Avançament de continguts del número 61 de l’RCDP sobre la llibertat d’expressió a l’era digital

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà en breu el número 61 de la Revista Catalana de Dret Públic amb 16 articles acadèmics, dels quals 6 corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “La llibertat d’expressió a l’era digital”. En concret, es tracta d’un compendi de reflexions sobre les plataformes digitals i els reptes de la regulació de continguts en un entorn global, el Decret llei 14/2019 i la “mordassa digital”, els límits penals, el discurs de l’odi a les xarxes socials, la jurisprudència sobre els límits de la llibertat d’expressió a Internet i sobre un nou model de governança per a les plataformes audiovisuals. Signen les contribucions investigadors i experts juristes en la matèria des de l’àmbit de la comunicació audiovisual, el dret administratiu i el dret constitucional.

D’altra banda, la secció general ofereix 10 articles sobre matèries que afecten diversos drets i llibertats i altres realitats del dret públic, com la construcció del constitucionalisme europeu i la manca de solidaritat davant crisis humanitàries, el ressorgir dels serenos a l’àmbit local, la figura de la confiscació de la prevenció en el sistema jurídic italià, la constitucionalitat del dret de decidir dels estats, la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat Valenciana, la tutela juridicoadministrativa de la vulnerabilitat energètica, la regulació de la cultura en la nova constitució cubana, la consulta popular segons el Tribunal Constitucional, la presó provisional i el retorn dels diners confiscats pel franquisme.

El número 61 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental amb abundant bibliografia, marc legal, jurisprudència i recursos disponibles en el mateix àmbit de la secció monogràfica, a càrrec del professor Serra Húnter al Departament de Dret Públic i Ciències Històrico-Jurídiques de la UAB Josep Cañabate. Es tracta d’una eina útil i de consulta àgil que s’ha convertit en un contingut habitual en els darrers números de l’RCDP i alhora en un dels més consultats.

Avancem, a continuació, els continguts del número 61 amb els títols i els resums de cada article:

Secció monogràfica. La llibertat d’expressió a l’era digital

Llibertat d’expressió i plataformes digitals: reptes de la regulació de continguts en un entorn global
Joan Barata (investigador associat al Cyber Policy Center de la Universitat de Stanford)

Els drets fonamentals a la llibertat d’expressió i a la llibertat d’informació es troben reconeguts, protegits i delimitats en la pràctica totalitat de les constitucions dels sistemes polítics de les democràcies liberals, entre elles la Constitució espanyola. Aquests drets formen igualment part del quadre fonamental de drets humans establert per les normes de dret internacional. Els intermediaris s’han convertit en els principals actors del procés de difusió i distribució de tot tipus de contingut. També tenen un paper molt destacat a l’hora d’assegurar la “visibilitat” del contingut produït pels mitjans tradicionals. Els interessos que modulen les decisions preses pels intermediaris no són únicament i necessàriament la protecció del dret a la llibertat d’expressió. Els intermediaris són entitats orientades comercialment i segueixen models de negoci basats en la venda de publicitat, entre altres aspectes. Els sistemes legals amb més influència en el món (particularment els de la Unió Europea i els Estats Units) incentiven la moderació del contingut per part de les plataformes, garantint que no són penalitzades com a conseqüència del contingut subministrat per tercers o a causa de l’adopció de determinades mesures orientades a eliminar contingut il·legal o contingut inadequat. Per aquests motius, els intermediaris tenen un paper molt important en la creació de les condicions per a l’exercici del dret a la llibertat d’expressió en línia.

