Una vegada més, la tecnologia ens posa a prova. Aquest cop de la mà dels drons. No són cap moda, són aquí i han arribat per quedar-s’hi. Sigui com sigui, la proliferació d’aquests aparells està obligant els estats a regular-ne l’ús.

Aquest article té com a objectiu principal analitzar, molt breument, com estan regulats els drons a l’Estat espanyol i quines modificacions en el desenvolupament normatiu es preveuen, fent referència, també, al panorama normatiu europeu i internacional.

Abans de submergir-nos en el món jurídic, però, és fonamental explicar, primer de tot, què és un dron. Doncs bé, un dron és una aeronau, tant militar com civil, pilotada per control remot. Cal associar el concepte dron amb el d’aeronau, ja que el primer sempre va lligat al segon. En definitiva, l’assimilació del binomi dron-aeronau és bàsic per comprendre l’encaix d’aquesta tecnologia en el dret.

Vist el concepte de dron, vegem quin és el seu règim jurídic. El dret encarregat de regular els drons, com a aeronaus que són, és l’aeronàutic. Dit això, començarem l’anàlisi del règim jurídic d’aquestes aeronaus des d’una perspectiva global i internacional, per tal de veure l’abast d’aquesta tecnologia i així comprendre millor què està passant en l’àmbit europeu i estatal.

La norma magna del dret aeronàutic, és el Conveni de Chicago, que es va aprovar l’any 1944, acabada la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu d’harmonitzar i homogeneïtzar l’aviació civil internacional en fixar uns estàndards de compliment obligatori per a tots els estats que ratificaren el Conveni i, així, poder evitar conflictes de qualsevol mena pel que fa a vols internacionals, és a dir, quan hi entra en joc més d’un estat.

L’òrgan encarregat de vetllar per l’aplicació i compliment del Conveni de Chicago és l’International Civil Aviation Organization (ICAO). Aquest conveni regula els drons en l’àmbit mundial? La resposta és que no, però sí que fixa les bases que ha de seguir tota normativa d’índole aeronàutica, i els drons, recordem-ho, són aeronaus.

Passant del panorama mundial a l’estatal, veiem que a l’Estat espanyol, la “Agencia Estatal de Seguridad Aérea” (AESA), que depèn del Ministeri de Foment, és l’òrgan encarregat de vetllar per la seguretat de l’aviació civil en territori espanyol, és a dir, d’exercir les competències en matèria de control de la circulació aèria general en temps de pau i de vetllar perquè es compleixin les normes d’aviació civil en el conjunt de l’activitat aeronàutica d’Espanya. Recordant el binomi dron-aeronau, és necessari destacar els tres grans pilars de la legislació aeronàutica espanyola que són d’aplicació als drons:

• Ley 48/1960 sobre Navegación Aérea.
• Ley 21/2003 de Seguridad Aérea.
• Reglamento de Circulación Aérea.

I ara ja sí, donem pas de forma cronològica a la legislació específica espanyola dels drons:

1. Circular AESA El uso de los drones en España, de 6 de abril de 2014

Davant l’ús cada cop més creixent dels drons, i per tal de posar ordre mentre es redactava el que actualment és la normativa espanyola de drons, el 6 d’abril del 2014, l’AESA va emetre la Circular AESA El uso de los drones en España circular súper restrictiva, que prohibia l’ús d’aquestes aeronaus amb finalitats comercials o professionals: “…no está permitido, y nunca lo ha estado, el uso de aeronaves pilotadas por control remoto con fines comerciales o profesionales…”.

L’argumentació jurídica d’aquesta circular es basava en els articles 150 i 151 de la Ley 48/1960 sobre Navegación Aérea, que especifica que la realització de treballs especialitzats, com les filmacions aèries, la vigilància, la detecció i/o extinció d’incendis, la cartografia, la inspecció, etc., requereixen autorització per part d’AESA i, com que en aquell moment no existia normativa específica que regulés l’ús dels drons, aquesta organització entenia que no podia emetre aquestes autoritzacions perquè li mancava base legal per fer-ho.

