Introducció

Amb la finalitat de facilitar la modernització i estandardització de la funció econòmica-financera en el conjunt del sector públic de la Generalitat de Catalunya, actualment el Departament d’Economia i Hisenda, juntament amb el suport de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), estan treballant pel que fa a la definició del perfil professional (coneixements tècnics i transversals, competències i actituds) d’aquest àmbit.

Com a suport a aquest projecte, i amb la finalitat de proporcionar una radiografia de les característiques del personal que exerceix aquestes funcions, així com de la distribució de tasques que s’exerceixen, a l’abril de 2022 es va realitzar una enquesta electrònica anònima adreçada al personal de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya que treballessin dins d’unitats de gestió econòmica-financera. En aquesta enquesta es va excloure al personal d’unitats corporatives transversals com ara la Intervenció General, la Direcció General de Pressupostos, la Direcció General de Política Financera i Assegurances i la Direcció General de Contractació Pública. A l’enquesta es demanava informació sobre atributs personals (edat, gènere, nivell formatiu, titulació principal…) i laborals (tipus de jornada, tipus de vinculació laboral, nivell…), les diferents funcions exercides i la distribució percentual d’aquestes funcions dins el còmput total de la seva jornada.

A aquesta enquesta hi van respondre un total de 451 persones, amb 328 dones (73 %) i 123 homes (27 %), dels quals 166 (37 %) procedien de departaments de la Generalitat i la resta (285, un 63 %), d’entitats del sector públic de la Generalitat. Les agrupacions departamentals (departaments més entitats adscrites) amb major representació a l’enquesta van ser les de Salut (18 %), Recerca i Universitats (10 %), Drets Socials (10 %), Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori (9 %), i Empresa i Treball (8 %).

A continuació es presenta una anàlisi de la informació obtinguda en aquesta enquesta, no obstant, cal emfatitzar que davant la possible existència de biaixos de representació i desconeixement de la representativitat de la mostra obtinguda, les conclusions poden no ser extrapolables al conjunt real de població de personal de les unitats de gestió econòmica-financera de departaments i entitats del sector públic de la Generalitat de Catalunya.

Anàlisi de les dades obtingudes

Pel que fa a les característiques generals de les persones que han respost l’enquesta, s’observa:

· Una relativa elevada edat mitjana de 48,7 anys (amb valors similars tant als departaments com a les entitats), on gairebé el 61 % del personal es concentra en la franja de 45-59 anys i sols 14,9 % de les persones enquestades té menys de 40 anys. En l’àmbit de gènere, no s’aprecia cap diferència significativa quant a les mitjanes d’edat. Ressalta que el 51 % d’aquestes persones hauran de jubilar-se en els propers 15-17 anys.

 

· Una elevada feminització de la funció econòmica-financera, on les dones suposen el 72,7 % del total. No obstant, s’observen importants diferències entre els departaments i les entitats, on en el primer cas el percentatge de dones ascendeix fins al 83,1 %, mentre que per a les entitats se situa per sota de la mitjana global, concretament en el 66,9 %.

· Quant a la formació de les persones enquestades, aquesta es concentra principalment en el nivell d’estudis universitaris (73,6 %), on el 47,7 % del total es correspon a estudis universitaris associats a l’economia i les finances (economia, ADE, empresarials…). Destaquen les importants diferències observades pel que fa al gènere, on els homes posseeixen en major proporció estudis superiors financers (60,2 %) que les dones (43 %), i pel que fa a la institució on es treballa, a les entitats el 57,9 % del personal té estudis superiors de naturalesa financera comparat amb el 30,1 % als departaments de la Generalitat.

· Amb relació a l’experiència en funcions econòmiques i-financeres, s’observa que el 40,8 % de les persones enquestades té com a molt 10 anys d’experiència, mentre que el 25,9 % en té 20 o més. No s’aprecien diferències significatives entre departaments i entitats, però sí en l’àmbit de gènere.[i]

· Finalment, pel que fa al nivell laboral i el tipus de jornada, es pot esmentar que, per un costat, hi ha una elevada concentració en els nivells mitjans (42,1 %) i superior (43,5 %), aquest darrer, equivalent a A₁, sense apreciar-se diferències importants entre els departaments i les entitats, però sí en l’àmbit de gènere en els nivells superiors (58,5 % dels homes versus el 37,8 % de les dones). Pel que fa al tipus de jornada, molt majoritàriament és de tipus completa (88,7 %), amb un 9,3 % de casos amb jornada amb major dedicació. Aquesta major dedicació es concentra en major volum en els homes (13 % versus el 9,3 % en les dones) i en els departaments de la Generalitat (14,5 % en comparació del 6,3 % a les entitats).