El Reial decret llei 14/2019, el constrenyiment de les comunitats autònomes en matèria d’utilització d’eines digitals i electròniques i l’increment del control administratiu de l’opinió i de la informació en xarxes
Andrés Boix Palop (professor de dret administratiu a la Universitat de València)

El present treball analitza les modificacions del nostre ordenament jurídic contingudes al Reial decret llei 14/2019 i els seus problemes tant jurídics com d’oportunitat. En concret, s’hi analitzen els dubtes de constitucionalitat per la manca de la “necessitat extraordinària i urgent” de la regulació, però també la possible afectació a l’exercici de drets fonamentals com ara les llibertats d’expressió i informació en l’àmbit digital com a conseqüència de les noves facultats de control que es reconeixen a l’Administració. Així mateix, s’estudien les restriccions imposades a les comunitats autònomes pel que fa a la utilització de determinades eines digitals i s’exposa la seua dubtosa constitucionalitat a partir de la jurisprudència tradicional del Tribunal Constitucional, recentment reiterada, sobre l’àmbit d’autonomia garantida pel que fa a la tria d’instruments electrònics de procediment com a eina d’autoorganització.

 Libertad de expresión y límites penales: una nueva fase en el camino hacia la fijación de criterios interpretativos constitucionalmente coherentes
Miguel Ángel Cabellos Espiérrez (catedrático de derecho constitucional en la Universidad de Girona)

La presencia en el Código Penal de una serie de tipos de contenido abierto e impreciso que inciden en los ámbitos propios de la libertad de expresión ha generado en los últimos años en la jurisdicción ordinaria líneas interpretativas que han resultado heterogéneas y cambiantes, pero mayoritariamente tendentes a restringir el ejercicio de dicha libertad. Ello se ha manifestado en diversas medidas en relación con ciertos delitos, como los relativos al enaltecimiento del terrorismo, la protección de los sentimientos religiosos o la de símbolos e instituciones; se ha unido a ello con frecuencia una concepción muy expansiva del concepto del discurso del odio. El TC, en su STC 112/2016, comenzó a limitar esa tendencia restrictiva, pero lo hizo de un modo incompleto. La STC 35/2020 viene a culminar el camino iniciado por la primera, y a fijar una nueva posición que debiera estar llamada a incidir, no solo en la aplicación por los tribunales del tipo penal que originó el caso, el art. 578 CP, sino también en el de los demás delitos vinculados a la libertad de expresión. El trabajo analiza la problemática relación entre tipos penales y la libertad de expresión, la novedad que supone la STC 35/2020, los avances que implica en la interpretación del ámbito de la libertad de expresión, los aspectos mejorables que presenta en algún punto concreto (como la delimitación del concepto de discurso del odio) y, por último, las dificultades que pudiera encontrar esta línea interpretativa del TC en su aplicación por la jurisdicción ordinaria.

Discurso de odio en las redes sociales: la libertad de expresión en la encrucijada
Laura Díez (catedrática de derecho constitucional en la Universidad de Barcelona y directora general de Asuntos Constitucionales y Coordinación Jurídica del Gobierno de España)

Las reflexiones académicas sobre la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos (TEDH) relativa al discurso del odio son frecuentes. Sin embargo, actualmente se plantean relevantes interrogantes que todavía restan abiertos. Para empezar, no parece que la Corte europea tenga una concepción clara y uniforme sobre el discurso del odio, sino que bajo este paraguas se cobijan realidades distintas. Para continuar, el TEDH aplica idéntico tratamiento jurídico a estas diferentes realidades, obviando que el derecho debe ofrecer respuestas distintas a problemas distintos. Finalmente, la Corte no ha aclarado si este tratamiento jurídico del discurso del odio, que siempre ha aplicado a mensajes emitidos por los canales tradicionales de comunicación, puede trasladarse mutatis mutandi al discurso difundido a través de redes sociales. Estos tres relevantes temas constituyen el objeto del estudio que se recoge en este artículo. Concretamente, el estudio se propone dar pasos en la delimitación del concepto de discurso del odio; proponer un tratamiento jurídico distinto a los diferentes tipos de discurso del odio; y analizar qué consecuencias resultarían de aplicar la jurisprudencia europea sobre discurso del odio a la comunicación en la Red.

