L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà en breu el número 62 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 10 articles acadèmics, dels quals 5 corresponen a una secció monogràfica que duu per títol “L’Administració pública i la cura de les persones”. Es tracta de contribucions que analitzen l’estat del benestar prenent com a base les prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei de la ciutadania centrada en l’ètica, la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Així ho exposa el secretari de l’RCDP i catedràtic de Dret Constitucional a la UAB, Joan Lluís Pérez Francesch, en la introducció del número.

Els articles de la secció monogràfica aborden àmbits com l’ètica de la cura a l’Administració pública, el projecte de reforma horària i el seu impacte en el sector públic, les noves modalitats de gestió de serveis socials amb especial referència a l’acció concertada, la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital o la posició de la ciutadania respecte a l’Administració a Itàlia. Signen les recerques professors universitaris i persones expertes vinculats a la URL, la UAB, la UdG, la UPF i la Universitat de Bolonya des de l’àmbit de la filosofia, la sociologia, el dret administratiu, el dret del treball i la protecció social.

D’altra banda, la secció general ofereix cinc articles que inclouen drets individuals i llibertats col·lectives com l’autonomia territorial en l’esfera multinacional de l’Estat espanyol; el règim jurídic i l’impacte en els micropobles i el municipalisme dels consells oberts; l’educació reglada als centre penitenciaris catalans; els antecedents coneguts més antics pel que fa a la rebel·lió, el reconeixement internacional, el refugi i l’amnistia; i la figura de la certificació com a garantia eficient en la protecció de les dades personals.

El número 62 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal, europea i internacional sobre els mateixos àmbits temàtics. També inclou reculls d’informes, bibliografies i diferents recursos en relació amb l’ètica de la cura, les polítiques socials, la gestió de serveis públics, la distribució social de les cures, les polítiques d’ús del temps o les prestacions socials. Es tracta d’una eina útil i de consulta àgil que s’ha convertit en un contingut habitual en els darrers números de l’RCDP i alhora en un dels més consultats.

Avancem, a continuació, els continguts del número 62 amb els títols, autors i resums de cadascun dels articles:

Secció monogràfica. L’Administració pública i la cura de les persones

L’exigència ètica i política de proximitat, atenció i bon tracte. Introducció a la secció monogràfica “L’Administració pública i la cura de les persones”
Joan Lluís Pérez Francesch (catedràtic de Dret Constitucional a la Universitat Autònoma de Barcelona i secretari de la Revista Catalana de Dret Públic)

A partir del reconeixement de la fragilitat i la vulnerabilitat de la persona –com ha esdevingut amb l’actual pandèmia de la COVID-19– es defensa una exigència ètica i també política consistent en tenir cura de les persones. Se’ns presenta el repte de construir un nou paradigma polític on la cura sigui el centre de gravetat de la legitimitat dels poders públics, a banda de les relacions comunitàries, no reduït a la condició de ciutadà. La definició d’un estat del benestar útil ha de tenir en compte prestacions públiques eficaces i eficients, amb una gestió pública al servei d’unes persones cuidades, centrada en la proximitat, l’atenció i el bon tracte. Això comporta per part dels poders públics una preocupació en tres àmbits, en especial: les persones –sobretot les necessitades d´ajuda–, el medi ambient i els animals no humans. En tot cas, es tracta de polítiques públiques que es mouen en l’àmbit dels drets prestacionals, la qual cosa vol dir que necessiten una assignació pressupostària adequada –no precària–, i pressuposen una concepció “social” de la democràcia. Al final es presenten les aportacions a la part monogràfica del present número de la Revista.

