Nou capítol en la reordenació de l’activitat administrativa i de la seva estructura organitzativa: la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa – Judith Gifreu

La simplificació procedimental i la racionalitat organitzativa marquen tendència en el sector públic. Les lleis aprovades en els darrers anys tant a nivell estatal com autonòmic remarquen la necessitat d’adaptar l’organització i el règim jurídic de les administracions públiques a les noves circumstàncies econòmiques. Coincidint amb la crisi financera que ha sacsejat el món occidental i a remolc de les exigències europees en relació amb els principis de llibertat d’establiment i lliure circulació de serveis, el legislador ha consagrat uns nous principis rectors que han de guiar l’actuació de les administracions, com ara el d’intervenció administrativa mínima. Entre tots aquests, destaca per la seva longa manus, el d’estabilitat pressupostària, previst a l’article 135 de la Constitució. A redós d’aquest principi, l’Estat va dictar el 2012 la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i, un any després, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Aquestes normes (i d’altres que van en la mateixa línia, com el RD 701/2013, de 20 de setembre, de racionalització del sector públic i l’Ordre HAP/1816/2013, de 2 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de reestructuració i racionalització del sector públic estatal fundacional i empresarial) han impulsat la reforma d’aspectes substancials de l’organització i el funcionament de l’administració –especialment, la local–, amb l’objecte de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats i superposicions amb la resta d’administracions, així com simplificar l’estructura organitzativa que conforma el sector públic i impulsar un ús més eficient i rigorós dels recursos públics.

La revisió de l’estatut jurídic de les administracions públiques a la llum dels principis d’eficiència, estabilitat i sostenibilitat financera té la seva continuació amb la recent aprovació de la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa. La Llei, que incorpora en el seu text algunes de les recomanacions de la Comissió de Reforma de les Administracions Públiques (CORA), segueix la pauta de les seves predecessores pel que fa a la simplificació de l’activitat pública i de les relacions interadministratives, la reducció o supressió de tràmits i la voluntat de facilitar als particulars l’accés a les activitats de servei. Es fa difícil resumir el contingut de la Llei, ja que incorpora una gran quantitat de modificacions legislatives de major o menor recorregut. Destaca pel seu abast global i perquè ocupa bona part de l’articulat, la reordenació del sector públic institucional d’ampli espectre que afronta la Llei, sobretot en els sectors de competència compartides entre administracions, mitjançant processos de reestructuració que inclouen tant la fusió o supressió d’entitats instrumentals com la integració competencial i funcional per evitar duplicitats i unificar actuacions. Especialment interessant per al professorat universitari és la concentració en l’Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA) de les funcions d’avaluació i acreditació que fins ara desenvolupaven la mateixa ANECA i la Comisión Nacional Evaluadora de la Actividad Investigadora (CNEAI). En el marc d’aquesta reorganització, l’ANECA deixa de ser una fundació i passa a ser un organisme autònom (arts. 7 i 8).

La Llei 15/2014 (arts. 12-15) regula per primera vegada el dret de separació dels membres dels consorcis administratius i el seu règim de dissolució, quan no se n’acordi la continuïtat, una regulació molt necessària que permetrà liquidar consorcis que, per manca de normativa sobre aquesta qüestió, seguien legalment actius malgrat la seva manca d’operativitat. L’Exposició de Motius avisa que aquest règim –així com el contingut a la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’administració local–, té caràcter provisional, condicionat a l’aprovació d’una nova llei de règim jurídic de les administracions públiques que contindrà el règim integral d’aquests organismes.

La reducció dels tràmits administratius també arriba a la pràctica esportiva (art. 23). L’aplicació del principi de la unitat de mercat a l’esport no professional es materialitza amb la creació d’una llicència esportiva única que habilita el seu titular per participar en qualsevol competició oficial, sigui quin sigui el seu àmbit territorial. Com que l’expedició de la llicència correspon a les federacions esportives d’àmbit autonòmic, es preveu que les estatals siguin compensades per aquelles per la pèrdua dels ingressos que fins ara rebien per raó de l’expedició o homologació de les llicències d’àmbit nacional.

