Intel·ligència artificial, regulació jurídica i formes de vida – Joan Lluís Pérez Francesch

La societat occidental viu cada cop més sota el domini de la tecnologia. Aquest fet provoca no tan sols un condicionament de les formes de vida sinó fins i tot una afectació als processos de decisió públics i privats, els quals poden arribar a ser autònoms respecte de l’ésser humà per mitjà de la intel·ligència artificial. El cas més extrem d’aquesta situació es dona quan la persona es pot convertir en una mena de robot més, en un element d’una constel·lació de màquines que podrien arribar a produir una autèntica tirania tecnològica, de conseqüències imprevisibles, socialment i política.

La substitució del treball assalariat per la robotització progressiva fa augmentar la desigualtat i genera precarietat. Cada cop és més difícil fer front a les grans corporacions financeres, l’anomenat “mercat”, que potencien aquesta robotització, així com a les manifestacions sociopolítiques de llurs interessos: el deteriorament de la democràcia política amb l’auge dels autoritarismes i del populisme, i la retallada dels drets de les persones.

L’ús i abús de la intel·ligència artificial i la robòtica ens pot portar a una tirania de la tecnologia en nom del progrés. La Comissió Europea, mitjançant la “Comunicació sobre intel·ligència artificial” (COM(2018) 237, de 25 d’abril de 2018) va aprovar un document marc per regular-ne el desenvolupament. En destaco alguns aspectes que em semblen rellevants: la intel·ligència artificial es basa en algoritmes, que pensen, prenen decisions, resolen problemes i fins i tot aprenen, amb la qual cosa poden arribar a substituir la ment humana en determinades decisions. La relació amb l’home planteja la necessitat de resoldre l’accés a les dades, respectar els drets d’autor i, el més important, fer front a la responsabilitat per les infraccions i danys que puguin derivar-se’n. Mitjançant la intel·ligència artificial es pot arribar a predir i a decidir (fins i tot en cas de guerres, com el cas extrem dels killing robots). En la capacitat de decisió autònoma, sense intervenció humana immediata, resideix un dels reptes ètics més importants als quals caldrà donar una solució global per tal de no propiciar una actuació salvatge en mans dels estats i de les grans corporacions tecnològiques.

En tot cas, la intel·ligència artificial ha vingut per quedar-se i en pocs anys es convertirà en un motor econòmic potentíssim en diversos sectors de l’economia mundial. Es tracta, ja avui, d’una realitat que afecta les nostres vides quotidianes: electrodomèstics, vehicles com el cotxe autònom, superordinadors que analitzen grans quantitats de terabits per tal de prendre decisions ràpides, màquines que diagnostiquen malalties, drons per a ús militar i civil, robots per ajudar en les tasques domèstiques… Tot gràcies a les grans capacitats que genera la visió per computador. La intel·ligència artificial ha permès crear màquines amb les mateixes capacitats (o superiors) que l’ésser humà. És una tecnologia que des de fa uns anys està present en el nostre dia a dia a totes hores. I aquest desenvolupament és possible gràcies a l’ús de big data, és a dir, el processament d’enormes quantitats de dades. Les grans companyies gestionen múltiples dades, i nosaltres ho consentim conscientment o inconscient. D’aquesta manera, en aquest ordre de coses, el repte actual davant l’ús massiu de dades és el respecte a la privadesa, ja que la gran quantitat de dades ens porta de nou al recurs de la intel·ligència artificial, atès que l’ésser humà no les pot gestionar directament.

Fa anys que la pel·lícula Matrix (1999) ens il·lustrava d’aquest món paral·lel al real. Una vida en un ciberespai que s’assembla a les condicions de la vida física, quan el planeta Terra ha estat devastat. La robòtica i la intel·ligència artificial ens permeten analitzar una vida natural paral·lela a una vida virtual programada per ordinador. La vida pot convertir-se en una simple “simulació” programada prèviament, o potser les dues coses, el món físic i el món cibernètic en paral·lel. En altres termes, la programació virtual ens pot comportar una vida simulada o fins i tot programada, en què l’ésser humà es converteixi en una mena de robot, del qual es poden predir comportaments, de base racional però també emocional, i al qual se li dirigeixen missatges que són fàcilment digeribles, en un procés de despersonalització absoluta. Les xarxes socials i, en general, Internet, són un bon àmbit des del qual es programa la conducta, es provoquen reaccions a impulsos prèviament treballats per creadors d’algoritmes o fórmules matemàtiques, expressats en noves necessitats. Consumisme sense límits, pensaments i conductes predeterminats, adreçats a una massa ingent de clients potencials, o fins i tot administrats, més que no pas ciutadans.