L’ètica de la cura a l’Administració pública
Albert Llorca Arimany (president de l’Institut Emmanuel Mounier de Catalunya i coordinador del Grup de recerca de filosofia personalista de la Societat Catalana de Filosofia)

Els temes que una administració pública ha d’abordar s’inscriuen en la línia de la humanització o reciprocitat ètica atenent al subjecte humà. Ha d’actuar, doncs, en bé del ciutadà i evitar el risc de la burocratització, sempre present. La pregunta de fons és: què podem esperar de l’Administració pública? I el més elemental és el tarannà educador o personalitzador, que implica desplegar qualitats humanes, com la humilitat d’actuació de l’Administració pública, el respecte als ciutadans i la satisfacció de llurs drets bàsics. La noció de conatus cultural ens orienta en la nostra investigació: romandre atents. Avui el compromís de tota administració pública es dirigeix per l’acord i el consens de la ciutadania arreu, més enllà dels límits de l’estat on roman. En l’àmbit europeu, això fa la tasca no més fàcil, sinó més difícil, però la supressió de tot burocratisme a la Unió Europea és una praxi i una esperança.

El projecte de reforma horària. L’impacte en el sector públic
Salvador Cardús Ros (professor titular de Sociologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i membre numerari de l’Institut d’Estudis Catalans)

El 2013 naixia a Catalunya una iniciativa cívica a favor d’una reforma que adeqüés els horaris a les noves complexitats socials i a un major benestar individual i col·lectiu. Era la Iniciativa per a la Reforma Horària —Ara és l’hora (IRH). Es tractava de posar aquest objectiu a l’agenda política del país i d’encetar un debat públic que ajudés a prendre consciència de la seva importància. Aquest article vol presentar un estat de la qüestió i n’explica els fonaments, l’acció duta a terme, els assoliments i també les resistències i dificultats. I, en particular, para atenció a com una reforma horària afectaria els serveis públics atenent als condicionaments legals i en relació amb les propostes que consten al Pacte per a la reforma horària. Objectiu 2025, de 2017.

Les noves modalitats de gestió de serveis a les persones a la legislació autonòmica de serveis socials: especial referència a l’acció concertada
Mercè Darnaculleta Gardella (professora titular de dret administratiu a la Universitat de Girona i membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya)

La prestació de serveis adreçats a les persones, d’acord amb el marc normatiu europeu i estatal de contractació pública i la legislació autonòmica de serveis socials, es pot articular a través de formes de gestió directa, formes de gestió indirecta basades en la contractació pública i altres formes organitzatives basades en instruments no contractuals. La legislació autonòmica de serveis socials, sota la denominació comuna de concert, concert social o acord d’acció concertada ha introduït noves modalitats de gestió de serveis a les persones que es qualifiquen, en alguns supòsits, com a modalitats contractuals i en altres com a modalitats no contractuals. En aquest article es pretén posar de relleu, per una banda, que en la majoria dels casos hi ha una falta de correspondència entre la qualificació jurídica dels instruments regulats i el règim jurídic que es correspondria amb l’esmentada qualificació i, per altra banda, que aquesta indefinició, juntament amb la utilització d’una terminologia homogènia per identificar instruments de naturalesa jurídica diversa, no s’ajusta al principi de seguretat jurídica.

Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes: previsions legals de seguiment i d’avaluació de la seva efectivitat, especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal
Sixto Garganté Petit (advocat, professor associat de dret del treball i protecció social a la Universitat Pompeu Fabra i coportaveu de la Comissió Promotora de la ILP per la Renda Garantida de Ciutadania)

Totes les comunitats autònomes (CA) disposen de prestacions econòmiques de protecció social per fer front a la situació de pobresa i vulnerabilitat de les persones, les famílies i les unitats de convivència i per garantir-los els mínims d’una vida digna. Es tracta de prestacions econòmiques de dret subjectiu —la majoria—, de caràcter periòdic, condicionades al compliment dels requisits legalment establerts i al compliment de determinades obligacions. Malgrat les diferents regulacions d’aquestes prestacions econòmiques, en tots els casos es tracta d’un dret derivat del principi de cohesió social i, també en tots els casos, tenen la mateixa finalitat, vinculada a un resultat: garantir els mínims d’una vida digna a qui no disposi de recursos econòmics. L’article té per objecte l’anàlisi dels instruments legals de seguiment i d’avaluació del dret per tal de garantir l’efectivitat de la prestació econòmica, des de la perspectiva de la seva finalitat i del seu caràcter jurídic, també es fa una aproximació a uns possibles paràmetres d’avaluació aplicats a la prestació econòmica de la renda garantida de ciutadania a Catalunya i, finalment, es vol posar èmfasi en l’oportunitat que suposa l’entrada en vigor de la prestació econòmica estatal de l’ingrés mínim vital.

