Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.

En paraules del director i catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona, Enoch Albertí, l’objectiu és “contribuir a l’anàlisi i el debat de les qüestions que suscita aquesta situació excepcional amb aquest número extraordinari dedicat íntegrament a la crisi de la COVID-19. S’hi inclouen articles sobre el dret d’excepció, l’afectació als drets relatius a la llibertat de circulació, la intimitat i la protecció de dades personals, així com la desconnexió digital en l’àmbit de l’Administració pública; l’afectació a l’autogovern; la resposta de la Unió Europea i l’impacte de la crisi en l’opinió pública en l’eix llibertat-seguretat”.

El número especial també posarà a l’abast dels lectors una segona part amb una quinzena d’informes que tracten sobre l’experiència de la lluita contra la pandèmia a diversos països. De nou en paraules d’Albertí, “resulta d’un gran interès conèixer les diferents experiències en l’ús dels instruments jurídics per fer front a aquesta gran crisi i els debats que, pràcticament arreu, s’han generat al voltant de la utilització que se’n fa i de les conseqüències que se’n deriven, especialment respecte a l’afectació als drets de les persones”. Finalment, tancarà el sumari un dossier documental amb bibliografia, marc legal, jurisprudència i altres recursos en el mateix àmbit i el nostre entorn geogràfic.

Avancem, a continuació, els continguts del proper número especial de l’RCDP (la majoria de contribucions es van tancar a mitjan setembre):

Presentació del director
Enoch Albertí Rovira (catedràtic de dret constitucional a la Universitat de Barcelona)

Articles

Els dilemes democràtics de la COVID-19
Francesc Amat, Andreu Arenas, Albert Falcó i Jordi Muñoz (investigadors i professors d’economia i ciència política a la Universitat de Barcelona)

La pandèmia provocada per la COVID-19 planteja un seguit de dilemes per als sistemes democràtics. En primer lloc, la governança d’un problema complex com aquest requereix molta coordinació entre diferents nivells i àrees de govern. Aquesta coordinació pot derivar en processos de concentració del poder en els executius estatals, i, per tant, en un afebliment de la separació de poders horitzontal i vertical. Així mateix, el control de la pandèmia exigeix mesures que poden representar limitacions importants de drets i llibertats fonamentals. En aquest article, analitzem aquests dilemes i estudiem com hi responen els ciutadans. Mitjançant l’anàlisi d’una enquesta panel duta a terme durant els mesos de gener, març i juny de 2020, observem una tendència molt marcada, en primera instància, a demanar lideratges forts, tecnocràtics i centralitzats, així com a acceptar restriccions de llibertats. Passada la primera onada de contagis, aquesta tendència es va matisar significativament, amb l’excepció de les preferències tecnocràtiques, que es mantenen en uns nivells significativament més elevats que abans de la pandèmia.

Pandemia y Constitución: la experiencia de Alemania
Rainer Arnold (profesor en la Universidad de Ratisbona, catedrático emeritus de derecho público)

La lucha contra la pandemia, que hasta ahora ha tenido éxito en Alemania, ha dado lugar a una restricción sin precedentes de los derechos fundamentales. Sin embargo, estas restricciones siempre han seguido los requisitos y los límites establecidos en la Constitución, respetando el principio de proporcionalidad y la esencia de los derechos fundamentales. La suspensión de los derechos fundamentales es desconocida por la Constitución, la ley fundamental. La gestión de la emergencia sanitaria se basó esencialmente en la ley federal ordinaria de protección contra las infecciones. Los reglamentos de los Estados miembros de la Federación, que establecían las medidas esenciales, se basaban en esto. La revisión judicial de todas las restricciones fue posible sin impedimentos. Hasta ahora, la jurisprudencia solo ha hecho correcciones en algunos pocos casos. Los requisitos del Estado de derecho se han mantenido incólumes. La estructura federalista en Alemania ha hecho necesario coordinar las medidas tomadas por los gobiernos de los Estados miembros. Esto ha llevado a una pluralidad parcial de medidas, que, sin embargo, se justifica sobre la base del principio de proporcionalidad.

Cent dies d’estat d’alarma: El Reial decret 463/2020 i la limitació dels drets fonamentals dels ciutadans
Ricard Brotat (professor associat del Departament de Ciència Política i Dret Públic a la Universitat Autònoma de Barcelona i cap de Serveis Jurídics de l’Ajuntament de Badalona).

A la vista de la regulació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària motivada per la COVID-19, es volen repassar els punts següents: en primer lloc, els orígens de la regulació de l’estat d’alarma, com a dret d’excepció, i la regulació orgànica d’aquest; en segon lloc, la definició dels perfils de la figura de la limitació de drets a l’empara de la jurisprudència constitucional més clàssica i la seva diferència respecte de la suspensió; i, finalment, la possibilitat d’acudir a altres normes per tal d’articular aquesta limitació com efectivament han acabat assumint les comunitats autònomes.

