Els dies 21 i 22 de febrer de 2013 es va celebrar a Barcelona el XIè Congrés de l’Associació de Constitucionalistes d’Espanya, organitzat per aquest Ajuntament amb les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, el Consell General del Poder Judicial i el Centre d’Estudis Polítics i Constitucionals. Van ser seus del Congrés, l’Escola Judicial i la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Els directors del Congrés varen ser els doctors Enric Fossas Espadaler, Rafael Bustos Gisbert i Marta Fernández de Frutos i els coordinadors els professors Joan Solanes, Josu de Miguel i Miguel Pérez-Moneo.

El Congrés va estar dedicat a la tutela judicial dels drets fonamentals i va comptar amb la participació –tant en qualitat d’assistents com de ponents– dels associats de l’ACE (professors, recercadors i especialistes) i de jutges i magistrats, ja que el Consell General del Poder Judicial el va reconèixer com a curs de formació contínua.

Dijous a la tarda, per inaugurar el Congrés a l’Auditori de l’Escola Judicial, hi varen participar Ramón Camp (vocal del Consell General del Poder Judicial), Miguel Revenga (president de l’ACE), Benigno Pendas (director del CEPC), Miguel Ángel Gimeno (president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya), Germà Gordó (conseller de Justícia de la Generalitat de Catalunya) i Xavier Trias (alcalde de Barcelona). Després de les intervencions de les autoritats, es van dictar les ponències generals a càrrec de Juan Antonio Xiol Rios (president de la Sala Primera del Tribunal Suprem), Alejandro Saiz Arnaiz (catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra i jutge ad hoc del Tribunal Europeu de Drets Humans) i Pablo Pérez Tremps (catedràtic de dret constitucional de la Universidad Carlos III de Madrid i magistrat del Tribunal Constitucional). El primer va fer una valoració general de la protecció dels drets fonamentals a la jurisdicció ordinària, destacant la normalitat en la convivència de les jurisdiccions ordinària i constitucional, tot i que s’hagin produït alguns conflictes. Així, va repassar les vies proposades per desfer conflictes entre jurisdiccions i es va aturar en les actuals propostes del diàleg judicial. També sobre el diàleg, però des de la perspectiva del TEDH, va parlar el Sr. Saiz Arnaiz. Per la seva part, el Sr. Pérez Tremps va compartir l’apreciació de normalitat en les relacions entre jurisdiccions de garantia dels drets fonamentals – normalitat que atribueix a la prudència del Tribunal Constitucional i a l’acceptació de la seva doctrina pels tribunals ordinaris – i va aportar també al diàleg entre jurisdiccions la seva perspectiva com a jutge constitucional.

El dia següent, a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, van tenir lloc cinc sessions temàtiques i es van posar en comú les conclusions en format de plenari. Cada taula temàtica estava presidida per un vocal del Consell General del Poder Judicial i coordinada per un catedràtic de dret constitucional. A cada taula es van presentar quatre ponències, dues per membres del Poder Judicial, dues per membres de l’Acadèmia. Igualment, a totes es van fer arribar comunicacions, les quals es poden consultar seguint aquest enllaç.

A la primera taula es va parlar sobre la tutela judicial dels drets a la jurisdicció civil i es van presentar sis comunicacions. Va presidir la taula el senyor Miguel Collado Nuño. Respecte a les ponències, Luis Rodríguez Vega (magistrat del Jutjat Mercantil núm. 4 de Barcelona) va parlar de la indefensió, posant de relleu els aspectes més vulnerables del procés civil. Pilar Ledesma Ibáñez (magistrada de l’Audiència Provincial de Barcelona) va exposar l’incident de nul·litat d’actuacions com a part del sistema d’emparament judicial. Tomás Vidal Marín (professor titular de la Universitat de Castilla-La Mancha) va analitzar la protecció constitucional i legal dels drets a l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, així com la interpretació que aquests drets han tingut per part dels tribunals. Per últim, el professor de la Universitat de València, Lorenzo Cotino Hueso, va exposar els problemes d’atribució i persecució de les responsabilitats civil, administrativa o penal per continguts a Internet. A més a més de l’exposició dels problemes, també va analitzar algunes vies d’exempció de responsabilitat pels continguts, com ara la doctrina del “reportatge neutral” o la diligència del prestador de servei xarxa.

