Amb motiu de la Diada de Sant Jordi de 2022, el blog de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) comparteix un any més diverses publicacions destacades i novetats editorials sobre àmbits tractats o que estan en l’òrbita de la Revista. Algunes de les obres que es presenten es poden consultar a la Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, d’altres són d’accés obert en línia i en tots els casos compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.
Les obres seleccionades estan classificades alfabèticament per autors i inclouen àmbits com el dret administratiu i l’Administració pública, la regulació del ciberespai, la transparència i l’ètica pública, l’impacte de la covid en les relacions intergovernamentals, la sentència del procés, l’Administració digital, la innovació i la gestió públiques, la situació actual dels interins o el règim local, entre d’altres. Per a cadascuna de les monografies també us n’oferim una breu ressenya i l’enllaç al web de l’editorial, on podreu veure el sumari complet en la majoria dels casos. Bona lectura i bona diada de Sant Jordi a tothom.
Almonacid Lamelas, Víctor. (2022). La divina comedia de la Administración: infierno, purgatorio y ¡paraíso! Wolters Kluwer.
Assaig humorístic i crític sobre el funcionament de l’Administració pública –amb especial atenció a l’Administració local– en temps de pandèmia. Amb humor i rigor a parts iguals, aquesta obra compara l’Administració pública i els seus circuits interns amb l’obra de l’autor florentí de la Divina Comèdia: a tall d’exemple, la típica burocràcia administrativa la posiciona dintre d’un cercle o un infern menor del terrible infern de Dante. Amb tot, l’autor pretén ressaltar els aspectes negatius i que s’han de millorar del sector públic, així com els elements positius que s’han de ressaltar i valorar, tot traçant una evolució històrica de l’Administració, des de Max Weber fins al teletreball. Mostra així que no són pocs els canvis en una institució que és coneguda per ser estàtica i convida el lector a entendre que tota transformació que pateix l’Administració pública comporta un procés de reflexió prèvia molt complex. Tot això amb un to irònic, però no hostil, amb el qual es pretén que el lector gaudeixi, ja que, com bé destaca l’escriptor, llegir és un plaer. Víctor Almonacid Lamelas és secretari de l’Administració local i vicepresident responsable de Noves Tecnologies del Consell General de COSITAL.
Baixauli Soler, J. Samuel, i Portillo Navarro, María José (dir.). (2021). Políticas públicas e innovación. Thomson Reuters Aranzadi.
Obra de caràcter multidisciplinari que tracta els aspectes principals de la innovació pública, tant des d’una perspectiva econòmica com jurídica i antropològica, fet que li atorga un valor afegit al tractament del tema principal: les polítiques públiques. D’aquesta manera, mostra la innovació i la seva aposta institucional com a elements d’interès, i examina també els reptes que suscita, com la desconnexió digital o la relació amb l’estat del benestar. L’anàlisi del discurs, la transferència, la globalització o la transparència són temes que es tracten en la publicació, així com la necessitat d’innovar en l’àmbit local. A més a més, desarticula un instrument de gran importància per al suport públic a la innovació: els beneficis fiscals que es generen pel seu foment, que inclouen des de diferents impostos a l’economia digital. Es tracta d’una monografia que contribueix específicament a la millora del coneixement i el desenvolupament de polítiques públiques innovadores, de la mà de J. Samuel Baixauli Soler, catedràtic d’Economia Financera a la Universitat de Múrcia, i María José Portillo Navarro, professora titular especialitzada en hisenda autonòmica i local a la mateixa universitat.
Bosch, Joaquim. (2022). La patria en la cartera: pasado y presente de la corrupción en España. Ariel.
