El règim jurídic de les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes (CA) i l’obligació legal d’avaluar-ne l’efectivitat, ha estat analitzat, amb especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal, en l’article publicat al número 62, de juny de 2021, de la Revista Catalana de Dret Públic.
L’article constata que l’incompliment de l’obligació de fer-ne el seguiment i l’avaluació de l’efectivitat pot fer que les normes legals necessàries que les regulen esdevinguin insuficients, si no garanteixen adequadament el dret fonamental a la dignitat.
Caracterització jurídica de les prestacions econòmiques de protecció social de les CA i paràmetres per a l’avaluació de la seva efectivitat
En una primera part, aquestes prestacions econòmiques de protecció social es caracteritzen com de dret subjectiu, vinculades a la finalitat de garantir els mínims per a una vida digna per a les persones, famílies i unitats de convivència que en tinguin necessitat i, en aquest sentit, són instruments del dret fonamental a la dignitat, dret que els poders públics han de fer efectiu, de forma que aquesta efectivitat s’ha de poder avaluar a partir del principi de suficiència econòmica de la prestació —han de garantir els mínims d’una vida digna— i del principi de cobertura —ha de poder tenir-hi dret qui estigui en situació de necessitat—, sens perjudici del necessari compliment dels requisits legalment establerts, en cada moment, per accedir-hi, i amb el benentès que sempre poden ser objecte de modificació legal, si és el cas, per facilitar-ne l’accés.
Dades que es poden tenir en compte sobre l’aplicació i efectivitat de les prestacions econòmiques per avaluar-ne la suficiència econòmica
L’avaluació de la suficiència de les prestacions econòmiques per garantir els mínims d’una vida digna es pot fer des de diferents perspectives, una podria ser la quantia que delimita el llindar del risc de pobresa, com fa el Consell d’Europa/Comitè europeu de drets socials, una altra podria ser tenir en compte l’evolució de la quantia de la prestació econòmica en relació amb l’evolució del cost de la vida, i també es podrien considerar altres circumstàncies com, per exemple, contrastar amb el cost econòmic de les prestacions econòmiques similars existents a altres CA; amb les dades públiques existents, l’article fa una aproximació a l’avaluació de l’efectivitat de la renda garantida de ciutadania a Catalunya des de la perspectiva de la seva suficiència econòmica.
La quantia econòmica de la renda garantida de ciutadania (RGC) es calcula a partir de la quantia de l’indicador de rendes de suficiència de Catalunya (IRSC), quantia que està “congelada” des de l’any 2010 i que, malgrat que la disposició addicional 17ª de la Llei de pressupostos de la Generalitat per a l’any 2020 faculta el Governa a incrementar-ne la quantia, en cas que l’indicador estatal (IPREM) s’incrementi per a l’any 2020, la Generalitat continua (2021) sense incrementar la quantia de l’IRSC i, en conseqüència, tampoc s’ha incrementat la quantia de la prestació econòmica de l’RGC, tot i que l’IPREM s’incrementés en un 5% amb efectes de 1 de gener de 2020; aquesta circumstància fa que es pugui considerar insuficient la quantia de la prestació econòmica de l’RGC.
Dades que es poden tenir en compte sobre l’aplicació i efectivitat de les prestacions econòmiques per avaluar-ne la taxa de cobertura
L’avaluació de la taxa de cobertura per garantir els mínims d’una vida digna es pot fer des de diferents perspectives, la població total del territori, la població que està en situació de risc de pobresa, i la població que està en situació de privació material severa, però també pot tenir interès fer una anàlisi comparada amb la taxa de cobertura que tenen les prestacions econòmiques similars d’altres CA; amb les dades públiques existents, l’article fa una aproximació a l’avaluació de l’efectivitat de la renda garantida de ciutadania a Catalunya.