A més, les relacions interpersonals es converteixen en relacions virtuals, no físiques, entre subjectes que es (re)coneixen fins i tot només per mitjà de la màquina (ciberpercepció). Davant la por a que les màquines acabin substituint els humans, es planteja la necessitat de desenvolupar un pensament ecològic que tingui en compte no només l’entorn natural sinó també el tecnològic, i incorpori, entre altres coses, els drets i deures de les màquines, com ja s’ha començat a plantejar. Així, la relació entre l’home i el robot ha arribat al punt de demanar una “cotització pel treball realitzat” per aquestes màquines en el si de la Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu, el gener de 2017, la qual va aprovar una proposta de governança de robots. Segons aquesta proposta, s’atribuirien als robots certs drets i obligacions, atès que serien responsables de qualsevol dany que causessin. Els cotxes autònoms, els drons i els robots per a medicina, agricultura i indústria entrarien en aquests supòsits. Tot això, com és obvi, té unes fortes connotacions ètiques i jurídiques, però també de garantia de la seguretat d’aquestes màquines, així com d’un ús que pot arribar a substituir de forma gravíssima la mà d’obra humana. Aquesta Comissió d’Afers Jurídics del Parlament Europeu ha creat un grup de treball de legislació sobre la robòtica, en estreta col·laboració amb la comunitat de la robòtica, que inclou els programes dels estats membres, la indústria, les universitats i les institucions d’investigació. L’Eurobaròmetre de 2017 recull un 72 % de suport social a tots aquests artefactes, ja que s’entén que el seu ús és beneficiós per a la societat. Actualment, la Unió Europea dona suport a més de 120 projectes de recerca de foment de la robòtica, a través del programa SPARC, dotat amb 700 milions d’euros, en el marc del programa Horizon 2020.

 

El repte de la intel·ligència artificial i la seva concreció en aparells tipus robot és enorme. Els sis elements considerats clau en els artefactes tipus robot segons el Parlament Europeu són els següents:

 

– Els robots hauran de tenir un interruptor d’emergència per evitar qualsevol situació de perill.

– No podran fer mal als éssers humans. La robòtica està expressament concebuda per ajudar i protegir les persones.

– No podran generar relacions emocionals.

– Serà obligatòria la contractació d’una assegurança destinada a les màquines de més envergadura. Davant de qualsevol dany material, els seus propietaris assumiran els costos de la indemnització.

– Els seus drets i obligacions seran classificats legalment.

– Les màquines tributaran a la seguretat social. La seva entrada en el mercat laboral impactarà sobre la mà d’obra de moltes empreses. Els robots hauran de pagar impostos per subvencionar les ajudes dels desocupats.

D’altra banda, la smart city o ciutat intel·ligent proposa que l’hàbitat humà millori per mitjà de l’ús de la intel·ligència artificial, al servei d’una gestió urbana més eficaç i eficient, sota la guia de la sostenibilitat i el respecte al medi ambient. Les mesures més importants que es propugnen des de l’OCDE són: servir-se de panells fotovoltaics a les comunitats, més mitjans de transport i vehicles elèctrics, molins eòlics en fanals, panells solars per a semàfors o senyals i promoció i desenvolupament de l’ús de bicicletes. Els paràmetres que es tenen en compte per a valorar positivament els avenços són: tipus de governança, planificació urbana, qualitat de la gestió pública, tecnologia, medi ambient, projecció internacional, cohesió social, mobilitat i transport, capital humà i economia. El repte és aconseguir els objectius l’any 2050, ja que, segons l’OCDE, si no es prenen mesures dràstiques, el creixement econòmic i demogràfic tindrà un impacte mediambiental i social sense precedents, en preveure una concentració a les grans ciutats de més de 2.000 milions de persones noves per a aquesta data.

En definitiva, com ha posat recentment de manifest Albert Cortina a ¿Humanos o posthumanos? Singularidad tecnológica y mejoramiento humano (Fragmenta, Barcelona, 2015), la coincidència en el temps d’una sèrie de fenòmens tecnològics com la intel·ligència artificial, la Internet de les coses (que aplica la digitalització del món físic), la robòtica o la connectivitat mòbil, ens planteja un enorme canvi econòmic i social, però també una transformació sense precedents en les formes de vida dels humans. Recentment, el president Macron ha adoptat a França un ambiciós pla d’intel·ligència artificial dotat amb un pressupost de 1.500 milions d’euros. Un objectiu estratègic d’Estat que utilitza la intel·ligència artificial com una eina d’anàlisi de dades amb la qual dissenyar polítiques públiques més eficients en el desenvolupament dels interessos estratègics de França. Podem afirmar que ens trobem davant una autèntica revolució.

 

Joan Lluís Pérez Francesch

Professor de dret constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s