Monografia que reflexiona, de manera argumentada, sobre les singularitats del fenomen de la corrupció a Espanya. L’autor tracta aquests problemes des d’una perspectiva innovadora i fresca, i engloba diverses disciplines com la història, el dret, la política criminal, l’ètica i la sociologia, per tal de generar un estudi dinàmic i transversal de la qüestió més punyent de la política espanyola: la corrupció. La tesi principal de l’obra és que la corrupció al país té un origen molt antic, tot i que va ser a la dictadura franquista quan va adquirir unes dimensions institucionals que continuen a l’actualitat. Entre algunes casuístiques que es tracten per explicar aquesta problemàtica, destaca la falta de desenvolupament institucional durant la restauració de la democràcia, fet que va impedir la ruptura completa amb pràctiques del règim anterior i que, a més a més, va possibilitar l’aparició de noves formes de corrupció pròpies de les circumstàncies econòmiques de les últimes dècades. D’aquesta manera, aquest treball és el resultat d’una immensa i exhaustiva documentació bibliogràfica, on s’inclouen l’anàlisi de centenars de sentències de diferents períodes de temps –des del franquisme fins avui dia– per analitzar les dinàmiques més habituals de corrupció. L’autor, Joaquim Bosch, és jurista, investigador i docent per a la formació de magistrats, així com col·laborador assidu en diferents publicacions jurídiques i mitjans de comunicació.
Canals Ametller, Dolors (dir.). (2021). Ciberseguridad: un nuevo reto para el Estado y los gobiernos locales. El Consultor de los Ayuntamientos, Wolters Kluwer.
Monografia exhaustiva fruit del paper tan important que ha obtingut el món digital amb l’esclat de la pandèmia de la COVID-19. L’augment de l’ús d’Internet, de les xarxes socials i de les plataformes digitals posa de manifest com les instàncies públiques, els professionals i els ciutadans són elements vulnerables en l’entorn digital, en el qual les amenaces individuals i els ciberatacs als organismes públics han augmentat substancialment, per la qual cosa s’han posat en evidència mancances de seguretat en la transició cap a una Administració digital plena. L’obra es compon de dues parts: la primera, més teòrica i que tracta les incidències del ciberespai i de la ciberseguretat en el dret constitucional, administratiu, processal, penal i en la criminologia; i la segona, de caire més pràctic, se centra en els reptes i les amenaces que la cibercriminalitat comporta a les administracions municipals, així com les garanties i els sistemes de seguretat que són necessaris per a l’actuació a través dels mitjans electrònics, telemàtics i digitals. L’objectiu d’aquesta obra és contribuir a la formació del personal al servei de les entitats locals en els conceptes i elements bàsics de la seguretat digital, així com ajudar a entendre els atacs informàtics habituals i els instruments de seguretat apropiats per aturar-los o minimitzar-los. La publicació està dirigida per Dolors Canals i Ametller, professora titular de Dret Administratiu a la Universitat de Girona, on recentment ha iniciat una línia d’investigació sobre la ciberseguretat en la societat digital del segle XXI.
Cerrillo i Martínez, Agustí (dir.), Bousta, Rhita, Galindo Caldes, Ramon, i Velasco Rico, Clara I. (2021). Guia per a la personalització dels serveis públics a través de la intel·ligència artificial. Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Guia basada en el treball La personalització dels serveis públics: la contribució de la intel·ligència artificial i les dades massives, que va obtenir una subvenció per a l’elaboració de treballs de recerca sobre Administració pública concedida per l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (convocatòria 2018). Aquesta publicació posa de manifest com els processos de personalització dels serveis públics mitjançant l’ús de les dades massives i la intel·ligència artificial tenen un impacte positiu en la legitimitat de les administracions públiques i contribueixen a la millora de la confiança i l’afecció de la ciutadania cap a les administracions. Segons els autors, la personalització dels serveis públics consisteix a adaptar-los a les necessitats específiques de cada persona i anar més enllà, de manera que poden arribar a anticipar-se en forma de prestació proactiva. Es tracta d’un breu estudi que inclou elements teòrics sobre la personalització dels serveis, els fonaments jurídics que la subscriuen, la protecció de dades personals, l’elaboració dels perfils publicitaris per a usuaris, els drets dels consumidors, el model de dades únic i la metodologia emprada per fer una bona planificació proactiva de serveis, entre d’altres. La recerca ha estat dirigida pel catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Oberta de Catalunya, Agustí Cerrillo Martínez, amb un equip format per Rhita Bousta, Ramon Galindo Caldes i Clara I. Velasco Rico.
