El professor Juli Ponce Solé, catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona, ens presenta en la monografia Mejora de la regulación, lobbies y huella normativa. Un anàlisis empírico (València, Tirant lo Blanch, 2019, 216 pàgines, ISBN 978-84-1313-003-3) un tema d’especial transcendència en el procés d’elaboració de normes jurídiques: la influència que els lobbies poden arribar a exercir per tal d’integrar les seves preferències i voluntats. Una influència exercida d’una manera pretesament informal, fora dels canals convencionals.
L’origen de l’obra es troba en una recerca encarregada per l’Oficina Antifrau de Catalunya l’any 2017, la qual va ser objecte de desenvolupament amb anàlisis de nous casos i reflexions posteriors.
L’autor ha dedicat, com és sabut, bona part de la seva carrera acadèmica a l’estudi dels principis i els drets que regeixen en l’actuació de les administracions públiques, com ara el bon govern o el dret a una bona administració. Amb aquesta darrera monografia nodreix aquesta línia d’estudi des d’una nova perspectiva, posant en evidència una sèrie de debilitats que, en matèria de transparència, es fan presents en l’exercici de la potestat reglamentària. En aquesta obra afegeix un nou element en relació amb la millora de la regulació i el desenvolupament de funcions administratives.
Com exposa l’autor en les pàgines inicials d’aquesta obra: “Este libro trata de un tema importante para el adecuado funcionamiento de nuestras sociedades […] la no infrecuente captura del poder ejecutivo como regulador, esto es, como elaborador de normas, por parte de grupos de interés, que pretenden usar el ejercicio de la potestad reglamentaria, de planeamiento y el impulso de proyectos de ley para beneficio de sus intereses particulares, no de los intereses generales” (p. 9).
L’existència d’un canal ‘extra’ de participació desconegut per la ciutadania fa necessària una regulació de les trobades informals entre alts càrrecs i grups d’interès
Aquesta exposició deixa patent que l’objectiu del llibre és, doncs, reflexionar —i evidenciar— l’existència, en favor dels grups d’interès, d’un canal “extra” de participació en l’elaboració de normes, a través de reunions de caràcter informal, no accessibles i desconegudes per la ciutadania. Aquestes s’estenen a la negociació tant de lleis com de decrets o plans urbanístics, tot fent palesa la necessitat de, en seu dels principis de bona administració i bon govern, emprendre una tasca de regulació d’aquestes trobades informals entre alts càrrecs i grups d’interès.
Pel que fa a l’estructura, aquesta obra es divideix en tres parts. En la primera, sistematitzada en quatre epígrafs, el professor Juli Ponce ens situa en un dels temes principals que recorren tota la monografia: la informalitat en les negociacions de les normes i l’afectació que aquesta té sobre els principis de bona governança, de bon govern i sobre el dret a la bona administració. S’hi exposa la regulació dels lobbies, tant en l’àmbit internacional i europeu, com en el nacional. A l’últim, aborda el tema de la petjada normativa i la necessitat de deixar constància de les reunions donada la “gran relevancia por la trazabilidad de los intereses que influyen en la solución final que se adopte” (p. 118).
En la segona part l’autor realitza un estudi empíric, qualitatiu i quantitatiu, en què pren com a referència set àmbits diferents d’actuació administrativa. Posa de manifest l’existència d’un seguit de reunions de caràcter informal produïdes durant l’elaboració de diferents decrets o avantprojectes de llei entre alts càrrecs de l’Administració i els diferents grups d’interès sectorials. L’autor es veu en la necessitat de “profundizar mediante la realización de un estudio empírico complementario” (p. 125) quina és la realitat en l’aplicació de la Llei 19/2014, de 29 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon govern, en relació amb la regulació dels grups d’interès.
En últim lloc, trobem les conclusions i reflexions finals a les quals l’autor ha arribat en relació amb la millora de la regulació i el paper que la jurisdicció contenciosa ha de prendre en la fiscalització de la influència dels grups d’interès en la potestat normativa.
Cal millorar la regulació de la petjada normativa en els futurs reglaments de les lleis de transparència, accés a la informació i bon govern
Els punts a destacar són quatre: 1) des de l’inici de l’any 2016 fins al setembre del 2017, l’autor identifica 6.743 reunions, una dada que indica que les reunions informals constitueixen una pràctica habitual. 2) Malgrat que les normes cada cop tendeixen a procurar una major transparència en l’actuació de les administracions públiques, les reunions informals segueixen estant revestides d’obscurantisme. 3) L’autor proposa documentar aquestes reunions, per a poder ser identificades i fiscalitzades per la ciutadania d’una forma àgil. 4) Destaca la necessitat de millorar la regulació de la petjada normativa, tema que podria ser abordat en els futurs reglaments de les lleis de transparència, accés a la informació i bon govern.
