Després de prendre possessió del càrrec de síndica de greuges el dia 14 de juliol, he tingut l’oportunitat a mitjans de desembre de presentar els eixos i les prioritats del meu mandat davant la Comissió del Síndic de Greuges del Parlament de Catalunya, única institució a què em correspon retre comptes en el marc de les meves funcions estatutàries. A continuació exposaré succintament quins són aquests eixos i prioritats.

La situació del país

D’acord amb l’Estatut i la Llei 24/2009, el Síndic de Greuges és la institució de la Generalitat que té la funció de protegir i defensar els drets i les llibertats constitucionals i estatutaris. Per fer-ho adequadament, és imprescindible conèixer com està el país on s’han d’exercir aquests drets i llibertats, quins són els reptes i les dificultats amb les quals ens enfrontem per fer-los realitat.

En aquest sentit, la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia i la situació bèl·lica que viu Europa fa imprescindible que la institució posi l’èmfasi en l’àmbit social. Entre altres qüestions, i sense ànim de ser exhaustiva, aquesta crisi està comportant:

· Augment dels índexs de pobresa, particularment la pobresa infantil, amb totes les seves derivades, incloent-hi la pobresa energètica.

· Greus mancances en l’accés efectiu a un habitatge digne.

· Tensions i disfuncions en els dos serveis públics essencials de tota societat des de la perspectiva social: la salut pública (tenint molt en compte l’augment dels problemes en matèria de salut mental) i l’educació (vetllant per revertir la segregació escolar).

· Afectacions als més vulnerables, començant pels infants i la gent gran; així com les persones amb discapacitat, persones migrades, etc. Tot plegat amb perspectiva de gènere perquè, dins de qualsevol d’aquests col·lectius, la situació de les dones sempre és una mica pitjor que la dels homes.

· Crisi climàtica i energètica que, tot i ser global, ens interpel·la i obliga a reconsiderar com ens organitzem com a societat i com a territori.

Així mateix, no podem oblidar que en l’àmbit polític encara estem en un moment de confrontació sobre el model territorial de l’Estat i l’encaix de Catalunya, cosa que porta de vegades a una crispació excessiva que no és bona ni per a la resolució dels conflictes ni per a la convivència social.  El moment reclama consens per poder fer front a la situació que viu el país i fa imprescindible disposar d’uns pressupostos que puguin ajudar a donar resposta als problemes de la ciutadania.

Objectius i prioritats

En aquest marc, la institució del Síndic de Greuges té un paper de supervisió de les administracions que volem centrar en:

· Accés efectiu a un habitatge digne. Els desnonaments es produeixen per decisió judicial i en això no hi podem entrar, però hi ha una tasca preventiva que les administracions han de fer i que sovint no estan fent. I algunes meses d’emergència no funcionen amb la diligència que caldria. Totes les administracions han de treballar coordinadament per garantir aquest dret i potser convindria impulsar un nou pacte nacional per l’habitatge.

· Sistema social i sanitari. Les llistes d’espera, la manca de professionals de certes especialitats o l’atenció digital als usuaris després de la pandèmia són mancances que dificulten un servei de qualitat, especialment per a aquelles persones més vulnerables. Així, garantir l’accés a un sistema de salut fort, àgil i equitatiu són objectius que, malgrat les dificultats, cal continuar perseguint. Una de les principals mancances del nostre sistema social i sanitari és una bona cobertura dels serveis que garanteixen la salut mental de la població, infantil i adulta. El Pacte sobre la salut mental planteja actuacions transversals en tots els àmbits que poden tenir incidència en la millora de la salut mental de les persones, i una de les línies d’actuació de la síndica és treballar perquè totes les administracions implicades duguin a terme les actuacions necessàries per garantir el benestar emocional i la salut mental de les persones.

· En l’àmbit de l’atenció a la infància són múltiples les nostres prioritats:

· Ens preocupa l’augment de la pobresa infantil, tal com hem posat de manifest en el recent informe anual sobre els drets dels infants. Enfront d’aquesta situació, hi ha polítiques de transferència de rendes i serveis que són insuficients i més ineficaces que als països del nostre entorn pel que fa a la reducció de la pobresa infantil. Per aquesta raó, cal redissenyar i repensar aquestes polítiques per tal de millorar el combat contra la pobresa.