La libertad de expresión en Internet y las redes sociales: análisis jurisprudencial
Miguel Ángel Presno (catedrático de derecho constitucional en la Universidad de Oviedo)

En este trabajo se analizan las respuestas jurisprudenciales a algunos de los problemas jurídicos derivados del ejercicio de la libertad de expresión a través de Internet y las redes sociales. Partiendo de que las reglas que regulan el ejercicio de la libertad de expresión en el ciberespacio deben ser similares a las que se aplican en el mundo no digital, se estudian cuestiones como la importancia del contexto, el uso de enlaces electrónicos, los bloqueos en el acceso a Internet o el bloqueo del acceso de usuarios a cuentas electrónicas institucionales, teniendo bien presente lo dicho por tribunales nacionales, como el Tribunal Supremo de Estados Unidos y los Tribunales constitucionales alemán y español, e internacionales, como el Tribunal Europeo de Derechos Humanos y el Tribunal de Justicia de la Unión Europea.

Negotiating new audiovisual rules for Video Sharing Platforms: proposals for a Responsive Governance Model of  speech online
Krisztina Rozgonyi (assistant professor and postdoctoral researcher at the University of Vienna. Department of Communication. Faculty of Social Sciences)

There is a unique upcoming policy momentum in European audiovisual media policy. This is the implementation of the new rules on Video Sharing Platform Providers (VSPs) with regard to the protection of minors against harmful content and of all users against incitement to violence and hatred. However, the application of the Country-of-Origin principle, the basic tenet of the Audiovisual Media Services Directive and audiovisual media regulation across the European Union, will inherently interfere with the stated policy aim of levelling the playing field vis-à-vis VSPs. This paper assesses the potential consequences of such regulatory dysfunctions in the context of hate speech regulation effective throughout Europe. It argues that Responsive Governance Model-type co-regulation could address and mitigate the loss of normative diversity, and outlines a blueprint for this. At stake is the (further) fragmentation of the internet. Hence, it is important and urgent to find adequate regulatory responses to ensure pluralistic and diverse media markets in Europe.

Secció general 

Europe’s lack of solidarity in its response to the humanitarian crisis. Jeopardizing the European Union’s constitutional imaginary
Antoni Abat Ninet (visiting professor of constitutional law and legal theory at the Faculty of Law, The Hebrew University of Jerusalem) and Acar Kutay (associate professor and Marie Curie fellow at the Centre for European and Comparative Legal Studies, University of Copenhagen)

The European Union’s (EU) constitution and constitutionalism is best seen as a sphere of contested imaginaries, competing narratives over the legal-political construction of Europe. These imaginaries have been historically reinforced by EU technocrats and political elites, as well as by various social and economic actors, whether progressive democrats or powerful businesses. When technocrats and elites turned their hands to the project of the constitutionalization of the EU in the early 1990s, what they had in mind was to legitimate the Union. In this respect, constitutionalization was necessary because the Union had ceased to be a typical international organization. Laws, regulations, and policies that were adopted at EU level had an impact on citizens; however, these had no influence over either law-making or policy-making processes. The first segment of this paper addresses the forging of the EU’s constitutional identity through the juridification of values, imaginary, and constellations. It then analyses the progressive creation of constitutional imagination at EU level and the effects on this imaginary that the lack of a proper answer to the humanitarian crisis has caused. The paper ends by posing a set of questions that relate the ideological project of European collective identity, the process of political integration and the role that the founding values of solidarity and human dignity may play in these processes.

