Gürtel, la corrupció infinita – Joan J. Queralt

Fa uns dies la secció segona de la Audiència Nacional (AN) va dictar una sentència de quasi mil set-cents folis sobre una part de la gegantina trama Gürtel, coneguda com a Gürtel I Època (1999-2005). Cal situar-la en el seu context.

En portem tres peces jutjades: els Vestits de Camps, on l’expresident valencià va ser absolt per un jurat popular -detall no menor-, el cas Fitur, ja tancat i amb els seus condemnats entrant ja a presó (altres com Correa, no en surten més que per declarar en els judicis) i el cas del finançament electoral del PP valencià, pendent de sentència en primera instància.

Enfilant ja el judici oral o encara en instrucció queden: Els papers de Bárcenas -per fi sabrem qui és “M. Rajoy”?-, la Visita del Papa a València i el 3% de Bárcenas. Resten també les prevaricacions en l’adjudicació d’obra pública a València amb Correa i el seu conglomerat. Una altra gran peça és la dita Gürtel II Època, que inclou el significativament etiquetat pelotazo de Arganda. Encara més: les contractacions a Xerès, les d’AENA i les de Boadilla del Monte, aquesta amb el PP acusat també de lucre. Una informació amb més detall es pot trobar a Confilegal.

Com es veu aquest sintètic relat de processos judicials, alguns ja amb condemnes en compliment amb penes gens suaus, ofereix un panorama de corrupció sistèmica. Segons el relat de la sentència coneguda el dia 24 de maig, el PP ha esdevingut un partit enganxat a la seva caixa B. Així ha comprat voluntats, ha venut les seves i s’han enriquit personalment militants, mitjancers i el mateix partit, i, en fi, ha pres part a les conteses electorals dopat econòmicament, adulterant el joc net.

En aquest estat de coses, és legítim demanar per què la sentència és un símptoma i no un remei. No és un remei contra la corrupció, atès el volum de xifra negra d’aquest fenomen politicodelinqüencial, i la resposta penal, a la qual sorprenentment els corruptes fien el seu futur, és tardana, parcial i molts cops, per carències i defectes en la tramitació, notablement benigna.Read More »

La lluita eficaç contra la corrupció pública mitjançant els organismes especialitzats.  Quin paper hauria de correspondre a l’Oficina Antifrau? – Òscar Capdeferro Villagrasa

 

06Aquesta entrada del blog posa de manifest la importància de millorar la lluita contra la corrupció pública i presenta alguna de les principals idees exposades en un article publicat al número 53 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre aquest tema, centrat en els organismes especialitzats en la lluita contra la corrupció, com és, en el nostre país, l’Oficina Antifrau de Catalunya.

Tal com diu Adolf Tobeña (Neurología de la maldad, 2017), d’acord amb diversos estudis duts a terme per psicòlegs socials es pot afirmar que la gran majoria de les persones d’una societat estarà disposada a participar en pràctiques de corrupció quan això els resulti favorable.   Evidentment, s’ha demostrat que hi ha persones que sempre respectaran les regles i actuaran de forma prosocial i irreprotxable i d’altres que sistemàticament les ignoraran. Tot i això, el grup majoritari, que estaria al voltant del 65% de la població, analitzarà el context en el qual ha d’actuar per decidir si vol participar en pràctiques corruptes o bé prefereix eludir-les.  En concret, ponderarà la permissivitat, les possibilitats i els beneficis de la corrupció: és un fenomen estès en què sembla que molta gent participa i ningú és mai sancionat? Són molt més elevats els beneficis potencials que la probabilitat de ser castigat?

