Què és i què fa l’Administració Oberta de Catalunya?

L’Administració Oberta de Catalunya és un consorci format per la Generalitat de Catalunya i el Consorci Localret en representació de les administracions locals (diputacions, consells comarcals i ajuntaments).

L’AOC ofereix serveis als ens que integren el sector públic de Catalunya definit a l’article 2.1 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, de l’ús dels mitjans electrònics en el sector públic de Catalunya (article 7 dels Estatuts). Parlant en xifres, presta serveis a 2.250 ens del sector públic entre els quals hi ha totes les administracions locals, tots els ens del sector públic de la Generalitat, universitats i ens parlamentaris i més de 1.000 altres ens públics com consorcis, entitats municipals descentralitzades, etc.

Línies estratègiques en transformació digital

La nostra funció és facilitar la transformació digital de totes les administracions catalanes gràcies als serveis comuns digitals que oferim, a l’intercanvi automatitzat de dades i documents entre diferents nivells d’administracions (interoperabilitat) i a l’impuls de la identitat digital i la signatura electrònica, tant per als treballadors públics com per a la ciutadania.

També oferim una solució de tramitació electrònica entre administracions, l’EACAT, plataforma que ha quedat limitada per la tecnologia sobre la qual es va construir fa 15 anys. Per tal que evolucioni i fer un salt qualitatiu, tant pel que fa a disponibilitat com en usabilitat, accessibilitat i eficiència, s’està desenvolupant un nou EACAT sobre plataformes al núvol que ofereixen alta tolerància a fallades, robustesa i escalabilitat.

De fet, una de les nostres línies estratègiques prioritàries és evolucionar tots els serveis cap al núvol per aprofitar els avantatges que ofereix aquesta arquitectura de sistemes per garantir escalabilitat, robustesa i màxima disponibilitat dels serveis digitals que oferim.

L’altra línia estratègica és reforçar el desplegament de la interoperabilitat i explorar tecnologies disruptives que poden transformar l’intercanvi d’informació.

La tercera línia consisteix a dur a terme vigilància tecnològica i participar en proves pilot per estar preparats per oferir noves solucions d’identitat digital en el marc europeu.

L’índex de maduresa digital (IMD) de les administracions locals

Cada any, des de l’AOC s’analitza la maduresa digital de 988 ens públics locals (ajuntaments i consells comarcals) aplicant una metodologia que es va codissenyar amb experts en gestió pública, de manera col·laborativa i amb la participació de diputacions, consells comarcals i ajuntaments. De manera molt resumida, s’analitzen les dades des de tres grans punts de vista: drets digitals (si ofereixen a la ciutadania i empreses vies de relació digital que compleixen criteris d’accessibilitat, seguretat i identitat digital), activitat (digitalització dels registres d’entrada i sortida, consulta de dades i documents i contractació electrònica) i govern obert (transparència, dades obertes i participació ciutadana).

Les dades brutes que s’utilitzen per generar l’IMD estan disponibles a la plataforma de dades obertes de l’AOC, perquè es puguin reutilitzar, rendir comptes i desenvolupar informes específics.

La mitjana de l’IMD dels 988 ens analitzats sobre dades de l’exercici 2021 és de 61/100. L’any anterior, la mitjana era del 59/100. La puntuació més baixa és de 29 i la més alta del 93. Si ho analitzem per franges poblacionals, veiem que, a major població, més alts són els resultats de l’IMD (tant la mitjana com els valors mínims i màxims). Això és degut al fet que els ens petits i mitjans tenen menys recursos disponibles per a la transformació digital. Per això l’AOC ofereix serveis comuns “claus en mà” i sense cost: per facilitar-los eines digitals transversals i aprofitar els beneficis de les economies d’escala.

Interoperabilitat de dades i documents

És especialment rellevant el servei Via Oberta, és el node d’interoperabilitat de Catalunya i permet l’intercanvi de dades i documents entre totes les administracions catalanes (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, Generalitat, universitats públiques i altres ens públics). És un sistema complex que també està interconnectat amb el node de l’Estat (la PID, Plataforma de Intermediación de Datos).

L’ús de Via Oberta per part de les administracions que consumeixen el servei segueix una tendència clara de creixement anual.

· Actualment s’ofereixen més de 50 serveis/intercanvis diferents amb quasi un centenar de modalitats de consum.

· L’any passat les administracions catalanes es van intercanviar més de 85 milions de dades

· El volum d’intercanvi en relació amb la població té un resultat d’11 documents a l’any que cada persona s’ha estalviat de presentar gràcies a la interoperabilitat.

· Encara falten moltes administracions per adherir-se al servei, la majoria de les quals són mitjanes o petites. Per tant, aquest gran volum d’intercanvi està generat encara per poques administracions, però aquestes són de volums grans (ciutats grans)

· Pel que fa a l’estalvi econòmic derivat del seu ús, durant tot l’any 2021 les administracions catalanes es van estalviar 710.159,62 €.

Pel que fa a intercanvis amb l’Estat, un informe elaborat per Máximo Fraile, expert en avaluació de polítiques públiques de la Fundació Novagob, situa Catalunya, Euskadi i Galícia com a capdavanteres en interoperabilitat. Les ciutats que lideren el rànquing són Barcelona, Manresa i Lleida.

Conveni d’interoperabilitat amb l’Estat

Després de gairebé 4 anys d’estar esperant una proposta de nou conveni d’interoperabilitat que substituís el conveni caducat, finalment, aquest setembre 2022, n’hem rebut l’esborrany.

