Comentari sobre Los “diálogos ciudadanos”: Chile ante el giro deliberativo de Francisco Soto i Yanina Welp – Aitor Díaz Anabitarte

El debat al voltant de la participació i la representació en els sistemes democràtics suposa, per ell mateix, discutir sobre l’essència mateixa del sistema i, per això, de la democràcia, tant si l’entenem com un mecanisme de presa de decisions col·lectives (és a dir, subratllant-ne el caràcter procedimental) com si l’entenem com un valor, com un element fonamental teòric que ens ha d’orientar a l’hora de configurar un sistema de gestió dels assumptes públics.

En aquest context de debat, la recent monografia de Francisco Soto i Yanina Welp parteix de la constatació d’una certa reconfiguració de les relacions entre institucions i ciutadania. Així, davant d’un possible augment de la pèrdua de legitimitat de les institucions representatives (on inclouen, també, els textos constitucionals) afirmen i proposen, sense oblidar els possibles problemes que d’això se’n derivin, els mecanismes de democràcia directa com una possible teràpia i una solució viable.

Per arribar a aquesta conclusió, els autors analitzen les diverses definicions de participació i democràcia directa tot constatant un hipotètic gap entre la ciutadania (els representats) i els polítics professionals (els representants). A partir d’aquí, i sense deixar de banda la proposta dels “diàlegs ciutadans” que han tingut lloc durant l’any 2016 a Xile per promoure i configurar la creació d’un nou text constitucional, l’estudi d’aquests dos acadèmics llatinoamericans sosté la validesa de tres tesis: (I) les democràcies avançades no poden obviar la inclusió i activació de mecanismes de participació ciutadana perquè són un element clau d’inclusió de la ciutadania en el procés polític i, per tant, una garantia de major legitimitat. (II) Els mecanismes de democràcia directa que s’expressen a través del vot són condició necessària però no suficient. Cal, en aquest sentit, la inclusió de processos de deliberació autònoms que facilitin la formulació o l’enfortiment de capital polític per tal de donar més i millors arguments per defensar les diferents propostes i posicions. (III) Els processos de canvi o reforma constitucional (objecte d’estudi de la monografia que aquí es presenta) han generat, o poden generar, noves formes de participació que poden permetre una millor inclusió de la ciutadania o bé un enfortiment de la democràcia com a sistema i també com a valor.Read More »

‘Terrorismo. Disección de la barbarie’ de Joan Antón-Mellón. Un análisis posible – José Luis Caballero

Introducción

“El terrorismo es un concepto/término/insulto que forma parte del imaginario y de la realidad colectiva de grandes poblaciones humanas, sobre todo en occidente”. Así empieza la obra de Joan Antón-Mellón, “Terrorismo. Disección de la barbarie” como una declaración de principios de lo que pretende la obra, nada más y nada menos que situar el terrorismo en su justo contexto, dar una explicación racional a un fenómeno no actual desde luego, pero sí esencial en la situación política y social en los albores del siglo XXI. Tan arduo trabajo quiere decir que se hace necesario contextualizar el fenómeno, situarlo en su momento histórico, compararlo con el pasado y con el presente y buscar una explicación en lo que podríamos llamar las condiciones objetivas de la sociedad de nuestro tiempo. En definitiva, estudiar un fenómeno que no nace de la nada y que, en el fondo, ha adquirido enorme importancia por varias razones, la primera de las cuales es la enorme resonancia que se le está dando en las sociedades occidentales y desarrolladas.

El 11 de septiembre de 2001 el mundo asistió a una acción violenta que en aquel momento parecía que no se podía encuadrar en ninguno de los conflictos que habían marcado la historia del mundo en los últimos cien años. Cuando se pudo ir descifrando la secuencia de los acontecimientos, desde la caída de las torres gemelas, hacia atrás, hasta el diseño de la operación en algún lugar de la frontera entre Afganistán y Pakistán (algo que todavía permanece en la especulación) empezó lo que podríamos llamar la ceremonia de la confusión más que el esclarecimiento de los hechos. Se dice que la idea inicial fue del pakistaní Jálid Sheij Mohámed quien la presentó al saudí Osama Bin Laden y fueron éste y el “estado mayor” de la organización Al Qaeda los que poco a poco fueron diseñando el plan que llevaría a estrellarse dos aviones contra el World Trade Center, uno contra el edificio del Pentágono y otro más contra el suelo, cerca de la localidad de Shanksville, de camino hacia la Casa Blanca.Read More »