La posizione del cittadino nelle relazioni con la pubblica amministrazione in Italia
Federico Laus (doctor amb menció Doctor Europaeus en dret administratiu, investigador i professor contractat a la Universitat de Bolonya)

L’evoluzione dell’ordinamento giuridico, delle esigenze dei cittadini e della pubblica amministrazione stessa, soprattutto in termini organizzativi e di digitalizzazione, ha prodotto mutamenti profondi del rapporto tra cittadini e pubblica amministrazione, parallelamente all’evoluzione del rapporto tra politica e organizzazione amministrativa e tra politica e cittadinanza. I molteplici profili di indagine consentono di analizzare il rapporto tra cittadino e pubblica amministrazione secondo alcune linee distinte, considerando il cittadino come titolare di interessi pretensivi, come destinatario del provvedimento amministrativo e come partner della pubblica amministrazione.

Secció general

An egalitarian defence of territorial autonomy. The case of Spain
Pau Bossacoma Busquets (professor associat de dret constitucional i de dret administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i a la Universitat Oberta de Catalunya)

This article distinguishes several constitutional spheres of equality, since different conceptions and approaches to equality may emerge and prevail in each sphere. Instead of equality always opposing difference, this paper argues that its multinational sphere tends to require self-government, asymmetry and pluralism, for a multinational conception of equality seeks a deep, basic equality between majority and minority nations. Crucial issues concerning this multinational sphere will be examined, such as the allocation of powers, territorial asymmetries, bills of rights, and the question of sovereignty. The case of Spain is taken as an empirical and legal reference to study and reflect on the different constitutional spheres of equality. With regard to the territorial sphere, Spanish politics and jurisprudence commonly understand the principle of equality as a tenet of and a tool for centralization and unification. This traditional understanding will be challenged employing elements of political philosophy, constitutional theory and comparative law.

Democràcia de Km 0: règim jurídic i impacte polític-institucional dels consells oberts a Catalunya
Aitor Díaz Anabitarte (professor lector al Departament de Ciència Política, Dret Constitucional i Filosofia del Dret a la Universitat de Barcelona) i Toni Bada Erta (graduat en dret per la Universitat de Barcelona)

L’article analitza el règim jurídic dels consells oberts a Catalunya. Una anàlisi que es proposa des d’una doble perspectiva: la jurídica i la politològica. És a dir, d’una banda, s’analitza la normativa i el funcionament d’aquest sistema de presa de decisions col·lectiva per a municipis petits o molt petits. I de l’altra, es realitza una anàlisi centrada en la implementació i l’impacte polític d’aquesta peculiar forma de govern d’alguns municipis petits. És a dir, en com s’ha desenvolupat aquesta possibilitat de triar un model de democràcia directa. Així, s’exploren realitats diferents (algunes incompatibles i d’altres complementàries) al voltant del debat existent entre la democràcia directa i la democràcia representativa. Una tensió que hem explorat en el marc de l’àmbit de la governança local.

L’educació reglada als centre penitenciaris catalans
José María López Riba (investigador postdoctoral al Departament de Dret Públic de la Facultat de Dret de la Universitat de Girona) i Úrsula Ruiz Cabello (investigadora predoctoral al Departament de Dret, Unitat de Coordinació Acadèmica de Dret de la Universitat Pompeu Fabra)

L’educació a la presó és un dret fonamental (art. 27 CE) que es troba inclòs en la finalitat reeducadora de les penes privatives de llibertat (art. 25 CE). Aquest article pretén sintetitzar el coneixement jurídic i criminològic sobre els programes formatius a les presons catalanes. En l’àmbit jurídic es presentarà una anàlisi nacional i internacional de la normativa en matèria d’educació penitenciària. En l’àmbit criminològic es presentaran les teories que ajuden a explicar els efectes de l’educació a presó. Posteriorment, es presentaran les dificultats que l’Administració penitenciària ha de remoure per tal de garantir el dret a l’educació a presó. I, finalment, es realitzarà una anàlisi de l’oferta formativa als centres penitenciaris catalans, el nivell educatiu dels interns i internes i les matriculacions en cursos formatius. Aquestes dades mostren un baix nivell educatiu de la població empresonada, que provoca una major matriculació en els cursos més bàsics, una situació que és encara pitjor per a les dones. També es pot observar, a partir de les dades, la problemàtica de la barrera lingüística per a les persones estrangeres.

