La prestació de maternitat de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) podria no tributar en l’impost de la renda de les persones físiques (IRPF). Així ho ha donat a entendre una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, que es va pronunciar contradient el criteri de l’Agència Tributària.

Segons l’Agència Tributària, les retribucions en forma de prestació per maternitat satisfetes per la Seguretat Social han de qualificar-se com a rendiments del treball, d’acord amb el que es disposa en la lletra a) de l’apartat 2 de l’article 17 de la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’impost sobre la renda de les persones físiques i de modificació parcial de les lleis dels impostos de societats, sobre la renda de no residents i sobre el patrimoni, que estableix que, en tot cas, tenen la consideració de rendiments del treball les prestacions percebudes dels règims públics de la Seguretat Social.

D’aquesta forma ho estan fent les dones (i alguns homes que han gaudit del permís de maternitat quan les mares hi han renunciat) que han cobrat aquesta prestació perquè estaven treballant de manera remunerada i per gaudir del permís laboral de maternitat per naixement de fill/a o adopció o en situació d’atur, cobrant la prestació de desocupació i en els mateixos supòsits.

La discrepància de criteris entre l’Agència Tributària i el TSJ de Madrid radica en la interpretació de les prestacions que estarien exemptes de tributar com a rendiments del treball en l’impost de la renda de les persones físiques.

Segons la Llei 35/2006, de l’IRPF, les rendes exemptes de tributar s’enumeren en l’apartat h), que estableix a tenor literal:

“h) Les prestacions familiars regulades en el capítol IX del títol II del text refós de la Llei general de la Seguretat Social, aprovat pel Reial decret legislatiu 1/1994, de 20 de juny, i les pensions i els havers passius d’orfandat i a favor de néts i germans, menors de vint-i-dos anys o incapacitats per a tot treball, percebuts dels règims públics de la Seguretat Social i classes passives.”

Afegint en els seus dos últims paràgrafs:

“Igualment n’estaran exemptes les altres prestacions públiques per naixement, part o adopció múltiple, adopció, fills a càrrec i orfandat.

També n’estaran exemptes les prestacions públiques per maternitat percebudes de les comunitats autònomes o entitats locals.”

Segons la interpretació de l’Agència Tributària, el mateix text legal estableix una clara diferència entre les prestacions públiques, per la qual cosa atorga l’exempció en el cas de les de maternitat a les percebudes per les comunitats autònomes o ens locals. En aquest sentit, l’Agència considera que les prestacions de maternitat satisfetes per la Seguretat Social no es troben entre les anteriors i que són les que la legislació únicament estableix com a supòsits d’exempció de tributar com a rendiments del treball.

No obstant això, la justícia ha donat la raó a una dona que va reclamar a Hisenda per haver tributat per la prestació de maternitat percebuda de l’INSS com a rendiment del treball en l’IRPF. En concret, el TSJ de Madrid (en sentència de data 6 de juliol de 2016) considera que aquestes prestacions han de tenir la consideració d’exemptes i, en conseqüència, obliga a Hisenda a retornar les quantitats ingressades per IRPF.

Aquesta sentència del TSJ de Madrid confirma la tesi ja mantinguda el 2010 pel mateix Tribunal (sentència de 3 de febrer) en la qual declara exempta en l’IRPF la prestació per maternitat percebuda de l’INSS, segons el que disposa l’art.7.h) de la Llei d’IRPF.

Aquesta sentència no crea jurisprudència ni obliga a canvis legals, ja que únicament vincula el cas de la dona que expressament va reclamar. No obstant això, obre les portes al fet que d’altres contribuents puguin reclamar a nivell individual per les prestacions de maternitat cobrades i tributades durant els últims quatre anys, és a dir, a partir del 2012 (ja que el dret ha prescrit per a anys anteriors), així com als pares que hagin cobrat i tributat per la prestació de paternitat.

La possibilitat de reclamar el tributat com a rendes del treball de les prestacions de maternitat afecta especialment les dones, que són les que gaudeixen majoritàriament de la prestació de maternitat, en un 98,20 % dels casos. Els homes disten molt de ser corresponsables en la criança de la prole i la normativa vigent tan solament permet que els pares gaudeixin de 13 dies del permís de paternitat[1] i del permís i prestació de maternitat quan la mare renunciï expressament a part d’ella i treballi de manera remunerada.

¿Qui pot demanar aquesta devolució?

Les mares i pares que hagin percebut la prestació per maternitat de l’INSS a partir de 2012, ja que les anteriors rendes han prescrit.

¿Com cal reclamar la devolució de l’IRPF de la prestació de maternitat?

En el cas que una o un contribuent es trobi en aquesta situació, la nostra recomanació és la següent:

1) En primer lloc, cal valorar si realment surt a compte iniciar el procediment de reclamació ja que, com més endavant detallarem, seran bastants els tràmits a realitzar. Per tant, serà indispensable calcular la quantitat d’IRPF que, si escau, resultaria a retornar si aquesta prestació per maternitat es tractés com a exempta de tributació (quota ingressada a l’excés més els interessos de demora per aquest ingrés indegut).

2) Si la quantitat de devolució a sol·licitar compensa, haurà de presentar a Hisenda un escrit de rectificació de l’autoliquidació de la declaració de l’IRPF presentada l’any en qüestió, en la qual se sol·liciti la devolució de l’ingrés indegut. En aquest sentit, si l’any a reclamar és el 2012, el termini per sol·licitar aquesta devolució haurà de realitzar-se abans del 30 de juny de 2017.

3) Si Hisenda desestima aquesta sol·licitud, la contribuent haurà de presentar a Hisenda un escrit d’al·legacions com a resposta a aquesta desestimació, les quals el més probable és que també resultin desestimades.

4) Si les al·legacions són desestimades per Hisenda, la persona contribuent haurà de presentar reclamació davant el Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) de Catalunya, la qual el més probable és que també resulti desestimada.

5) Si finalment el TEAR desestima la reclamació, el següent pas seria fer-ho en via judicial, mitjançant la interposició d’un recurs contenciós administratiu davant el TSJ de Catalunya. Això té un cost elevat, ja que cal pagar honoraris d’advocat/da i procurador/a.

 

En conclusió, el procediment seria llarg, amb bastants tràmits a realitzar i, a més, es pot trigar bastant temps (fins i tot anys) a obtenir una resposta a favor dels interessos de la persona contribuent, més encara en la mesura que –com ja s’ha esmentat a l’inici– l’actual sentència del TSJ de Madrid no és vinculant per a altres supòsits, ni tampoc per als TSJ d’altres comunitats autònomes.

 

Neus Sala i Gemma Nicolás Lazo

Elna Advocades

 

 

[1] A partir de l’1 de gener de 2017 el permís de paternitat s’ampliarà un mes, 6 anys després de la llei que el recollia.