Crònica del Seminari interdisciplinari sobre governança universitària celebrat a la Universitat de Barcelona
El present apunt conté una crònica sobre el Seminari titulat La governança universitària celebrat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona en data 6 de juny de 2013.[1] Aquest acte va ser presidit per la Dra. Isabel Miralles González, secretària general de la Universitat de Barcelona i professora titular de dret civil del Departament de Dret Civil de la mateixa Universitat.
L’apunt s’estructura segons les sessions que van tenir lloc al seminari esmentat:
I sessió: Governança de la Universitat i governança del sistema universitari, a càrrec del Dr. Enoch Albertí Rovira, degà de la Facultat de Dret i catedràtic de dret constitucional de la UB;
II sessió: Relacions universitat-societat, a càrrec del Dr. Xavier Pons Ràfols, catedràtic de dret internacional públic de la UB;
III sessió: Governança i transferència del coneixement, a càrrec de la Dra. Gemma Rauret, catedràtica de química analítica de la UB;
IV sessió: Rector i òrgans de govern de la institució, a càrrec del Dr. David Vallespín Pérez, catedràtic de dret processal de la UB. Delegat per a la Governança a la UB;
V sessió: Propostes de reforma en matèria de governança universitària, a càrrec del Dr. Carlos Vidal Prado, catedràtic habilitat de dret constitucional de la UNED.
Resultats
Durant aquestes ponències es va fer una anàlisi completa del Sistema de governança de les universitats –amb especial esment als òrgans de govern–, fent referència tant al seu estat actual com als nous models que es proposen des de la Generalitat de Catalunya i des del Ministeri d’Educació d’Espanya.
L’acte va tenir una gran acollida. Van assistir-hi uns quaranta professors, titulars i catedràtics d’universitat majoritàriament.
La publicació d’aquests resultats es pot consultar al número 7 de la Revista Educación y Derecho. Education and Law Review, on els autors inclouen referències constants al monogràfic núm. 44 de la Revista catalana de dret públic.
Desenvolupament
Després d’una magnífica visió de conjunt sobre la importància del Govern de les nostres universitats i de les funcions de governança i lideratge feta per la Dra. Isabel Miralles, va tenir lloc el desenvolupament de l’acte:
I sessió: el Dr. Enoch Albertí Rovira, degà de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona i catedràtic de dret constitucional de la mateixa universitat, va impartir la conferència titulada Governança de la Universitat i governança del sistema universitari (ALBERTÍ ROVIRA, E., 2013). La intervenció del Dr. Albertí Rovira va establir les bases sobre les quals es desenvoluparia el seminari: la delimitació del significat de «governança universitària». En aquest sentit, va començar per assenyalar la necessitat de distingir la dimensió interna de la dimensió externa de la governança universitària.
En relació amb la dimensió interna de la governança universitària, el Dr. Albertí la va definir com aquella que respon a com han d’estructurar-se internament les universitats per a poder complir amb les missions fonamentals que li han estat encomanades, és a dir, l’ensenyament superior, la investigació i la transferència de coneixement. En canvi, en relació amb la dimensió externa de la governança universitària, va assenyalar que la finalitat última d’aquesta és garantir que les universitats puguin dur a terme les seves missions, com són, fonamentalment, la creació i la transmissió de coneixement. Una vegada diferenciades les dues dimensions, el ponent va voler centrar la seva intervenció en la dimensió externa, recordant quins són els tres eixos de la dimensió externa de la governança universitària.
Així, en primer lloc, va assenyalar que el sistema de govern universitari ha de proporcionar un marc estable i segur perquè les universitats puguin desenvolupar les seves funcions. Unes funcions que només es poden desenvolupar i obtenir-ne resultats satisfactoris en un marc general que permeti planificació i previsions a llarg termini. En segon lloc, el ponent va posar èmfasi en la necessitat que la governança del sistema universitari garanteixi l’autonomia universitària. Una autonomia que el ponent va recordar que no es tracta d’un privilegi, sinó d’una condició essencial perquèles universitats puguin dur a terme la seva funció essencial que és la de generar i difondre coneixement. Tanmateix, el Dr. Albertí va assenyalar que aquesta autonomia universitària no té sentit sense responsabilitat, ja que és aquest el tercer eix de la governança del sistema universitari. Així, doncs, s’han d’establir mecanismes pels quals la societat pugui exigir a les universitats que responguin pels recursos que li han donat per a complir les missions que li corresponen.
Per últim, el Dr. Albertí va concloure que, actualment, no hi ha ni marc estable, ni autonomia universitària, ni responsabilitat. Així, va finalitzar la seva intervenció posant exemples sobre la deficiència en l’autonomia universitària: l’establiment del grau, l’accés a l’advocacia, la forma d’accés a la carrera universitària, o la impossibilitat per a les universitats d’escollir el tipus de professorat que es vol i que es necessita, fent referència expressa al Pla Serra Húnter.
