L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest mes de juny el número 64 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 12 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica sobre “La qualitat de la llei”. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, dret constitucional, dret parlamentari, filosofia del dret, dret públic i psicologia social. El coordinador de la secció, el catedràtic de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra Josep Maria Vilajosana, signa la introducció amb el títol “Cap a una visió integral de la qualitat legislativa”, on assenyala la importància de la multidisciplinarietat: “Se’n parla molt de la necessitat d’aplegar estudis de diversa mena en molts àmbits que tenen a veure amb l’anàlisi jurídica, però si n’hi ha un en el qual es palesa més la necessitat de no romandre ancorats en una sola perspectiva d’anàlisi, aquest és sens dubte el referit a la qualitat de les lleis”.
L’objectiu de la Revista és dotar els lectors d’un corpus doctrinal amb un enfocament polièdric sobre la qüestió, que tingui en compte la tècnica legislativa, la teoria de legislació, la planificació normativa, l’avaluació d’impacte, el procediment legislatiu, els ordenaments jurídics concebuts com a sistemes jurídics o la seva coherència valorativa. Són les lleis obeïdes i aplicades? Són efectives i eficients? Comuniquen de forma adequada el missatge? Heus aquí algunes de les preguntes a les quals intentarà donar resposta l’RCDP.
El número 64 també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació va a càrrec del doctorant en Dret, Economia i Empresa a la Universitat de Girona (UdG) Henry Mauricio Reyes. En paraules de Vilajosana, “[n]o és un simple recull de referències sobre aquesta temàtica que, com veiem, és força complexa. Constitueix gairebé una guia mitjançant la qual hom pot resseguir alguns dels problemes cabdals que la teoria i la tècnica de la legislació es plantegen en el món contemporani”.
Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada article:
Secció monogràfica. La qualitat de la llei
La legislación primordialmente simbólica: ¿irracional y engañosa?
Carolina Fernández Blanco (investigadora postdoctoral de la Cátedra de Cultura Jurídica y docente en el Área de Filosofía del Derecho, Universidad de Girona)
Habitualmente se considera que la legislación simbólica es “irracional” y “engañosa”. Sin embargo, en esa caracterización se omite distinguir que la legislación simbólica se presenta siempre como una cuestión de grados, y que esos calificativos podrían caber solo para la legislación primordial o eminentemente simbólica. En este trabajo, luego de intentar caracterizar la legislación primordialmente simbólica de un modo más preciso, se presentan dos análisis diferentes: se cuestiona la arraigada idea de que la legislación eminentemente simbólica es siempre creada de manera deliberada y, por ello, se rechaza la idea de que es necesariamente “engañosa”. A partir de ahí, se hace una valoración de su calidad utilizando ciertos parámetros propuestos por la teoría de la legislación y, como corolario de ese análisis, se acepta la idea de su irracionalidad o falta de calidad –principalmente por la ausencia de eficacia y efectividad que suponen las leyes primordialmente simbólicas–. Sin embargo, de acuerdo con la caracterización propuesta sobre este tipo de legislación, también se entiende que ciertas normas –como la penalización del genocidio– que habitualmente son tratadas como legislación eminentemente simbólica no lo son. Finalmente, se presenta un breve análisis desde una perspectiva externa a la teoría legislativa, que se vincula con sus justificaciones políticas.
De los efectos perversos de las normas emocionalmente seductoras. Casos históricos y actuales
José Miguel Fernández-Dols (catedrático de Psicología Social en la Universidad Autónoma de Madrid. Departamento de Psicología Social y Metodología)
El concepto de norma perversa alude a normas significativamente incumplidas, pero respecto a las cuales existe, por parte de la institución que las ha producido, una voluntad de que sean cumplidas. El resultado de esta situación es el mantenimiento, mediante la fuerza o el fraude, de una ilusión de cumplimiento que genera importantes daños al sistema institucional. En este artículo se analizan ejemplos históricos y contemporáneos de normas perversas que se inspiran en el deseo de satisfacer las demandas emocionales de los que promueven las normas, de la opinión pública o de ambas partes.
