L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest desembre el número 65 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 11 articles acadèmics, sis dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada als reptes de l’ocupació pública. Són contribucions a càrrec de professors i persones expertes en dret administratiu, funció pública, recursos humans, dret del treball, dret públic i dret administratiu comparat. La coordinadora de la secció, la professora agregada Serra Húnter de Dret Administratiu a la Universitat Pompeu Fabra i secretària del Comitè Editorial de l’RCDP, Clara I. Velasco Rico, signa la introducció. En les seves paraules, “la gestió de la pandèmia i de la postpandèmia ha posat de manifest o ha fet aflorar determinades mancances, algunes d’històriques, en el funcionament de les administracions públiques relacionades amb el personal al seu servei. Cal entomar aquestes deficiències per garantir una gestió dels serveis públics en harmonia amb els principis constitucionals i legals que la inspiren”.
L’objectiu del nou número de la Revista és fer una radiografia de la situació actual de l’ocupació pública a Catalunya i l’Estat espanyol, especialment després de les importants novetats legislatives que s’han produït en els darrers temps amb l’objectiu, molt principalment, de reduir la temporalitat. L’aproximació abraça des de l’accés a la funció pública fins al paper de la direcció pública professionalitzada, tracta sobre els empleats públics als petits municipis, el règim jurídic dels secretaris i interventors municipals o una aproximació des del Regne Unit que analitza el Civil Service britànic. Per Velasco, “les contribucions que conté el monogràfic sobre els reptes de l’ocupació pública ofereixen propostes valuoses i interessants per encarar les dinàmiques veritablement complexes que té per davant l’Administració”.
El número 65 també posa a l’abast dels lectors un dossier documental associat a la secció monogràfica amb abundant normativa catalana, estatal i europea, jurisprudència, bibliografia i altres recursos d’interès. La recopilació ha anat a càrrec de la professora lectora de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona, Verónica Yazmín García Morales.
Avancem, a continuació, els continguts del proper número amb els títols i els resums de cada article:
Secció monogràfica. Reptes de l’ocupació pública
Hacia una reforma del sistema de acceso al empleo público. Comentario a dos informes oficiales recientes
Miguel Sánchez Morón (catedrático de Derecho Administrativo en la Universidad de Alcalá)
En los últimos tiempos ha reverdecido el debate sobre nuestro sistema de selección de los empleados públicos, que ha evolucionado muy poco desde hace décadas; y, por su rigidez, escasa agilidad y carácter poco equitativo, parece necesitado de reformas. Dos informes oficiales recientes, uno elaborado para la Administración General del Estado y otro para la Generalidad Valenciana, plantean algunas modificaciones del modelo actual, de cierto calado. En el presente artículo se examina el estado de la cuestión y el contenido de ambos informes.
Elements crítics de la Llei de reducció de la temporalitat a l’ocupació pública: la norma i la seva aplicació pràctica
Xavier Boltaina i Bosch (doctor en Dret i doctor en Seguretat Internacional. Professor consultor de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Directiu professional especialista en recursos humans al sector públic)
L’estabilització del personal temporal que ha endegat la Llei 20/2021, de 28 de desembre, per a la reducció de la temporalitat en l’ocupació pública, ha iniciat la seva aplicació l’any 2022 i seguirà desenvolupant-se a través de convocatòries durant els anys 2023 i 2024. Aquest article detalla els elements més complexos que ha comportat la posada en marxa de la Llei durant el 2022 i com ha estat recepcionada per altres normes legals i reglamentàries i per les bases de les convocatòries que cada administració i cada entitat pública han aprovat en aquest primer any de vigència.
