El silenci administratiu en els procediments d’accés a la informació pública – Josep Mir

La Llei estatal bàsica 19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG-E), estableix la regla del silenci administratiu negatiu en els procediments de sol·licitud d’accés a la informació pública, si l’Administració concernida no resol expressament la sol·licitud d’informació dins del termini d’un mes (article 20). En canvi, la Llei catalana 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern (LTAIPBG), en la mateixa línia d’algunes altres lleis autonòmiques de transparència, estableix per als mateixos procediments la regla contrària del silenci administratiu positiu (article 35.1). Aquesta confrontació normativa ha estat relativitzada en un criteri interpretatiu de l’autoritat catalana del dret d’accés a la informació pública (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública, GAIP), que argumenta que en el marc de l’LTAIPBG el determinant no és el sentit del silenci administratiu, ni si s’ha produït o no aquesta ficció, sinó la valoració i la ponderació correctes de la concurrència de límits legals en la informació sol·licitada, i convida les persones afectades a presentar la seva reclamació si l’Administració no contesta dins el termini, sense necessitat de valorar si aquest fet provoca silenci positiu o negatiu (www.gaip.cat).

La Sentència del Tribunal Constitucional (STC) 104/2018, de 4 d’octubre, declara la inconstitucionalitat i nul·litat de l’article 31.2 de la Llei 8/2015, de 25 de març, de transparència d’Aragó (LTA), perquè aquest precepte estableix la regla del silenci administratiu positiu en els procediments d’accés a la informació pública, en confrontació amb la regla del silenci administratiu negatiu prevista per la legislació bàsica de transparència i accés a la informació pública. Cal valorar les conseqüències que pot tenir aquesta sentència per a l’article 35.1 LTAIPBG.

D’entrada, i com sol ser el cas de tota mena de sentències judicials, els efectes de l’STC 104/2018 es limiten a la cosa jutjada, és a dir, a l’article 31.2 de l’LTA. Nogensmenys, no es pot ignorar que les normes jurídiques han de ser aplicades de conformitat amb la jurisprudència, especialment la constitucional, consideració que podria dur a valorar l’existència d’una mena d’inconstitucionalitat tàcita de l’article 35.1 LTAIPBG i conseqüent aplicació de la regla de la legislació bàsica de transparència del silenci negatiu en els procediments d’accés a la informació pública, també en els procediments seguits davant de les administracions de Catalunya. Aquesta eventualitat no sembla procedent en vista de les consideracions que segueixen.

Cal tenir en compte que l’article 31.2 LTA té un contingut molt diferent del que estableix l’article 35.1 i 2 LTAIPBG. L’article 31.2 LTA estableix el següent: Si en el plazo máximo establecido no se hubiera notificado resolución expresa, el interesado o la interesada podrá entender estimada la solicitud, salvo con relación a la información cuya denegación, total o parcial, viniera expresamente impuesta en una norma con rango de ley por razones imperiosas de interés general o en una norma de derecho comunitario”. Per la seva banda, l’article 35 LTAIPBG disposa que: “1. Si l’Administració no resol i notifica dins el termini establert, la sol·licitud s’entén estimada, llevat que una norma amb rang de llei estableixi expressament un efecte desestimatori, total o parcial, amb relació a una determinada informació. 2. No es pot adquirir per silenci administratiu el dret d’accés si concorre algun dels límits establerts per aquesta o altres lleis per a tenir accés a la informació pública”. Fàcilment es posa de manifest el contrast entre la radicalitat amb què l’LTA determina la regla del silenci administratiu positiu (que només cediria davant d’una norma comunitària o d’una llei que per raons imperioses d’interès general disposés el contrari), i el relativisme emprat pel legislador català en aquesta qüestió, que el porta a desactivar la regla del silenci negatiu sempre que concorren límits legals a la informació sol·licitada.

La diferència legislativa que s’acaba de constatar és molt rellevant, perquè el principal argument de fons que porta l’STC 104/2018 (FJ 5) a declarar la inconstitucionalitat de l’article 31.2 LTA és que desconeix o menysté els altres drets o interessos que poden entrar en conflicte amb el dret d’accés a la informació pública: “… tal derecho de acceso puede potencialmente entrar en conflicto con otros derechos o intereses protegidos que pueden limitar el mismo (derecho al honor, intimidad personal y familiar, protección de datos de carácter personal, secreto profesional, incluso la seguridad y defensa del Estado). Ante esta eventual colisión, el legislador estatal ha tomado la cautela de proteger estos derechos e intereses frente a la posibilidad de que puedan verse vulnerados o afectados como consecuencia de la falta de respuesta de la Administración a tales solicitudes, justificándose de este modo la regla del silencio administrativo negativo”. Aquest raonament difícilment escauria en una eventual valoració de constitucionalitat de l’article 35 LTAIPBG, l’apartat 2 del qual protegeix també a bastament els altres drets o interessos que poden entrar en conflicte amb el dret d’accés.

Així mateix, els termes amb els quals està redactat l’article 35.1 i 2 LTAIPBG difícilment poden superar l’examen de rellevància requerit per l’article 35.2 de la Llei orgànica 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional (LOTC), per poder plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat. I és que, en el cas concret d’inactivitat administrativa (que és a partir del qual es pot plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat), no és probable que es produeixin eventuals efectes estimatoris com a resultat de la regla del silenci positiu de la llei catalana de transparència que no hagin de ser confirmats per l’aplicació substantiva tant de la llei catalana com de la bàsica, ja que l’article 35.2 LTAIPBG impedeix adquirir per silenci positiu un dret a informació que pugui ser exclosa per la concurrència de límits legals.

El que s’acaba d’exposar porta necessàriament a concloure que les raons que han portat el TC a declarar la inconstitucionalitat de l’article 31.2 LTA no serveixen per fonamentar una decisió similar en relació amb l’article 35.1 LTAIPBG, el qual, en conseqüència, pot seguir sent pacíficament objecte d’aplicació pels operadors jurídics de Catalunya, ja que no es pot considerar afectat per la jurisprudència establerta per l’STC 104/2018.

 

Josep Mir
Professor titular de dret administratiu. Membre de la GAIP (Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública)

 

One thought on “El silenci administratiu en els procediments d’accés a la informació pública – Josep Mir

  1. Es diu que l’inactivitat administrativa és l’argument a partir del qual es pot plantejar una qüestió d’inconstitucionalitat (pel que he entés). Però, i des de la meva ignorància, des d’una perspectiva competencial no es podria plantejar? No és un dels aarguments utilitzats pel Tribunal Constitucional a la sentència sobre el silenci positiu de la Llei de Transparència de l’Aragó?

Deixa un comentari