Per aquest Sant Jordi 2023 des del blog de l’RCDP us fem una proposta de 15 publicacions destacades i novetats editorials que giren a l’entorn de temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), d’altres són d’accés obert en línia i –en tots els casos– compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.
Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com: la vulneració de drets, el desenvolupament de competències clau, els grans reptes de l’Administració pública, la mediació i l’arbitratge, el big data i la IA, el model de desenvolupament urbà, les polítiques públiques, les dades obertes i reutilització de la informació, el benestar de la societat, el bon govern i la bona administració, una nova burocràcia, la implementació de l’Agenda 2030, la simplificació administrativa i millora de la regulació i el procés de selecció de personal al sector públic. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent.
Bon Sant Jordi i per molts llibres!
Cas Pegasus: vulneracions dels drets a la intimitat, la defensa i d’altres drets. (2022). Síndic de Greuges de Catalunya.
La publicació a diferents mitjans d’un informe elaborat per Citizen Lab, de la Munk School of Global Affairs & Public Policy de la Universitat de Toronto (Canadà) on es posava de manifest que persones de l’entorn polític i social independentista havien estat objecte d’espionatge amb programari maliciós com Pegasus i Candiru, almenys des del 2015. El Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) admet haver investigat amb aquest sistema a divuit persones, amb la corresponent autorització judicial. En tretze d’aquests casos es va fer servir el sistema Pegasus. La preocupació actual per sistemes d’espionatge ha augmentat per diversos motius: pel fet que un govern europeu com Espanya admeti l’ús d’aquest tipus de sistema i pel fet que els objectius de la investigació siguin càrrecs polítics electes d’alt nivell. L’informe del Citizen Lab parla d’un espionatge massiu a ciutadans catalans vinculats a tesis independentistes o a persones relacionades amb aquests ciutadans, i a la seva defensa jurídica, per tant, estem davant de casos de vulneració dels drets a la intimitat, la defensa i d’altres drets.
Marc competencial per al treball col·laboratiu en recerca i innovació: deu competències clau per desenvolupar projectes complexos a les administracions. (2022). Escola d’Administració Pública de Catalunya.
La present obra aborda els reptes i problemes complexos que enfronten les administracions públiques en unes societats cada vegada més diverses i heterogènies. Per abordar aquests problemes el treball col·laboratiu es converteix en un pilar fonamental per a la transformació de les administracions públiques. Ja que és necessari treballar en equips transdisciplinaris i de forma col·laborativa per poder trobar solucions. Amb tot, també és necessari emprendre processos de recerca i innovació que estiguin connectats entre si, que s’orientin cap a la resolució de problemes complexos i la generació de coneixement sigui sobre els problemes i les seves solucions. El coneixement no només prové del món acadèmic, sinó que també es nodreix del coneixement experiencial de les persones que treballen en la direcció i gestió pública, així com dels col·lectius i ciutadans afectats pels reptes i les solucions. En aquest context, es dilueixen les línies que separen la recerca i la innovació i el que importa és el procés en conjunt. Per aquest motiu, aquest desenvolupament de competències clau és per a tots els equips que treballen en projectes que busquen solucions a reptes multidimensionals o complexos.
Misiones de la Administración pública: hacia una transformación radical con personas y valores. (2022). Fundación NovaGob.
Des del 2018, la comunitat NovaGob ha estat identificant de forma col·laborativa els grans reptes de l’Administració pública per a l’any següent. Aquests processos de cocreació i tot el coneixement que s’ha generat han servit per guiar les temàtiques tractades en el Congrés d’Innovació Pública, de manera que els debats han estat a l’avantguarda dels principals desafiaments que enfronten el sector públic. Amb la finalitat de definir aquests reptes de forma més concreta i poder mesurar el seu avenç, es va proposar a la comunitat identificar “missions” com un instrument a través del qual fixar objectius clars per assolir en un termini determinat. S’identifiquen cinc grans missions al voltant de l’accessibilitat, la tecnologia, l’obertura i la integritat, la gestió i captació del talent i, finalment, el canvi cultural com a missió transversal. Abordar aquestes missions suposa avançar cap a una transformació radical amb persones i valors en les administracions públiques. La idea de transformació evoca el canvi cultural –missió transversal–, i ha de ser radical –és a dir, impulsada des dels esquemes de la innovació i juntament amb la revolució tecnològica–, fer-se per a i amb les persones –creant valor públic i social i cuidant el talent que custodien les organitzacions–, i guiar-se pels valors de l’obertura i la integritat, la inclusió i la igualtat.