Chaves García, José Ramón. (2021). Derecho administrativo vivo: una mirada original al laberinto de lo público. Bosch, Wolters Kluwer.
Tractat que pretén mostrar l’Administració “real”, aquella que respira i es mou, que fa malabarismes amb lleis i reglaments i que viu immersa en la burocràcia del sector públic. Per facilitar el viatge al planeta dels tràmits administratius, l’obra exposa els fonaments dels instituts jurídics amb un to didàctic, així com amb exemples pràctics, experiències reals, imatges poètiques i gotes d’humor. D’aquesta manera, es forma un veritable manual dirigit a un públic molt ampli, que va des de la ciutadania en general fins a opositors, advocats o lletrats públics, els quals disposaran d’una informació actualitzada des d’una perspectiva original i refrescant. L’obra mostra l’ecosistema de les relacions entre les persones i l’Administració pública, que cada vegada són més canviants, complexes i jurídicament denses. Llibre a càrrec de José Ramón Chaves García, doctor en Dret per la Universitat de Salamanca i magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa al Tribunal Superior de Justícia d’Astúries.
Fernández Ramos, Severiano, Pérez Monguió, José María, i Galdámez Morales, Ana (coord.). (2022). Nuevos enfoques sobre transparencia y derecho de acceso a la información pública. Thomson Reuters Aranzadi.
Monografia que repassa les aportacions de la doctrina recent en l’àmbit del dret públic sobre la transparència i el dret d’accés a la informació pública. Unes aportacions que, en el marc dels principis del bon govern i de la bona Administració, cada any són objecte de debat en el Congrés Internacional de Transparència. Com a resultat d’aquest esdeveniment, l’obra presenta de forma unida totes les contribucions essencials sobre les noves fronteres, els límits, els secrets i les novetats en la matèria. Principalment, els treballs se centren en la doctrina més actual del Tribunal Suprem sobre el dret d’accés, l’eficàcia de les resolucions del Consell de Transparència i Bon Govern, la rendició de comptes en els comitès d’experts en la pandèmia, els obstacles i límits per al desenvolupament de la transparència i la resposta jurisprudencial a la transparència, així com la doctrina relacionada tant amb la transparència digital i els algoritmes com amb l’urbanisme i, àdhuc, amb l’ús del llenguatge i la claredat per garantir la transparència i l’accés en la seva màxima expressió.
García Martín, José Aurelio, Esteban Paúl, Ángel, García Roger, Carmen, i Torres Carbonell, Juan Jesús. (2021). Administración electrónica. Aspectos jurídicos, organizativos y técnicos. (Adaptado al nuevo Reglamento de actuación y funcionamiento del sector público por medios electrónicos). Thomson Reuters Aranzadi.
Manual de referència per a la nova regulació de l’Administració digital que completa les conegudes Lleis 39/2015 i 40/2015 a través de l’entrada en vigor del Reglament d’actuació i funcionament del sector públic per mitjans electrònics (Reial decret 203/2021). L’obra tracta, des d’una perspectiva integral, les diferents qüestions relacionades amb l’Administració digital, incloent-hi aspectes jurídics, la seva evolució, les polítiques de la Unió Europea o la governança, així com els components tecnològics relacionats amb la seguretat, la interoperabilitat i l’Administració col·laborativa. Es tracta d’una obra completa que permet recórrer tot el camí en la pràctica de l’Administració digital. L’obra està redactada en col·laboració amb diversos autors, cadascun d’ells relacionats amb el món de la hisenda pública, els serveis públics, la informàtica i l’Administració digital.
Queralt Jiménez, Joan J. (dir). (2020). La sentencia del procés: una aproximación académica. Atelier.
