Una breu i resumida crònica parlamentària de la X legislatura del Parlament de Catalunya – Lluís Medir

La X legislatura que es va cloure recentment es caracteritzà, principalment i com l’anterior, pel seu finiment prematur. Si la novena legislatura va durar 728 dies, la desena que ens ocupa ha durat 981 dies, concretament fins el proppassat 3 d’agost.[1] Tanmateix, la seva activitat ha estat més intensa que l’anterior. A continuació es presenta una breu síntesi de diversos aspectes rellevants: composició i organització del Parlament, activitat legislativa, activitat d’impuls i control polític i conflictivitat constitucional.

Composició i organització.

Pel que fa a l’anàlisi de la composició, atès que la novena legislatura va materialitzar un canvi ideològic en la composició del Parlament i del Govern de la Generalitat, passant d’un govern que excloïa la força més votada, conegut com el tripartit i format per PSC, ERC i ICV, a un govern encapçalat pel grup majoritari en vots i escons (CiU), amb suport principal, en el dia a dia parlamentari, d’un dels grups de l’oposició (PP); la desena legislatura presenta la particularitat de continuar amb un govern sostingut pel mateix grup parlamentari majoritari (CiU), però aquest cop amb el suport explícit[2] del principal partit de l’oposició (ERC). Aquest segon partit del Parlament conjuminava ensems el suport parlamentari a l’executiu de CiU amb l’exercici de l’especial condició que representa el cap de l’oposició del Parlament de Catalunya.

L’arc parlamentari de la desena legislatura es va incrementar, al seu inici, en un grup (d’un total de 7), per acabar amb els mateixos grups, però amb l’existència de dos diputats no adscrits, eixint del Grup Parlamentari Socialista; i amb l’escissió funcional, que no material, del grup parlamentari de CiU (que es va dividir entre els membres de Convergència, incloent els d’Unió que es mantenen amb Convergència, i els que es van adscriure a Unió). Cal destacar que aquesta divisió funcional va provocar també la sortida de tots els consellers d’Unió de l’executiu, sense que això alterés, emperò, el seu suport parlamentari al govern, ni la Presidència del Parlament. En qualsevol cas, i en conjunt, pels 135 escons catalans de la desena legislatura, han passat un total de 158 diputats, i només el Grup parlamentari d’Iniciativa per Catalunya Verds – Esquerra Unida i Alternativa no ha patit cap modificació o escissió.

Pel que fa a l’organització, la desena legislatura ha comptat amb un total de 34 comissions, amb activitats i objectius molt diversos. El següent quadre resumeix les que hi ha i la seva activitat i objectius:

Reglamentàries Sessions
Comissió de Reglament (CR) 2
Comissió de l’Estatut dels Diputats (CED) 31
Comissió de Peticions (CP) 14
Comissió de Matèries Secretes o Reservades (CMSR) 1
Legislatives, de control, d’estudi i específiques
Comissió d’Afers Institucionals (CAI) 70
Comissió d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (CARPAMN) 30
Comissió del Síndic de Greuges (CSG) 12
Comissió d’Economia, Finances i Pressupost (CEF) 36
Comissió d’Estudi de les Polítiques Públiques en Matèria d’Economia Col·laborativa (CEPPMEC) 8
Comissió de Justícia i Drets Humans (CJDH) 43
Comissió de Polítiques de Lluita contra la Desocupació (CPLD) 13
Comissió de Benestar, Família i Immigració (CBFI) 49
Comissió de Control de l’Actuació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 28
Comissió d’Estudi del Dret a Decidir (CEDD) 13
Comissió de Polítiques de Joventut (CPJ) 17
Comissió d’Estudi dels Models de Seguretat i Ordre Públic i de l’Ús de Material Antiavalots en Esdeveniments de Masses (CEMSOPUM) 13
Comissió d’Estudi de la Reforma Horària (CERH) 10
Comissió d’Estudi dels Permisos de Prospecció i Explotació d’Hidrocarburs no Convencionals per mitjà de Fracturació Hidràulica (CEPFH) 6
Comissió d’Estudi de la Seguretat Viària (CESV) 7
Comissió d’Interior (CI) 33
Comissió de la Infància (CDI) 22
Comissió de Cultura i Llengua (CCL) 24
Comissió de la Sindicatura de Comptes (CSC) 22
Comissió d’Igualtat de les Persones (CIP) 23
Comissió de Salut (CS) 36
Comissió d’Ensenyament i Universitats (CEU) 42
Comissió de Territori i Sostenibilitat (CTS) 42
Comissió d’Acció Exterior, Unió Europea i Cooperació (CAEUEC) 30
Comissió d’Empresa i Ocupació (CEO) 44
D’investigació
Sobre les Possibles Responsabilitats Derivades de l’Actuació i la Gestió de les Entitats Financeres i la Possible Vulneració dels Drets dels Consumidors (CIREF) 25
Sobre la Gestió en l’Àmbit Sanitari i les Relacions entre el Sector Públic Sanitari i les Empreses (CIGAS) 13
Sobre el Frau i l’Evasió Fiscals i les Pràctiques de Corrupció Política (CIFEF) 33
Sobre la Fallida de Spanair (CIFS) 12