· En l’àmbit de l’educació seguirem treballant com en els darrers anys per lluitar contra la segregació escolar mitjançant el Pacte contra la segregació. Altres àmbits de treball i priorització per part de la institució són l’educació inclusiva i el desplegament del decret del 2017 i les polítiques de lluita contra l’abandonament educatiu prematur.

· S’ha de reformular el sistema protector dels infants per fer-lo més garantista. És a dir, que la finalitat protectora no entri en contradicció amb el deure de l’Administració de garantir els drets dels infants i de les seves famílies. En aquest sentit, els serveis residencials han de ser l’últim recurs i les famílies han de rebre tot l’ajut social per millorar en les dificultats que els han portat a una situació de risc. El dèficit en l’acompanyament de les famílies en situació de risc al domicili i en el medi deriva de vegades en situacions de desemparament que es podrien evitar (en casos definits com a negligència). També és fonamental promoure les polítiques d’acolliment familiar per poder proporcionar el recurs que necessiten aquells infants que hagin de ser separats del seu nucli familiar.

· La política social ha de vetllar pels més vulnerables, ja que són els que pateixen en major grau les conseqüències de les deficiències del sistema. Cal que les administracions garanteixin prestacions socials realment accessibles, i procediments i serveis àgils i flexibles.

· Gent gran. Cal avançar cap a models assistencials on es doni una atenció específica a les seves necessitats físiques i mentals, però també tenint en compte la seva voluntat. Per aquest motiu, estem començant a treballar en un informe monogràfic sobre les polítiques públiques adreçades a les persones grans, més enllà de les residències, que esperem poder presentar al Parlament durant la primera meitat de l’any 2023.

· Persones amb discapacitats físiques, orgàniques o intel·lectuals. Cal reprendre els esforços iniciats amb el Pacte nacional pels drets de les persones amb discapacitat per tal d’impulsar sistemes d’atenció integral a les persones i avenços reals en la seva inclusió social. En aquest sentit, s’ha iniciat una actuació d’ofici per tal que les administracions en les seves convocatòries de selecció de personal de nou ingrés –ja siguin llocs permanents o temporals– reservin per al personal amb discapacitat un mínim del 7% del total de places.

· Persones migrades i refugiades. La crisi de refugiats de la guerra d’Ucraïna ha generat un ampli corrent de solidaritat al qual les autoritats catalanes i les de l’Estat han respost amb un important esforç de regularització i acollida. Entenem que aquest esforç no s’hauria de circumscriure a unes úniques persones refugiades (o migrades) en detriment d’altres. Totes les persones migrades i refugiades mereixen el màxim esforç de regularització (que correspon a l’Estat) i d’acollida (que correspon a la Generalitat).

· Persones privades de llibertat. Aquest és un dels col·lectius més oblidats de la societat i el seu tracte, una de les “proves de cotó” de la qualitat democràtica d’un país. La presó ha de ser l’últim recurs i el sistema penitenciari ha de treballar per prioritzar la reparació del dany causat, i no el càstig. Per això, la institució del Síndic de Greuges estarà amatent que l’èmfasi de la política penitenciària se centri en els programes de tractament i reinserció i en les mesures alternatives.

· Discriminacions. L’aparició i increment de posicionaments discriminatoris contra les dones, així com els discursos d’odi respecte de les persones homosexuals, bisexuals i transsexuals, sovint acompanyats d’agressions, ens preocupen en un context on crèiem superades certes idees i prejudicis. La tasca de prevenció de les violències per raó de gènere o LGTBI-fòbia ha de prendre formes més creatives, més pedagògiques i alhora més eficaces. A més, una mirada victimològica davant d’aquestes formes de violència i discriminació serà enormement útil en el disseny de les intervencions d’atenció a les persones que les pateixen.

· Pobresa energètica. La institució del Síndic de Greuges supervisarà el combat contra la pobresa energètica, i les mesures de suport a les famílies que es troben en aquesta situació és una altra de les prioritats de la nostra institució. En aquest sentit, cal simplificar els tràmits dels bons socials, que són un obstacle perquè moltes famílies accedeixin a aquests ajuts. Cal verificar el ple compliment dels acords signats l’abril del 2021 entre la Generalitat de Catalunya i Endesa i ampliar-los a altres companyies elèctriques.