Monografia que recull les diverses ponències presentades en el seminari acadèmic titulat Els drets fonamentals i la sentència del procés, celebrat el 22 de gener de 2020 a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona (UB). La publicació ofereix unes reflexions molt útils per entendre, des de la perspectiva del dret, quines conseqüències penals i constitucionals presenta el moment politicosocial que es viu a Catalunya i a Espanya, des de la sentència de 2010 del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’autonomia de 2006 fins a esdeveniments més recents vinculats amb el procés sobiranista català. Amb les pàgines d’aquest llibre es vol contribuir a un debat serè, rigorós i exhaustiu sobre les implicacions jurídiques i polítiques d’una confrontació que sembla incapaç de solucionar-se pels mitjans tradicionals. El director de la publicació, Joan Josep Queralt, catedràtic de Dret Penal a la UB, posa de manifest com els responsables polítics tenen la responsabilitat –i capacitat– de dialogar sense vergonya ni reserves per arribar a suturar aquesta ferida, tal com ho fan els autors acadèmics d’aquesta obra, els quals són professionals del món jurídic i, alhora, ciutadans amb maneres de pensar diferents. Per a més detalls, recomanem aquest apunt del professor agregat de Dret Civil i degà de la Facultat de Dret a la Universitat de Girona, Albert Ruda González, on ressenya la publicació per al blog de l’RCDP.
Lasagabaster Herrarte, Iñaki. (2021). Democracia, derecho a decidir, desobediencia civil. Sobre las causas de justificación en la STS 459/2019. Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Obra publicada per l’Institut d’Estudis de l’Autogovern fruit d’un treball en què s’analitza la resolució judicial que s’esmenta al títol: la Sentència 459/2019, de 14 d’octubre, sobre el cas del procés català. Aquest volum fa un repàs exhaustiu de la motivació de la sentència, en el qual es prenen en consideració qüestions essencials de l’estructura constitucional de l’Estat i la separació dels poders, particularment pel que fa a la inviolabilitat i l’autonomia del Parlament en relació amb l’estatut especial dels seus membres. En aquest sentit, l’obra planteja quina és la funció dels tribunals de justícia en el sistema constitucional, especialment en l’ordre jurisdiccional penal, i la seva relació amb la resta de poders de l’Estat, un estat compost i on existeix una pluralitat d’òrgans legislatius que gaudeixen tots ells d’una legitimació democràtica immediata. A més a més, la publicació apel·la a l’autocontenció del poder judicial amb l’horitzó de restaurar els equilibris propis d’una democràcia parlamentària, recuperant així els àmbits de la discussió política en el context d’una constitució oberta. Tot això de la mà d’Iñaki Lasagabaster, professor, advocat i catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat del País Basc/Euskal Herriko Unibertsitatea (UPV/EHU).
Martín Berbois, Josep Lluís (ed.). 90 anys de la Segona República. Memorial Democràtic.
Publicació que recull les conferències fetes al llarg de les jornades “90 anys de la Segona República”, celebrades el 7 i 8 de juliol de 2021. Aquesta obra contribueix, juntament amb les exposicions Tres dies d’abril i Un segle de republicanisme català (1900-2000), editades pel Memorial Democràtic, a la commemoració dels noranta anys de la proclamació de la Segona República. Un moment clau en la història contemporània per a les aspiracions democràtiques del país i el llegat del qual es va mantenir, àdhuc, en les dificultats de la postguerra per convertir-se en la principal font d’inspiració de l’antifranquisme: els valors republicans de llibertat, igualtat i laïcitat. Així doncs, aquest exemplar recorda, des d’una perspectiva històrica, com els republicans van voler transformar l’Estat per convertir-lo en un país més just i modern, per la qual cosa es pot considerar la Segona República –amb els seus èxits i errors– com un període democràtic i il·lusionant. D’aquesta manera, passats tots aquests anys, els seus valors continuen sent actuals i, en alguns casos, tant o més necessaris que en el seu moment històric. Signa l’estudi Josep Lluís Martín Berbois, doctor en Història Contemporània i autor de nombroses obres sobre catalanisme, política i història.
Ponce Solé, Juli (dir.). (2021). Codi de règim local 2021. Legislació sobre règim local vigent a Catalunya (11a edició). Federació de Municipis de Catalunya.
