Tot i les importants implicacions que té el problema de la contaminació acústica, tant per a la salut com per a la qualitat de vida que comporta per a la nostra societat, el seu tractament jurídic presenta encara ombres i carències importants.

En aquest sentit, si bé el Conveni europeu per a la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals no protegeix explícitament el medi ambient com a tal, el Tribunal Europeu de Drets Humans (la jurisprudència del qual presenta una indubtable transcendència en l’ordenament intern, atès el que disposa l’article 10.2 de la Constitució) ha establert reiteradament, amb una notable jurisprudència extensiva, atenta a les noves tendències i canvis en la societat, que determinats danys ambientals, tot i que no posin en perill la salut de les persones, poden atemptar contra el seu dret al respecte de la vida privada i familiar, i privar-les del gaudiment del seu domicili a través d’ingerències o vulneracions immaterials, com les derivades del soroll. Per tant, el Tribunal incardina la protecció contra el soroll fonamentalment en el dret a la inviolabilitat domiciliària de l’article 8 del Conveni, i considera que la passivitat dels poders públics davant d’ingerències acústiques greus en l’àmbit domiciliari constitueix una vulneració del Conveni per part d’aquests. 

En la jurisprudència del Tribunal Europeu, cal destacar especialment el judici de ponderació que aquest efectua entre els diferents interessos en conflicte, amb el reconeixement d’un notable àmbit de discrecionalitat a les autoritats estatals, que es fa especialment patent en els supòsits de contaminació acústica derivada d’importants infraestructures de transport, atesos els interessos generals presents en el seu funcionament (sentències de 21 de febrer de 1990, assumpte Powell i Rayner contra el Regne Unit, de 8 de juliol de 2003, assumpte Hatton i altres contra el Regne Unit, o de 13 de desembre de 2012, assumpte Flamenbaum i altres contra França).

Quant a l’actuació de les autoritats estatals davant del soroll, aquesta no pot limitar-se a una mínima actuació sense eficàcia real (sentències de 16 de novembre de 2004, assumpte Moreno Gómez contra Espanya, o de 25 de novembre de 2010, assumpte Mileva i altres contra Bulgària) o amb retards injustificats (Sentència de 18 de juny de 2013, assumpte Bor contra Hongria), però es planteja el dubte de si cal un resultat satisfactori a qualsevol cost (Sentència de 9 de novembre de 2010, assumpte Deés contra Hongria), o bé és suficient una actuació de prevenció i possibilitat de participació en les decisions ambientals (sentències de de 21 de juliol de 2011, assumpte Grimkovskaya contra Ucraïna, o de 13 de desembre de 2012, assumpte Flamenbaum i altres contra França).

Pel que fa al problema de la prova del soroll, dels danys i de la seva relació de causalitat, cal destacar que el Tribunal Europeu de Drets Humans s’ha mostrat especialment flexible, a diferència d’altres tribunals espanyols (sentències de 16 de novembre de 2004, assumpte Moreno Gómez contra Espanya, de 21 de juliol de 2011, assumpte Grimkovskaya contra Ucraïna, o de 18 d’octubre de 2011, assumpte Martínez Martínez contra Espanya).

El Tribunal Europeu també ha admès que una pertorbació acústica purament ocasional i no continuada pot constituir una vulneració de l’article 8 del Conveni (Sentència de 22 de novembre de 2011, assumpte Zammit Maempel contra Malta), tot i que la jurisprudència espanyola, sobre aquest aspecte, es mostra encara vacil·lant. El Tribunal també ha considerat que la irregularitat urbanística de l’habitatge el priva de la protecció del Conveni (Sentència de 3 de juliol de 2012, assumpte Martínez Martínez i Pino Manzano contra Espanya), tot i que hi ha pronunciaments en la jurisprudència ordinària espanyola que consideren que el contingut del dret fonamental a la inviolabilitat domiciliària no pot dependre de la licitud urbanística de l’habitatge.

També el Tribunal Constitucional espanyol ha acabat entenent, per influència de la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans, que una exposició intensa i prolongada al soroll pot arribar a afectar el dret a la integritat física i moral de l’article 15.1 CE, sempre que suposi un perill greu i immediat per a la salut, i que quan el soroll no és tan intens, pot afectar el dret a la intimitat personal i familiar en l’àmbit domiciliari de l’article 18 CE, sempre que aquesta afectació provingui d’actes o omissions d’ens públics als quals sigui imputable (sentències 119/2001, de 24 de maig; 16/2004, de 23 de febrer; 25/2004, de 26 de febrer, i 150/2011, de 29 de setembre).

Tanmateix, la doctrina ha assenyalat discrepàncies entre el Tribunal Constitucional i el Tribunal Europeu de Drets Humans en els requisits i procediments necessaris per acreditar el soroll, contraposant l’antiformalisme general del Tribunal Europeu amb el formalisme propi del Tribunal Constitucional (per exemple, en la Sentència del Tribunal Constitucional 150/2011, de 29 de setembre).

En qualsevol cas, cal no oblidar que tota aquesta construcció  jurisprudencial basada en drets de primera i segona generació obeeix bàsicament a la falta de previsió i protecció expressa del dret a una existència sense soroll.

Francisco Claverol Guiu
Advocat de la Generalitat

Aquest apunt és una síntesi de l’article “Soroll, drets i tribunals: una visió transversal. La protecció en l’àmbit internacional i constitucional” publicat al número 52 de la Revista Catalana de Dret Públic