En els darrers anys s’han aprovat nombroses normes en matèria de transparència i bon govern tant al nostre país com arreu que han donat lloc a una multitud d’estudis, elaborats des de diferents disciplines i metodologies, sobre el seu contingut, la seva eficàcia, la seva necessitat o el seu impacte.
En el “Dossier sobre transparència i bon govern” inclòs en el darrer número de la Revista Catalana de Dret Públic, hem fet una selecció de materials entre el vast conjunt que s’ha generat en els darrers anys al voltant de la transparència i el bon govern, des d’una perspectiva d’anàlisi que permet a qualsevol lector, neòfit en la matèria o amb una trajectòria consolidada, aproximar-se o aprofundir en aquestes institucions.
L’elaboració del “Dossier sobre transparència i bon govern” ha estat un procés curós basat en les dimensions que, al nostre entendre, són les que caracteritzen l’extensió i l’anàlisi de la transparència i el bon govern en la darrera dècada: la dimensió territorial, la dimensió temàtica, la dimensió metodològica, la dimensió relativa a la tipologia de materials i la dimensió temporal.
En primer lloc, hem tingut en compte la dimensió territorial per recollir les diverses regulacions adoptades o impulsades des de diferents àmbits territorials d’exercici del poder. La presència del tema de la transparència i el bon govern és global, europea, nacional i local i, en aquest sentit, ha estat necessària una tasca de selecció en un espectre molt ampli d’àmbits de producció d’informació. En segon lloc, hem valorat la dimensió temàtica, la qual s’ha traduït en la inclusió de nombroses i diverses facetes substantives que comprenen una gran diversitat de fenòmens o àmbits, interrelacionats, però també amb recorregut propi en el seu estudi (publicitat activa; accés a la informació; reutilització de la informació pública; gestió documental; dades obertes i massives; grups de pressió; mecanismes de garantia de la transparència i d’avaluació del compliment de les obligacions previstes; corrupció, ètica pública i transparència…). En tercer lloc, hem considerat la dimensió metodològica, que ha suposat aproximar-se a cadascun d’aquests temes de manera transversal o general, però també de forma sectorial o específica, i abordant-lo des de diferents disciplines acadèmiques com ara el dret, la ciència política i de l’Administració i l’economia, utilitzant metodologies diverses, quantitatives i qualitatives. En quart lloc, hem tingut en compte la dimensió relativa a la tipologia de materials per així incorporar materials normatius, jurisprudencials, documentals, de recursos en xarxa i bibliogràfics. Finalment, en cinquè lloc, també hem inclòs la dimensió temporal, la qual ha comportat una priorització dels materials amb major vocació de permanència i, per tant, una utilitat més enllà de la seva finalitat més immediata respecte als que tenen una finalitat més fugaç i un ús més vinculat a la seva elaboració.
Aquestes dimensions no són sinó una concreció de les nostres preferències i prioritats per tal de dotar de contingut original la nostra contribució en aquest monogràfic de la Revista Catalana de Dret Públic; una contribució que ens ha permès oferir un panorama que ha perseguit dos objectius. D’una banda, oferir un conjunt de referències que sigui bàsic i suficientment representatiu de la problemàtica actual sobre la transparència i el bon govern en les seves diverses dimensions. I de l’altra, ésser mínimament originals en l’oferiment dels materials, la qual cosa s’ha traduït a restar atents a les molt variades perspectives que són susceptibles de ser presentades, i que puguin, ni que sigui en alguns casos de manera testimonial, deixar finestres obertes a l’investigador que ja coneix les bases del tema, però també serveixi per cridar l’atenció i l’interès del lector que s’aproxima per primera vegada a aquestes qüestions. Aquests dos objectius s’han reflectit en una indicació de les referències caracteritzada per diversos nivells de presentació, ressenya o desglossament, que han tingut en compte la diversitat de supòsits. Així, per exemple, la classificació bibliogràfica permet visualitzar la pluralitat d’aproximacions al tema; el desglossament dels recursos en xarxa permet concretar més la recerca de la diversitat de fonts i de derivacions del tema; i les presentacions de la jurisprudència permeten facilitar la seva consulta, alhora que completen el resultat de la seva selecció.
Com el lector del “Dossier sobre transparència i bon govern” podrà fàcilment advertir, la selecció no és exhaustiva però sí que pretén tenir un equilibri raonable, ésser suficientment representativa i oferir una obertura màxima de perspectives. Creiem que aquests quatre elements característics de la nostra selecció es corresponen amb una porta d’entrada coherent amb el caràcter profund i alhora sotmès a constants tensions, evolucions i transformacions del tema objecte d’atenció.
Aquests serien, doncs, els quatre vectors que hem tractat de seguir en aquesta selecció, la qual esperem que generi una utilitat afegida a les persones interessades en aquest fonamental tema contemporani de la cosa pública i que constitueixi la nostra proposta per aproximar-se i aprofundir en la transparència i el bon govern.
Agustí Cerrillo i Martínez
Universitat Oberta de Catalunya
Francesc Rodríguez Pontón
Universitat de Barcelona