una mesura de les més potents pel seus objectius i metodologia de les que ja existeixen, ja que s’intervé a partir dels factors i les causes, i no només sobre els símptomes.

Permet desbloquejar conflictes que fins ara només eren denúncies.

Tot plegat ofereix una via de treball que, segons dades dels cossos de policia, permet reduir al 50 % el nombre de trucades d’avisos i de queixes de la ciutadania respecte a l’oci nocturn a Platja d’Aro o al 100 % en el cas de Castelldefels.

 

Xavier Pastor Pérez, conflictòleg i politòleg.

 

Referències bibliogràfiques i a Internet

AA.VV. (2008). Conflictes i conflictologia. Barcelona: UOC.

Galtung, Johan. (1999). Tras la violencia, 3R: Reconstrucción, reconciliación, resolución: afrontando los efectos visibles de la guerra y la violencia. Bilbao: Gernica Gogoratuz i Bakeaz.

Lakoff, George (2007). No pienses en un elefante: Lenguaje y debate político. Madrid: Complutense

Pastor, Xavier et al. (2004). Mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya: Una guia per a la governabilitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill.

Pastor, Xavier (2009). Acord i consens. La mediació comunitària i la gestió alternativa de conflictes a Catalunya. A: AA.VV. (2009), Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Generalitat de Catalunya.

Pastor, Xavier (2012). Conflicte públic: 30 articles breus sobre la resolució de conflictes a Catalunya. Girona: Etervisual.

Pastor, Xavier; Carrera, Eduard (2013). La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya. El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns. Barcelona: Working Papers, 316, Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).

Vinyamata, Eduard (2007). La conflictologia. Barcelona: Editorial UOC.

[i] Vet aquí que, en els darrers anys, des dels cossos policials les accions vagin encaminades a resoldre els conflictes que es generen, però alhora a fer accions per millorar la percepció de seguretat de la ciutadania i que en les enquestes dels centres de investigació sociològica es facin preguntes sobre la percepció de seguretat de la ciutadania.

 

[ii] En les obres següents, podeu veure el naixement i evolució de la gestió alternativa de conflictes i la mediació comunitària a Catalunya, des de l’any 2000 fins el 2013: Pastor, Xavier; et al. (2004). Mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya: Una guia per a la governabilitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill; AA.VV. (2008). Conflictes i Conflictologia. Barcelona: UOC; AA.VV. (2009), Materials del Llibre Blanc de la Mediació a Catalunya. Barcelona: Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada, Generalitat de Catalunya; Pastor, Xavier et al. (2004). Mediació comunitària i gestió alternativa de conflictes a Catalunya: Una guia per a la governabilitat. Barcelona: Fundació Jaume Bofill; Pastor, Xavier; Carrera, Eduard (2013). La gestió del conflicte públic i la mediació comunitària a Catalunya. El cas del cost dels conflictes a les comunitats de propietaris i veïns. Barcelona: Working Papers, 316, Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICPS).

 

[iii] A la pàgina 37 del llibre La conflictologia, d’Eduard Vinyamata, publicat l’any 2007 a l’editorial UOC, aquest autor relaciona i defineix què vol dir gestionar el conflictes des de la no-violència quan diu: “El nou model que planteja la conflictologia prové de l’aprofundiment en la no-violència. Canviar de paradigma de violent a no violent vol dir abandonar, per convicció i per sentiment, les formes violentes: l’autoritarisme, el centralisme, la recerca del poder i l’obsessió pel control i la seguretat del sistema establert. Vol dir renunciar a l’engany, a la repressió i a la limitació de la llibertat com a excusa per garantir la seguretat o l’estabilitat, l’acaparament de béns, el recurs constant a la norma i a la llei com a sistema de regulació de la convivència.”

 

[iv] Vinyamata, Eduard (2007). La conflictologia. Barcelona: Editorial UOC, pàgina 31.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s