Pel que fa específicament a l’anàlisi de l’exercici de les 10 funcions definides,[ii] i a la seva intensitat quant a concentració del percentatge de la jornada de les persones enquestades, s’ha pogut detectar:

· Les funcions d’Administració i gestió comptable (16,5 %), Gestió pressupostària (16,1 %) i Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial (14,1 %), és a dir, aquelles principals de naturalesa administrativa i comptable, són les que concentren un major percentatge de dedicació, concretament el 46,7 % del total de temps. Per contra, les de major naturalesa analítica i tècnica, com ara la Planificació financera i elaboració del pressupost (6,9 %), l’Anàlisi i emissió d’informes financers i comptables (7,3 %) i el Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte –la funció menys exercida– (5,2 %), sols comprenen en conjunt el 19,5 % de la dedicació.

· La distribució de dedicació per funcions mostra importants diferències entre les entitats de naturalesa administrativa (SPA+ICS, és a dir, la pròpia Generalitat, les entitats del denominat sector públic administratiu i l’ICS) i les entitats de naturalesa no administrativa. Les principals diferències s’observen en una menor dedicació de les entitats no administratives en les funcions de Gestió pressupostària (11,3 % en lloc de 20,6 %) i Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial (8,6 % en comparació al 19,2 % de les unitats administratives), i, per una altra banda, una major dedicació quant a Administració i gestió comptable (19,3 % del qual13,8 % en SPA+ICS), Gestió financera (8,5 % del qual 3,6 % en SPA+ICS) i Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte (6,8 % del qual 3,7 % en SPA+ICS i el 3,3 % en els departaments de la Generalitat). Cal tenir en compte que algunes d’aquestes diferències es poden explicar pel rol que poden jugar determinades unitats centrals transversals en la gestió de les finances públiques dins de l’entitat Generalitat, fet que pot suposar unes funcions aleshores menys desenvolupades en els diferents departaments.

· Si s’analitza aquesta distribució per gènere, s’observen importants diferències entre dones i homes, les quals mostren un destacat grau de similitud amb les observades entre entitats de naturalesa administrativa i la resta d’entitats. Les principals diferències identificades són una major preponderància en les dones respecte l’exercici de funcions de naturalesa gestora i administrativa, com ara la Gestió pressupostària (17,3 % versus un 12,9 % en homes), la Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial (15,0 % versus un 11,7 %) i l’Administració i gestió comptable (17,2 % versus un 14,6 %); i una major dedicació dels homes pel que fa a funcions més tècniques i analítiques, com ara el Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte (9,3 % versus un 3,6 % en dones), l’Anàlisi i emissió d’informes financers-comptables (9,7 % versus un 6,5 %) i la Planificació financera i l’elaboració del pressupost (8,5 % versus un 6,3 % ).

L’exercici d’unes determinades funcions pot estar condicionat o associat a l’exercici d’unes altres, arran dels coneixements, experiència o perfil necessari per al seu desenvolupament. Una senzilla i exploratòria anàlisi de la matriu de correlacions entre les diferents funcions considerades ha permès observar:

· Una vinculació (correlació) entre les tasques de naturalesa més analítica, com són la Planificació financera i elaboració del pressupost, el Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte i l’Anàlisi i emissió d’informes financers i comptables, juntament amb el Control i seguiment financer i pressupostari.

· Les funcions de caràcter més administratiu, com són les de Gestió pressupostària, Administració i gestió comptable, Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial, i Altres, mostren correlacions negatives (amb diferents intensitats) amb totes les altres funcions, proporcionant un possible supòsit de desenvolupament especialitzat i isolat de la resta de funcions.

· Finalment, les funcions de Gestió d’ingressos propis i Gestió financera mostren una positiva (però feble) correlació, possiblement pel fet de concentrar-se en entitats no administratives on aquestes funcions són més rellevants i exercides en major mesura.

