El passat 22 de febrer el Parlament de Catalunya va donar llum verda a la tramitació de la primera llei de contractes de Catalunya basada directament en el dret europeu. L’entrada en vigor de les noves directives europees de contractació el 19 d’abril de 2016 ha significat un canvi de paradigma en les polítiques de contractació pública en la mesura que permeten desenvolupar models estratègics de contractació pública que no estiguin basats únicament en el preu sinó que també incorporin finalitats d’interès públic com la sostenibilitat, el foment de la responsabilitat social, la innovació o el suport a la petita i mitjana empresa. Un altre dels canvis significatius que incorporen les noves directives és la nova figura de la concessió administrativa basada en la transferència de l’anomenat risc operacional al contractista, és a dir, que el concessionari d’una obra o d’un servei públic l’haurà d’explotar al seu risc i ventura sense que l’Administració pública assumeixi obligacions de responsabilitat patrimonial o d’indemnitzacions en cas que no s’obtinguin els beneficis previstos.

Atès el caràcter estratègic i la dimensió econòmica que la compra de béns i serveis per les administracions públiques té per a l’economia catalana, així com el fet que la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic contracten en un 70% amb petites i mitjanes empreses i que aquestes representen un 90% del seu teixit empresarial, la no transposició dins del termini previst d’aquestes directives per l’Estat significava una pèrdua d’oportunitats que el Govern va pal·liar amb l’aprovació del Decret llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació. Al mateix temps, aquest Decret llei ha permès dotar de seguretat jurídica el marc legal de la contractació pública a Catalunya.

Entre les principals novetats que va introduir el Decret llei 3/2016, i que des del 2 de juny de 2016 (data de la publicació al DOGC) tenim vigents a Catalunya, cal esmentar la reducció de les càrregues burocràtiques en els procediments de contractació, la lotització dels contractes, la supressió de procediments sense publicitat i sense transparència, el foment de l’ús de procediments oberts i amb concurrència, la incorporació del cost del cicle de vida dels béns i serveis a les ofertes, la introducció de la nova figura de la concessió amb transferència de risc operacional i la regulació del nou règim de la concertació social. En definitiva, el Decret llei 3/2016 va establir les bases d’un nou model de contractació pública basat en la simplicitat, la sostenibilitat, la contractació responsable, la concurrència, la transparència i la publicitat que la futura llei podrà desenvolupar i millorar.

D’altra banda, tot i que l’Estat va sol·licitar obrir un procediment de negociació previ a la impugnació davant del Tribunal Constitucional, a l’empara de l’article 33.3 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, cal assenyalar que finalment, dins del termini establert, l’Estat ha acceptat un acord en el si de la Comissió Bilateral Generalitat-Estat que garanteix la plena aplicació del Decret llei 3/2016 fins que sigui convertit en llei.

Cal remarcar, a més, que l’Acord reconeix expressament la competència de la Generalitat, d’acord amb l’article 189.3 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, per tal que, “en el cas que la Unió Europea estableixi una legislació que substitueixi la normativa bàsica de l’Estat, adoptar la legislació de desenvolupament a partir de les normes europees”, sens perjudici de la competència de l’Estat per adoptar la legislació bàsica sobre contractes i concessions administratives, en els termes que va establir el fonament jurídic 13è. de la STC 31/2010, sobre l’Estatut d’autonomia de Catalunya. Així mateix, l’acord estableix el reconeixement mutu de competències, bàsiques per al legislador estatal, i de desenvolupament i execució per al legislador autonòmic, en matèria de contractació pública.

En conseqüència, amb l’acord assolit per la Comissió Bilateral i un cop s’ha iniciat la tramitació com a llei del Decret llei 3/2016 (després de rebutjar de forma majoritària una esmena a la totalitat del grup parlamentari de Ciutadans), el Parlament de Catalunya té la paraula: a les seves mans hi ha la possibilitat d’aprovar una llei de contractes catalana que permeti el desenvolupament de polítiques de contractació pública innovadores i transformadores de la realitat social, que tinguin com a eixos principals la transparència i la integritat, i que impulsin el creixement econòmic sense oblidar la sostenibilitat, la innovació i la responsabilitat social.

Mercè Corretja Torrens
Directora general de Contractació Pública. Generalitat de Catalunya