El personal directivo en las Administraciones públicas: estado de situación y perspectivas de futuro del elemento “bisagra” de la gestión pública
Concepción Campos Acuña (directiva pública profesional y secretaria de Administración local, categoría superior, codirectora de la Red Localis y codirectora de la Cátedra de Buen Gobierno Local de la Universidad de Vigo. Profesora asociada de Derecho Administrativo en la Universitat Rovira i Virgili)
La profesionalización de los niveles directivos en la gestión pública constituye un claro indicador de la calidad democrática de las instituciones, por lo que, tras más de 15 años desde la aprobación del Estatuto Básico del Empleado Público, es necesario reflexionar sobre el estado de situación y cuáles deben ser las características en la definición de la Dirección Pública Profesional. Partiendo de una revisión del anémico desarrollo de la figura en los distintos niveles de la Administración y de una visión de futuro, se aborda la contextualización en un escenario general marcado por dos graves crisis, la generada por la pandemia y la derivada de un conflicto bélico en Europa; el papel de liderazgo que corresponde al sector público, y cómo el refuerzo de la dimensión directiva puede contribuir al necesario proceso transformador que, por enésima vez, afecta a la modernización de la Administración pública.
L’ocupació pública als petits municipis: especificitats i necessitats de regulació
Ramon Galindo Caldés (doctor en Dret per la Universitat de Barcelona i professor agregat de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya)
Els municipis petits arrosseguen un problema d’incapacitat –o dificultats– en l’exercici de les seves competències i de prestació de serveis obligatoris, que s’han afrontat generalment a través de la prestació de serveis per altres ens locals o recorrent a fórmules associatives. El debat sobre la planta local i sobre la despoblació se centra en general en les dificultats de prestació –i accés– als serveis públics bàsics o a la generació d’activitat econòmica que fixi la població al territori. Tot i això, s’ha prestat molt poca atenció a l’ocupació pública en petits municipis i municipis en risc de despoblació. Aquests municipis disposen de molt pocs recursos i de personal insuficient per prestar serveis obligatoris i exercir les seves funcions. D’altra banda, els empleats públics en aquest context –inclosos els funcionaris d’habilitació nacional– tenen especificitats que s’haurien d’abordar a través d’una regulació específica.
La desitjable descentralització del règim jurídic dels funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional. L’aplicació a Catalunya d’una previsió similar a la previsió especial pel País Basc de 2021
Joan Anton Font Monclús (secretari general de l’Ajuntament de Tarragona i professor associat al Departament de Dret Públic de la Universitat Rovira i Virgili)
La disposició final primera de la Llei 22/2021, de 28 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2022, modifica l’apartat 7 de la disposició addicional segona de la Llei de bases de règim local (LRBRL), per preveure que, en l’àmbit de la Comunitat Autònoma del País Basc, totes les facultats previstes a l’article 92 bis i concordants de l’esmentada llei en relació amb els funcionaris d’Administració local amb habilitació de caràcter nacional (FALHN) seran assumides en els termes que fixi la normativa autonòmica. Entre aquestes facultats, s’hi inclouen la selecció, l’aprovació de l’oferta pública d’ocupació per cobrir les vacants existents en el seu territori, la convocatòria pel seu territori dels processos de provisió, el nomenament del personal funcionari, l’assignació del primer destí i les situacions administratives. La fórmula jurídica aplicable pel País Basc, també ho és a Catalunya tenint en compte els antecedents d’èxit més immediats, de quan, fruit del primer redactat de l’EBEP, la Generalitat en tenia les competències.
The politicisation of the UK civil service: causes, manifestations, and evolutions
Lee Marsons (Fixed Term Teacher at the University of Essex and Research Fellow at the Public Law Project) & Yseult Marique (Professor at the University of Essex; Research Fellow at the FÖV Speyer and Visiting lecturer at UC Louvain)
The UK civil service is shaped by three principles –permanency, impartiality and integrity. These principles explain the recurring tensions between the civil service and their ministers, who are ultimately accountable for the civil service. Since the early 1980s, UK governments have sought to reform the civil service to make it more compliant with their short-term political agendas. Attempts at weakening the civil service leads to political conflicts taking a range of expressions: 1) political rhetoric from ministers about the quality and intentions of civil servants; 2) the terms and conditions of employment for civil servants; 3) competition from special advisers; 4) political control of senior appointments by the executive, and 5) being asked to carry out tasks which by their nature are highly politically contentious, such as writing reports on controversial subjects of intense public interest. The overall result of this tension seems to backfire, however. Politicians are increasingly little trusted by the UK citizens, while the guarantees of permanency, impartiality and integrity seem to bear their fruit in producing civil servants able and willing to stand their ground against political expediency.
