I. Era origina der actuau regim competenciau d’Aran
“Es ciutadans de Catalonha e es sues institucions politiques reconeishen a Aran coma ua realitat occitana dotada d’identitat culturau, istorica, geografica e lingüistica, defenuda pes aranesi ath long des sègles”. Atau ei coma er article 11.2 der Estatut d’Autonomia de Catalonha de 2006 introdusís normativament era realitat plurinacionau deth principat: amassa damb era nacionalitat catalana reconeishuda pera Constitucion espanhòla de 1978, eth legislador estatutari reconeish, empare e protegís “ua realitat nacionau damb personalitat pròpria e diferenciada” damb ua vinculacion politica e administrativa damb Catalonha qu’a es “sòns precedents mès antics enes acòrds o tractats d’emparança o proteccion reiau acordadi o renauidi entre es representants d’Aran e es prumèrs monarques dera Corona d’Aragon, especiaument a compdar dera dusau mitat deth sègle XII”, coma atau reflectís eth preambul dera Lei deth Regim Especiau d’Aran, coneishuda coma Lei d’Aran.
Non ei, totun, aguesta referéncia a Aran era prumèra mòstra de reconeishement e proteccion d’aguest parçan lingüisticament gascon deth versant nòrd deth Pirenèu. Eth preambul de tota norma, qu’a d’auer era virtualitat d’èster era “condensada expression des fondaments politics dera sua aprobacion” (Santaolalla, 1991 p. 51), remasse, en çò que hè ath dera Lei d’Aran, era evidenta vocacion d’aguesta val de termièra d’apertier politicament ara corona d’Aragon, sense renóncia ara sua “realitat nacionau occitana”, atau coma era volentat catalana de reconeishé’c, damb ua glòssa des darrèrs 800 ans d’Aran que ne meriten era lectura.
II. Eth regim especiau d’Aran
Era Lei d’Aran, coma frut d’aqueth “legitim dret e era justa aspiracion d’un ample sector dera poblacion aranesa, expressat a trauès des sòns representants politics, d’arténher un major nivèu d’autogovèrn”, establís eth regim especiau pròpri d’Aran, damb er objectiu de protegir-ne eth caractèr singular, es drets istorics e era identitat nacionau (art. 2.1), en tot desplegar en Títol IV es potestats e competéncies pròpries deth Conselh Generau d’Aran.
Coma premissa deth long listrat de competéncies (art. 51 a 78) qu’eth pòble de Catalonha -a trauès dera accion legislativa deth Parlament de Catalunya- autrege ara maxima institucion d’autogovèrn aranesa, er article 3 ne regule eth regim juridic, basat ena plea capacitat e autonomia entara gestion des interèssi pròpris dera comunitat politica que represente, en tot exercir foncions pròpries deth Govèrn e dera Administracion dera Generalitat e foncions que corresponen ara Administracion locau e damb aplicacion subsidiària des normes aplicables as entitats locaus de Catalonha.
Atau, era classificacion d’Aran laguens dera estructura territoriau der Estat la convertís en un ibrid, en un ens sui generis de dificila incardinacion enes tres estrats d’administracion qu’era Constitucion espanhòla establís: Estat, Comunautats Autonòmes e Ens Locaus. E d’aquiu se neurissen es problematiques e mancances deth Conselh Generau ena actualitat.
Aran non ei, evidentament, Estat, a despiet qu’era volentat politica deth pòble aranés ei poder decidir eth sòn pròpri futur (disp. Addicionau prumèra dera Lei d’Aran); tanpòc ei administracion autonomica, maugrat qu’eth Conselh Generau assumís era màger part des competéncies dera Generalitat de Catalunya en territòri d’Aran; e, per tant, se classifique per eliminacion coma ens locau, per çò que se li aplique subsidiàriament era legislacion d’aguest encastre.
Açò signifiquèc, en an 1987, qu’era Val d’Aran siguesse redusida a ua comarca mès ena Lei dera Organizacion Comarcau de Catalonha, a despiet de qu’er Estatut d’Autonomia de 1979 establie que li auien d’èster reconeishudes e actualizades es peculiaritats istoriques dera sua organizacion administrativa intèrna (disp. Addicionau prumèra). E a despiet de qu’era Lei d’Aran de 1990 establic que “era Val d’Aran non pòt demorar includida en cap de division territoriau pròpia de Catalonha que non sigue era madeisha” (art. 3), eth Tèxte Rehonut dera Lei dera Organizacion Comarcau de Catalonha, aprovat en 2004, tornèc a qualificar-la coma ua comarca, en tot diluïr era sua singularitat.