II sessió: El Dr. Xavier Pons Ràfols, catedràtic de dret internacional públic de la Universitat de Barcelona, va pronunciar la conferència titulada Relacions universitat – societat (Pons Ràfols, X., 2013). L’objectiu de la intervenció del Dr. Pons Ràfols va ser la relació entre la universitat i la societat. En aquest sentit, va recordar que la funció social de la universitat és la de generar i difondre coneixement, formant a persones i ciutadans, no solament per les demandes del mercat laboral, sinó amb la finalitat de formar ciutadans responsables i crítics, fent que el nivell cultural de la societat augmenti. En aquesta línia, el ponent va remarcar la necessitat d’un pacte implícit entre universitat i societat, per mitjà de mecanismes d’auditoria, d’avaluació i de presència d’agents externs en el govern de les universitats.
El Dr. Pons Ràfols va voler centrar la seva intervenció en aquest últim punt, és a dir, en la presència d’agents externs en el govern de les universitats. En aquest sentit, va fer una anàlisi del tractament d’aquesta possibilitat en els dos últims informes presentats, d’una banda, pel Govern espanyol i, de l’altra, pel Govern català. Va destacar que la tendència és que les universitats estiguin governades per consells de govern mixtos, amb presència d’agents interns i externs. La diferència dels dos informes és que, si bé en el model presentat pel Govern espanyol hi ha una presència majoritària d’agents interns, el model presentat per la Generalitat permet que la presència dels agents externs sigui superior. Uns models que, tot i que no és la seva finalitat, poden acabar per permetre l’existència de quotes polítiques, quan, en principi, no és el que es vol.
Per concloure, el Dr. Pons va reconèixer la ineficiència dels consells socials actuals. I si bé la participació d’agents externs en els òrgans de govern de les universitats es presenta com una solució a aquesta ineficiència, el ponent va assenyalar els problemes que poden haver-hi amb l’autonomia universitària segons com es determini la manera d’escollir aquests agents externs.
III sessió: Va intervenir-hi la Dra. Gemma Rauret Dalmau, catedràtica de química analítica de la Universitat de Barcelona, referint-se a governança i transferència del coneixement (RAURET DALMAU, G., 2013). La Dra. Rauret va iniciar la seva presentació parlant de la importància de la missió de la universitat enfront de la societat i destacant a priori la riquesa, diversitat i gran qualitat de la investigació que es fa a la Universitat de Barcelona. Va destacar, així mateix, l’alt nivell d’I+D+i que hi ha en aquesta institució, que queda reflectit en el lideratge de la UB en els rànquings d’universitats espanyoles, la qual cosa fa necessari que es faci, en aquest moment, la transferència de coneixement i tecnologia des de l’àmbit universitari cap als sectors productius de la societat.
D’altra banda, va manifestar que en resposta al debat actual sobre la governança universitària el rector de la Universitat de Barcelona ha nomenat un grup d’experts de la mateixa institució, presidit per la Dra. Rauret, amb el propòsit de buscar solucions perquè pugui complir millor amb la seva missió. Sota aquest prisma van ser identificats els principals problemes de governabilitat i en vista d’aquests, el grup ha realitzat recomanacions com la necessitat de fomentar la col·laboració entre la universitat i el grup universitari UB, específicament la Fundació Bosch Gimpera i el Parc científic de Barcelona, amb la finalitat que puguin rendir comptes de forma conjunta; promoure una organització interna que fomenti la unitat entre les tres missions de la universitat i que se centri bàsicament en les facultats; dotar-se d’una política pròpia de personal i l’establiment d’un tipus de comptabilitat que permeti conèixer el cost real de cadascuna de les activitats de la universitat i que la distribució de recursos es faci tenint-ne en compte els resultats.
IV sessió: El Dr. David Vallespín Pérez (Vallespín Pérez, D. 2013), catedràtic de dret processal de la Universitat de Barcelona i delegat del rector per la governança, la reforma de l’Estatut i assumptes jurídics, va impartir la conferència titulada Rector i òrgans de govern de la institució. En aquest sentit, el Dr. Vallespín va fer una síntesi de l’informe per a la reforma universitària, que va encarregar el ministre d’Educació, José Ignacio Wert, a un comitè d’experts matisant que aquest proposa la creació d’un òrgan col·legiat i d’un òrgan mixt, (el Claustre perd la funció d’òrgan controlador del rector), amb el 50% dels seus membres triats pel Claustre, el 25% designats per la comunitat autònoma i el 25%, a elecció dels dos grups, triats entre personalitats de la societat civil. A més a més, s’estableix que el rector concentrarà molta més capacitat executiva, nomenant no solament el seu equip sinó també els degans.