Nova edició del Codi de règim local, l’onzena des del ja llunyà 1987. Aquesta publicació substitueix la versió anterior, tancada sis anys enrere, i s’ha publicat enmig de la pandèmia de la COVID-19, coincidint amb el 40è aniversari de la Federació de Municipis de Catalunya. L’obra preserva els trets tradicionals que han donat la identitat al Codi, però mostra també algunes novetats rellevants amb la voluntat de ser capdavantera en el sector: per primera vegada s’incorpora el text de la Carta de salvaguarda dels drets humans a la ciutat, signada per molts municipis catalans i el coneixement de la qual s’espera que contribueixi a la seva extensió, adopció i efectes concrets. També s’inclou com a novetat la normativa en matèria de transparència, bon govern i bona Administració, un àmbit de creixent rellevància en el món local, on la recerca de la millor gestió pública i la garantia dels drets de les persones a una bona Administració –govern obert– implica un antídot preventiu important als supòsits de mala praxi i una font contínua de legitimació administrativa. A més a més, la part corresponent a hisendes locals s’ha ampliat i mostra nou contingut, mentre que s’han revisat totes les normes jurídiques que apareixen i s’ha procurat que les concordances fossin útils per als lectors i lectores.
Ramió, Carles (coord.). (2021). Repensando la Administración pública. Administración digital e innovación pública. Instituto Nacional de Administración Pública.
Publicació que exposa, de forma clara i senzilla, la necessitat existent de reforma de l’Administració pública. L’obra deixa en evidència que les ciències socials han acostumat el ciutadà a veure l’Administració pública com una organització que ha descuidat enormement el seu paper de comunicador. D’aquesta manera, analitza com cada canvi de cert impacte en els mitjans de la informació i la comunicació, sigui per la introducció de nous agents o per la seva generalització, ha tingut un efecte decisiu en l’estructura i el funcionament de l’Administració pública, tot generant una sèrie de transformacions globals i digitals. La monografia es divideix en tres parts, cada una de les quals tracta diferents reptes o transformacions: la primera, sobre les noves administracions digitals, les innovacions i l’impacte de les tecnologies emergents; la segona, sobre la complexitat en el procés de presa de decisions i on es tracta la gestió del coneixement, la intel·ligència col·lectiva i l’avaluació; i, finalment, la tercera, centrada en el paper de la funció pública en l’era digital. Aquesta monografia, d’autoria compartida, està coordinada per Carles Ramió, catedràtic de Ciència Política i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra i especialista en matèria de gestió pública.
Ridao, Joan (dir.), Martín, Gerard, i Mora, Helena. (2021). Les relacions intergovernamentals en l’Estat autonòmic durant la crisis sanitària de la COVID-19. Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Informe de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern que reprèn la qüestió de les relacions intergovernamentals en les democràcies actuals, aquest cop dins del marc de la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19. En aquest document es posa en relleu les mancances del sistema de relacions intergovernamentals entre l’Estat i les comunitats autònomes, on s’afegeix un altre agent: el funcionament poc regular i desigual del Consell Interterritorial del Sistema Nacional de Salut (CISNS), que ha adquirit una rellevància destacada en la gestió de la crisi. D’aquesta manera, s’exposen els efectes nefastos de la pràctica de la desconstitucionalització sobre les relacions intergovernamentals verticals de l’Estat amb les autonomies, ja que a la carta magna no hi ha referències sobre aquesta matèria i es restringeixen les relacions de caràcter horitzontal amb un sistema rígid de convenis i acords de cooperació. Al mateix temps, es constata el paper residual i testimonial d’un òrgan mancat d’institucionalització com és la Conferència de Presidents, la qual ha tingut una activitat inusual condicionada per interessos polítics. Informe dirigit i coordinat per Joan Ridao, professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona, lletrat (e. e.) del Parlament de Catalunya i director actual de l’Institut d’Estudis de l’Autogovern.
Roqueta Buj, Remedios, i Goerlich Peset, José María. (2021). Interinos en el empleo público. Régimen jurídico y puntos críticos tras el Real Decreto-Ley 14/2021. Tirant lo Blanch.