El ressorgir dels serenos a l’àmbit local: entre la seguretat privada i la convivència ciutadana
Vicenç Aguado (catedràtic de dret administratiu a la Universitat de Barcelona)

L’augment de fets delictius i de conductes incíviques ha comportat una percepció d’inseguretat ciutadana i d’un ús abusiu de l’espai públic en la població de determinats municipis. Davant d’aquestes situacions, s’ha plantejat la possibilitat de recuperar la figura històrica del “sereno” des de dues perspectives diferenciades. La primera, que s’anomena “model Premià”, es basa en la possibilitat que els municipis, a través de contractes de serveis, encarreguin a empreses de seguretat privada determinades funcions pròpies d’aquestes, en col·laboració amb la policia local, que es realitzen en determinats àmbits de l’espai públic. Aquest model sembla basar-se en la vigent Llei de seguretat privada que comporta una major flexibilitat de la presència de la seguretat privada en els espais públics, si bé amb determinades limitacions. La segona, que s’anomena “model Gramenet” té un fonament divers a través de la figura de l’agent cívic, mitjançant plans d’ocupació per a persones que, per motius laborals, es troben en risc d’exclusió social, que es basa en la necessitat de garantir la convivència ciutadana i un ús adequat de l’espai públic. Aquest article, a més de sistematitzar i analitzar ambdós models, busca el seu encaix en el marc regulatori vigent. En un cas, resultarà necessari clarificar l’àmbit de la seguretat privada davant una possible expansió indiscriminada del seu àmbit d’actuació. En l’altre, caldrà trobar el marge d’actuació dels municipis respecte a la convivència ciutadana i els usos adequats de l’espai públic.

La confisca di prevenzione tra principi costituzionali e sovranazionali: il caso italiano
Alice Caputo (avvocato e docente a contratto di diritto penale presso la Scuola di specializzazione per le professioni legali dell’Università di Salerno)

Il presente lavoro analizza lo sviluppo applicativo delle misure di prevenzione patrimoniali, sequestro e confisca di prevenzione, tipiche dell’ordinamento italiano, sottolineando i punti deboli e la natura preventiva di tali misure attraverso il ripercorrere i principali interventi normativi e le più importanti pronunce giurisprudenziali. Il punto centrale, la compatibilità con i principi fondamentali, siano essi costituzionali o sovranazionali, le rende oggetto di continuo dibattito e allo stesso tempo l’applicazione con un procedimento parzialmente garantito, ma più snello, le porta a essere un efficace strumento di prevenzione sempre più utilizzato. Questa breve analisi si propone di tratteggiare la natura preventiva della confisca di prevenzione, considerando però la sua capacità ablativa permanente con la conseguente perdita del legame, tipico, con la pericolosità sociale.

Droit de décider et droit constitutionnel des États
Marthe Fatin-Rouge Stefanini (directrice de recherches au CNRS, UMR 7318 – DICE “Droits International, Comparé et Européen”, Aix-Marseille Université)

Le “droit de décider”, qui serait reconnu à une partie de la population d’un État, n’est pas inscrit expressément dans les constitutions. Si certaines notions s’en rapprochent, tel que le droit à l’autodétermination, la revendication du droit de décider défend de plus en plus fréquemment un fondement à part afin de contourner les obstacles, à la fois internationaux et constitutionnels, du droit à la sécession unilatérale. Même si les contours de ce droit restent encore ambigus, un statut constitutionnel de celui-ci commence à se dessiner à travers la jurisprudence constitutionnelle du Tribunal constitutionnel espagnol en particulier, qui pour rejeter ce droit dans sa version extrême (la sécession unilatérale) n’en consacre pas moins l’existence dans un arrêt de 2014. Or, s’il est logique que les États contestent ce droit d’un point de vue strictement constitutionnel, il n’en demeure pas moins que cette revendication exprime un souhait politique. La dimension politique du conflit opposant l’État à l’entité qui revendique le droit de décider marque sans doute les limites de l’appréhension strictement constitutionnelle de ce droit. Pour autant, le droit constitutionnel garde un rôle de première importance dans la définition des garanties démocratiques qui pourraient entourer l’exercice de ce droit.