La influència del procediment legislatiu en la qualitat de les lleis
Joan Ridao i Martín (professor agregat de Dret Constitucional a la Universitat de Barcelona i lletrat [e. e.] del Parlament de Catalunya)
La teoria legislativa s’ha encarregat tradicionalment d’estudiar la qualitat de les lleis des del punt de vista de la tècnica que ha de garantir-ne la correcció examinant qüestions com el contingut i la claredat del producte normatiu, també que siguin accessibles als ciutadans, com a condicions necessàries per a garantir la seguretat jurídica, i no tant des de la perspectiva de la influència que pot tenir el procediment en el desenllaç del procediment deliberatiu, que és l’essència de la funció representativa. L’estudi aborda algunes qüestions orientades a l’assoliment d’un procediment legislatiu àgil i participatiu, centrat en els grans debats polítics de fons, alhora que examina els canvis organitzatius que han de tenir lloc en la majoria de cambres, encara avui amb les mans lligades per les inèrcies del parlamentarisme racionalitzat.
L’avaluació de l’impacte de les lleis a Catalunya
Paula Ortí Ferrer (cap de l’Àrea de Millora de la Regulació a la Secretaria del Govern del Departament de la Presidència, Generalitat de Catalunya)
L’article analitza l’aplicació de l’instrument d’avaluació d’impacte normatiu en l’exercici de la iniciativa legislativa del Govern de Catalunya, així com el desenvolupament embrionari de l’avaluació de les lleis. A partir del contrast amb els elements i les funcions que a la pràctica internacional comparada presenten l’avaluació ex ante i l’avaluació ex post, s’exposa quin ha estat el model d’institucionalització procedimental i organitzatiu adoptat a l’Administració de la Generalitat al llarg de la darrera dècada i se’n valoren els resultats d’execució.
Per la confiança en el dret: tècniques de contenció de la inflació normativa i d’actualització i reducció de l’ordenament jurídic
Dolors Canals Ametller (professora titular de Dret Administratiu a la Universitat de Girona)
L’article analitza la profusió i inflació normatives, patologies que augmenten la desconfiança persistent en el dret positiu. Proposa les tècniques jurídiques idònies per a superar aquesta desconfiança i atorgar proporcionalitat a l’ordenament jurídic. Les tècniques s’estructuren en dos blocs. En el primer, es tracten les de contenció de la inflació, entre elles, les consultes prèvies i les avaluacions preliminars, la planificació normativa, la justificació i motivació de les iniciatives i l’experimentació. En el segon, s’examinen les tècniques més adients contra l’obsolescència normativa, com ara la revisió periòdica, l’avaluació ex post i la derogació i la consolidació normatives.
La iniciativa Better Regulation de la Unió Europea
Clara Marsan-Raventós (lletrada al Parlament de Catalunya i secretària del Consell Assessor del Parlament sobre Ciència i Tecnologia)
El programa de la Comissió Europea Better Regulation ha estat recentment reformulat, després d’una llarga evolució en els darrers vint anys. L’article aborda la dita evolució i l’estat actual del programa de la Comissió, així com destaca les iniciatives en Better Regulation que s’han anat desenvolupant en el si d’altres institucions europees o organitzacions internacionals. Entre les conclusions, es destaca la necessitat d’estar amatent a l’evolució del nou mecanisme de compensació normativa one in, one out per garantir que qualsevol càrrega administrativa a empreses i ciutadania es compensi amb l’eliminació de càrregues equivalents. També es posa èmfasi en la importància de disposar de dades de qualitat, ja que es configuren com un requisit indispensable per transformar l’avaluació normativa en un procediment circular. La importància de teixir una bona comunicació entre administracions és central i pot ser també una via per apropar els nivells inferiors a la Unió cap a la configuració de la legislació europea, ja que els diferents nivells territorials són centrals en la recollida de dades per alimentar les avaluacions ex post. Caldrà, en definitiva, una combinació de voluntat política i suport tècnic per treure el màxim rendiment a les potencialitats que dibuixa la nova Better Regulation.