Configurada per tant coma entitat locau -damb çò qu’a supausat- e recondusida era potenciau conversion d’Aran en Estat a un eventuau exercici deth dret ara autodeterminacion (respècte deth quau resultarie interessant estudiar es debats plenaris deth Conselh Generau d’Aran ath torn deth prumèr d’octobre de 2017, atau coma er acòrd dera Comission bilaterau Generalitat-Estat respècte dera constitucionalitat dera Lei d’Aran) existís un darrèr camin entà un màger reconeishement dera realitat nacionau aranesa: era conversion en comunautat autonòma, dera quau non se’n recuelh era peticion o debat enes d’aprobacion der Estatut de Sau. En aguest sens, era maxima dera Associacion de vesins dera Val d’Aran Es Terçons enes negociacions der Estatut siguec arténher qu’Aran siguesse “ua autonomia laguens dera autonomia”.
En tot apregondir ena possibilitat autonomista, ei clau er article 144.b) dera Constitucion, que permet qu’es Corts Generaus autorizen o acòrden un estatut d’autonomia a territòris que non se trapen integradi ena organizacion provinciau, en tot excepcionar era basa provinciau dera iniciativa autonomica der article 143.1.
A despiet de qu’eth pròpri Congrès de Deputats considère, per via de sinòpsi des articles dera Constitucion (concrètament deth 144), que damb es Estatuts d’Autonomia de Ceuta e Melilha de 1995 “se barre eth dessenh deth mapa autonomic espanhòu” (Alonso, 2003, para. 5), era realitat ei qu’Aran a ua entitat regionau istorica diferenciada e sufisenta -reconeishuda peth madeish Senat en an 2013[i]– entà auer explorat en sòn moment era viabilitat de constituïr-se en comunautat autonòma per aquera via excepcionau.
Totun, en coneishut coma Informe Enterría (1981) dera Comission d’Expèrts sus Autonomies, dejà se metie alavetz de manifèst que “estimando la Comisión que resulta ya conveniente la generalización del sistema de autonomías, cree también que no es menos necesario que las Comunidades autónomas que se constituyan deban ser suficientemente sólidas, con dimensión, población y recursos bastantes para asegurar el óptimo prestacional de los diferentes servicios públicos cuya titularidad han de recibir”.
Damb ua poblacion ath torn des dètz mil abitants e ua economia totuament depenenta deth sector servicis (peth dessús deth 70% enes darrèrs 10 ans), era realitat aranesa demore luenh de complir aqueri critèris de solidesa qu’en 1981 dejà s’establien.
III. Eth sistèma competenciau: punts fèbles e mancances
Un viatge hèt aguest apunt d’ucronia/utopia autonomista, correspon estudiar eth sistèma competenciau aranés.
Significatiu ei qu’era prumèra competéncia regulada ena Lei d’Aran sigue era de lengua e cultura, era quau pòt considerar-se, d’entre totes es caracteristiques d’identitat araneses (culturau, istorica, geografica e lingüistica) eth principau motiu e rason d’èster deth regim especiau. Aquerò que mès mercadament definís eth caractèr “especiau” d’Aran ei compdar damb ua lengua e cultura pròpries, diferenciades dera majoritària.
Deth listrat de competéncies que seguís ad aguesta, bères ues dejà sigueren assumides en vigéncia dera Lei d’Aran de 1990 e desvolopades mejançant decrets de transferéncia de competéncies dera Generalitat de Catalunya, transferéncies emparades en article 48.4 dera de 2015. Des naues, eth Conselh Generau dejà n’exercís quauqu’ues, mentre que d’autes demoren era necessària dotacion economica e desvolopament reglamentari que cau aprovar ena Comission Bilaterau Govèrn dera Generalitat – Conselh Generau d’Aran entà garantir-ne era corrècta prestacion.
Non cau desbrembar, en aguest sens, qu’eth reconeishement competenciau demore en ua simpla declaracion d’intencions se non s’acompanhe des mieis personaus e materiaus sufisents entath sòn exercici. Era autonomia a un doble versant: non sonque a d’èster competenciau, senon tanben financèra (art. 142 CE), e en aguesta darrèra ei a on mès a patit eth Conselh enes darrèri ans.