La mediació i l’arbitratge constitueixen dues institucions que s’obren pas en el dret privat com a tècniques alternatives a la resolució judicial de conflictes. L’experiència acumulada i els seus innegables avantatges constitueixen un actiu per a una eventual incorporació –amb les adaptacions corresponents– a l’àmbit del dret públic. En aquesta obra col·lectiva s’analitza la mediació i l’arbitratge en la legislació processal, i la seva recepció en dret administratiu, així com el seu encaix en el procediment administratiu general i en els procediments especials. S’aborda igualment la mediació en l’administració consultiva i en la institució del Defensor del Poble. El procés contenciós, per la seva banda, tampoc pot ser aliè a la mediació, com ho demostren els casos de mediació intrajudicial. També és objecte d’anàlisi l’arbitratge administratiu i l’internacional, així com les diferents iniciatives i regulacions de dret comparat. L’obra conclou amb una interessant proposta normativa de lege ferenda. Un elenc de juristes d’acreditada solvència ha participat en aquest estudi detallat que aspira a convertir-se en una obra de referència.
Cotino Hueso, Lorenzo, i Todolí Signes, Adrián (coord.). (2022). Explotación y regulación del uso del big data e inteligencia artificial para los servicios públicos y la ciudad inteligente. Tirant lo Blanch.
El sector públic i les nostres ciutats en els pròxims anys experimentaran un autèntic canvi radical i digital, basat principalment en l’explotació del big data i, amb especial atenció, en el rol que adquirirà la intel·ligència artificial. Malgrat els seus perills, no hi ha marxa enrere: cal recolzar la innovació, fomentar-la, però també canalitzar-la i garantir-ne un disseny per al compliment ètic i normatiu. Les aportacions de la present obra pretenen orientar i apuntalar aquests canvis. Destacats especialistes i professionals de diverses disciplines analitzen les orientacions a seguir, recomanacions i estratègies per superar els problemes de l’explotació de dades i l’ús públic de la intel·ligència artificial. D’aquesta manera, es pretén contribuir en la ciberseguretat i fer èmfasi en el fet que la col·laboració publicoprivada permeti aquest compliment normatiu. Així doncs, s’examinen els usos de les tecnologies disruptives en l’àmbit de l’ocupació, els serveis socials i per al control laboral, es reivindiquen les obligacions del sector públic per protegir les llengües nacionals davant la intel·ligència artificial i, finalment, s’observen les estratègies i avenços importants succeïts a Iberoamèrica.
Dioni López, Jorge. (2022). La España de las piscinas: cómo el urbanismo neoliberal ha conquistado España y transformado su mapa político. Arpa.
Durant els anys del boom immobiliari es van construir cinc milions d’habitatges a Espanya. La gran majoria segueixen el model de suburbi nord-americà: són illes verdes –per les zones comunes– i blaves –per les piscines– situades a la perifèria de les ciutats i en les quals resideix bona part de l’anomenada classe mitjana aspiracional del nostre país. Joves famílies amb nens petits. Els fills i nets de l’Espanya buida. Aquests barris de nova creació conformen el que l’autor denomina “l’Espanya de les piscines”. Un món fet de xalets, urbanitzacions, hipoteques, alarmes, escoles concertades, múltiples cotxes per unitat familiar, centres comercials, consum en línia, assegurança mèdica privada, etc. Un món que afavoreix l’individualisme i la desconnexió social amb totes les implicacions polítiques que això suposa: d’aquests factors depèn l’evolució del mapa polític, sobretot, pel que fa al vot conservador. La España de las piscinas posa damunt la taula una qüestió essencial: l’anàlisi del nostre principal model de desenvolupament urbà i com ha transformat la manera d’entendre el món, les aspiracions i la ideologia de milions d’espanyols.
Hassel, Anke, i Wegrich, Kai. (2022). How to do public policy. Oxford University Press.