En matèria de signatura electrònica, la Llei 15/2014 (art. 24) modifica la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, amb l’establiment d’una llista única de certificacions electròniques reconegudes en totes les administracions públiques, que esdevé la llista de confiança dels prestadors de serveis de certificació establerts a Espanya que manté el Ministeri d’Industria, Energia i Turisme. S’estableix un període transitori de dos anys en què es podran seguir utilitzant certificats no reconeguts.

Pels seus efectes en els administrats, cal ressaltar especialment la reforma introduïda en la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú pel que fa a la notificació edictal, amb la creació d’un taulell edictal únic, amb efectes a partir de l’1 de juny de 2015. Com sabem, aquesta forma de notificació es reserva per als supòsits en què la notificació personal no s’hagi pogut practicar amb èxit o quan el domicili sigui desconegut. L’antiga redacció de l’article 59.5 de la Llei 30/1992 establia que, en aquests casos, la notificació s’havia de realitzar mitjançant publicació en el taulell d’anuncis de l’ajuntament on constava el darrer domicili conegut del destinatari, així com al diari o butlletí oficial de l’administració competent (estatal, autonòmica o local). La Llei 15/2014 (art. 25) vol acabar amb la inseguretat que genera en els administrats la profusió de canals de difusió de les resolucions administratives i alhora donar un impuls a l’administració electrònica, per això estableix que, a partir d’ara, el BOE esdevindrà l’emplaçament electrònic centralitzat que gestionarà la totalitat de les notificacions edictals, sigui quin sigui l’òrgan emissor o la matèria, on s’inclouen també les notificacions en els procediments tributaris i cadastrals –fins ara, amb un règim de notificació edictal específic–. Tanmateix, aquesta nova regulació no comporta cap despesa addicional per a l’administració emissora de l’anunci (en tractar-se de publicacions obligatòries) ni impedeix que, prèviament i amb caràcter facultatiu, aquesta publiqui l’anunci corresponent en el taulell d’anuncis i en el seu butlletí oficial.

La Llei (art. 28) també incorpora mesures reformistes en l’àmbit de la funció pública. Així, es modifica l’EBEP en matèria de règim dels funcionaris interins flexibilitzant la seva dependència funcional per fomentar-ne la mobilitat i facilitar que es puguin destinar més recursos a les unitats deficitàries de personal. Així mateix, es regulen els efectes del cessament dels funcionaris en llocs de lliure designació en els supòsits de mobilitat voluntària entre administracions i s’amplia per segona vegada en poc temps –ara, de quatre a cinc– els dies de lliure disposició (“moscosos”).

La centralització de la publicitat també afecta l’activitat de foment de les administracions públiques. Amb l’objectiu de promoure la transparència –recordem que la Llei 19/2013, de transparència, accés a la informació pública i bon govern va introduir la obligació de donar publicitat a les subvencions i als ajuts públics, i determinar-ne la quantia, la finalitat i els beneficiaris–, que sigui un instrument per a la planificació de les polítiques públiques i millori la gestió i col·laborar en la lluita contra el frau de subvencions i ajuts públics, la Llei 15/2014 (art. 30) crea una Base de dades nacional de subvencions (BDNS). Aquesta Base de dades operarà com a sistema nacional de publicitat de les subvencions, de manera que les administracions que les concedeixin hi hauran de remetre informació sobre les convocatòries i les resolucions dels procediments de subvencions. Haurà de contenir, com a mínim, la referència a les bases reguladores de la subvenció, convocatòria, programa i crèdit pressupostari als quals s’imputen, objecte o finalitat de la subvenció, identificació dels beneficiaris, import de les subvencions atorgades i efectivament percebudes, resolucions de reintegraments i sancions que s’hagin imposat.

Finalment, cal destacar les mesures adreçades a fomentar l’eficiència energètica, que impedeixen a les administracions adquirir béns, serveis i edificis que no tinguin un alt rendiment energètic (disposició addicional tretzena).

Judith Gifreu Font
Professora titular de dret administratiu, UAB

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s