· Crisi climàtica i protecció del medi natural i del territori. Aquesta és una altra de les preocupacions de la nostra institució i un dels reptes del mandat és supervisar la transició energètica a Catalunya. Portem un enorme endarreriment per assolir els compromisos que ens imposa la Unió Europea (30% de renovables el 2030), però alhora aquesta transició s’ha de fer de manera racional, planificada, equitativa i participada amb el territori on s’implanti. Un repte majúscul que aquesta síndica supervisarà al llarg del mandat.

Qüestions d’ordre transversal

Les anteriors prioritats demanen que la institució del Síndic de Greuges col·labori amb totes les administracions i empreses prestadores de serveis d’interès general a Catalunya. Els demanem que siguin més amables, menys verticals i amb una cultura més femenina. Cal simplificar els tràmits administratius i fer-los més accessibles a les persones. Des d’aquest punt de vista, entre els objectius del mandat podem apuntar a:

· Impulsar un ús del llenguatge més clar i entenedor, pensant en la ciutadania. Aquest objectiu ens l’hem d’aplicar a nosaltres mateixos, a la nostra institució.

· Aconseguir que la cita prèvia no es converteixi en un obstacle per a l’accés de la ciutadania a l’Administració.

· Fomentar el dret de les persones a ser assistides en l’ús dels mitjans electrònics per relacionar-se amb les administracions.

A més, volem ser molt proactius en el diàleg amb les entitats del territori i altres actors com les sindicatures locals i universitàries, que estan a primera línia en la defensa de drets. La nostra tasca només és possible quan aquests col·lectius ens forneixen d’informació sobre el terreny, fet que és imprescindible per conèixer la realitat dels problemes. Per aquest motiu, també, un dels principals objectius del personal de la institució del Síndic  de Greuges és que el nostre personal trepitgi el territori i conegui de primera mà les qüestions que afecten les persones.

En suma, la capacitat d’escolta, l’amabilitat, la justícia restaurativa, el retorn a la societat i l’eficàcia han de ser els eixos transversals de tota la nostra actuació.

Instruments d’actuació

A partir del marc legal i estatutari, la Llei 24/2009 atorga a la institució dues eines principals d’intervenció: les queixes que presenten els particulars i les actuacions d’ofici que inicia la mateixa institució del Síndic de Greuges.

Les queixes es poden entendre en clau de conflictes entre els ciutadans i l’Administració, però la manera de concebre el procés de resolució d’aquests conflictes ha de ser a través de l’acord, buscant la conciliació i no pas la imposició. Volem ser amables perquè l’amabilitat és un valor que cal recuperar, sense deixar de ser absolutament estrictes amb el compliment dels drets.  En aquest sentit, també volem incorporar la idea de la justícia restaurativa, que té per objecte buscar formes de reparació del dany com a resposta al conflicte i evitar que el càstig sigui la reacció primera. La reparació és bona i útil per a les persones que pateixen el greuge i alhora promou una responsabilització autèntica en qui l’ha produït. Entenem que és important anar cap a una cultura de desjudicialització dels conflictes, i deixar de recórrer a la justícia per resoldre situacions que es podrien abordar fàcilment mitjançant solucions pactades, més satisfactòries, més àgils, més econòmiques.

A parer nostre, les queixes i les actuacions d’ofici, mes enllà del seu valor individual, han de tenir una repercussió en la col·lectivitat, de manera que és important no només que l’Administració en faci cas en cada cas concret, sinó quin poder de transformació tenim. Per això, juntament amb l’actuació d’ofici haurem d’incorporar l’actuació transformadora, és a dir, la capacitat de transformació que avaluarem en totes les queixes i actuacions d’ofici.  Aquesta actuació transformadora ha de ser un objectiu prioritari de la institució del Síndic de Greuges. No busquem tant la quantitat sinó la capacitat de transformació.

Tot plegat, amb la voluntat de ser una institució útil per a la ciutadania, que ajudi a resoldre problemes puntuals amb l’Administració i a detectar problemes, tensions i disfuncions estructurals que, per mitjà de la nostra intervenció, es puguin resoldre.

Esther Giménez-Salinas i Colomer
Síndica de greuges de Catalunya