Aquesta monografia ofereix una guia per als estudiants i professionals sobre com millorar la resolució de reptes i problemes amb l’elaboració de polítiques públiques en un context i societat àmpliament polititzada. Integra i presenta coneixements sobre l’anàlisi de polítiques aplicades, així com estudis per a l’elaboració de polítiques públiques amb la finalitat de desenvolupar un marc teòric basat en la presa de decisions estructurada per dues esferes d’acció: d’una banda, per l’anomenada “sala de màquines”, amb especialistes i experts en agències governamentals, ONG, organitzacions de recerca, etc.; i de l’altra, per la “superestructura”, on s’inclou la figura dels polítics, els grups d’interès i el públic o ciutadania en general. Comprendre les diferents lògiques de la sala de màquines i la superestructura és clau per a una presa de decisions política reeixida. Planteja una estructura dual per a la presa de decisions en el sector públic que proporciona una perspectiva sobre l’anàlisi de polítiques –anàlisi de polítiques interactives i la presa de decisions polítiques –preses de decisions centrades en els actors– que abasten des de l’enfocament en mesures individuals i específiques, fins a la comprensió i conformació de la relació i interacció entre les intervencions polítiques, el context institucional, així com els actors involucrats o afectats.
León, Alicia. (2022). El valor de les dades obertes i casos d’ús. Generalitat de Catalunya.
El volum 8 de la col·lecció de Govern Obert, centrat en el valor de les dades obertes a través d’exemples d’arreu del món, arriba sens dubte en un moment determinant. La gestió de la pandèmia ha posat les bases d’un canvi cultural i institucional pel que fa a la manera de fer front a reptes complexos i compartits d’ara endavant: cal una col·laboració publicoprivada-cívica basada en l’obertura i la compartició de dades. No fer-ho representaria actuar amb lògiques no col·laboratives que hem de poder donar per superades. Els casos que trobareu en aquesta publicació il·lustren el valor de les dades obertes per a reptes de naturalesa molt diversa: la supervivència i promoció del petit comerç a Nova York, la millora de l’educació a Mèxic, la gestió de desastres naturals al Nepal, la violència de gènere a Colòmbia i Veneçuela, o com fer front a la fam a diversos països del continent africà, entre molts d’altres.
Marquès, Pep, Barcelona Activa, i Costas, Elena (coord.). (2022). Converses amb coneixement: evidència i noves fonts de dades per al benestar de la ciutadania. Ajuntament de Barcelona, Ksnet.
La disponibilitat d’evidència i noves fonts de dades per respondre a preguntes sobre el benestar de la societat està transformant la forma amb la qual les persones decisores públiques, les agències de govern i els organismes finançadors dissenyen i implementen les polítiques públiques. Per tal d’enfortir aquest cicle virtuós de generació d’evidència i implementació d’aprenentatges per a les polítiques, és necessària una forta cultura de l’avaluació entre les agències de govern responsables. És mitjançant aquesta cultura que s’establiran procediments i pràctiques d’avaluació i anàlisis rigoroses de polítiques públiques que permetran desenvolupar noves metodologies, aproximacions conceptuals i hipòtesis orientades a millorar-les. I que, per tant, millori també la vida de totes les persones beneficiàries. En aquest sentit, aquest document presenta la introducció a cinc temes que reflecteixen la importància de l’avaluació, les dades i la gestió per l’evidència en tots els àmbits de les polítiques públiques. La publicació ha posat l’accent en temes de possible interès per als treballadors i les treballadores de Barcelona Activa, una agència fonamental en la innovació, l’aprenentatge i l’ocupació de qualitat a la ciutat de Barcelona.
Ponce Solé, Juli (coord.). (2022). Acicates (nudges), buen gobierno y buena administración: aportaciones de las ciencias conductuales, nudging y sectores público y privado. Marcial Pons.
Aquest llibre analitza les connexions entre les aportacions conductuals, el bon govern i la bona administració en els sectors públic i privat, un tema pràcticament inèdit en la bibliografia en espanyol. Partint de l’anàlisi dels conceptes de biaixos i esperons (nudges), aquesta obra elabora una anàlisi transdisciplinària des de diverses branques del dret: des del constitucional i l’administratiu al tributari, integrant també visions de l’àmbit econòmic i lingüístic. L’obra s’inicia amb un pròleg d’Ismael Peña-López, acadèmic i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. La monografia es tanca amb un epíleg on es condensen algunes de les conclusions assolides al llarg de la publicació, amb la voluntat de contribuir a la innovació pragmàtica jurídica i de gestió en l’àmbit europeu i, sobretot, espanyol i iberoamericà.
Podeu veure la presentació d’aquesta publicació que va tenir lloc a l’EAPC el 22 de febrer de 2023.
