El Govern va aprovar el passat 15 de gener de 2020 l’Estratègia de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública. L’estratègia finalment aprovada estableix vint-i-cinc actuacions que s’implementaran en els propers dos anys. Entre algunes d’aquestes actuacions, destaquen un nou sistema de protecció de les persones alertadores de casos de corrupció amb bústies de denúncia 100% anònimes, la col·laboració entre l’Agència Tributària i els Mossos per detectar casos de corrupció, més transparència en aspectes cabdals, com ara la publicació de les agendes de reunions del personal tècnic de major rang o les consultes preliminars en contractació pública, la bona gestió dels conflictes d’interès o la millora dels processos de selecció del personal directiu.
Però més enllà de les actuacions concretes aprovades —com vaig tenir ocasió d’explicar en una primera part d’aquest article, previ a l’Acord de Govern d’aprovació de l’estratègia i centrat en el procediment emprat per a l’elaboració d’aquesta— l’objectiu final és la recuperació de la confiança ciutadana. Per això la metodologia, el “com”, era tan important com el “què”. Del com s’adopta la decisió (i també del com s’implementa) depèn en part que la ciutadania pugui percebre que la decisió és imparcial, que no respon a interessos particulars o a una situació de captura, que pot tenir un impacte real en la lluita contra la corrupció i en la construcció d’una Administració més ètica i íntegra.
En aquesta segona part d’aquell article explicaré de quina manera les evidències i el procés deliberatiu han impactat en la decisió final, quin retorn se n’ha fet a la ciutadania i quin sistema de governança s’ha acordat per garantir una bona implementació.
La incorporació de les evidències i el procés participatiu en la decisió final i el retorn a la ciutadania
Comencem per explicar com el Govern ha integrat el coneixement adquirit gràcies a la participació ciutadana i l’evidència internacional en la decisió final.
El Govern va elaborar l’estratègia tenint en compte el resultat d’un procés de participació ciutadania, l’evidència internacional i les aportacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya
En el cas que ens ocupa, el Govern va elaborar l’estratègia i va adoptar l’Acord de Govern d’aprovació tenint en compte el resultat d’un procés de participació ciutadania, l’evidència internacional existent i les aportacions de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Incorporar tot aquest coneixement serveix per fer millors polítiques públiques i per diversificar les visions i mirades rellevants per adoptar-les. Però si es vol millorar la percepció ciutadana sobre la imparcialitat en la decisió final, i en l’eficàcia del procés d’implementació, també cal comunicar adequadament com aquestes aportacions han influït en la decisió final.
Per poder aprofitar tot el potencial de les aportacions ciutadanes, el primer que cal és recollir-les adequadament. Per aquest motiu totes elles van ser incorporades en documents de síntesi i agrupades per temes. Aquests documents són públics i estan a disposició de tota la ciutadania a través d’aquest enllaç.
Amb aquests documents de síntesi, l’informe d’evidències internacionals i l’informe presentat per l’Oficina Antifrau de Catalunya, el grup tècnic que tenia l’encàrrec d’elaborar l’estratègia va concretar les mesures, intentant en tot moment garantir que fossin assolibles en un termini de dos anys i avaluables. A aquest efecte va escoltar sobretot les opinions dels departaments competents sobre la viabilitat de les actuacions proposades des d’una perspectiva tècnica, econòmica i jurídica.
Un cop duta a terme aquesta fase amb un caire més tècnic, es va iniciar el tràmit de validació política de la proposta. En aquest moment es va fer un esforç important per subministrar als òrgans polítics que havien de deliberar tot el coneixement adquirit. Per exemple, es va elaborar un document que permet apreciar si una decisió està fonamentada en alguna aportació ciutadana, en alguna evidència internacional o en alguna proposta de l’Oficina Antifrau de Catalunya. Aquesta informació va ser incorporada també en les memòries que acompanyen l’Acord de Govern. La incorporació de tot el coneixement adquirit a la decisió final ha de permetre que aquesta sigui millor, però no només això, també ha de servir perquè la ciutadania la percebi com a imparcial. Per assolir aquest objectiu és important garantir la traçabilitat dels aspectes que el Govern ha tingut en compte en la seva decisió.
Un altre factor que no es pot oblidar si no es vol que un procés participatiu generi falses expectatives és culminar-lo amb un bon retorn. En el cas que ens ocupa es va elaborar un document de retorn en què qualsevol de les persones participants pot veure de quina manera ha impactat la seva aportació en l’estratègia.
Un sistema de governança que afavoreixi una bona implementació i generi confiança
Les estratègies de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública fracassen en moltes ocasions per la manca d’un bon sistema de governança
Un de les evidències que es recullen a l’informe elaborat per Ivàlua és que les estratègies de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública fracassen en moltes ocasions per la manca d’un bon sistema de governança. Per aquest motiu, l’Acord de Govern dedica una bona part del seu contingut a regular mecanismes de governança que permetin la implementació de les mesures, el seguiment de les actuacions i una bona avaluació.
De fet que l’estratègia es concreti en vint-i-cinc mesures executables en dos anys persegueix, per si mateix, facilitar l’avaluació i el rendiment de comptes.
A més, l’Acord de Govern crea un grup director integrat per alts càrrecs dels quatre departaments impulsors, un grup executiu, el programa de suport i l’espai de participació ciutadana de seguiment. L’objectiu és garantir un lideratge polític continuat, un equip tècnic suficient per assolir els reptes plantejats i un espai ciutadà que avaluï l’assoliment dels objectius amb independència.
El sistema de governança, a banda d’apoderar la ciutadania per avaluar l’estratègia amb mecanismes de transparència i amb l’espai de participació ciutadana, estableix l’obligació de rendir comptes davant del conjunt d’actors institucionals rellevants (Govern, Sindicatura de Comptes, Síndic de Greuges, Oficina Antifrau de Catalunya i Parlament), amb informes trimestrals i semestrals de resultats i anuals d’impacte.
Els resultats d’aquest sistema de governança ja estan arribant. Durant aquests primers mesos des de l’entrada en vigor de l’Acord de Govern, el sistema s’ha posat en marxa: el grup director, el grup executiu i l’espai de participació ciutadana ja estan en funcionament. També s’ha aprovat el primer informe trimestral de seguiment de l’estratègia que permet que qualsevol ciutadà pugui visualitzar el progrés en l’assoliment de les actuacions aprovades.
Tres mesos és poc per saber si l’estratègia assolirà els objectius de lluita contra la corrupció i d’enfortiment de la integritat pública. Malgrat això, ja podem constatar que la metodologia emprada per a l’aprovació de l’estratègia i el sistema de governança ens permeten fer un seguiment permanent de les actuacions, amb una mirada àmplia, no exclusivament interna, sinó sobretot externa, d’institucions independents i ciutadania. La tercera part d’aquest article hauria de ser precisament el resultat d’aquest seguiment i de l’avaluació final; i, sobretot, ens hauria de permetre respondre a una pregunta clau: si el “què” i el “com” de l’estratègia ha contribuït a millorar la percepció de la ciutadania de les nostres institucions, en definitiva, la confiança envers l’actuació pública, element clau per a construir conjuntament un país millor.
Jordi Foz Dalmau
Secretari de Transparència i Govern Obert. Generalitat de Catalunya