El Reial decret llei 22/2020 regula la creació del Fons COVID-19 i determina els criteris per al seu repartiment i lliurament a les comunitats autònomes (CA). Amb la creació d’aquest fons, l’Estat vol donar resposta a les necessitats de recursos que l’actual pandèmia ocasionada pel coronavirus comporta per a les CA, que són les que tenen un paper predominant en la prestació de serveis de salut, educació i serveis socials als ciutadans. D’altra banda, no es pot menysprear l’impacte sobre l’activitat econòmica i, com a conseqüència d’això, sobre els impostos de les CA, cosa que suposarà una minva important de recaptació i, per tant, dels recursos disponibles.

Aquest fons consta de quatre trams, que l’Estat anirà lliurant progressivament a les CA al llarg del darrer semestre de l’any. En conjunt els trams sumen un total de 16.000 milions d’euros. Segons es refereix a l’esmentat Reial decret llei, el primer tram es lliura el mes de juliol (6.000 milions), el segon el novembre (3.000 milions), el tercer el setembre (2.000 milions) i el quart (5.000 milions) el desembre. Així, a hores d’ara s’han distribuït a les CA els imports corresponents als trams 1 i 3, és a dir, un total de 8.000 milions, la meitat del total previst.

El tram 1 es reparteix prenent com a base criteris associats a la despesa sanitària i el tram 3 d’acord amb criteris vinculats a la despesa en educació. És important assenyalar que aquestes vinculacions a sanitat i a educació representen la tipologia de variables de distribució, per tant, no indiquen que aquests imports s’hagin de destinar necessàriament a aquestes matèries.

Concretament, els criteris i les ponderacions del tram 1 (excloent-ne les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, a les quals s’assigna 12 milions a cadascuna) són els següents:

– Població protegida: 35%

– Nombre de proves PCR fetes a 30 d’abril: 10%

– Nombre d’hospitalitzacions a 30 d’abril: 25%

– Nombre d’ingressos a les UCI a 30 d’abril: 30%

Com es pot comprovar, els criteris de repartiment relacionats directament amb l’impacte de la pandèmia suposen un 65% del total, mentre que el 35% restant es distribueix segons la població protegida i, per tant, no té en compte les diferències d’incidència de la pandèmia a les CA.

D’acord amb l’ordre ministerial publicada al BOE, els resultats de la distribució d’aquest primer tram aporten a Catalunya un total de 1.247 milions d’euros, xifra que representa un 20,8% del total. En principi, aquesta xifra podria semblar relativament elevada, però cal tenir en compte que a Catalunya el nombre d’ingressos a les UCI fins al 30 d’abril suposaven el 25,8% del total i el nombre d’hospitalitzacions el 23,1%, nivells que mostren una incidència de la pandèmia més intensa, ja que la població protegida suposa a Catalunya un 16% del total.

Els criteris i les ponderacions del tram 3 vinculats a la despesa educativa (excloent-ne les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, a les quals s’assigna 7 milions a cadascuna d’elles) són els següents:

– Població de 0 a 16 anys: 80%

– Població de 17 a 24 anys: 20%

El mateix text del Reial decret llei 22/2020 determina que aquest 20% es pren en consideració de la despesa en educació superior.

D’acord amb l’ordre ministerial publicada al BOE, els resultats de la distribució d’aquest tram aporten a Catalunya un total de 337 milions d’euros, xifra que representa un 16,9% del total. En conjunt, doncs, els fons COVID-19 repartits d’aquests dos trams han aportat a Catalunya un total de 1.584 milions d’euros.

En els propers mesos es distribuiran els altres dos trams. El tram 2 (de 3.000 milions d’euros) vinculat a la despesa sanitària i el tram 4 associat a la disminució d’ingressos per la caiguda de l’activitat econòmica (de 5.000 milions d’euros).

Els criteris de distribució del tram 2 es vinculen també a la despesa sanitària i són les mateixes variables que les del tram 1 canviant les ponderacions. En aquest cas la població protegida incrementa el seu pes fins un 45%, els ingressos a la UCI pesen un 25%, les proves PCR un 10% i el nombre d’hospitalitzacions un 20%. Totes aquestes variables correspondran a la situació a 31 d’octubre. Igual com en el tram 1, les ciutats de Ceuta i Melilla queden fora d’aquest repartiment i se’ls assigna 6 milions a cadascuna. En aquest punt cal recordar que aquestes variables indiquen la manera de distribuir el fons, no que el seu import s’hagi de destinar a aquesta àrea de despesa.

Aquests criteris mostren que les variables relacionades amb l’impacte de la pandèmia perden pes en relació amb la distribució del tram 1 vist anteriorment, ja que en el tram 1 suposen un 65% del total i en el tram 2 un 55%. Per tant, s’agreuja encara més la manca de diferenciació entre les CA de les necessitats de recursos derivades de la pandèmia.

Pel que fa al tram 4, hi ha dues parts: 4.200 milions per la pèrdua de recaptació i 800 milions per la pèrdua d’ingressos en el transport de viatgers.

En el moment que es distribueixin aquests fons, i de la mateixa manera que els casos anteriors, es publicarà l’ordre ministerial corresponent en la qual es coneixeran els imports definitius.

Les necessitats derivades de la pandèmia no s’acaben precisament aquest any, vista la seva situació actual i l’evidència d’aquests darrers mesos sobre la necessitat de dotar de més recursos la salut, l’educació, els serveis socials i altres àrees, palesen que cal cercar solucions de cara al proper any i següents, en què les previsions de recursos autonòmics mostren una disminució important respecte del 2020. Enguany l’Estat ha mantingut les bestretes del model de finançament prèvies a l’impacte de la pandèmia i ha dotat d’aquests fons extraordinaris; com a conseqüència, els efectes de la davallada de l’activitat econòmica en els ingressos de les CA es notaran especialment i de forma intensa els dos propers anys.

 

Montse Bassols i Santamaria
Sub-directora de Finançament i Sostenibilitat Financera. Direcció General de Pressupostos. Departament de la Vice-presidència i d’Economia i Finances