Secció general
Hacia una realidad plausible del vehículo autónomo: análisis del estado de la técnica y de los retos legales
Ariana Expósito Gázquez (personal investigador en formación en el Área de Derecho Administrativo del Departamento de Derecho de la Universidad de Almería)
El derecho público y el transporte por carretera han tenido históricamente una especial relación, en la que el primero ha incrementado la regulación del segundo a medida que aumentaba el riesgo de lesionar los bienes e intereses en juego. En la actualidad, los poderes públicos se enfrentan al reto de adaptar su regulación a los avances que se están produciendo a raíz de los progresos concernientes a la revolución digital. En este sentido, los vehículos completamente autónomos representan una innovación cada vez más cercana, a la que habrá que dar una respuesta legislativa adecuada para preservar los derechos de los ciudadanos. No obstante, debe advertirse que la regulación de estas cuestiones debe ser coordinada, homogénea e inminente, antes de que esta tecnología adquiera la suficiente consolidación, y sea el ordenamiento jurídico el que frene o impida su implantación.
El contrato de concesión de servicios. Un instrumento público prestacional en evolución
Josep Ramon Fuentes i Gasó (profesor titular de Derecho Administrativo en el Departamento de Derecho Público de la Universitat Rovira i Virgili)
Se estudia la concesión de servicios a la luz de lo dispuesto en la Ley 9/2017, de 8 de noviembre, de Contratos del Sector Público, con énfasis en la figura del riesgo operacional como elemento característico de la misma, el cual es diferenciado del riesgo y ventura y analizado desde el impacto que produce en la retribución del contratista y el equilibrio económico del contrato. Adicionalmente, se hace referencia a las modificaciones que ha sufrido esta figura durante 2020, como consecuencia de la pandemia de la COVID-19 y las medidas implementadas por la Unión Europea a través del Fondo de Recuperación Europeo (NextGenerationEU).
El régimen jurídico de las plataformas de contratación pública en España. Especial referencia a los conflictos competenciales y su incidencia en el derecho de la competencia
Javier Miranzo Díaz (profesor ayudante doctor de Derecho Administrativo en la Universidad de Castilla-La Mancha)
El presente trabajo lleva a cabo un análisis detallado del margen de actuación y los límites que impone la normativa actual en materia de plataformas electrónicas de contratación pública, principalmente desde dos perspectivas: el reparto competencial, por un lado, y el mercado de prestadores de servicios de contratación electrónica privados, por otro. En la primera de las cuestiones, se concluye que, tras las diferentes sentencias del Tribunal Constitucional, debe entenderse que existe un amplio margen de actuación para la creación y el desarrollo de este tipo de plataformas por parte de las Administraciones regionales y locales. En la segunda, se analiza la jurisprudencia europea para razonar que el sistema jurídico español relativo a las plataformas de contratación no supone una vulneración del derecho de la contratación pública o del derecho de la competencia europeo.
Protection of children’s personal data. A critical overview following the entry into force of the European Union Regulation on Personal Data Protection
Marta Ortega Gómez (associate professor of Public International Law-European Community Law and director of the postgraduate course on European Data Protection Law, University of Barcelona)
This article examines the rules introduced by Regulation (EU) 2016/679 on the protection of natural persons with regard to the processing of personal data (General Data Protection Regulation, GDPR) for the purpose of protecting children’s personal data. The Preamble of the GDPR refers to children as vulnerable beings requiring specific protection in the field of personal data protection, and states that the GDPR is mainly aimed at providing a strong system of data protection based on fundamental rights for all individuals. Moreover, the GDPR’s provisions deal with consent to the processing of children’s personal data (Art. 8) and to the requirement of special clarity that is imposed on data processors and controllers when they interact with children (Art. 12). However, the fact that just two of these provisions (out of a total of ninety-nine) refer to children is evidence that the regime provided under Regulation (EU) 2016/679 is essentially ‘age blind’. The study of these references and provisions is aimed at assessing whether the protection provided by the GDPR for the benefit of children can actually be considered a “strong protection for children”, as the same Preamble proclaims. Considering the aforementioned, this article intends to highlight possible weaknesses of the GDPR in the area of study.