Quan els beneficis superen amb escreix els riscos de ser descobert i sancionat, i a més resulta relativament senzill corrompre o ser corromput, la corrupció s’estendrà.  Per contra, quan una societat és capaç de dotar-se d’instruments i mitjans suficients en nombre i efectivitat per tal d’evitar, detectar i, si escau, castigar la corrupció, el nivell de corrupció en aquella societat tendirà a disminuir.Read More »

Lectura de la tesi “El Derecho administrativo y la prevención de la corrupción urbanística”, per Òscar Capdeferro

El passat dia 10 de juliol de 2015, el doctorand Oscar Capdeferro Villagrasa va llegir a la Universitat de Barcelona la seva tesi doctoral titulada “El Derecho administrativo y la prevención de la corrupción urbanística” (dirigida pel prof. Juli Ponce Solé i tutoritzada pel prof. José Esteve Pardo), davant un tribunal format pels profs. Joaquim Tornos Mas (Universitat de Barcelona), Manuel Villoria Mendieta (Universidad Rey Juan Carlos ) i Maria De Benedetto (Università degli Studi Roma Tre). A continuació, l’autor de la tesi ens presenta en una breu nota el seu estudi.

L’objecte d’estudi de la meva tesi ha estat la corrupció pública que ha tingut lloc a l’urbanisme contemporani al conjunt de l’Estat espanyol, des de la dècada de 1950 fins a l’actualitat. A falta d’un concepte clar de “corrupció” al Dret o a la doctrina, ha calgut l’elaboració d’un terme de treball. A efectes del meu estudi, s’entén que hi ha corrupció urbanística quan un subjecte que exerceix funcions (públiques) urbanístiques sol·licita, accepta o es proporciona un benefici indegut, per a ell mateix o per a tercers, ja sigui directament o indirectament, servint-se intencionalment del seu càrrec o les seves funcions (públiques i urbanístiques) en profit particular i obviant l’interès general degut.Read More »

A més transparència en la contractació pública menys corrupció – Belén Noguera

La contractació pública és un dels principals camins pels quals discorre l’actuació de les administracions públiques, posseeix una gran importància econòmica i social i, tenint en compte l’aprovació del nou paquet de directives de contractació pública [23 (sobre contractes de concessió), 24 (sobre contractació pública) i 25 (sobre sectors especials)], de 26 de febrer de 2014 –denominades de “quarta generació”–, serà necessari que ens dotem d’una nova regulació que compleixi amb les exigències que aquestes imposen, i donem resposta, entre moltes altres qüestions, a un greu problema que preocupa al 95% de la ciutadania de l’Estat espanyol i que, en definitiva, és la causa principal de la crisi per la qual travessa el model de representació democràtica: la corrupció. La lluita contra la corrupció i contra el favoritisme és un dels objectius de les actuals directives de 2014.Read More »

Contra la Corrupció. Una reflexió sobre el conficte de l’ètica i el poder – M. Àngels Cabasés

Ridao, Joan. Contra la Corrupció. Una reflexió sobre el conficte de l’ètica i el poder. Barcelona: Angle Editorial, 2013. 168 p. (El fil d’Ariadna; 63). ISBN: 978-84-15695-45-5

Publicat recentment, aquest llibre és fruit de l’estudi que el seu autor fa sobre la corrupció i els casos més coneguts al llarg de la història, dels tòpics culturals de què sentim parlar, alhora que apunta una bateria d’accions polítiques, administratives i legislatives que podrien aturar el que ell anomena «xacra social». En el  desenvolupament, Ridao posa el focus d’atenció en la «mare de totes les corrupcions», el finançament dels partits polítics, conseqüència directa del cost creixent de les campanyes electorals i de la seva activitat cada dia més onerosa. Alhora, desgrana, de manera didàctica, com la història demostra que sempre hi ha hagut corrupció en l’esfera pública, que és una qüestió molt complexa que presenta moltes arestes i es troba present en tots els països sense excepció.

La reflexió arrenca de la constatació del fet que la desafecció política ha anat creixent de forma imparable al llarg dels darrers anys. La imatge de distanciament entre la població i els decisors i gestors públics, està reforçada en l’actualitat per una profunda crisi econòmica però, sobretot, per l’esclat de greus i generalitzats casos de corrupció. La sensació més estesa entre la gent és que la política és, més que mai, «l’art de l’engany», de servir-se’n per interès particular, d’adular els poderosos i d’extorquir els qui no ho són tant.Read More »