Un èxit només parcial: avaluació dels primers vint anys d’acords al si de la Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Generalitat Valenciana
Clàudia Gimeno Fernández (doctoranda al Departament de Dret Administratiu de la Universitat de València)

La Comissió Bilateral de Cooperació Estat-Comunitat Valenciana és l’òrgan més important en les relacions entre ambdues administracions i té, entre d’altres, l’objectiu d’arribar a acords intergovernamentals per tal de reduir l’elevat nombre de recursos d’inconstitucionalitat que es presenten davant del Tribunal Constitucional. Malgrat que la sensació general és que aquest objectiu s’ha aconseguit, ja que ha crescut gradualment el nombre d’acords adoptats per part de la Comissió, una anàlisi del seu funcionament i de les característiques dels acords assolits ens porta a pensar que tal vegada aquest èxit és només parcial. Per això, i amb la finalitat d’avaluar el rendiment d’aquest òrgan específic durant els anys que ha estat en funcionament, en aquest treball s’analitzen en profunditat els acords adoptats en el si d’aquest, després d’examinar, breument, la seua regulació i regles bàsiques de funcionament.

La tutela jurídico-administrativa de la vulnerabilidad energética: medidas paliativas y estructurales
Isabel González Ríos (catedrática de derecho administrativo en la Universidad de Málaga)

Este artículo realiza un estudio del marco jurídico-administrativo que regula la situación de vulnerabilidad en la que se encuentra el consumidor eléctrico cuando no puede hacer frente al pago del suministro, como servicio económico de interés general. Desde el año 2009, la Unión Europea viene imponiendo a los Estados miembros la compatibilización de la liberalización del sector con la intervención administrativa para garantizar la tutela de los colectivos más vulnerables. En esta ordenación jurídica, en continua evolución hacia una mayor protección, abordamos las medidas de carácter individual que se han venido adoptando, la problemática jurisprudencial asociada al pago de obligaciones de servicio público referidas al precio del suministro y las propuestas de lege ferenda que corresponde adoptar ante la faceta “colectiva” del problema: la pobreza energética.

¿Constitución cultural en Cuba? Aciertos y desaciertos de la regulación jurídica de la cultura en la nueva Constitución cubana
Eduardo Antonio Sardá Lloga (profesor de derecho procesal del Departamento de Materias Básicas, Derecho Civil y Familia en la Universidad de Oriente) y Carlos Guillermo Lloga (profesor asistente de Historia del Cine y Film Studies en el Departamento de Historia del Arte de la Universidad de Oriente)

La Constitución de la República de Cuba promulgada el 10 de abril de 2019 incorpora el elemento cultural como uno de sus fundamentos. Con ello, la nueva Carta Magna podría ser considerada una Constitución cultural. Sin embargo, presenta limitaciones en cuanto a la regulación jurídica de la cultura. El objetivo de este estudio es analizar las características de este fenómeno, enfatizando sus fortalezas y debilidades. En un primer momento, se examina la lógica que ha movilizado las definiciones de cultura y sus impactos en el ejercicio político cubano. Ello permite establecer la relación que existe entre la cultura y la Constitución, mediante un acercamiento a sus principales categorías jurídicas. Por último, tomando como paradigmas algunas constituciones del nuevo constitucionalismo latinoamericano, se procede a un análisis exegético de la Carta Magna cubana en busca de aciertos y desaciertos que la regulación jurídica hace del elemento cultural.

La consulta popular a la luz de la jurisprudencia del Tribunal Constitucional
Loreto Segura i Renau (profesora colaboradora en la Universidad Abat Oliba CEU y en la Universitat Oberta de Catalunya)

El concepto de consulta popular ha pasado inadvertido tradicionalmente en nuestro ordenamiento jurídico constitucional, siempre a la sombra y en contraposición con el concepto de referéndum. El objeto del presente estudio abordará, por un lado, el punto de partida constitucional del concepto de consulta popular: ¿es el artículo 149.1.32 de la Constitución española la puerta abierta a la consulta popular?; y, por el otro, analizará la evolución jurisprudencial del Tribunal Constitucional acerca del concepto de consulta popular y, de este modo, se conocerá qué lugar ocupa la consulta popular en nuestro ordenamiento. Asimismo, se pone de manifiesto la novedosa incorporación de un instrumento autonómico de participación al que nos referimos como consulta ciudadana. A pesar de no entrar en el fondo de la cuestión, la existencia de este mecanismo nos lleva a cuestionar la distinción entre referéndum y consulta popular, llevada a cabo hasta ahora por parte del supremo intérprete de la Constitución.

