El compliment dels objectius de dèficit entre els nivells de govern i les conseqüències en l’àmbit de la UE — Montse Bassols i Santamaria

El passat 10 de maig el Ministeri d’Hisenda va publicar l’informe de compliment dels objectius d’estabilitat pressupostària, de deute públic i de regla de despesa corresponents a l’exercici 2018 per a cadascun dels nivells de govern: estatal, autonòmic i local, i també per a cada comunitat autònoma.

L’informe reflecteix que les comunitats autònomes (CA) i les corporacions locals (CL) han complert els objectius marcats inicialment sobre el dèficit, el deute i la regla de despesa. En canvi, l’Administració central i la Seguretat Social han superat l’objectiu de dèficit i tampoc s’ha complert la regla de despesa.

Més concretament, les CA, que tenien un objectiu de dèficit del -0,4% del PIB, han tancat el 2018 amb un -0,23%. Les CL tenien per objectiu l’equilibri pressupostari i han tancat l’exercici amb un superàvit del 0,52% del PIB. Per contra, l’Administració central tenia un objectiu del -0,7% i ha finalitzat l’any amb un dèficit del -1,35%, i la Seguretat Social —amb un objectiu del -1,1%— ha tancat l’exercici amb un -1,41%. En conjunt, l’Administració central i la Seguretat Social s’han desviat de l’objectiu 9 dècimes de PIB i les administracions territorials l’han millorat en 7 dècimes de PIB respecte de l’objectiu.

En conjunt, el dèficit públic del 2018 ha estat d’un -2,47% del PIB, percentatge que en situar-se per sota del 3% del PIB comporta que l’Estat espanyol deixi de formar part del procediment de dèficit excessiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement que estableix la UE, i passar a estar subjecte al component preventiu i a la norma transitòria en matèria de deute per assolir l’objectiu del 60% del PIB. De fet, el passat 14 de juny el Consell de la UE va ratificar la sortida d’Espanya del procediment de dèficit excessiu i a partir d’ara queda subjecta al component preventiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement.

Per tant, les dades posen de manifest que les administracions territorials són les que han contribuït decisivament a la reducció del dèficit públic i, com a conseqüència, a la derogació del procediment de dèficit excessiu de l’Estat espanyol.

Les projeccions pressupostàries de l’actualització del programa d’Estabilitat i Creixement 2019-2022 trameses a Brussel·les indiquen que per aquest any 2019 el dèficit públic serà del 2%: l’Administració central haurà de tenir un dèficit del -0,5% del PIB, la Seguretat Social del -1,2%, les comunitats autònomes del -0,3% i les corporacions locals del 0% i no s’aconseguirà l’equilibri pressupostari fins al 2022.

Una altra de les regles fiscals previstes a la Llei orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera (LOEPSF) és el compliment de la regla de despesa, segons la qual la despesa pública no pot créixer més que la mitjana de la taxa d’increment del PIB de 10 anys. Cal tenir en compte que no tota la despesa pública està sotmesa a aquesta regla. Així, la despesa computable exclou els interessos, les despeses finançades amb fons finalistes d’altres administracions, les transferències del model de finançament autonòmic i local i les despeses de prestacions d’atur.

Per a l’any 2018 la taxa de creixement que determina el compliment de la regla de despesa va quedar establerta en el 2,4%. L’informe de compliment de l’any 2018 mostra que tant les CA com les CL han complert amb aquesta taxa de creixement, ja que a les CA les despeses computables han augmentat un 2% i a les CL un 1,5%; mentre que les de l’Administració central han crescut un 10,2%. No s’avalua el creixement de les despeses de la Seguretat Social perquè segons la LOEPSF no estan subjectes a la regla de despesa.

Tornant a l’àmbit de la UE, per als estats que se situen dins del procediment de dèficit excessiu, la Comissió Europea no avalua el compliment de la regla de despesa (expenditure benchmarking). En canvi, el fet que l’Estat espanyol deixi d’estar en aquesta situació i passi al component preventiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement comporta que a partir del 2019 la UE avaluarà el compliment de l’expenditure benchmarking. Cal tenir present que aquesta avaluació no és del tot coincident amb la de la normativa espanyola, tant pel seu càlcul com per la seva aplicació.

En aquest sentit, el passat 5 de juny, la Comissió Europea va publicar les recomanacions relatives al Programa Nacional de Reformes 2019 d’Espanya. Pel que respecta a l’estabilitat pressupostària, la Comissió recomana que Espanya prengui mesures durant el 2019 i el 2020 per garantir que la taxa de creixement nominal de la despesa computable no superi el 0,9%  el 2020, fet que suposa un ajust estructural del 0,65% del PIB, és a dir, un ajust d’uns 7.850 milions d’euros. Aquesta recomanació es basa en els riscos detectats en les previsions d’ingressos, per l’avaluació excessivament optimista de l’impacte de les mesures tributàries previstes per al 2020 i per la incertesa de la seva possible aplicació.

La Comissió alerta també sobre la ràtio deute públic/PIB. En aquest cas, no es preveu el compliment de la seva norma transitòria ni el 2019 ni el 2020. Aquesta norma determina la necessitat d’una reducció mitjana d’una vintena part del diferencial de la ràtio deute/PIB respecte al valor de referència (60% del PIB). Per aquest motiu, la Comissió recomana que els ingressos extraordinaris que es poguessin obtenir es destinin a reduir deute. La Comissió recomana, també, preservar la sostenibilitat de les pensions, atenent el progressiu envelliment de la població.

Vistes les recomanacions de la UE sobre la necessitat d’establir  les mesures necessàries per fer un ajust equivalent al 0,65% del PIB, caldrà estar atents a quines noves decisions pren el nou govern espanyol, ateses les incerteses manifestades per Europa sobre les mesures tributàries que es preveuen aplicar a partir del 2020. Les previsions i mesures que contindran els propers pressupostos generals de l’Estat per al 2020 donaran la clau per avaluar les possibilitats de compliment de les recomanacions europees.

Montse Bassols i Santamaria

Sub-directora de Finançament i Sostenibilitat Financera. Direcció General de Pressupostos. Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Hisenda.

Deixa un comentari