A la segona taula, presidida per José Manuel Gómez Benítez (vocal del CGPJ), es va parlar dels drets fonamentals i la jurisdicció penal. Van presentar-se quatre comunicacions. La primera ponència, de Pablo Llarena Conde (magistrat i president de l’Audiència Provincial de Barcelona), tractava sobre la videovigilància a l’espai públic i la seva incidència en els drets a la intimitat i a la pròpia imatge. El Sr. Antoni Rotger Cifre, magistrat i professor de l’Àrea d’Instrucció a l’Escola Judicial, es va fer càrrec de la segona ponència, sobre el discurs de l’odi i dels delictes antidiscriminatoris en general i la seva incidència en alguns drets i llibertats fonamentals, com ara, la llibertat d’expressió i el principi d’igualtat. La tercera ponència sobre el control judicial dels principis de tipicitat i legalitat penal, la va dur a terme Agustín Ruiz Robledo, catedràtic de la Universitat de Granada, que va reflexionar sobre els elements de la tipicitat, com la llei certa i la llei prèvia i va concloure amb un apunt sobre la irretroactivitat de la jurisprudència penal, d’actualitat com a conseqüència del cas Parot. Per acabar amb aquesta taula, María Martín Sánchez, professora contractada doctora de la Universitat de Castilla-La Mancha, va abordar els delictes de violència de gènere i els drets fonamentals. Va tractar de deslligar la violència de gènere de la violència “afectiva”, ja que comprèn altres manifestacions alienes al que és afectiu.

La 3a taula estava dedicada a les garanties del procés penal. Va comptar amb tres comunicacions i va ser dirigida per Roser Bach i Fabregó, directora de l’Escola Judicial. Silvia Armero Villalva, fiscal i professora de l’Àrea d’Instrucció a l’Escola Judicial, es va fer càrrec de la primera ponència, sobre els drets de l’imputat davant de la protecció de testimonis i/o víctimes. En aquesta ponència va analitzar les mesures de protecció de testimonis que recull la legislació espanyola i la seva repercussió en el dret de defensa i en altres garanties de l’acusat. En segon lloc, el Javier Hernández García (magistrat i president de l’Audiència Provincial de Tarragona) va parlar sobre el dret de defensa en el dret penal, argumentant que no només es un dret subjectiu, sinó que també té una vessant objectiva que serveix per valorar el model d’intervenció penal de l’Estat. Ana Ovejero Puente, professora de la Universitat Europea de Madrid), es va ocupar de la presumpció d’innocència i la seva compatibilitat amb el dret a la informació. Per tancar aquesta taula, Fernando Reviriego Picón (professor titular de la UNED), va exposar l’evolució del tractament jurisprudencial sobre intervencions corporals, davant els dubtes que planteja l’omissió del legislador sobre aquest tema.

La taula 4 va tractar sobre drets fonamentals a la jurisdicció contenciosa administrativa, presidida per Ramón Camp i Batalla. En aquesta taula es van presentar el major nombre de comunicacions, un total de catorze. Juan Boné Pina, fiscal en cap de la Fiscalia Provincial de Lleida, es va ocupar del tema de la llibertat religiosa als espais públics i, especialment, dels problemes jurídics que es deriven dels signes religiosos, com ara, la limitació de l’ús del vel integral. Per la seva part, Dimitri Berberoff Ayuda, magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, va compartir les seves experiències des de la seva perspectiva pràctica com a jutge de la sala contenciosa administrativa arran del procediment per a la protecció dels drets fonamentals. El professor Leonardo Álvarez Álvarez, de la Universitat de Oviedo, va exposar com la jurisprudència multinivell ha tractat de definir l’ideari educatiu de l’article 27 CE, tant des d’una vessant cívica com des d’una vessant democràtica militant, com a pas previ per delimitar l’objecte i contingut del dret a l’educació. En darrer lloc, va intervenir Ignacio Torres Muro, catedràtic de la Universitat Complutense de Madrid, que va parlar de la protecció judicial dels drets de reunió i manifestació des de dos tipus de problemes: la intervenció dels jutges penals en l’exercici d’aquests drets i el procediment especial de la Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa enfront la intervenció de l’autoritat governativa.

