I Jornada d’Estudis Víctor Ferro Pomà: “El dret públic català” – Anna Arnall Duch

El passat 15 de febrer la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, filial de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), va organitzar la I Jornada d’Estudis Víctor Ferro Pomà, que busca ser la primera d’un conjunt de trobades bianuals que tinguin com a objectiu donar a conèixer estudis sobre el dret i alhora homenatjar la figura del jurista i historiador que dona nom a les jornades. Ferro Pomà destaca per la seva obra, rigorosa i de qualitat, que Albert Lamarca, president de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya, va qualificar de “tresor” en el discurs d’inauguració de l’acte.

Aquesta primera trobada, que va tenir lloc a la seu de l’IEC, va portar per títol “El dret públic català” i es va distribuir en sis ponències i dues taules rodones. El matí van tenir lloc les ponències relatives al dret públic català en etapes medievals i fins al segle XVIII; mentre que a la tarda es van concentrar les intervencions que abordaven el dret públic català dels darrers segles fins a l’actualitat.

La primera conferència, amb el títol “El Govern a la Corona d’Aragó i a Catalunya”, va anar a càrrec del doctor Tomàs de Montagut Estragués, de la Universitat Pompeu Fabra. Montagut va descriure les estructures juridicopolítiques de la Corona d’Aragó, les quals estan basades en la noció de “iurisdictio” (jurisdicció). La jurisdicció és la potestat pública descendent de la gràcia de Déu que recau sobre el monarca i que inclou competències en l’àmbit legislatiu, judicial i governatiu. Segons Montagut, en la Corona d’Aragó es van combinar diversos graus de jurisdicció: la jurisdicció universal, l’especial, la local, la personal i la dels gremis, les quals mantenien una relació més de simbiosi i coordinació que no pas de jerarquia. Amb l’arribada de l’Humanisme, però, es produeix un gir antropològic en què l’home substitueix Déu com a punt central capaç d’organitzar la societat, la qual cosa afecta les estructures juridicopolítiques i la jurisdicció evoluciona cap a la sobirania. És en aquests moments que neixen les monarquies absolutistes, en què el rei no està obligat a complir el dret, perquè ni pertany ni depèn del dret, sinó que és “d’ell”.Read More »