I arriba a la conclusió que la taxa de cobertura de la prestació econòmica de l’RGC respecte a la població en situació de privació material severa, durant els anys 2017, 2018, 2019 i fins a les dades de setembre de 2020, ha crescut, però només arriba a fins un terç de les persones (32%) que a Catalunya estan en situació de privació material severa i, en conseqüència, s’està molt lluny “d’assegurar els mínims d’una vida digna a les persones i unitats familiars que es troben en situació de pobresa” (article 24.3 EAC) i les polítiques públiques de la Generalitat estan lluny de “vetllar per la dignitat, la seguretat i la protecció integral de les persones, especialment de les més vulnerables” (article 42 EAC).
Obligació legal d’avaluar l’efectivitat de les prestacions econòmiques
La finalitat de garantir els mínims d’una vida digna atorga al dret a les prestacions econòmiques de protecció social de les CA una especial consideració i protecció jurídica.
La pràctica totalitat dels estudis existents constaten que aquestes prestacions econòmiques de protecció social no arriben a la majoria de persones que en té necessitat i, malgrat l’obligació legal regulada a les diferents normes estatutàries i legals, l’article constata la manca d’avaluació de l’efectivitat de les prestacions econòmiques de protecció social per part dels diferents governs de les CA i, per això, analitza l’obligació legal d’avaluar l’aplicació i l’efectivitat d’aquestes prestacions econòmiques a partir de la sentència de 9 de febrer de 2010 del Tribunal Constitucional Federal Alemany, a l’anomenat Cas Hartz, sobre la quantia d’una prestació econòmica d’assistència social (sistema ALGII).
També analitza la Carta social europea del Consell d’Europa, concretament en el seu article 13, que obliga a avaluar la suficiència econòmica de les prestacions econòmiques de protecció social, i fa esment dels informes del Comitè europeu de dret socials del Consell d’Europa que ja s’ha pronunciat sobre la insuficiència de les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitat autònomes.
Finalment, s’analitza l’article 37.1. de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, que obliga als poders públics de Catalunya a respectar el dret a la prestació econòmica de l’RGC, de forma que les disposicions que es dictin s’hauran d’interpretar i aplicar en el sentit més favorable per l’efectivitat del dret subjectiu reconegut legalment.
L’IMV i la seva articulació amb les prestacions econòmiques de les CA
L’article analitza la prestació econòmica de protecció social estatal, aprovada el 29 de maig de 2020, de l’ingrés mínim vital (IMV), que té la mateixa finalitat que les prestacions econòmiques de protecció social de les CA: garantir els mínims d’una vida digna; s’analitza l’IMV des de una doble perspectiva: primer, allò que diferencia l’IMV de les prestacions econòmiques de les CA i que, a l’hora, les fa compatibles, de forma que s’han d’articular i, segon, qui té la competència per gestionar l’IMV, amb especial referència a Catalunya, per concloure que la competència sobre la gestió correspon a la Generalitat en base a l’article 165 de l’EAC.
L’article acaba amb algunes conclusions derivades de l’obligatòria articulació legal de l’IMV amb les prestacions econòmiques de protecció social de les CA: primera, una part del cost econòmic que les prestacions econòmiques suposa per a les CA acabarà sent assumit per l’Estat; segona, les CA —Catalunya entre elles— que tenen una prestació econòmica en quantia superior a la de l’IMV hauran, en compliment de la seva pròpia regulació legal, de complementar econòmicament l’IMV fins a la quantia de la seva prestació econòmica i, finalment, les CA estaran en condicions de poder decidir destinar l’actual cost pressupostari de les seves prestacions econòmiques —en part estalviat com a conseqüència de l’efectivitat de l’IMV a cadascuna de les CA— a millorar la suficiència econòmica i la taxa de cobertura de la seva pròpia prestació econòmica.
Sixto Garganté
Advocat, professor associat de dret del treball i protecció social a la Universitat Pompeu Fabra i coportaveu de la Comissió Promotora de la ILP de la Renda Garantida de Ciutadania
Aquest apunt és un resum de l’article Les prestacions econòmiques de protecció social de les comunitats autònomes: previsions legals de seguiment i d’avaluació de la seva efectivitat, especial referència a la renda garantida de ciutadania a Catalunya i a l’ingrés mínim vital estatal publicat pel mateix autor al número 62 de la Revista Catalana de Dret Públic (juny 2021).