Secció general
La entrada y circulación de turistas en la Unión Europea en situación de pandemia: el precedente de la COVID-19
Laura Huici Sancho (profesora titular de Derecho Internacional Público y miembro de la Cátedra Jean Monnet en derecho privado europeo de la Universidad de Barcelona)
La movilidad de turistas en la Unión Europea se produce en el marco de las normas que rigen la libre circulación de personas, derecho fundamental de la ciudadanía europea que admite, no obstante, limitación por los Estados si es necesario para salvaguardar la salud pública. La pandemia ha planteado el reto de garantizar la proporcionalidad y la necesidad de las restricciones adoptadas por los Estados en un contexto de emergencia y de gran tensión para los sistemas sanitarios nacionales. Frente a ello, la Unión ha fomentado la coordinación entre los Estados definiendo criterios y tipos de medidas comunes, así como fomentando el reconocimiento y la confianza mutuos, que son claves para recuperar el turismo. Con todo, su capacidad de incidencia ha sido limitada. La propia Unión ha tratado los desplazamientos de turistas como no esenciales y su restricción como un mecanismo útil en la lucha contra la expansión del virus.
La intel·ligència artificial en la detecció de les pràctiques de bid rigging: el paper capdavanter de l’ACCO
Noemí Jiménez Cardona (professora i investigadora postdoctoral de la Secció de Dret Mercantil a la Universitat de Barcelona)
Prenent en consideració el paper actual i futur de la intel·ligència artificial en la licitació pública, el present article es centra, des de l’òptica de les directrius de la Llei 15/2022, integral per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, en la potencialitat que pot correspondre a la intel·ligència artificial davant la detecció i l’actuació contra les col·lusions en la contractació pública. Dins d’aquest nou dret computacional de la competència o “antitrust 3.0” es detallarà el paper capdavanter que ha assumit l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) pel que fa a la posada en marxa, en fase experimental, de l’eina informàtica ERICCA, i, en paral·lel, la seva participació activa dins del projecte Computational Antitrust de l’Stanford Center for Legal Informatics (CodeX).
El valor de los datos sanitarios de las Administraciones públicas: ¿Los futuros bienes de dominio público?
Leticia Latorre Luna (abogada ejerciente, doctora en Derecho por la Universidad de Murcia y licenciada en Derecho y Filosofía por la Universidad de Salamanca)
En el presente trabajo se propone como idea inspiradora la posibilidad de que los datos de salud registrados en los soportes de las Administraciones públicas sanitarias sean considerados en un futuro como un peculiar tipo de bienes de dominio público dado su interés general y, por consiguiente, como un nuevo mecanismo de ingreso patrimonial estatal. Así pues, se abre la oportunidad de que el Estado pueda obtener una remuneración económica a modo de tasa o canon por permitir el tratamiento de los datos de salud registrados en sus soportes a aquellas entidades privadas que soliciten el acceso para el desarrollo de proyectos de investigación biomédica de interés general y de asistencia sanitaria que apliquen tecnologías big data o inteligencia artificial.
Role of the Portuguese Audit Court in monitoring the Recovery and Resilience Plan: a piece of a hopeful puzzle?
