Transferir coneixement de la universitat a la societat via article 83 LOU: un afer privat – Albert Lladó

És ben conegut que bona part de la transferència de coneixement i tecnologia cap a empreses i institucions derivada de l’activitat investigadora de les universitats es vehicula a través dels contractes previstos en l’article 83 de la Llei orgànica d’universitats. D’aquesta manera, els grups de recerca, els departaments, els instituts i el professorat universitari poden formalitzar contractes amb “persones, universitats o entitats públiques i privades” per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic i per al desenvolupament d’ensenyaments d’especialització o activitats específiques de formació, segons el redactat de l’esmentat precepte, uns contractes en què la universitat actua com a contractista.

Sovint es considera que aquests contractes, que a la pràctica cobreixen una àmplia tipologia d’actuacions, estan subjectes al règim que disposa la Llei de contractes del sector públic (LCSP), probablement per la condició de les universitats públiques d’integrants del sector públic i independentment de quina sigui la naturalesa del contractant. En canvi, els procediments de contractació previstos a la LCSP no estan pensats per facilitar i agilitzar la transferència de coneixement i innovació fruit de l’activitat investigadora de les universitats, sinó que, ben al contrari, entren en contradicció amb les exigències que incorporen tant la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible (LES), com la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació (LCTI). Totes dues lleis expressen de forma explícita, tant en els seus preàmbuls com en l’articulat, la necessitat d’augmentar l’agilitat en els procediments de transmissió de l’activitat investigadora i dels drets de propietat intel·lectual, i de la competitivitat en general de les universitats espanyoles. I ho fan aplicant a aquestes activitats el dret privat.

Concretament, la LCTI dedica el seu article 36 a “l’aplicació del dret privat als contractes relatius a la promoció, gestió i transferència de resultats de l’activitat de recerca, desenvolupament i innovació”. En el seu redactat, estipula que es regeixen pel dret privat en tots els casos els contractes subscrits, entre d’altres per les universitats, en ocasió de la constitució o participació en societats i els de col·laboració per a la valoració i transferència de resultats de l’activitat de recerca, desenvolupament i innovació. També els contractes de prestació de serveis de recerca i assistència tècnica amb entitats públiques i privades, per a la realització de treballs de caràcter científic i tècnic o per al desenvolupament d’ensenyaments d’especialització o activitats específiques de formació. Per a aquesta última tipologia de contractes, afegeix que en el cas que el receptor dels serveis sigui una entitat del sector públic, aquesta s’ha d’ajustar a les prescripcions de la Llei de contractes del sector públic.

Aquesta remissió a la LCSP ens porta al seu article 9.2, ja que, sent l’objecte del contracte la transmissió de coneixement, resultats d’investigació o drets de propietat industrial o intel·lectual, es tracta en tot cas de propietats incorporals que es troben excloses de l’aplicació de la LCSP i han de regular-se, segons el mateix article 9.2, “per la legislació patrimonial”. Cal assenyalar que la pròpia LOU, en el seu article 80.5, afegit precisament per la disposició final 3.7 de la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació, indica que tant els drets de propietat industrial com els de propietat intel·lectual derivats de l’activitat investigadora del personal universitari, formen part del patrimoni de la universitat, i es remet per a l’administració i gestió d’aquests béns al que preveu la LCTI, vist en el paràgraf anterior.

Per la seva banda, la LES es refereix als resultats de les activitats de recerca, desenvolupament i innovació realitzades com a conseqüència de l’acompliment de les funcions que els són pròpies (a les universitats públiques, entre altres organismes) per estipular, en primer lloc, que la seva transmissió a tercers s’ha de regir pel dret privat en els termes previstos en la mateixa LES, pels estatuts de les universitats i aplicant els principis de la legislació del patrimoni de les administracions públiques, la Llei 33/2003, de 3 de novembre, del patrimoni de les administracions públiques (LPAP), per a la resolució dels possibles dubtes o llacunes. I, en segon lloc, que tal transmissió de drets es durà a terme mitjançant adjudicació directa en una sèrie de supòsits, entre els quals quan es transmetin a una altra Administració pública o a qualsevol persona de dret públic o privat pertanyent al sector públic.

Així doncs, tenim, per una banda, que la LOU estableix que els drets de propietat industrial i intel·lectual derivats de la recerca universitària són patrimoni de la universitat. Considerant que es tracta d’un patrimoni intel·lectual original, de tipus immaterial o intangible (vegeu l’article 10 del text refós de la Llei de propietat intel·lectual), la categoria afí que apareix a la LCSP és la de “propietat incorporal” de l’article 9.2, categoria que queda exclosa de l’aplicació de la Llei de contractes del sector públic i que el mateix article remet a la legislació sobre patrimoni de les administracions públiques. Per l’altra, tant la LES com la LCTI regulen també la transmissió de l’activitat investigadora i els drets sobre la propietat industrial i intel·lectual que es derivin. Les dues lleis estableixen que la seva contractació s’ha de regular pel dret privat i mitjançant adjudicació directa, tot i que ambdues introdueixen matisos: en el cas de la LES es preveu que s’han de tenir en compte, a més, els estatuts de les universitats i els principis de la LPAP; mentre que, la LCTI indica que, si el contractant és un ens públic, aquest s’ha d’ajustar a la LCSP, la qual cosa ens portaria en aquest cas al seu article 4, regulador dels negocis i contractes exclosos de la seva aplicació pel seu caràcter privat.

Cal concloure, per tant, que la contractació de les universitats des d’altres subjectes, públics o privats, per a la transmissió de la seva activitat investigadora, així com dels drets de propietat industrial i intel·lectual, està exclosa de l’aplicació de la LCSP pel seu article 9.2 i que cal seguir el que disposa sobre aquests serveis la Llei del patrimoni de les administracions públiques, tal com es preveu en l’article 9.2 esmentat, i com també ho estipulen tant la Llei d’economia sostenible com la Llei de la ciència, la tecnologia i la innovació, i per tant cal regir-se pel dret privat. Cal assenyalar addicionalment que la tasca de transferència de coneixement de les universitats cap a la societat no es troba emmarcada dins de la lògica del mercat, ni li són aplicables les regles de la lliure competència, com explica perfectament Gimeno Feliú en el seu recent article sobre aquest mateix tema.

 

Albert Lladó
Professor associat de dret administratiu a la Universitat de Girona

 

Aquest apunt és un resum de l’article acadèmic publicat a la Revista Catalana de Dret Públic número 57 (desembre 2018) amb el títol La Llei de contractes del sector públic del 2017: Aspectes d’especial rellevància per a les universitats públiques

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s