2. Art. 50 del Real Decreto-ley 8/2014, de 4 de julio, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiència

Tal com estava previst, i atès que la situació anterior era insostenible, fins a tal punt que s’estava convertint en un clar factor limitador per al desenvolupament pràctic d’aquesta nova tecnologia, i que la regulació era escassa i feble jurídicament parlant, el 5 de juliol de 2014, el Consell de Ministres aprovà una regulació provisional sobre l’ús dels drons. Aquesta regulació es troba a l’art. 50 Operación de aeronaves civiles pilotadas por control remoto de la Sección 6.ª Aeronaves civiles pilotadas por control remoto (Capítulo I Aviación civil, Título II Infraestructuras y transporte) del Real Decreto-ley 8/2014, de 4 de julio, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiència.

Posteriorment, aquesta normativa va ser tramitada com a llei, procés que va culminar el 17 d’octubre de 2014 amb la publicació al BOE de la Ley 18/2014, de 15 de octubre, de aprobación de medidas urgentes para el crecimiento, la competitividad y la eficiencia.

Aquesta és, doncs, l’actual regulació dels drons a l’Estat espanyol, i els requisits que exigeix per a poder operar són els següents: estar registrat a AESA, comptar amb una assegurança de responsabilitat civil específica per a aeronaus, ser pilot de drons i tenir un certificat mèdic en vigor. Les limitacions imposades a l’hora de volar també són diverses: no operar en zones urbanes, no sobrevolar aglomeracions de persones, no volar de nit, no operar en espai aeri controlat i no volar a prop d’aeroports, aeròdroms, etc.

3. Proyecto de Real Decreto por el que se regula la utilización civil de las aeronaves pilotadas por control remoto

Està pendent d’aprovació, però el panorama actual polític espanyol juntament amb l’activitat cada cop més potent per part de la Unió Europea per treure una normativa d’abast europeu relativa als drons, poden finalment deixar en un no res aquest projecte de reial decret. No obstant això, és interessant destacar que adopta un caràcter més flexible i permissiu amb relació a l’actual normativa i dona via lliure, en alguns casos i sota el compliment estricte de determinats requisits, a poder sobrevolar zones urbanes o aglomeracions de persones i a poder volar més enllà de l’abast visual del pilot, cosa que avui en dia no està permès.

Pel que fa al panorama europeu, a grans trets, cal destacar l’European Aviation Safety Agency (EASA), l’organisme encarregat de desenvolupar les normes comunes per a l’aviació civil i de vetllar-ne pel compliment per mitjà d’inspeccions en els corresponents estats membres. A mitjan 2015, EASA publicà l’Advance Notice of Proposed Amendment 2015-10, Introduction of a regulatory framework, document que es va fer per encàrrec de la Comissió Europea i que recull un seguit de propostes sobre com ha de ser la futura normativa europea relativa als drons. Les tres idees bàsiques del marc regulador que proposa l’EASA en aquest document són les següents:

• Tots els drons passen a estar regulats per part de la Unió Europea.
• Els tipus de drons ja no es classifiquen d’acord amb el seu pes, com actualment fan els estats membres, sinó d’acord amb el risc que impliqui l’operació que han de realitzar.
• S’estableixen tres categories de menor a major risc operacional, cada una amb els seus corresponents requisits.

I, per últim, a escala mundial, trobem dues classes d’estats. Els que han regulat els drons i els que no. En general, les normatives dels primers coincideixen en quatre punts bàsics:

• No es permet sobrevolar zones urbanes i aglomeracions de persones.
• No es permet volar més enllà de l’abast visual del pilot.
• No es permet volar de nit.
• No es permet compartir espai aeri amb altres usuaris, com avions i helicòpters.

Així doncs, vist el resum legal d’aquestes aeronaus, cal concloure l’article destacant que de sobte han aparegut els drons i els estats s’han trobat sense legislació específica respecte d’això. Actualment, els drons es perceben més com una amenaça que com una oportunitat i el resultat és que les regulacions vetllen bàsicament per la seguretat cosa que provoca una pèrdua d’oportunitats industrials i de desenvolupament comercial.

Mundialment, el desenvolupament de la indústria dels drons és imparable i les legislacions restrictives, que per un excessiu zel en preservar la seguretat alguns estats puguin establir, únicament comportaran una dificultat per les empreses afectades en la ràpida cursa mundial que tot just ha començat.

Els polítics, legisladors i la societat en general hem de ser conscients que si realment volem jugar a la “Drone Champions League” hem de crear l’entorn adequat que ho faciliti i, per descomptat, això passa perquè la normativa legal equilibri d’una forma més eficient el binomi seguretat-llibertat.

Marc Valls Estefanell
Expert legal en drons i soci i director legal de DEA Drones.