Ricardo Pedro (PhD in Public Law and research fellow at the Public Law Research Centre, Lisbon Faculty of Law)
This article deals with the legal regime anticipated for the execution of the Portuguese Recovery and Resilience Plan and, in particular, the role attributed to the Portuguese Court of Auditors in the external control of the European funds involved. In view of the need for timely execution of the plan, legislative measures have been approved to facilitate both organic changes (creation of new entities and delegation of competences relating to European funds by existing entities) and procedural changes (reducing the prior control of procedures for approval of public expenditure and making public procurement procedures more flexible). In this context, the Court of Auditors’ powers of control over public procurement were strengthened to ensure good financial management. However, the proper control of European public money requires (much) more from the Court of Auditors, which must actively exercise its general powers of control over European funds and public procurement and, above all, establish a timely, maximised and results-oriented control system as envisaged in the Portuguese Recovery and Resilience Plan.
Reflexions sobre el projecte d’Identitat Digital Europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la self-sovereign identity
Raül Ramos Fernández (advocat i doctorand en dret per la Universitat Autònoma de Barcelona en l’especialitat de dret i noves tecnologies)
Acreditar la possessió d’un certificat de vacunació contra la COVID-19 sense lliurar cap dada de caràcter personal és el que s’anticipa del projecte Identitat Digital Europea. La introducció d’aquest projecte mitjançant l’esborrany de modificació del Reglament d’identificació electrònica i serveis de confiança (eIDAS) planteja per primera vegada la creació d’una cartera d’identitat digital que es pugui emprar com a mitjà d’identificació i com a contenidor de credencials d’identitat, sense la dependència d’arxius centralitzats ni traça davant qui es presenten, amb la premissa de la seguretat i la privacitat de les dades personals per disseny com a objectiu fonamental. Aquesta visió, fortament marcada pel moviment sobre la self-sovereign identity, –junt amb la creació de la Infraestructura Europea de Serveis de Cadena de Blocs (European Blockchain Services Infrastructure, EBSI), de la qual depèn el Marc Europeu d’Identitat Sobirana (European Self-Sovereign Identity Framework, ESSIF)– es veu reflectida en la modificació del Reglament eIDAS, i, de retruc, en el certificat COVID digital de la UE. La necessitat, arran la pandèmia, de crear un sistema fiable, segur, interoperable i amb ple respecte pel Reglament general de protecció de dades (RGPD) per acreditar la salut en relació amb la malaltia ha portat a adaptar part del projecte d’identitat digital europea al certificat COVID; l’oportunitat que s’introdueix amb l’estudi del funcionament tècnic del certificat permet que l’avaluació de les millores a introduir siguin traslladables al projecte d’identitat digital europea, com el recurs a xarxes de cadenes de blocs (blockchain) a manera d’alternativa a la tradicional infraestructura de clau pública (PKI). En aquest sentit, el certificat suposa un pas ferm cap a un model d’identitat digital descentralitzat per garantir que l’individu tingui ple control sobre les seves dades.
Dossier
Dosier sobre el empleo público
Verónica Yazmín García Morales (profesora lectora de Derecho Administrativo en la Universidad de Barcelona)
El presente dosier expone recursos normativos, jurisprudenciales y bibliográficos sobre el régimen jurídico del empleo público. El objetivo es presentar el contexto jurídico, social, económico y tecnológico en el que se enmarcan las principales novedades y desafíos de la organización de los recursos humanos de las Administraciones públicas. El dosier se estructura en cuatro apartados. El primer apartado, marco general del empleo público en España, muestra la proliferación de normas, estatales y autonómicas, que integran el régimen jurídico del empleo público a partir del binomio normativo bases-desarrollo. El segundo apartado, temporalidad y estabilización en el empleo público, refleja el impacto de la coyuntura económica en la situación de temporalidad de los empleos públicos, así como la incidencia de la jurisprudencia comunitaria en el proceso de estabilización del empleo público. El tercer apartado recoge distintos recursos que permiten conocer cómo se está aplicando la transversalización de la perspectiva de género en el empleo público. Por último, el cuarto apartado ofrece materiales sobre el teletrabajo en el sector público, todo ello en el marco de la COVID-19, que ha dado un impulso notable a la ya iniciada digitalización de las Administraciones públicas.