Eth sistèma de finançament d’Aran se fondamente en un Hons especific entà finançar ath Conselh Generau d’Aran, que cau includir ena Lei de pressupòsti dera Generalitat de Catalunya, per çò qu’eth finançament aranés depen dera capacitat deth Parlament de Catalunya d’aprovar eth sòn pròpri, de forma qu’era prorròga pressupostària catalana afècte negativament ara capacitat d’autogestion aranesa.
Tanben, eth finançament depen dera volentat de respectar er autogovèrn aranés e era suficiéncia de mieis entà exercir-lo. En aguest sens, en moment de maxim rigor derivat dera crisi de 2008, era Generalitat de Catalunya apliquèc en 2012 ua reduccion liniau deth finançament deth Conselh Generau deth 20%, sense tier en compde es competéncies transferides, entre es quaus era de sanitat, que supòse ath torn deth 50% deth pressupòst deth Conselh. Contràriament, era Generalitat de Catalunya auie aplicat ua retalhada deth sòn pressupòst en airau de salut deth 5%. Açò, fin finau, obliguèc ath Conselh a redusir eth pressupòst de sanitat en un 10,23% e a supausat un deficit acumulat a 31 de deseme de 2019 d’11.214.979,11 € (entà avalorar era dimension d’aguest deficit, eth finançament dera sanitat aranesa eth 2019 siguec de 12.178.957,82 €).
Significatiu ei tanben, ath hiu de çò expausat en inici d’aguest apartat sus era lengua e cultura, que se cree eth Conselh de Politica Lingüstica der Occitan Aranés coma esturment de cooperacion institucionau basic entà reconéisher, protegir e promòir er aranés en toti es encastres e sectors e que, per contra, era aportacion dera Generalitat de Catalunya entath foment sociau der usatge der aranés sigue de 60.000,00 €, quan eth dera Generalitat entath foment deth catalan ei de 31.235.695,95 €.
Entath cas que se volesse hèr era ràtio per abitants -dera quau neresulte mès afavorit (?) Aran-, cau tier en compde qu’aqueri 60.000 euros se destinen a finançar es contenguts en aranés d’Aran TV, mentre qu’era aportacion dera Generalitat, en madeish ambit audiovisuau, ara Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals ei de 240.317.534,59 € entà 2021.
En çò que hè ar exercici ordinari des competéncies, era aplicacion practica des competéncies assumides tuste damb ua vision “tutelara” dera administracion dera Generalitat, analòga mutatis mutandis ara qu’aplique er Estat damb era pròpria Generalitat[ii]. Un exemple n’ei era aprobacion peth plen deth Conselh en an 2018 deth Reglament des escuts des ens locaus d’Aran. Er art. 53.2 LREA establís que “corresponen ath Conselh Generau d’Aran es competéncies e es facultats qu’era legislacion catalana de regim locau atribuís ath Govèrn e ara Administracion dera Generalitat en matèria de denominacion, simbèus e territòri des municipis aranesi”.
Maugrat qu’era Lei d’Aran ei clara en sòn articulat, era Generalitat interposèc recors contenciós administratiu en enténer qu’eth Reglament aranés vulneraue es previsions deth Decret 139/2007, de 26 de junh, peth quau se regulen era denominacion, es simbèus e eth registre d’ens locaus de Catalonha. Fin finau, era Generalitat desistic dera sua pretension, de forma qu’era qüestion demorèc sense sancion definitiva per part dera jurisdiccion ordinària sus era artenhuda e limits der autogovèrn concedit pera Lei d’Aran.
Non ei aguest er unic cas de collision entre eth Conselh e era Generalitat a collacion des competéncies exercides: en 2019, a raïtz dera creacion dera licéncia de pesca aranesa en vertut des competéncies der art. 62.2 LREA, era Generalitat presentèc nau recors, aguest còp resolvut ath sòn favor per un defècte de forma en procediment d’aprobacion dera norma, de forma que non se prononcièc eth TSJ sus eth hons der ahèr. Tanben, en 2020 era Generalitat a incomplit es sòns pròpris acòrds de transferéncia de mieis en matèria de prevencion e escandiment de huecs, emergéncies e proteccion civila, rason pera quau eth Conselh a interposat recors contenciós administratiu.
A despiet de qu’era litigiositat entre andues administracions pòt resultar negativa d’un punt d’enguarda des relacions institucionaus, dilhèu ei eth moment de fixar es limits a on se botge eth regim especiau d’Aran e quin ei eth nivèu reau d’autogovèrn deth quau gaudís Aran, mès enlà d’operacions estetiques basades en aquera maxima -neishuda dera relacion entre Diderot e era empreratritz Catalina II de Rússia-, qu’eth papèr ac supòrte tot.