Tot seguit va comentar que l’informe de la Generalitat de Catalunya per a la reforma de la universitat reprodueix en part l’informe Wert i proposa substituir els actuals òrgans pel patronat, un consell executiu i un senat. El patronat seria un òrgan mixt, format per 15 membres, la meitat designats per la Generalitat, que determinaria l’estratègia de la universitat, essent responsable d’aprovar el pressupost i de nomenar el rector. Aquest presidiria el consell executiu, un òrgan merament de gestió, que estaria format per 15 membres, entre els vicerectors, gerents i degans. El tercer òrgan seria un senat que estaria compost pel 70% de professors; el 20% d’alumnes i el 10% de personal administratiu. Per tal d’optimitzar l’eficiència i eficàcia de l’educació superior (minimitzant una excessiva burocratització i estructura universitària), sempre mantenint l’autonomia universitària i respectant la llibertat de càtedra, el Dr. Vallespín defensa una reforma de l’estructura interna i del sistema de govern de les universitats espanyoles, però mantenint els consells socials i de Govern, el rector seria escollit com ara, amb vots ponderats.
V sessió: El Dr. Carlos Vidal Prado, catedràtic habilitat de dret constitucional de la UNED i membre del Consell Director del Gabinet del Secretari General d’Universitats del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, va pronunciar la conferència Propostes de reforma en matèria de governança universitària. El professor Carlos Vidal va començar la seva intervenció fent referència a l’Informe Tarrach[2] i als diversos informes europeus, en què s’ha inspirat l’Informe del Ministeri en qüestions de governança.
Segons els termes utilitzats pel professor Vidal (Vidal Prado, C., 2008), «la configuración de la autonomía universitaria como derecho fundamental, sostenida por nuestra jurisprudencia constitucional, ha sido objeto de diversas controversias, pues un amplio sector doctrinal la considera una garantía institucional y no un derecho fundamental». Segons la seva opinió, aquest dret no és il·limitat ja que està condicionat per altres drets constitucionals i també perquè la configuració legal ha de respectar el nucli dur del seu contingut (STC 55/89). En aquest sentit, la STC 106/1990 estableix que l’autonomia no pot ser un obstacle a les estructures universitàries del Ministeri. Així mateix, altres sentències del Tribunal Constitucional atorguen caràcter instrumental a la autonomia universitària.
«La configuración jurídica de la autonomía universitaria como un derecho fundamental se va completando poco a poco en otras Sentencias, aunque en muchos casos el Tribunal se limita a recordar su jurisprudencia anterior. En la STC 106/1990, de 6 de junio, se especifican algunos límites: la autonomía universitaria no es un derecho ilimitado y, en concreto, no puede condicionar o imposibilitar «las decisiones que al Estado o a las Comunidades Autónomas corresponde adoptar en orden a la determinación y organización del sistema universitario en su conjunto y en cada caso singularizado, pues dicha autonomía se proyecta internamente y, ello con ciertos límites, en la autoorganización de los medios de que dispongan las Universidades para cumplir y desarrollar las funciones que, al servicio de la sociedad, les han sido asignadas» (VIDAL PRADO, C., 2008, p. 68).
Ara bé, el fet que hi hagi autonomia no impedeix els canvis legislatius sempre que es respecti el nucli dur dels continguts.
Pel que fa a la configuració dels òrgans de govern de les universitats, el professor Vidal va manifestar les seves reticències respecte a la fusió del Consell Social de les universitats i el Consell de Govern, per possible contaminació d’aquest últim òrgan. Així, en la STC 26/1987, FJ 9, el Tribunal Constitucional considera que el Consell Social no pot entrar en segons quins àmbits.
Torn obert de paraules
El torn obert de paraules va ser moderat per la presidenta de la taula rodona, la Dra. Isabel Miralles, qui va fer un resum ajustat perfectament a les intervencions realitzades, moment a partir del qual es van formular a la sala per diferents assistents importants reflexions sobre el tema objecte de debat. En aquest sentit, el professor Dr. Josep Maria Castellà va ressaltar els problemes de funcionament que fins al moment s’han observat a l’òrgan claustral i al Consell de Govern. Segons el seu parer, per exemple en el cas del claustre, es deu més a motius del marc que de funcionament (el Dr. Enoch Albertí, per a qui els problemes són de funcionament, com per exemple l’escassa assistència o l’abús en l’ús de la paraula, entre d’altres, s’hi va manifestar en contra). El professor Castellà es va referir a les propostes de reforma plantejades des de la Generalitat de Catalunya i des de l’Estat, fent especial incidència a la necessitat d’una democràcia representativa i a la necessitat de reflexionar sobre quina és la fórmula òptima per a l’elecció del rector, el que pot venir de la mà, no tant de la comunitat universitària, sinó dels òrgans representatius degudament reformats (Castellà, J. M., 2012).