Finalment, l’explotació analítica de les dades obtingudes a l’enquesta (mitjançant models de regressió lineal i regressió logística multinomial) ha intentat esbrinar les possibles relacions existents entre els trets personals i professionals de les persones enquestades i l’exercici de les funcions econòmiques-financeres considerades. Els principals resultats es resumeixen a continuació:

· L’edat és l’única variable que no mostra una contribució significativa (estadísticament) a l’exercici d’una funció o altra.

· L’exercici de les funcions d’Anàlisi i emissió d’informes financers-comptables, Control i seguiment pressupostari i financer (especialment en una major dedicació), i, especialment, de Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte presenta un destacat component de gènere, amb una significativa predominança del masculí. És a dir, gran part d’aquelles amb major component analític-tècnic.

· Un major nivell educatiu contribueix a un major exercici de les funcions de Planificació financera i elaboració del pressupost, Control i seguiment pressupostari i financer, Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial, Anàlisi i emissió d’informes financers-comptables i Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte. Per contra, un major nivell educatiu mostra una relació contrària (especialment a major intensitat o dedicació) amb l’exercici de les funcions d’Administració i gestió comptable i Altres.

· El fet de tenir estudis relatius a l’àmbit econòmic i financer mostra una contribució estadísticament significativa pel que fa a l’exercici de les funcions de Planificació financera i elaboració del pressupost, i, especialment amb les d’Anàlisi i emissió d’informes financers-comptables i Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte. De manera contrària, posseir aquesta formació de base s’associa negativament al desenvolupament de la Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial (especialment a majors nivells de dedicació).

· Una major jornada laboral s’associa a un menor desenvolupament (especialment a mesura que creix el nivell d’intensitat o dedicació) de les funcions de Gestió financera, Gestió pressupostària, Control i seguiment pressupostari i financer, Anàlisi i emissió d’informes financers-comptables i Control de gestió (indicadors, costos…) i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte.

· El nombre d’anys d’experiència és rellevant de forma positiva sols pels primers nivells d’intensitat o dedicació de les funcions de Gestió pressupostària, Administració i gestió comptable, Control i seguiment pressupostari i financer, Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial i Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte, però contribueixen de manera contrària a l’alt nivell de dedicació pel que fa a Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial.

· Majors grups/nivells laborals contribueixen a un major desenvolupament de les funcions de Planificació financera i elaboració del pressupost i Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte, però de manera oposada a una major dedicació quant a Gestió dels ingressos propis i Gestió pressupostària (especialment en aquest darrer a mesura que en creix la dedicació/intensitat).

· Finalment, el fet de pertànyer a una entitat i no pas a departaments de la Generalitat s’associa, de manera estadísticament significativa, amb l’exercici de les funcions de Planificació financera i elaboració del pressupost, Gestió d’ingressos propis, Gestió financera i Administració i gestió comptable (aquest darrer també a nivells de major dedicació). D’altra banda, ser una entitat contribueix a un menor exercici de les funcions de Gestió pressupostària, i, especialment, de Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial (aquesta darrera en tots els diferents nivells d’intensitat/dedicació).

Jordi Baños Rovira
Responsable de polítiques pressupostàries de la Direcció General de Pressupostos de la Generalitat de Catalunya i professor i col·laborador de recerca a la Universitat de Barcelona/IEB

---

[i] Per un costat, el 43,6 % de les dones tenen una experiència de 10 anys o inferior, mentre que pels homes aquest fet se situa en el 33,3 %, i per l’altre, els homes amb una experiència superior als 20 anys suposen un 30,1 %, mentre que per a les dones aquest valor se situa en el 24,4 %.

[ii] Les grans funcions definides de manera preliminar per al perfil professional econòmic i financer del sector públic de la Generalitat de Catalunya, i emprades per a aquesta enquesta són: Planificació financera i elaboració del pressupost, Gestió pressupostària, Control i seguiment pressupostari i financer,  Administració i gestió comptable,  Gestió financera (tresoreria i deute),  Gestió d’ingressos propis, Gestió de contractes, subvencions, transferències i gestió patrimonial, Anàlisi i emissió d’informes financers-comptables, Control de gestió i anàlisi d’economia, eficiència i eficàcia/impacte i Altres.