IV. Problematica deth regim d’organizacion e foncionament deth Conselh Generau d’Aran
En çò que tanh ara organizacion e foncionament, era problematica plantejada sus era natura juridica d’Aran condicione aguesti dus aspèctes de forma dirècta e decisiva.
Per un costat, en çò que hè ara estructura directiva e d’assessorament deth Conselh Generau d’Aran, per aplicacion der article 104 bis dera Lei 7/1985, de 2 d’abriu, Reguladora des Bases deth Regim Locau, aguest sonque pòt compdar damb un cargue eventuau, pr’amor qu’era limitada poblacion dera Val non permet nomentar-ne mès. En aguest cas, s’aplique era assimilacion a ua Deputacion provinciau as efèctes dera limitacion dera dotacion de personau eventuau a nomentar. A efèctes comparatius, era Administracion der Estat n’a 764 e era Generalitat de Catalunya, 138. Per contra, non existissen limitacions en nombre de cargues directius, mès enlà dera limitacion de massa salariau e des disponibilitats pressupostàries dera Corporacion.
Aguesta limitacion non se correspon ne damb eth volum pressupostari que gestione eth Conselh (ath torn des 34 milions d’euros) ne damb es competéncies exercides, mès pròpries der encastre autonomic que deth locau, coma dejà s’a exposat adès. Ei per aguesta rason que se sagen de cercar vies de solucion ad aguesta problematica, dat qu’era capacitat competenciau e era capacitat de crear ua estructura de govèrn -coma part diferenciada dera estructura administrativa- ei corsetada per normes pensades entà ens damb competéncies estrictament locaus. Ath delà qu’era regulacion fondamentada exclusivament en critèris poblacionaus perjudique fòrça a un parçan que non per mès despoblat ei mens autonòm.
Per un aute costat, era estructura administrativa deth Conselh Generau d’Aran ei malerosament redusida entath volum competenciau assumit e era carga de trabalh que ne derive. Contràriament a çò que passe enes granes administracions, enes quaus era estructura departamentau ei perfèctament definida e damb dotacions de personau generoses (o coma minim ajustades), eth Conselh Generau non a pro ben definides es estructures, compde damb departaments infradotats de personau e damb un finançament que non dèishe pro marge entà politiques pròpries, de forma qu’aqueth desir dera Lei d’Aran d’assegurar “un major nivèu d’autogovèrn”, ena practica deven ua grandiloqüenta declaracion d’intencions vueda de contengut pr’amor dera manca des mieis economics sufisents entà garantir ua gestion eficaça e eficienta des competéncies e entà planificar e desvolopar politiques pròpries.
Encara qu’era situacion expausada enquiad aguest moment pogue semblar complètament negativa e devastadora, tanben ei cèrt qu’eth limitat marge de maniòbra existent non sonque non a impedit senon qu’a generat oportunitats entara aplicacion de solucions nauères, imaginatives e collaboratives ara ora de resòlver es problematiques deth territòri.
En aguest sens, era gestion integrau des emergéncies en Aran a permetut aplicar formules de seleccion de cargues de comandament intermiei dera estructura operativa basades ena avaloracion contunhada des capacitats, en tot evitar fossilizar era piramida jerarquica d’uns equips necessàriament redusits. Per un aute costat, Aran ei cada còp mès apròp d’arténher ua efectiva gestion integrau dera atencion as persones, en tot enfocar era atencion ara salut non sonque des deth versant medicau e sanitari senon tanben e especiaument deth de servicis sociaus. Solucions, en definitiva, que permeten ua màger eficàcia e eficiéncia ena gestion des recorsi publics.
V. Conclusions
Aguesta aproximacion ara situacion actuau deth regim d’Aran a components mès de caractèr (o mès lèu de resolucion) politic que non pas juridic, mès era premissa entà desvolopar en tota era sua dimension juridica era Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth Regim Especiau d’Aran, passe pera volentat politica (1) de desvolopar, transferir e finançar tot eth potenciau competenciau previst; e (2) de reconéisher, protegir e -sustot- respectar er exercici der autogovèrn aranés.
Dilhèu se i a era possibilitat de tornar a parlar sus aguest ahèr, serà eth moment d’apregondir en versant mès estrictament juridic dera qüestion.