D’altra banda, el professor Dr. Joan Queralt va realitzar una intervenció crítica en relació amb els informes sobre Governança recentment aprovats per l’Estat i per la Generalitat de Catalunya ja que, segons el seu parer, els dos informes s’inclinen cap el model privat i és un fet que les universitats privades (que són com empreses) el Consell Directiu escull el rector. El professor Dr. Carlos Vidal va rebatre aquesta rèplica, ja que no percep cap aire d’universitat privada a la reforma proposada, sinó simplement una pretensió d’aconseguir més eficiència i eficàcia al govern de les universitats. A més que, a parer seu, no hi ha equiparació entre universitats públiques i privades.
Així mateix, la professora de dret constitucional Dra. Enriqueta Expósito (Expósito, E., 2012) va posar de manifest tres interessants reflexions al voltant de les relacions entre universitat i societat. En primer lloc, es va referir a les funcions fiscalitzadores, fet pel qual s’hauria de pensar en compensar aquestes funcions amb l’ajuda, suport, protecció i acompanyament al professorat en la realització de les funcions, després objecte de fiscalització.
En segon lloc, sens dubte un nou pilar de la governança universitària és retre comptes. Ara bé, va dir aquesta professora, si parlem de retre comptes, s’hauria de determinar què esperem de la universitat actual del segle XXI, la qual té funcions diferents a les clàssiques atribuïdes al segle passat a la Universitat.
En tercer lloc, per tant, va plantejar que l’autonomia universitària és un mite, ja que, per exemple, en una de les seves funcions fonamentals com és la docència, hi ha noves facetes com la metodologia pedagògica, la investigació en docència, la formació en didàctiques específiques, etc. Per tot això, es fa difícil retre comptes quan no es coneixen bé les funcions de la Universitat actual.
Finalment, el professor Salicrú va posar èmfasi en la necessitat de mirar cap el futur i no cap al passat. En la seva idea de governança de les universitats, s’ha de donar importància a dos ítems: en primer lloc, quines són les funcions de la universitat i, en segon lloc, quin és el cost i quines són les xifres de fracàs en què ens movem. La Universitat, segons el seu parer, s’ha de moure per criteris d’eficiència i productivitat.
Dra. Eva Andrés Aucejo
Professora Titular de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona
Dra. Estela Ferreiro Serret
Professora de Dret Financer i Tributari de la Universitat de Barcelona
Prof. Patricia Teixeira Do Carmo
Doctoranda del Departament de Dret Administratiu i Processal de la Universitat de Barcelona
Referències bibliogràfiques
Albertí Rovira, E. «Gobernanza de las universidades y gobernanza del sistema universitario». Revista de Educación y Derecho = Education and Law Review, núm. 7 (2013).
Castellà Andreu, J. M. «Presentació». Revista catalana de dret públic, núm. 44 (2012): Canvi de Model a la Universitat?, p. 19-26.
Expósito, E. «Naturalesa, contingut i abast constitucional de l’autonomia universitària (enfocament jurisprudencial i doctrinal de les principals qüestions plantejades en l’article 27.10 de la Constitució». Revista catalana de dret públic, núm. 44 (2012), p. 285-314.
Expósito, E. «Libertad de cátedra del profesor universitario. Contenido y amenazas en el contexto actual de reforma del modelo de universidad pública». Revista de Educación y Derecho = Education and Law Review, núm. 7 (2013).
Pons Ràfols, X. «La función social de la universidad y la presencia de actores externos en sus órganos de gobierno». Revista de Educación y Derecho = Education and Law Review, núm. 7 (2013).
Rauret Dalmau, G. «Gobernanza universitària». Revista de Educación y Derecho = Education and Law Review, núm. 7 (2013).
Vallespín Pérez, D. «La gobernanza de la Universidad: El camino hacia un “Cambio Razonable” compatible con el respeto de la autonomía universitaria y la libertad de càtedra». Revista de Educación y Derecho = Education and Law Review, núm. 7 (2013).
Vidal Prado, C. «Libertad de Cátedra y organización de la docencia en el ámbito universitario». Revista de Derecho Constitucional, núm. 84 (2008).
[1] El Seminari va ser organitzat per la Revista de Educación y Derecho. Education and Law Review, en col·laboració amb la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona. Comitè organitzador: Dra. Eva Andrés Aucejo, Dr. Antoni Font Ribas, Dr. Andreu Olesti Rayo i Dra. Marina Solé Català. Secretàries acadèmiques: Dra. Estela Ferreiro Serret i Prof. Patricia Teixeira Do Carmo.
Informe realitzat en el marc de l’Institut de Recerca «TransJus» de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona.
[2] Informe de la Comissió d’Experts Internacionals de la EU2015 (Presidente Rolf Tarrach).