La presó provisional i la responsabilitat patrimonial de l’Estat jutge: dues reformes pendents
Pere Simón Castellano (professor contractat doctor, especialitzat en dret digital a la Universitat Internacional de la Rioja)

Aquesta recerca examina la polèmica institució de la presó provisional a Espanya a l’albir de dues realitats punyents: d’una banda, l’omnipresència d’aquesta mesura cautelar com a pràctica judicial —a principis d’any, un 16% de la població reclusa es trobava en situació de presó preventiva—; de l’altra, un sistema d’indemnització, en cas d’absolució, per responsabilitat patrimonial de l’Estat jutge, que s’ha mostrat ineficaç des de 1985 i que recentment s’ha vist sacsejat en els seus fonaments per la intervenció del Tribunal Europeu de Drets Humans i la declaració, per part del Tribunal Constitucional, de la inconstitucionalitat de diferents incisos de l’article 294 de la LOPJ. L’article planteja, més enllà del repàs del procés que ens ha portat fins a la situació actual, els termes del debat per poder afrontar amb garanties dues reformes legislatives, que s’intueixen més necessàries que mai.

El retorn dels diners confiscats pel govern franquista i l’obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals de drets humans. Una possible via de rescabalament
Daniel Vallès Muñío (professor lector Serra Húnter de l’Àrea d’Història del Dret i de les Institucions a la Universitat Autònoma de Barcelona)

Aquest treball vol recordar l’ús de la política monetària franquista com a arma a la Guerra Civil Espanyola i la confiscació il·legítima dels diners republicans per part de l’Estat franquista. Aquesta confiscació cal entendre-la com un dany patit per ciutadans particulars, dany efectiu que no ha estat reparat per l’Estat democràtic espanyol dins la justícia transicional espanyola. Dins d’aquesta manca de reparació, comentem la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1470/2017, que desestima la reclamació judicial d’aquest dany; un dels fonaments de la Sentència és la manca de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador per l’omissió legislativa que reguli aquella reparació. En aquest treball plantegem una possible via de reclamació, com seria basar-nos en l’Informe del relator especial de l’ONU sobre justícia transicional, a l’empara del nou posicionament del Tribunal Suprem sobre l’obligatorietat de les recomanacions dels comitès internacionals, sobre la base de la Sentència del Tribunal Suprem núm. 1263/2018, que per primera vegada en reconeix la vinculatorietat per a l’Estat espanyol.

Dossier sobre la llibertat d’expressió a l’era digital
Josep Cañabate Pérez (professor Serra Húnter al Departament de Dret Públic i Ciències Històrico-Jurídiques de la Universitat Autònoma de Barcelona)

Aquest dossier té com a objectiu principal recollir recursos relacionats amb l’exercici de la llibertat d’expressió a través d’Internet i els seus diversos contextos digitals. Especialment en la darrera dècada, la normativa, la jurisprudència, els informes i la bibliografia han experimentat un creixement exponencial. Aquest document tracta de sintetitzar i recollir les principals aportacions en els diversos àmbits. Atenent l’amplitud de la matèria, s’ha ordenat en quatre apartats: sobre la llibertat d’expressió a Internet i xarxes socials, control de continguts, i responsabilitat dels proveïdors de serveis d’Internet (ISP); sobre discurs d’odi i ciberdelinqüència; sobre llibertat d’expressió i d’informació, desinformació i dret a l’oblit; i, finalment, un breu apartat sobre propietat intel·lectual.

Deixa un comentari