El derecho a la desconexión digital de los empleados públicos: alcance y significado de un derecho emergente en el contexto de la crisis sanitaria
Guillermo García González (profesor titular de derecho del trabajo y de la seguridad social en la Universidad Internacional de La Rioja)

La crisis ocasionada por la pandemia de la COVID-19, en la que el legislador ha obligado a los empleadores tanto del sector público como del sector privado a implementar fórmulas de trabajo remoto, ha situado en primer plano del debate público los efectos negativos que sobre la salud de los empleados públicos puede representar el uso inadecuado de los dispositivos tecnológicos en el desarrollo de su actividad. Entre los escasos instrumentos jurídicos existentes para combatir estos efectos, uno de los más importantes es el derecho a la desconexión. Reconocido por el artículo 88 de la Ley Orgánica 3/2018, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales, el derecho a la desconexión digital de los empleados públicos se presenta como una figura jurídica con límites difusos y alto nivel de abstracción, cuyas lagunas y déficits se han evidenciado en toda su extensión durante la crisis sanitaria. El presente estudio tiene como objetivo principal examinar el alcance y contenido de este derecho digital en su proyección sobre el empleo público, señalando sus dificultades aplicativas e interpretativas y proponiendo vías de resolución para los conflictos que suscita nuestro impreciso sistema regulatorio.

L’estat d’alarma per la crisi de la COVID-19 i l’afectació de l’autogovern territorial
Gerard Martín (cap de l’Àrea sobre Assessorament de l’Organització Territorial del Poder de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern i professor associat de dret constitucional a la Universitat de Barcelona)

La declaració de l’estat d’alarma per afrontar la crisi de la COVID-19 ha afectat l’autogovern territorial. Aquesta afectació no només s’ha produït per l’exercici de les competències exorbitants que han correspost a les institucions estatals durant la vigència de l’esmentat estat excepcional, sinó que també l’exercici de les competències ordinàries estatals ha tingut uns efectes rellevants sobre l’autogovern autonòmic. El present article estudia l’abast de les mesures aprovades per l’Estat i la seva incidència sobre la capacitat de govern de les comunitats autònomes. A més, també pondera el paper desenvolupat per la Conferència de Presidents i reflexiona sobre la regulació de l’ingrés mínim vital aprovat pel Govern espanyol.

La resposta de la Unió Europea a la crisi derivada de la COVID-19
Andreu Olesti (catedràtic de dret internacional públic a la Universitat de Barcelona)

En aquest treball es realitza una primera exploració a les diferents mesures adoptades per la UE, començant per les accions destinades a donar suport financerament a les actuacions dels estats membres, per continuar amb les dirigides a mantenir el funcionament del mercat interior, especialment en relació amb la lliure circulació de persones i mercaderies. Així mateix, es presenten els instruments financers que ha proposat la UE per ajudar a la recuperació econòmica. Sota aquesta rúbrica s’al·ludeix a les mesures no convencionals adoptades pel Banc Central Europeu, els instruments consensuats per l’Eurogrup en la reunió de 9 d’abril que essencialment són: la línia de crèdit del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, el programa SURE (molt vinculat al finançament dels expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i mesures equivalents), i els préstecs del Banc Europeu d’Inversions. Finalment es fa referència a la proposta de Fons de Recuperació Europeu (Next Generation EU), com un instrument a desenvolupar i executar durant el proper cicle pressupostari que comprèn el període 2021-2027.

Afectacions a la llibertat de circulació per la pandèmia de la COVID-19 i el seu règim sancionador en l’estat d’alarma
Alexandre Peñalver (professor titular de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)

La mesures de l’estat d’alarma per fer front a l’emergència sanitària de la COVID-19 han impactat de forma molt important en la llibertat de circulació i han comportat l’aplicació inadequada d’un règim sancionador tot posant en qüestió principis constitucionals i legals bàsics.

La pandemia y el derecho a la intimidad
Miguel Revenga (catedrático de derecho constitucional en la Universidad de Cádiz)

La lucha contra el virus de la COVID 19 ha sometido al sistema constitucional a importantes tensiones y mutaciones. En particular, el derecho a la intimidad y a la protección de los datos de salud se ha visto cuestionado por el uso de tecnologías dirigidas a hacer frente a la pandemia de manera eficaz. En el artículo se repasan algunos de los principales problemas que se han planteado al respecto, prestando particular atención a las aplicaciones de rastreo de contactos. 

Protección de datos personales en el contexto de la COVID-19: legitimación en el tratamiento de datos de salud por las Administraciones públicas
Juan Francisco Rodríguez Ayuso (profesor ayudante y coordinador académico del Máster Universitario en Protección de Datos de la Universidad Internacional de La Rioja)

El presente estudio ofrece una investigación sistemática, exhaustiva y actualizada de la declaración del estado de alarma y el tratamiento de datos personales relativos a la salud de los ciudadanos afectados y/o potencialmente afectados por la situación excepcional derivada de la COVID-19. En concreto, analiza la distinción del estado de alarma con los estados de excepción y sitio, y la posible afectación del derecho fundamental a la protección de datos personales en situaciones excepcionales de crisis sanitarias y los efectos que dicha declaración puede tener en la normativa aplicable, emanada, a nivel comunitario, por el Reglamento general de protección de datos o RGPD y, a nivel nacional, como complemento y desarrollo del mismo, en la Ley Orgánica de Protección de Datos Personales y de garantía de los derechos digitales o LOPDGDD. Seguidamente, y tomando en consideración toda la normativa, general y sectorial, aplicable en materia de protección de datos y de sanidad, se procede al análisis de las bases legitimadoras procedentes y de las excepciones que, aplicables a situaciones de emergencia sanitaria como la actual, habilitan el tratamiento atendiendo a la naturaleza de quien intervenga como responsable, haciendo especial énfasis en el interés público perseguido por las Administraciones públicas y en el interés vital del propio interesado.