Per últim, la cinquena taula va versar sobre els drets fonamentals en la jurisdicció social. Va ser dirigida per Félix Azón Vilas i s’hi van presentar tres comunicacions. Pel que fa a las ponències, la primera, sobre l’evolució de la doctrina dels drets laborals “inespecífics” va ser a càrrec de Jordi Agustí Julià, magistrat de la Sala Quarta del Tribunal Suprem. El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Sebastián Moralo Gallego, va tractar el tema del dret de vaga i la trobada de l’equilibri entre l’exercici del dret de vaga i altres interessos en joc. Amb aquest propòsit va analitzar la doctrina jurisprudencial sobre aquesta matèria. Rafael Naranjo de la Cruz, professor titular de la Universitat de Málaga, va exposar les qüestions d’inconstitucionalitat sobre la reforma laboral operada pel Decret Llei 3/2012 i la Llei 3/2012. Va tancar la taula Luis Javier Mieres Mieres, lletrat del Consell de Garanties Estatutàries i professor col·laborador de l’Àrea de Dret Constitucional de l’Escola Judicial, el qual va compartir l’estudi de la jurisprudència constitucional sobre els drets a la intimitat i a la pròpia imatge en les relacions laborals, abordant si el contracte laboral modula l’àmbit de protecció d’aquests drets.

Les conclusions van ser presentades en un plenari celebrat a l’Aula Magna de la Facultat de Dret pels coordinadors de les diferents sessions: Eduardo Espín Templado ho va ser de la taula sobre la tutela judicial dels drets a la jurisdicció civil; Marc Carrillo López a la taula sobre drets fonamentals i jurisdicció penal; Enoch Albertí Rovira a la taula tercera, sobre les garanties del procés penal; Pablo Lucas Murillo de la Cueva va coordinar la relativa als drets fonamentals i la jurisdicció contenciosa administrativa i Juan Carlos Gavara de Cara a la cinquena i darrera, sobre els drets fonamentals en la jurisdicció social. Amb l’exposició de les conclusions el president de l’Associació de Constitucionalistes va clausurar el Congrés.

Prèviament a la inauguració del Congrés, es va celebrar a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, una trobada del grup de treball en docència de l’Associació que va discutir el dijous al matí sobre la metodologia docent de les clíniques jurídiques. Hi va participar una vintena de professors de l’ACE. Antonio Madrid, professor titular de Filosofia del Dret de la Universitat de Barcelona va descompondre la responsabilitat social de la Universitat, ja que en el seu àmbit apareixen les metodologies docents d’aprenentatge-servei, dins de les quals s’inclouen les clíniques jurídiques. Ana Mª Ovejero Puente (Universitat Europea de Madrid) va descriure exhaustivament què és una clínica jurídica i en va destacar la característica d’estar vinculada a la realitat social de la comunitat a la qual serveix. Va defensar que ben configurada i implementada serveix per aconseguir que l’alumnat arribi a l’aprenentatge continu al llarg de la vida, per formar la seva consciència social i per implicar-se amb el servei públic de la justícia. En darrer terme, i amb l’objectiu d’obrir un torn d’exposició d’experiències en les universitats espanyoles, Argelia Queralt, professora a la Universitat de Barcelona, va exposar l’experiència de les clíniques jurídiques a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i, concretament, el projecte dret al dret i la clínica enfocada a qüestions de gènere: dret amb les dones.

Miguel Pérez-Moneo
Professor lector de dret constitucional,Universitat de Barcelona