El relat més antic de rebel·lió, reconeixement internacional, refugi i amnistia: el Tractat de Kadeš
Víctor M. Sánchez Sánchez (professor dels estudis de dret i ciència política a la Universitat Oberta de Catalunya i director del màster universitari en Drets Humans, Democràcia i Globalització)

L’aprovació d’amnisties i la seva relació amb els refugiats estan indissociablement unides des de l’antiguitat. La primera amnistia internacional de la història de la humanitat està recollida en el tractat de pau antic més conegut, el Tractat de Kadeš (1259 aC), que va tenir lloc entre Egipte i el regne hitita. L’amnistia va ser utilitzada per afavorir la tornada a la pau després d’un període polític molt convuls entre estats, la guerra entre l’imperi egipci i l’imperi hitita; i dins de l’Estat, la guerra pel tron que es va lliurar a l’interior del regne de Hatti set anys després de la batalla de Kadeš.

La adopción de instrumentos de certificación como garantía eficiente en la protección de los datos personales
Jorge Agustín Viguri Cordero (investigador postdoctoral de dret constitucional a la Universitat Jaume I)

El presente trabajo tiene por objeto el análisis de los mecanismos de certificación vigentes desde la efectiva aplicación del RGPD. Como punto de partida, estos se abordan desde su enfoque eminentemente técnico y su aproximación al ámbito del derecho de protección de datos. Seguidamente, se examina la regulación de los mecanismos de certificación en el RGPD y las iniciativas que han sido impulsadas recientemente en España, Francia y el Reino Unido por sus respectivas agencias de protección de datos. A continuación, procedemos al estudio de los estándares internacionales ISO/IEC de la serie 27000 y, más concretamente, de las normas ISO/IEC 27001 (seguridad de la información) y 27701 (gestión de la información de privacidad) y sus correspondientes actualizaciones. Por último, se destacan aquellos beneficios más inmediatos de estas iniciativas y su margen de mejora en un futuro a corto plazo, una vez identificadas aquellas limitaciones más relevantes que afectan al efectivo cumplimiento del mencionado reglamento.

Dossier

Dossier sobre l’Administració pública i la cura de les persones
Mònica Sumoy Gete-Alonso (investigadora predoctoral en el Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili)

Aquest dossier recull una sèrie de recursos relatius a les principals polítiques, mesures i accions socials dutes a terme (o camí de dur-se a terme) per part de l’Administració abans o arran de la COVID-19 a fi d’atendre les necessitats de la ciutadania en general o de certs col·lectius en particular, sobretot d’aquells que es troben en situacions especialment fràgils i/o en risc d’exclusió social. Així doncs, tant els entesos en la matèria com els que tot just s’hi inicien hi trobaran normes, bibliografia i informes que fan referència a polítiques socials generals, a la gestió i prestació de serveis públics, a les polítiques de reconeixement i democratització de les cures, a les polítiques de suport a les famílies i a les persones cuidadores, a les polítiques d’usos del temps, així com a polítiques i prestacions destinades a prevenir i erradicar la feminització de la pobresa, la violència i desigualtat de gènere, la soledat i desatenció de les persones grans, el sensellarisme, la pobresa econòmica o energètica o l’exclusió residencial (per exemple, polítiques sobre l’ingrés mínim vital o altres rendes garantides). També hi trobaran materials que reflexionen sobre les diferents formes en què l’ètica de la cura s’aplica, s’ha deixat d’aplicar o es podria aplicar en les relacions entre l’Administració pública i la ciutadania.