Informes sobres les actuacions relatives a la COVID en diversos estats 

El estado de emergencia sanitaria en Francia
Hubert Alcaraz (catedrático de derecho público en la Université de Pau et des Pays de l’Adour)

What really fated America’s COVID-19 pandemic response? Who oversees the reaction to the coronavirus?
Mohamed Arafa (Assistant Professor of Law, Alexandria University (Egypt) and Visiting Adjunct Professor of Law, Indiana University)

El Principat d’Andorra davant la situació d’emergència sanitària causada per la COVID-19
Isidre Bartumeu (notari al Principat d’Andorra i membre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans)

COVID-19 and fundamental rights’ distress in Portugal: An intermezzo between the state of exception and constitutional normalcy
Catarina Botelho (Professor of Law and Department Chair of Constitutional Law at the Porto Faculty of Law, Universidade Católica Portuguesa)

Informe sobre as intervençôes mais importantes durante a pandemia no Brasil
Mariah Brochado (professora de dret a la Universitat Federal de Minas Gerais – UFMG)

Government response to COVID-19 pandemic in Denmark
Simon Drugda (PhD Candidate at the University of Copenhagen, Centre for Comparative and European Legal Studies)

L’emergenza COVID-19 in Germania: una sfida per la tutela dei diritti fondamentali e un’opportunità per l’ordinamento federale
Cristina Fraenkel-Haeberle (professora de dret públic, dret comparat i dret administratiu a la Universitat Alemanya de Ciències de l’Administració, Speyer) i Elena Buoso (professora associada de dret administratiu a la Universitat de Pàdua)

Le Canada et la COVID-19 : des enjeux majeurs de droit public
Dave Guénette (investigador postdoctoral a la Universitat McGill) i Félix Mathieu (investigador postdoctoral a la Universitat Pompeu Fabra i investigador associat a la Càtedra de recerca del Canadà en estudis quebequesos i canadencs a la Universitat del Quebec) 

The COVID-19 response in England: the intensification of executive supremacy
Jeff King (professor de dret a l’University College London i assessor jurídic del Comitè Constitucional de la Cambra dels Lords) i Abe Chauhan (investigador assistent a la Facultat de Dret de l’University College London)

Polonia: cuando la pandemia se encuentra con el iliberalismo constitucional
Adam Krzywoń (profesor agregado de derecho constitucional en la Universidad de Varsovia e investigador en el Instituto Alemán de Investigación para la Administración Pública, Speyer)

Tackling the COVID-19 pandemic in Scotland
Aileen McHarg (Professor of Public Law and Human Rights, University of Durham) & Christopher McCorkindale (Senior Lecturer in Public Law, University of Strathclyde)

Reacción del Gobierno Federal de México ante la COVID-19
Gerardo Lupián (profesor investigador en el Departamento de Ciencias Jurídicas y del Posgrado en derecho de la Universidad de Guadalajara)

Measures to fight the COVID-19 pandemic. Australia
Marta Poblet, Aaron M. Lane & Kelsie Nabben (RMIT Blockchain Innovation Hub, RMIT University, Melbourne)

Le misure adottate per far fronte alla pandemia COVID-19 in Italia
Roberto Romboli (professor titular de dret constitucional a la Universitat de Pisa)

Dossier

Dossier sobre el dret en temps d’emergència sanitària
Comitè de redacció

Aquest dossier recull una selecció documental que, sense ser exhaustiva, pretén proporcionar una visió de conjunt i representativa de la normativa espanyola i catalana generada arran de la pandèmia de la COVID-19 des de març de 2020, amb una observança específica a la normativa parlamentària. Al mateix temps, inclou una selecció de sentències i jurisprudència vinculada a l’emergència sanitària produïda pel Tribunal Constitucional, el Tribunal Suprem, l’Audiència Nacional, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i diversos jutjats contenciosos administratius. Com va essent habitual amb els dossiers monogràfics de la Revista, s’afegeix també un apartat amb referències bibliogràfiques d’interès i, finalment, un calaix de sastre amb altres documents i informes emesos per institucions i entitats referents i que tenen a veure amb la gestió de la pandèmia, com el Consell d’Europa, el Síndic de Greuges de Catalunya, el Defensor del Pueblo o l’Organització Mundial de la Salut, entre d’altres.

One thought on “Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

Leave a Reply