L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) acaba de publicar el número 54 de la Revista Catalana de Dret Públic dedicat al procés sobiranista de Catalunya amb una secció monogràfica que inclou estudis de juristes i politòlegs reconeguts. L’abordatge és polièdric: el professor de la UPF i lletrat major del Parlament, Antoni Bayona, analitza el paper de la cambra catalana; el professor de la UB, Eduard Roig, ressegueix el paper del Tribunal Constitucional; i el catedràtic de la UPF, Ferran Requejo, s’aproxima a les democràcies plurinacionals, el federalisme i la secessió des de la teoria política.
Per tal de permetre una perspectiva comparada, completen la secció la professora Elisenda Casañas de l’Edinburgh Law School i els investigadors canadencs Dave Guénette i Alain-G. Gagnon, amb l’explicació dels casos del Regne Unit-Escòcia i el Canadà-Quebec, respectivament. La revista també inclou un dossier documental compilat pel professor associat de la UB, Gerard Martín, que recull i ordena de manera sistemàtica i completa l’enorme volum de documentació que s’ha generat en aquest procés des de la sentència del TC contra l’Estatut, el 2010, fins a l’actualitat.
El número de juny inclou també una secció general amb articles del professor de la Universitat del País Basc, José Ignacio Cubero, sobre drets socials, el professor de la Universitat de Vigo, Roberto Ignacio Fernández, sobre tarifes portuàries, el professor de la UB, Joan Ridao, sobre la sentència del TC que va anul·lar la prohibició de les corrides de toros a Catalunya, i l’adjunt general al Síndic de Greuges, Jaume Saura, sobre la figura de l’Ombudsman del Consell de Seguretat de l’ONU.
Principals novetats
La Revista Catalana de Dret Públic, dirigida pel catedràtic de dret constitucional de la UB, Enoch Albertí, incorpora tres novetats importants en el seu últim número. D’entrada, i recuperant un costum d’èpoques anteriors, els articles es divideixen en dues seccions: una que tracta monogràficament un assumpte determinat i una altra on es recullen els estudis rebuts amb caràcter general, compatibilitzant el tractament específic d’assumptes d’especial interès, transcendència i actualitat amb la publicació d’altres recerques valuoses en l’àmbit del dret públic.
La segona novetat consisteix en la publicació d’un dossier documental vinculat amb la secció monogràfica, amb la voluntat de recopilar i sistematitzar la documentació existent sobre la qüestió i oferir un material interessant. Finalment, també s’ofereix la versió anglesa dels articles rebuts originalment en català. La Revista manté el caràcter plurilingüe que la caracteritza, sense obviar que és una revista catalana ni el seu compromís amb la llengua catalana en el món del dret –especialment del dret públic– on el català es troba en una posició deficitària. Per aquest motiu, i com a mitjà per contribuir a ampliar la difusió dels articles redactats en català, el comitè editorial ha decidit traduir i publicar també en anglès els articles escrits en català.