David Montalà i Palau
Secretari generau deth Conselh Generau d’Aran
Bibliografia
Alonso de Antonio, José Antonio. (2003). Constitución espanyola. Sinopsis articulo 144. Consultat eth 26 d’agost de 2021, des de https://app.congreso.es/consti/constitucion/indice/imprimir/sinopsis_pr.jsp?art=144&tipo=2
Gobierno de España. (2021) Boletín Estadístico del personal al servicio de las Administraciones Públicas. Registro Central de Personsal. Enero 2021 [Base de donades]. Consultat des de https://www.mptfp.gob.es/portal/funcionpublica/funcion-publica/rcp/boletin.html
Centro de Estudios Constitucionales. (1981) Informe de la Comisión de Expertos sobre Autonomías. Colección informe, 32. Madrid: Catálogo de Publicaciones de la Administración General del Estado (CPAGE).
Decret Legislatiu 4/2003, de 4 de noveme, peth quau s’apròve eth Tèxte Rehonut dera Lei dera Organizacion Comarcau de Catalonha, DOGC num. 4013 (2003).
Desel González, Carolina (coord.) (2008). Aran clavis regni: era defensa d’un país, Vielha: Musèu dera Val d’Aran, Conselh Generau d’Aran e Departament de Cultura e Politica Lingüistica.
Estatut d’Autonomia de Catalunya, DOGC num. 38 (1979).
Estatut d’Autonomia de Catalunya, DOGC num. 4680 (2006).
Generalitat de Catalunya. (2019). Consell de Política Lingüística de l’Occità Aranès. Consultat eth 28 d’agost de 2021, des de https://llengua.gencat.cat/ca/occita/consell_pl_occita_aranes
Generalitat de Catalunya. (2021). Pròrroga 2021 (del pressupost de la Generalitat de Catalunya). Consultat eth 28 d’agost de 2021, des de http://economia.gencat.cat/ca/ambits-actuacio/pressupostos/2021/prorroga-2021
Generalitat de Catalunya. (2021). Relació alts carrecs eventuals retribucions. [Base de donades]. Consultat des de https://administraciopublica.gencat.cat/ca/funcio-publica/alts-carrecs-i-directius/
Lei 1/2015, deth 5 de hereuèr, deth Regim Especiau d’Aran (LREA), DOGC num. 6810A (2015).
Lei 6/1987, de 4 d’abriu, dera Organizacion Comarcau de Catalonha (LOCC), DOGC num. 826 (1987).
Lei 27/2013, de 2 de deseme, de Racionalizacion e Sostenibilitat dera Administracion Locau (LRSAL), BOE num. 312 § 13756 (2013).
Moción por la que el Senado reconoce la realidad occitana del Arán con motivo del VII centenario del otorgamiento por parte del rey Jaime II de Aragón del privilegio de la Querimónia. Diario de Sesiones del Senado num. 66 § 5659-5665 (2013).
Reglament des escuts des ens locaus d’Aran, BOP de Lleida num. 127 § 4934 (2018).
Resolución de 24 de noviembre de 2015, de la Secretaría General de Coordinación Autonómica y Local, por la que se publica el Acuerdo de la Subcomisón Bilateral Generalitat-Estado en relación con la Ley de Catalunya 1/2015, de 5 de febrero, del régimen especial de Arán, BOE num. 302 § 13826 (2015).
Riera, Fèlix. (2017, mai 2). El papel lo aguanta todo. La Vanguardia: Opinión. Consultat eth 29 d’agost de 2021, des de https://www.lavanguardia.com/opinion/20170502/422207488192/el-papel-lo-aguanta-todo.html
Santaolalla López, Fernando. (1991). Exposiciones de motivos de las leyes: motivos para su eliminación. Revista española de derecho constitucional, 33, 47-64. Consultat eth 28 d’agost de 2021, des de https://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=1219
Sobrequés i Callicó, Jaume. (2010). L’Estatut de la Transició; l’Estatut de Sau (1978-1979). Barcelona: Parlament de Catalunya.
[i] Moción por la que el Senado reconoce la realidad occitana del Arán con motivo del VII centenario del otorgamiento por parte del rey Jaime II de Aragón del privilegio de la Querimónia. Diario de Sesiones del Senado num. 66 § 5659-5665 (2013).
[ii] Damb era successiva impugnacion dauant deth Tribunau Constitucionau de Leis aprovades peth Parlament de Catalunya, en tot allegar invasion per part d’aguestes de competéncies e normativa estataus.