La proposta de conveni és positiva perquè permet continuar la col·laboració entre totes les administracions i consolidar la implantació de solucions d’administració electrònica, però és indispensable assegurar la bidireccionalitat dels intercanvis de dades i documents en tots els casos.

Precisament, en el cas de la Carpeta ciutadana de l’Estat no s’explicita aquesta condició. És a dir, demanen que des de Catalunya facilitem dades dels tràmits i notificacions per tal d’oferir una visió omnicomprensiva (única) de l’interessat, però no esmenten que facilitaran també les dades a Catalunya perquè puguin ser mostrades a l’Àrea privada de la Generalitat i a la dels ens locals, El Meu Espai.

Passa una cosa similar amb el Registro Electrónico de Apoderamientos, el Registro Electrónico de Funcionarios Habilitados i la Dirección Electrónica Habilitada Única (DEHÚ). A Catalunya vam ser diligents i vam desenvolupar el Representa: Registre de representants, el Registre de Funcionaris Habilitats i l’eNOTUM (notificacions electròniques) i entenem que els nostres sistemes i els de l’Estat s’han de poder comunicar en ambdues direccions, no només en un sol sentit.

És per això que des de Catalunya presentarem observacions a l’esborrany del conveni d’interoperabilitat amb l’Estat demanant que, per a les eines comunes que ja tenim desenvolupades, es garanteixi la integració i interoperabilitat de manera recíproca.

Serveis electrònics de confiança, identitat digital i videoidentificació

L’article 7.4 de la Llei 29/2010, del 3 d’agost, la DA setena de la Llei 26/2010, del 3 d’agost i els articles 5.d) i 6.g) dels Estatuts, atribueixen a l’AOC la prestació de serveis d’identificació i signatura electrònica. Derivat de l’anterior, l’AOC és un prestador de serveis electrònics qualificats de confiança (de conformitat amb el Reglament (UE) núm. 910/2014 del Parlament Europeu i del Consell, de 23 de juliol de 2014 i la Llei 6/2020, d’11 de novembre).

El Consorci AOC genera, actualment, dos tipus de certificats:

· l’idCAT certificat per a la ciutadania i sense cost;

· T-CAT, per als càrrecs electes i empleats públics.

El 2015 es va desenvolupar la solució idCAT Mòbil, que utilitza un sistema de doble factor d’autenticació basat en codis d’un sol ús enviats per SMS. Els sistemes d’identificació basats en dispositiu en mòbil són més usables, més fàcils d’obtenir i més econòmics. Tot plegat fa que el seu grau d’implantació, ús i satisfacció per a la ciutadania sigui molt més alt que el dels certificats digitals.

Actualment hi ha més de 2 milions d’idCAT Mòbil i més de mig milió d’idCAT certificat.

Per emetre identitats digitals als ciutadans, s’ha creat una xarxa d’entitats de registre amb la col·laboració d’altres administracions repartides pel territori. Aquesta xarxa té actualment prop de 400 oficines d’entitat de registre de 280 ens diferents desplegades per tot Catalunya, garantint que els ciutadans tenen a una distància raonable (al seu Ajuntament, capital de comarca o oficina de la Generalitat) un punt on obtenir de forma immediata una identitat digital basada en certificat (idCAT certificat) o basada en doble factor mitjançant un dispositiu mòbil (idCAT Mòbil).

Durant l’any 2020, especialment amb motiu de la crisi sanitària produïda per la pandèmia de la COVID-19, es va posar de manifest la necessitat d’habilitar mètodes de registre per a l’obtenció de credencials electròniques que no requereixin de la presencialitat física de la persona interessada.

En el cas dels certificats electrònics qualificats, el Reglament Europeu 910/2014, d’identificació i serveis de confiança (en endavant ReIdAS) obre la porta, al seu article 24, a acceptar d’altres mecanismes amb un nivell de seguretat equivalent d’acord amb el dret nacional.

En aquesta línia, l’AOC ha estat el primer prestador de serveis de confiança de l’estat en implantar un procediment de registre per videoidentificació que permet obtenir l’idCAT Mòbil i treballa actualment per poder oferir aquesta possibilitat també per als certificats idCAT.

Balanç dels 20 anys AOC

Durant aquests 20 anys l’AOC ha jugat un paper clau en la digitalització de les administracions catalanes, sobretot dels ajuntaments i ens més petits que no disposen de gaires mitjans ni recursos, però també tenim ajuntaments grans com Barcelona que fan usos intensius d’alguns serveis que prestem.

El nostre rol transversal i facilitador de solucions comunes ha propiciat que el 99,6 % de les administracions garanteixin els drets digitals de tramitació i transparència, que el 76 % dels tràmits que es presenten davant d’ajuntaments es facin electrònicament i que l’estalvi anual derivat de l’ús dels serveis AOC ascendeixi a 700 M € anuals.

Els principals reptes de futur que tenim són incrementar l’ús de la plataforma d’interoperabilitat per part dels ens locals, maximitzar la disponibilitat, robustesa i rapidesa de les nostres solucions, tendir a l’excel·lència en els serveis que prestem i en els nostres àmbits, alhora que anem incorporant algunes tecnologies emergents com la intel·ligència artificial o les cadenes de blocs en els serveis públics.

La videoidentificació per obtenir l’idCAT Mòbil, les proves d’identitat digital europea i d’intercanvi de credencials de diplomes universitaris amb la plataforma de serveis europeus de blockchain (EBSI) o els xatbots en són alguns exemples que cal seguir evolucionant per estar preparats per la Next-Generation-Administration.

Àstrid Desset Desset
Directora gerent del Consorci Administració Oberta de Catalunya