La Revista Catalana de Dret Públic dedica el número 54 al procés sobiranista de Catalunya 

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 54 de la Revista Catalana de Dret Públic dedicat al procés sobiranista de Catalunya amb una secció monogràfica que inclou estudis de juristes i politòlegs reconeguts. L’abordatge és polièdric: el professor de la UPF i lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, analitza el paper de la cambra catalana; el professor de la UB, Eduard Roig, ressegueix el paper del Tribunal Constitucional; i el catedràtic de la UPF, Ferran Requejo, s’aproxima a les democràcies plurinacionals, el federalisme i la secessió des de la teoria política.

Per tal de permetre una perspectiva comparada, completen la secció la professora Elisenda Casañas de l’Edinburgh Law School i els investigadors canadencs Dave Guénette i Alain-G. Gagnon, amb l’explicació dels casos del Regne Unit-Escòcia i el Canadà-Quebec, respectivament. La revista també inclou un dossier documental compilat pel professor associat de la UB, Gerard Martín, que recull i ordena de manera sistemàtica i completa l’enorme volum de documentació que s’ha generat en aquest procés des de la sentència del TC contra l’Estatut, el 2010, fins a l’actualitat.

El número de juny inclou també una secció general amb articles del professor de la Universitat del País Basc, José Ignacio Cubero, sobre drets socials, el professor de la Universitat de Vigo, Roberto Ignacio Fernández, sobre tarifes portuàries, el professor de la UB, Joan Ridao, sobre la sentència del TC que va anul·lar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, i l’adjunt general al Síndic de Greuges, Jaume Saura, sobre la figura de l’Ombudsman del Consell de Seguretat de l’ONU.Read More »

La recerca i la innovació a Catalunya: cap a la convergència amb Europa? – Laura Díez Bueso

bae3e8ad2b2acc3425e96db12d9258db_inventtia-idea-brillant-1156-577-cLa política científica és un dels eixos de les polítiques socioeconòmiques dels estats europeus més avançats i la mateixa Unió Europea ha promogut les Research Innovation Strategies for Smart Specialisation-RIS3, amb la intenció que els estats i regions prioritzin la seva activitat econòmica d’acord amb els seus avantatges competitius i la seva massa crítica. En aquest context, moltes regions europees han pres consciència del potencial de les seves polítiques científiques i aquí destaca Catalunya, que ha desenvolupat des de fa dècades de manera intensa la seva competència en recerca i innovació. Tanmateix, ¿ho ha fet seguint les millors pràctiques i referències europees, és a dir, seguint els models de dret comparat que han desenvolupat països com Alemanya, Àustria o el Regne Unit? Per poder respondre a aquesta transcendental pregunta s’exposen seguidament quins són els models a imitar i en quina situació queda Catalunya respecte a aquests models.Read More »

Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l’àmbit internacional i constitucional – Francisco Claverol Guiu

medio-ambiente1Tot i les importants implicacions que té el problema de la contaminació acústica, tant per a la salut com per a la qualitat de vida que comporta per a la nostra societat, el seu tractament jurídic presenta encara ombres i carències importants.

En aquest sentit, si bé el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals no protegeix explícitament el medi ambient com a tal, el Tribunal Europeu de Drets Humans (la jurisprudència del qual presenta una indubtable transcendència en l’ordenament intern, atès el que disposa l’article 10.2 de la Constitució) ha establert reiteradament, amb una notable jurisprudència extensiva, atenta a les noves tendències i canvis en la societat, que determinats danys ambientals, tot i que no posin en perill la salut de les persones, poden atemptar contra el seu dret al respecte de la vida privada i familiar, i privar-les del gaudiment del seu domicili a través d’ingerències o vulneracions immaterials, com les derivades del soroll. Per tant, el Tribunal incardina la protecció contra el soroll fonamentalment en el dret a la inviolabilitat domiciliària de l’article 8 del Conveni, i considera que la passivitat dels poders públics davant d’ingerències acústiques greus en l’àmbit domiciliari constitueix una vulneració del Conveni per part d’aquests. Read More »