I Jornada d’Estudis Víctor Ferro Pomà: “El dret públic català” – Anna Arnall Duch

El passat 15 de febrer la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la I Jornada d’Estudis Víctor Ferro Pomà, que busca ser la primera d’un conjunt de trobades bianuals que tinguin com a objectiu donar a conèixer estudis sobre el dret i alhora homenatjar la figura del jurista i historiador que dona nom a les jornades. Ferro Pomà destaca per la seva obra, rigorosa i de qualitat, que Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, va qualificar de “tresor” en el discurs d’inauguració de l’acte.

Aquesta primera trobada, que va tenir lloc a la seu de l’IEC, va portar per títol “El dret públic català” i es va distribuir en sis ponències i dues taules rodones. El matí van tenir lloc les ponències relatives al dret públic català en etapes medievals i fins al segle XVIII; mentre que a la tarda es van concentrar les intervencions que abordaven el dret públic català dels darrers segles fins a l’actualitat.

La primera conferència, amb el títol “El Govern a la Corona d’Aragó i a Catalunya”, va anar a càrrec del doctor Tomàs de Montagut Estragués, de la Universitat Pompeu Fabra. Montagut va descriure les estructures juridicopolítiques de la Corona d’Aragó, les quals estan basades en la noció de “iurisdictio” (jurisdicció). La jurisdicció és la potestat pública descendent de la gràcia de Déu que recau sobre el monarca i que inclou competències en l’àmbit legislatiu, judicial i governatiu. Segons Montagut, en la Corona d’Aragó es van combinar diversos graus de jurisdicció: la jurisdicció universal, l’especial, la local, la personal i la dels gremis, les quals mantenien una relació més de simbiosi i coordinació que no pas de jerarquia. Amb l’arribada de l’Humanisme, però, es produeix un gir antropològic en què l’home substitueix Déu com a punt central capaç d’organitzar la societat, la qual cosa afecta les estructures juridicopolítiques i la jurisdicció evoluciona cap a la sobirania. És en aquests moments que neixen les monarquies absolutistes, en què el rei no està obligat a complir el dret, perquè ni pertany ni depèn del dret, sinó que és “d’ell”.Read More »

Maspons i l’esperit del dret públic català – Ferran Armengol Ferrer

maspons-anglasell-jurista-mistic-romantic_1679242068_34990823_651x366

Fa cinquanta anys, el 26 de novembre de 1966, moria, a la seva casa pairal de Bigues, el jurista Francesc Maspons i Anglasell. Per commemorar aquesta efemèride, l’Institut d’Estudis Catalans, amb la col·laboració de la Reial Acadèmia de Legislació i Jurisprudència i la Comissió Jurídica Assessora, ha organitzat una jornada d’estudi que tindrà lloc el proper dia 2 de novembre de 2016, en la qual s’abordaran diversos temes relacionats amb les qüestions jurídiques i socials que més van interessar Maspons i Anglasell com el dret català, públic i privat, l’europeisme, l’autodeterminació dels pobles i l’educació de la joventut. En síntesi, un primer punt de partida amb la idea d’aconseguir una recuperació més àmplia del personatge i la seva obra.

Actualment poc conegut, Francesc Maspons fou, tanmateix, un intel·lectual destacat en el catalanisme del primer terç del segle XX. Nascut el 22 de juliol de 1872, en el si d’una família que havia ocupat un lloc prominent en la vida política i intel·lectual catalana del segle XIX, els seus primers treballs es van inserir en la línia del catolicisme social de Lleó XIII. Ben aviat, però, es va centrar en la defensa del dret civil català davant l’abassegadora influència del codi civil espanyol, denunciant la jurisprudència del Tribunal Suprem, que deixava inaplicades les normes catalanes, divulgant-ne la utilització en la pràctica entre advocats i jutges, impugnant les iniciatives legislatives del Govern espanyol que en limitaven l’aplicació i recuperant les antigues constitucions de Catalunya i l’obra dels juristes catalans anteriors a 1714, com Cancer, Fontanella o Eiximenis. Read More »

L’esfondrament d’un mite: l’habitatge com a dret subjectiu en el marc d’un servei d’interès general i de la funció social de la propietat – Josep M. Moltó i Juli Ponce

ev

Les noves sentències a Catalunya sobre l’habitatge buit i la protecció del dret a l’habitatge

El passat dia 21 d’abril va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona una jornada sobre habitatge i urbanisme. La jornada es va desenvolupar en una aula magna plena a vessar, amb gairebé 300 assistents, inclosos estudiants de dret, gestors públics i especialistes en la matèria (el programa és consultable aquí).Read More »

Workshop sobre els drets del detingut – Joan Lluís Pérez Francesch, Margarita Bonet i Albert Carles

detención-670x446El passat 11 de febrer es va celebrar a l’ICPS (Institut de Ciències Polítiques i Socials), adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona, un workshop dedicat a les darreres reformes penals. Organitzat pel LSTE-Grup (grup de recerca sobre llibertat, seguretat i transformacions de l’Estat) de la UAB, es van tractar diverses qüestions al voltant de les darreres reformes en matèria de drets del detingut.

Les lleis orgàniques 5 i 13 de 2015 de reforma de la LECr, transposen les directives europees que tenien la finalitat de generar un espai policial i judicial amb uns mínims denominadors comuns pel que fa al respecte dels drets humans de les persones detingudes o sotmeses a procediments penals. El compliment d’aquestes condicions mínimes comunes era necessari per al mutu reconeixement de les actuacions i resolucions judicials de tots els estats membres, establertes a en la Decisió Marc del Consell de la UE de 13 de juny de 2002 i a la Llei orgànica 2/2003.Read More »

Congreso Diálogos Judiciales en el Sistema Interamericano de Garantía de los Derechos Humanos – Jorge Ernesto Roa Roa

El congreso ha sido un diálogo sobre el diálogo, en el que participaron todos los actores relevantes, se abordaron todos los temas necesarios y se creó un escenario inmejorable para continuar dialogando.

La sinergia entre la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona, la Suprema Corte de Justicia de la Nación de México y la Corte Interamericana de Derechos Humanos permitió la realización del congreso Diálogos Judiciales en el Sistema Interamericano de Garantía de los Derechos Humanos. El evento tuvo lugar en el campus de la Ciutadella de la UPF durante los días 25, 26 y 27 de febrero.Read More »