Publicació que analitza una de les problemàtiques històriques de l’ocupació pública espanyola: la presència del personal laboral temporal a les administracions, la qual ha guanyat notorietat després d’anys de limitacions i congelacions dels processos selectius. Posa de manifest com la nova intervenció legislativa i les formulacions proposades en l’àmbit parlamentari –autonòmic i estatal– intenten afrontar-ho a partir de l’establiment de procediments específics de consolidació de llocs de treball. D’aquesta manera, l’obra valora la intervenció del recent aprovat Reial decret llei 14/2021 i les pretensions manifestades per la seva immediata tramitació parlamentària, tot aprofundint en la regulació aplicable als interins –supòsits, procediments d’accés, drets i deures i extinció…– i analitzant la seva situació a la vista de les normatives europees i espanyoles que els protegeixen envers la utilització abusiva de contractes i nomenaments temporals. El monogràfic finalitza amb la formulació de propostes per a la resolució d’aquest problema, partint de la base de la Directiva 1999/70 CE i evidenciant la seva dificultat d’adequació. Ambdós autors, Remedios Roqueta Buj i José María Goerlich Peset, són experts en dret del treball i de la Seguretat Social, i catedràtics d’aquesta matèria a la Universitat de València.
Vaquer Caballería, Marcos. (2021). El discreto encanto del derecho administrativo. (2a edició). Tirant lo Blanch.
Assaig sobre dret administratiu des d’una perspectiva diferent, on s’intenta reflectir la veritable naturalesa i sensibilitat d’aquesta matèria. Tot i que és conegut que el dret administratiu és considerat com una disciplina àrida, gris i, fins i tot, desagradable, l’obra intenta desengranar aquesta impressió a través de mostrar la seva profunda sensibilitat ètica i estètica. La tesi de la publicació se centra en el fet que el dret administratiu és quelcom canviant i mou muntanyes –de recursos i de les de veritat, ja que també regula els moviments de terra i els desmunts– i, a més a més, té una lírica innata molt subtil i precisa que l’autor pretén desvelar. La monografia, reeditada recentment, és un intent per deixar palès el caràcter de l’Administració i la poesia del seu dret, que il·lustra així les experiències més incontrovertides a través del mètode inductiu i de l’anècdota de la categoria. Està dividida en vint proposicions de rigor i una conclusió esperançadora que empenyen l’autor a la sàtira i la grandiloqüència. Marcos Vaquer Caballería és catedràtic de Dret Administratiu a la Universitat Carles III de Madrid.
Villoria Mendieta, Manuel (coord.). (2021). Ética pública en el siglo XXI. Instituto Nacional de Administración Pública.
Monografia que reflexiona sobre la fragilitat del món actual, que, afectat per fenòmens naturals i incontrolables –pandèmia de la COVID-19, erupcions de volcans, arribades d’asteroides, ejecció de massa coronal solar…– i pel deteriorament continu del medi ambient, és fruit d’un creixement econòmic insostenible i d’una insolidaritat envers les generacions futures. L’obra analitza el paper de l’Administració davant dels reptes i les crisis que es presenten, centrant-se en l’ètica de la cura de l’Administració, les virtuts dels serveis públics, les amenaces morals i les barreres al bon govern, la integritat i la transparència en la contractació, la necessitat de transformar l’Administració, l’aplicació de noves tecnologies i les seves conseqüències, així com la nova forma d’institucionalització en temps de crisi. D’aquesta manera, l’estudi posa de manifest que les accions que l’Estat i les diferents formes governamentals promouen són insubstituïbles i fonamentals per minimitzar l’impacte d’aquests riscos, aportar ordre i seguretat en moments de turbulències i protegir els drets democràtics de les societats actuals. El volum està coordinat per Manuel Villoria Mendieta, catedràtic de Ciència Política de la Universitat Rei Joan Carles de Madrid i director del Departament de Govern i Administració Pública de l’Institut Universitari Ortega i Gasset.
Biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya