Vers una contractació oberta – Agustí Cerrillo i Martínez

 

Els portals de transparència, les dades obertes sobre els contractes i la seva reutilització, les plataformes de serveis per als licitadors, la mineria de dades contractuals, les alertes sobre irregularitats o conflictes d’interessos, els fòrums i les taules de participació en les polítiques de contractació, els pactes d’integritat o el monitoratge cívic dels contractes són algunes manifestacions del govern obert en la contractació pública.

El govern obert persegueix que la ciutadania pugui conèixer l’activitat i el funcionament de les administracions públiques i aquestes puguin escoltar les preferències de la ciutadania i comptar amb la seva participació en la presa de decisions i la seva col·laboració en la implementació de les polítiques públiques i en la prestació dels serveis públics. El govern obert s’estén gràcies a l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació i es basa en la innovació com a valor que promou la millora contínua de l‘activitat de les administracions públiques amb la col·laboració de la ciutadania.

El govern obert té una manifestació específica en la contractació pública en el que es coneix com a contractació oberta. La contractació oberta constitueix una de les principals manifestacions del govern obert a través de la qual es persegueix impulsar principis i valors com ara la transparència, la participació i la innovació en la contractació pública amb l’objectiu de millorar la rendició de comptes, l’eficàcia i eficiència i, en darrera instància, la confiança de la ciutadania en les institucions públiques enfortint la integritat pública i prevenint l’aparició de conflictes d’interessos i casos de corrupció.Read More »

Llum verda del Parlament a la tramitació de la Llei de contractes de Catalunya – Mercè Corretja Torrens

El passat 22 de febrer el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la tramitació de la primera llei de contractes de Catalunya basada directament en el dret europeu. L’entrada en vigor de les noves directives europees de contractació el 19 d’abril de 2016 ha significat un canvi de paradigma en les polítiques de contractació pública en la mesura que permeten desenvolupar models estratègics de contractació pública que no estiguin basats únicament en el preu sinó que també incorporin finalitats d’interès públic com la sostenibilitat, el foment de la responsabilitat social, la innovació o el suport a la petita i mitjana empresa. Un altre dels canvis significatius que incorporen les noves directives és la nova figura de la concessió administrativa basada en la transferència de l’anomenat risc operacional al contractista, és a dir, que el concessionari d’una obra o d’un servei públic l’haurà d’explotar al seu risc i ventura sense que l’Administració pública assumeixi obligacions de responsabilitat patrimonial o d’indemnitzacions en cas que no s’obtinguin els beneficis previstos.Read More »

Més problemes per a les universitats: ara no són administracions públiques – Albert Lladó Martínez

img_92740843_1Tenim les universitats públiques operant sota condicions de funcionament de mera supervivència; això es deu a diferents motius que s’arrosseguen de fa anys, i que sintetitzant excessivament es reduïen, fins ara, a dos. El primer, ben conegut i enquistat, no és altre que la manca de finançament adequat; el segon, encara més antic i més crònic que l’anterior, és l’inadequat funcionament intern de la institució i els millorables lligams amb l’exterior. Doncs bé, ara ens han afegit un tercer problema no menor, de caire jurídic, amb l’entrada en vigor de les noves lleis bàsiques administratives, la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la 40/2015, del règim jurídic del sector públic. El gran canvi que introdueixen pel que fa a les universitats és que han estat explícitament excloses de la condició d’administracions públiques. Quan parlo de la universitat havia utilitzat en alguna ocasió la metàfora del cotxe, explicant que no només anem justos de combustible –el finançament–, sinó que la mecànica és molt vella i s’ha de revisar de dalt a baix –el sistema de govern. Ara, la nova legislació administrativa ens vol fer creure que, a més, no tenim vehicle.Read More »

¿Para qué sirven las proposiciones no de ley? – Esteban M. Greciet

89414-sesion_plenariaEn un artículo publicado hace algunas semanas en Agenda Pública, el Prof. Presno Linera desgranaba una serie de reflexiones sobre la utilidad de las proposiciones no de ley –PNL’s, en el argot de nuestras Cámaras– que no pueden pasar inadvertidas para todo el que esté interesado en el acontecer diario de estas instituciones. De esta forma, nos brinda una ocasión más para el diálogo sobre la necesaria renovación del Parlamento: esta vez, en una de sus funciones más destacadas, que, no obstante, no termina de coger vuelo ante la opinión pública. En este texto nos preguntaremos por qué y avanzaremos algún intento de dar respuesta a la cuestión suscitada.Read More »

Una contractació pública més transparent – Mercè Corretja i Torrens

transpg2El desembre passat l’Oficina Antifrau de Catalunya ha fet públic el Baròmetre 2016 sobre la corrupció a Catalunya. Les dades mostren una lleugera millora en la percepció ciutadana respecte del nivell de corrupció de les administracions públiques catalanes; així, per exemple, el 82,6% de les persones enquestades consideren que la corrupció és un problema molt o bastant greu, enfront del 88,9 % que opinaven el mateix el 2014. També s’ha millorat en transparència (un 58,5% responen que les administracions catalanes són poc o gens transparents, percentatge que l’any 2014 era d’un 65,5%).Read More »