En relació amb el paper de la jurisdicció contenciosa administrativa, l’autor posa de manifest que “la participación de los grupos de presión continúa siendo un punto débil del control judicial” (p. 167). El control jurisdiccional ha d’ampliar-se al control d’aquesta influència que, a través de mecanismes no formalitzats, els grups d’interès realitzen en l’elaboració de normes.
Els annexos poden resultar de gran interès per al lector per la sistematització de les reunions informals que els grups d’interès han mantingut, en seu dels diferents departaments de la Generalitat de Catalunya. Així mateix, trobem notes relatives a dues entrevistes mantingudes, una amb la responsable de l’Àrea de Millora de la Regulació del Departament de Presidència de la Generalitat de Catalunya i, també, amb el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
Aquest text plasma la influència del poder sobre el poder. Les possibilitats d’influència dels lobbies sobre càrrecs públics amb alta capacitat decisòria
Aquest text plasma la influència del poder sobre el poder. Les possibilitats d’influència dels lobbies sobre càrrecs públics amb alta capacitat decisòria és una pràctica habitual, com referma l’obra. Una influència que s’exerceix tant de manera formalitzada, com també a través de canals informals. L’autor planteja que, a través d’aquestes reunions, es poden filtrar certs interessos particulars en les normes, que prevalen per sobre de l’interès general, aquell que la Constitució assenyala com a finalitat última de les administracions públiques.
L’obra es fonamenta a partir d’una extensa relació bibliogràfica, tant nacional com internacional, així com a través de nombrosos documents d’organitzacions internacionals, com Oxfam o l’OCDE, i aporta una visió panoràmica sobre una temàtica i una problemàtica estesa globalment.
També cal destacar la constant referència a la normativa, estatal i autonòmica, de transparència, accés a la informació i bon govern; també altra normativa estretament vinculada a la regulació dels grups d’interès o a la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (en especial, als articles 127 i següents). Nombrosos pronunciaments del Tribunal Constitucional i del Tribunal Suprem —així com també del Tribunal de Justícia de la Unió Europea—, importants a l’hora de determinar els continguts de les dites lleis hi són, igualment, consignats.
La tasca que l’autor realitza d’introduir multitud de taules d’elaboració pròpia resulta vertaderament destacable, tant en la segona part com en els annexos, atès que permet crear al lector una imatge de la magnitud de la situació que el professor Ponce ens ha descrit.
L’autor ha anat un pas més enllà de l’anàlisi normativa o jurisprudencial, ha anat a la cerca de la realitat empírica, a la cerca de casos reals en els quals posa de manifest l’existència d’una situació que la normativa i la societat han de posar com a objectiu de regulació per a la consecució d’una millora tant en l’Administració —per tal d’evitar tant la corrupció com la inserció d’interessos privats en la norma— com també en la democràcia.
En paraules del mateix professor Ponce “la ciencia del Derecho administrativo ha tardado en afrontar el tema de la informalidad”. Es podria dir que no és així en el seu cas, atès que en el seu extens currículum ja hi figura la monografia Negociación de normas y “lobbies”, por una mejor regulación que favorezca la transparencia, evite la corrupción y reduzca la litigiosidad, editada per Civitas l’any 2015. L’autor segueix així una via d’anàlisi que focalitza els lobbies com un element transcendental en l’adopció de normes jurídiques, constatant el gran poder i la capacitat d’influència de què disposen.
Maur Diaz Jover
Personal docent i investigador en formació predoctoral a la Facultat de Dret
Universitat de Barcelona
Enhorabuena al autor y al recensor. La obra es excelente, ante todo por su metodología, tan necesaria en el (todavía) imperante positivismo legalista y acrítico. Se aportan datos clave sobre la (preocupante) realidad española y se argumentan bien las reformas necesarias, no sin antes desvelar las insuficiencias del marco jurídico vigente. Como recordó Manuel Fraga (“Sociedad, Región, Europa”, Alianza, Madrid, 1973, p. 19), “Cuando Charles Beard publicó, con una abrumadora prueba documental, su “Sustrato económico de la Constitución”, demostrando que una buena parte de la motivación de los Padres Fundadores de la de Filadelfia había sido la de sus propios intereses económicos, parece que hubo un hombre de negocios americano que comentó lo siguiente: No cabe duda que el profesor tenía los datos, pero ¿por qué tenía el muy hijo de perra que publicarlos?”.