Límits del principi de privadesa pel disseny
Antoni Roig Batalla (professor titular de Dret Constitucional al Departament de Ciència Política i Dret Públic de la Universitat Autònoma de Barcelona)
El principi de privadesa pel disseny, incorporat finalment al Reglament general de protecció de dades, forma part ara de les garanties jurídiques. Analitzem, en aquest treball, l’abast d’aquesta crida a la tecnologia garant. Concretament, ens interessa valorar els seus límits o problemes d’aplicació. Un aspecte que mereixerà especial atenció és la falta de coordinació entre les comunitats jurídiques i tècniques, i les seves conseqüències. Així, descriurem casos d’ús de tecnologies pretesament garants que no ho són en la pràctica; també veurem casos de tecnologia garant contrària a dret, i, finalment, mencionarem casos d’eines que no tenen en compte el concepte jurídic de privadesa a l’hora de dissenyar la seva protecció. Dedicarem la part final del treball a suggerir possibles vies per redreçar la situació i treure tot el potencial corregulador de les eines tècniques garants.
Els protocols sobre assetjament escolar a Catalunya i el tractament de l’assetjament de persones LGBTIQ+
Nancy Carina Vernengo Pellejero (professora associada de dret processal a la Universitat de Barcelona)
El tractament de l’assetjament escolar se’ns ha mostrat, des de fa molt temps, com una autèntica i imperativa necessitat. Si bé qualsevol forma d’assetjament representa una situació de sotmetiment, control i violència contra altres persones, quan aquestes víctimes són nens i nenes o adolescents la qüestió es transforma en un problema social que afecta persones especialment vulnerables i incapaces de defensar-se. Conscient d’aquestes situacions, l’Administració ha procurat dotar-nos de normes i procediments específics que en regulin el tractament i és en aquest punt en què entren també els protocols de prevenció, detecció i intervenció davant l’assetjament escolar del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Convé remarcar, especialment, la regulació del protocol específic per lluitar contra l’assetjament escolar a persones LGTBIQ+, ja que es tracta d’un col·lectiu amb una gran vulnerabilitat i que és objecte d’una preocupant violència a les aules (i també fora d’elles) que cal analitzar i erradicar. En aquest sentit, el seu protocol específic pretén servir d’eina per donar un tractament adequat a aquestes situacions tan sensibles.
Dossier
Dosier sobre la calidad de la ley
Henry Mauricio Reyes Garcés (doctorando en Derecho, Economía y Empresa por la Universidad de Girona y becario de la Generalitat de Catalunya. Investigador activo de la Cátedra de Cultura Jurídica)
Durante la última década se ha reflexionado sobre la legisprudencia, la teoría de la legislación o la legislación racional, en otras palabras, el estudio racional de la ley. Este sería el campo de estudios dentro de la ciencia jurídica que investiga y enseña el “ser” y el “deber ser” de la práctica legislativa. Su base teórica se asienta en afirmar que el resultado del proceso legislativo no es incuestionable, sino que, por el contrario, es susceptible de críticas y mejoras. Este dossier recopila y sintetiza importantes contribuciones al respecto. Dadas las temáticas del material recaudado, este se organiza en diez secciones. Cada una se compone de la normativa, la jurisprudencia, la bibliografía y otros recursos de interés que se han producido sobre la mejora de la calidad de la ley en dicho escenario.