Com a comissions més actives, cal destacar les de caire eminentment legislatiu: empresa i ocupació, territori i sostenibilitat, ensenyament, interior, benestar i família i economia i finances. En segon lloc, també mostren una activitat rellevant les comissions de caire institucional: afers institucionals, acció exterior i UE, Sindicatura de Comptes, llengua i cultura, justícia i la de la corporació catalana de mitjans audiovisuals. És destacable que, de les comissions reglamentàries, només la de l’estatut dels diputats i, en menor mesura, la de peticions tenen una activitat regular. D’altra banda, han estat mediàticament molt rellevants, per les persones compareixents, dues de les quatre comissions d’investigació creades: sobre les possibles responsabilitats derivades de l’actuació i la gestió de les entitats financeres i, sobretot la del frau i l’evasió fiscals i les pràctiques de corrupció política, on van comparèixer ministres, exministres i expresidents de la Generalitat, a banda d’una densa representació de la societat civil i empresarial de Catalunya i de la resta de l’Estat.

Activitat legislativa.

La funció legislativa, tot i pertànyer al Parlament, és creixentment compartida amb l’executiu que, mitjançant l’instrument del decret llei, ha guanyat molt terreny en el camp de la producció normativa. Així, distingim entre lleis i decrets lleis en aquest apartat, per acabar amb una menció a les lleis d’iniciativa legislativa popular.

Pel que fa a la producció legislativa parlamentària, cal destacar un inici de legislatura molt poc productiu, per acabar amb un esprint final considerable. Pensem que l’any 2013 només es va aprovar una llei, una xifra fins ara mai assolida tenint en compte que l’any 2013 va ser un any complet de legislatura. Tanmateix, l’any 2015 que només va ser hàbil parlamentàriament uns 5 mesos, presenta 25 lleis aprovades. Així doncs, el Parlament va agafar embranzida l’any 2013, per acabar produint 21 i 25 lleis al 2014 i 2015, respectivament. La següent taula resumeix les normes aprovades mitjançant llei.

Llei 25/2015, del 30 de juliol, del voluntariat i de foment de l’associacionisme
Llei 24/2015, del 29 de juliol, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica
Llei 23/2015, del 29 de juliol, del règim transitori del finançament específic del municipi de Badia del Vallès
Llei 22/2015, del 29 de juliol, de modificació de l’article 6 del text refós de la Llei de protecció dels animals
Llei 21/2015, del 29 de juliol, de finançament del sistema de transport públic de Catalunya
Llei 20/2015, de 29 de juliol, de modificació de la Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’arxius i documents
Llei 19/2015, del 29 de juliol, d’incorporació de la propietat temporal i de la propietat compartida al llibre cinquè del Codi civil de Catalunya
Llei 18/2015, del 29 de juliol, de les organitzacions interprofessionals agroalimentàries
Llei 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes
Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica
Llei 15/2015, del 21 de juliol, de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Unversitari de Catalunya
Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012
Llei 13/2015, del 9 de juliol, d’ordenació del sistema d’ocupació i del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya
Llei 12/2015, del 9 de juliol, de cooperatives
Llei 11/2015, del 29 de juny, de modificació de la Llei 6/2003, del 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat
Llei 10/2015, del 19 de juny, de formació i qualificació professionals
Llei 9/2015, del 12 de juny, de modificació de la Llei 7/2007, de l’Agència Tributària de Catalunya, per a l’ordenació dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència
Llei 8/2015, del 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà
Llei 7/2015, del 14 de maig, de modificació de la Llei 3/2008, de l’exercici de les professions de l’esport
Llei 6/2015, del 13 de maig, d’harmonització del Codi civil de Catalunya
Llei 5/2015, del 13 de maig, de modificació del llibre cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals
Llei 4/2015, del 23 d’abril, de creació de la comarca del Moianès
Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives
Llei 2/2015, de l’11 de març, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2015
Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran
Llei 21/2014, del 29 de desembre, del protectorat de les fundacions i de verificació de l’activitat de les associacions declarades d’utilitat pública
Llei 20/2014, del 29 de desembre, de modificació de la Llei 22/2010, del 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya, per a la millora de la protecció de les persones consumidores en matèria de crèdits i préstecs hipotecaris, vulnerabilitat econòmica i relacions de consum
Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern
Llei 18/2014, del 23 de desembre, de modificació de la Carta municipal de Barcelona
Llei 17/2014, del 23 de desembre, de representativitat de les organitzacions professionals agràries
Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea
Llei 15/2014, del 4 de desembre, de l’impost sobre la provisió de continguts per part de prestadors de serveis de comunicacions electròniques i de foment del sector audiovisual i la difusió cultural digital
Llei 14/2014, del 13 de novembre, de modificació de les lleis 22/1985, de creació del Col·legi Professional de Periodistes de Catalunya; 12/1998, de creació del Col·legi de Publicitàries i Publicitaris i Relacions Públiques de Catalunya; 11/2003, de creació del Col·legi Professional de Disseny Gràfic de Catalunya, i 24/2003, de creació del Col·legi Professional de l’Audiovisual de Catalunya
Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat
Llei 12/2014, del 10 d’octubre, de l’impost sobre l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial, de l’impost sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria i de l’impost sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear
Llei 11/2014, del 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia
Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana
Llei 9/2014, del 31 de juliol, de la seguretat industrial dels establiments, les instal·lacions i els productes
Llei 8/2014, del 3 de juliol, de fusió dels col·legis de titulats mercantils i empresarials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, del Consell de Col·legis de Titulats Mercantils i Empresarials de Catalunya i del Col·legi d’Economistes de Catalunya en el Col·legi d’Economistes de Catalunya
Llei 7/2014, del 25 de juny, de modificació de la Llei 1/2006, del 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular
Llei 6/2014, del 10 de juny, de modificació de la Llei 2/1989, del 16 de febrer, sobre centres recreatius turístics, i d’establiment de normes en matèria de tributació, comerç i joc
Llei 5/2014, del 8 d’abril, de mesures relatives al Fons de cooperació local de Catalunya del 2013 i el 2014
Llei 4/2014, del 4 d’abril, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit
Llei 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció
Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic
Llei 1/2014, del 27 de gener, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2014
Llei 1/2013, del 16 de juliol, del tipus impositiu aplicable a les transmissions patrimonials oneroses de béns immobles

Diversos aspectes poden ser ressaltats d’aquesta llista de 47 lleis aprovades. D’entrada, hi ha un bon grapat de normes de contingut institucional i de desplegament de les previsions estatutàries i/o legals, ens referim a lleis com: la Llei 7/2014, del 25 de juny, de modificació de la Llei 1/2006, del 16 de febrer, de la iniciativa legislativa popular; la Llei 10/2014, del 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana; la Llei 16/2014, del 4 de desembre, d’acció exterior i de relacions amb la Unió Europea; la Llei 18/2014, del 23 de desembre, de modificació de la Carta municipal de Barcelona; la Llei 1/2015, del 5 de febrer, del règim especial d’Aran; la Llei 4/2015, del 23 d’abril, de creació de la comarca del Moianès i la Llei 8/2015, del 10 de juny, de creació del municipi de Medinyà. En aquest apartat és important observar com el desplegament legislatiu ha afectat especialment l’àmbit local amb la creació d’un nou municipi (el 948), una nova comarca (la 42), un règim jurídic especial per a l’Aran que el singularitza com a “realitat nacional occitana, dotada d’identitat cultural, històrica, geogràfica i lingüística” (art 1), la modificació de la Carta de Barcelona per “actualitzar alguns preceptes de la Carta municipal de Barcelona”, fonamentalment l’autogovern de la ciutat i per evitar la petrificació del règim especial i la seva relació amb legislació sectorial. També ha estat modificada, a causa dels dubtes d’honorabilitat generats pel comportament tributari d’un expresident de la Generalitat, la Llei 11/2015, del 29 de juny, de modificació de la Llei 6/2003, del 22 d’abril, de l’estatut dels expresidents de la Generalitat, específicament per, entre altres aspectes, revocar els drets i les prerrogatives reconeguts “totalment o parcialment (…) en cas que consideri que ja no concorren les condicions d’honorabilitat necessàries en la persona d’un expresident o expresidenta de la Generalitat, atenent fets coneguts o que es puguin constatar, o en cas de condemna penal ferma”. Menció a part mereixen dues lleis de desenvolupament institucional que han estat impugnades davant el TC: la llei de consultes (parcialment suspesa cautelarment) i la Llei d’acció exterior (també parcialment suspesa). Finalment, cal destacar la llei de transparència,  que afecta totes les unitats públiques i administratives.

L’activitat legislativa també presenta, incloses les dues lleis de pressupostos de 2014 i 2015 (per 2013 es van prorrogar els anteriors), una orientació econòmica de millora del teixit productiu, d’estructura tributària i de racionalització de la despesa destacables. En efecte, hi ha també les lleis que complementen les de pressupostos: Llei 2/2014, del 27 de gener, de mesures fiscals, administratives, financeres i del sector públic, i Llei 3/2015, de l’11 de març, de mesures fiscals, financeres i administratives, així com també lleis de dinamització econòmica com ara: la Llei 3/2014, del 19 de febrer, d’horaris comercials i de mesures per a determinades activitats de promoció, la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica, Llei 14/2015, del 21 de juliol, de l’impost sobre els habitatges buits, i de modificació de normes tributàries i de la Llei 3/2012 o la Llei 9/2015, del 12 de juny, de modificació de la Llei 7/2007, de l’Agència Tributària de Catalunya, per a l’ordenació dels cossos tributaris d’adscripció exclusiva a l’Agència i les impugnades 4/2014 i 12/2014, que estableixen diversos tributs.

Finalment, en l’àmbit dels drets individuals i col·lectius i les relacions entre les persones, també s’han aprovat diverses lleis que afecten el dret civil català, els drets de col·lectius “vulnerables” o discriminats, l’organització cooperativista i la regulació de diverses professions.

Pel que fa a l’aprovació de decrets llei, les següents taules permeten calibrar l’impacte que l’acció de l’executiu té sobre l’activitat legislativa. La primera taula acara la producció de normes amb rang legal en funció de la seva procedència, mentre que la segona és la relació dels decrets lleis aprovats.

Any Lleis Decrets llei
2012 0 4
2013 1 6
2014 21 9
2015 25 1
Total 47 20
Decret llei 1/2015, de 24 de març, de mesures extraordinàries i urgents per a la mobilització dels habitatges provinents de processos d’execució hipotecària
Decret llei 9/2014, de 30 de desembre, de mesures urgents en matèria de personal
Decret llei 8/2014, de 23 de desembre, pel qual es crea el Registre de traductors i intèrprets judicials per a la seva actuació davant els òrgans judicials amb seu a Catalunya
Decret llei 7/2014, de 23 de desembre, pel qual es deroga la lletra b) de l’apartat 3 i el segon paràgraf de l’apartat 4 de l’article 9 del Decret llei 1/2009, de 22 de desembre, d’ordenació dels equipaments comercials
Decret llei 6/2014, de 23 de desembre, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària.
Decret llei 5/2014, de 9 de desembre, de segona modificació de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa.
Decret llei 4/2014, del 22 de juliol, pel qual s’estableixen mesures urgents per a adaptar els convenis, els acords i els instruments de cooperació subscrits entre l’Administració de la Generalitat i els ens locals de Catalunya a la disposició addicional novena de la Llei 27/2013, del 27 de desembre
Decret llei 3/2014, de 17 de juny, pel qual s’estableixen mesures urgents per a l’aplicació a Catalunya de la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local
Decret llei 2/2014, de 10 de juny, de modificació de la Llei 31/2010, del 3 d’agost, de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Decret llei 1/2014, de 3 de juny, pel qual es modifica el Text refós de la Llei de taxes i preus públics de la Generalitat de Catalunya, aprovat pel Decret legislatiu 3/2008, de 25 de juny
Decret llei 6/2013, de 23 de desembre, pel qual es modifica la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de consum de Catalunya
Decret llei 5/2013, de 22 d’octubre, de mesures de racionalització i simplificació de l’estructura del sector públic de la Generalitat de Catalunya.
Decret llei 4/2013, de 22 d’octubre, pel qual s’autoritza l’Institut Català de Finances a constituir una societat anònima perquè actuï com a entitat de crèdit i es modifiquen determinats preceptes del Text refós de la Llei de l’Institut Català de Finances, aprovat pel Decret legislatiu 4/2002, de 24
Decret llei 3/2013, del 25 de juny, sobre el règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal funcionari al servei de l’Administració de justícia a Catalunya
Decret llei 2/2013, de 19 de març, de modificació del règim de millores de la prestació econòmica d’incapacitat temporal del personal al servei de l’Administració de la Generalitat, del seu sector públic i de les universitats públiques catalanes
Decret llei 1/2013, de 22 de gener, de necessitats financeres del sector públic en pròrroga pressupostària
Decret llei 8/2012, de 27 de desembre, de modificació de la Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya, relatiu a les successions
Decret llei 7/2012, de 27 de desembre, de mesures urgents en matèria fiscal que afecten l’impost sobre el patrimoni
Decret llei 6/2012, de 27 de desembre, de modificació de la disposició addicional tercera de la Llei 10/2011, del 29 de desembre, de simplificació i millorament de la regulació normativa
Decret llei 5/2012, de 18 de desembre, de l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit

És interessant destacar una pràctica cada vegada més habitual que consisteix a legislar per decret llei en primera instància, utilitzant les prerrogatives derivades pel procediment especial d’aprovació que afavoreixen l’executiu, per convalidar posteriorment el seu contingut en forma de Llei. D’altra banda, i com no podia ser d’altra manera, el contingut dels decrets llei atansa, fonamentalment, tot tipus de mesures econòmiques dirigides tant al sector públic com al privat.

Pel que fa a les ILP, han quedat pendents de continuar la seva tramitació fins a 7 proposicions, tant diverses com la de regulació de les associacions de persones consumidores de cànnabis, del sistema educatiu de Catalunya, de modificació de les finances públiques de Catalunya, de renda garantida de ciutadania, de conciliació de la vida laboral i la familiar i la lluita contra la violència de gènere i l’assetjament laboral en les administracions públiques de Catalunya, de mesures urgents per a l’habitatge. Menció específica mereix la resurrecció en aquesta desena legislatura d’una ILP presentada en la vuitena legislatura, de llei electoral. Tot i la vivesa del debat, que de fet dura ja 35 anys, tampoc aquesta vegada ha vist la llum cap regulació electoral pròpia de Catalunya, per la manca d’acord dels grups parlamentaris.

Activitat d’impuls i control polític.

En aquest apartat el Parlament sí que ha realitzat una activitat notable. Efectivament, en aquesta desena legislatura s’han aprovat fins a 231 mocions i, atenció, 1156 resolucions. Aquesta darrera dada implica una mitjana d’una mica més d’una resolució al dia, inclosos festius, vacances parlamentàries i dies inhàbils. Com es pot observar al gràfic següent, feia molts anys, concretament des de la darrera legislatura de Jordi Pujol, que no hi havia un Parlament tant hiperactiu pel que fa a mocions i resolucions aprovades. De fet, si tenim en compte la seva brevetat, la novena i la desena legislatures mostren un patró molt acusat de producció de posicionaments i acords polítics sense valor jurídic.

Conflictivitat constitucional.

Atès el particular moment polític, és interessant analitzar breument la conflictivitat a nivell constitucional que s’ha plantejat en aquesta legislatura. En aquest apartat, no totalment exhaustiu, destaquem els conflictes de competència presentats pels executius català i espanyol així com els recursos d’inconstitucionalitat contra lleis estatals i lleis catalanes presentats tant pel govern català com pel Parlament.

En termes generals, i amb dades fins a abril de 2015, el govern de l’Estat ha plantejat vuit recursos d’inconstitucionalitat contra lleis catalanes, la majoria dels quals encara estan pendents de resolució. Destaquen els recursos resolts favorablement a l’Estat contra el decret llei, i la posterior Llei, sobre impostos als dipòsits en les entitats de crèdit, i contra la llei 10/2014, de consultes. A banda, el govern de l’Estat va plantejar tres recursos d’impugnació directa contra altres disposicions: la declaració de sobirania, el decret original de convocatòria del 9N i, posteriorment, també per a les actuacions adreçades a la celebració d’un procés participatiu substitutori de l’impugnat. De resultes d’aquestes intervencions, cal destacar la imputació de tres membres del govern català (inclòs el president) i la derivada de la recent reforma plantejada sobre l’executivitat de les decisions del TC.

Entre els recursos contra normativa estatal interposats pel Parlament podem destacar, entre d’altres: contra la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances públiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, resolt desfavorablement; contra la Llei orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la millora de la qualitat educativa; contra la Llei 20/2013, de 9 de desembre, de garantia de la unitat de mercat; contra Llei 24/2013, de 26 de desembre, del sector elèctric; Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local; Reial decret llei 13/2014, de 3 d’octubre, pel qual s’adopten mesures urgents en relació amb el sistema gasista i la titularitat de centrals nuclears.

En relació amb els conflictes de competències d’aquesta desena legislatura plantejats pel govern català, cal destacar que han estat un total de 10 fins a febrer de 2015. Podem destacar: Resolución de 31 de agosto de 2012, de la Secretaria de Estado de Cultura, de ayudas a las corporaciones locales para actividades culturales; el Real Decreto 1529/2012, que desarrolla el contrato para la formación y el aprendizaje y se establecen las bases de la formación profesional dual; el Real Decreto 189/2013, por el que se regulan los certificados de profesionalidad; el Real Decreto 239/2013, para la aplicación del Reglamento (CE) nº 1221/2009 del Parlamento Europeo y del Consejo, de gestión y auditoria medioambientales (EMAS); el Real Decreto 609/2013, que establece los umbrales de renta y patrimonio familiar y las cuantías de las becas y ayudas al estudio para el curso 2013-2014; el Real Decreto 591/2014, por el que se regulan los procedimientos administrativos relativos al reconocimiento de la compensación de los costes de escolarización.

Lluís Medir, professor del Departament de Dret Constitucional i Ciència Política de la UB


[1] DECRET 174/2015, de 3 d’agost, de convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya i de la seva dissolució.

[2] Materialitzat en l’Acord per a la transició nacional i per garantir l’estabilitat parlamentària del Govern de Catalunya, més conegut com el “Pacte per la Llibertat”.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s