Ramió, Carles. (2022). Burocracia inteligente: guía para transformar la administración pública. Los Libros de la Catarata.
L’Administració pública espanyola afronta en la dècada de 2020 i 2030 reptes extraordinaris: la gestió de la pandèmia, la implantació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible, la introducció de la intel·ligència artificial i de la robòtica, el relleu d’un milió d’empleats públics, l’atenció als nous serveis sociosanitaris, vinculats al profund envelliment de la població, i la reorganització territorial en un context de globalització en el qual les ciutats seran actors institucionals clau. Aquest llibre presenta un conjunt de propostes estratègiques per poder abordar aquests desafiaments, però també els problemes d’un model de gestió pública obsolet i que tendeix a l’immobilisme, derivats de captures polítiques, sindicals, corporatives i judicials que impedeixen la regeneració del sistema. En ell, s’aborden temes innovadors com la governança de dades com a pas previ a la intel·ligència artificial, el metavers o la computació quàntica i els seus potencials impactes en la gestió pública. La seva proposta és la introducció d’un nou model de burocràcia intel·ligent que fomenti l’anàlisi prospectiva i la gestió del coneixement.
Rota i Claret, Meritxell. (2022). Governança de l’Agenda 2030: anàlisi comparada de casos europeus i recomanacions per a Catalunya. Escola d’Administració Pública de Catalunya.
Aquest treball analitza la governança per a la implementació de l’Agenda 2030 que han desplegat els països i les regions europees més avançades en l’assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) d’una dimensió poblacional similar a Catalunya –Finlàndia, Bèlgica, Àustria, Eslovènia, Escòcia i País Basc– d’acord amb quatre àmbits: visió estratègica –planificació, lideratge, col·laboració institucional horitzontal, col·laboració institucional vertical, coneixement i capacitació–, participació, rendició de comptes –indicadors, seguiment i avaluació, transparència– i visió a llarg termini. Mitjançant una escala de valoració de la governança creada en aquest treball, es porta a terme una determinació quantitativa de cadascun dels casos i àmbits estudiats, que es relaciona amb el percentatge d’assoliment dels ODS en els països en què es disposa d’aquesta dada. Així mateix, a partir dels models inspiradors dels països i les regions objecte d’estudi, es fan recomanacions per millorar la governança de l’Agenda 2030 a Catalunya agrupades en quatre grans formulacions: consolidar la visió estratègica, incorporar-hi la participació de la societat civil, ampliar la rendició de comptes i confeccionar una visió a llarg termini.
Santana, Joan Antoni (dir.), Ferrer, Roser i Prior, Inma. (2022). La política de millora de la regulació a Catalunya. Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya.
En aquesta publicació es presenta l’evolució de la política de simplificació administrativa i millora de la regulació impulsada per la Comissió Europea. S’analitzen les principals normes a través de les quals, d’ençà de la dècada del 1990, han anat incorporant-se a l’ordenament jurídic estatal els principis de bona regulació, especialment en el procediment d’elaboració de normes. Entre les normes analitzades, destaquen la Llei 50/1997 i el seu desenvolupament, en especial de la Memòria d’anàlisi d’impacte normatiu i les lleis 39/2015 i 40/2015 relatives al procediment administratiu i el règim jurídic del sector públic. Així mateix, destaquen la transposició de la Directiva de serveis, la Llei d’economia sostenible i la regulació de la garantia de la unitat de mercat. Pel que fa al marc legal vigent, d’una banda, l’informe exposa els instruments a través dels quals s’incorporen els principis de bona regulació –necessitat i eficàcia; proporcionalitat; seguretat jurídica; transparència; eficiència; i sostenibilitat financera i estabilitat pressupostària– a l’ordenament jurídic actual i, de l’altra, descriu els diferents òrgans implicats en la garantia de la qualitat normativa. Pel que fa a la política de millora de la regulació en l’Administració pública catalana, l’informe en presenta l’evolució des de l’any 2008. Finalment, es posa de manifest que la política de la millora de la regulació té en compte tot el cicle de regulació de la norma que comprèn la preparació, l’adopció, l’aplicació i la revisió i es descriuen els instruments que intervenen en aquestes fases.
Soriano Arnarz, Alba, i Todolí Signes, Adrián (coord.). (2022). Régimen jurídico de la selección y consolidación de personal en el sector público: especial consideración a la normativa contra el abuso de la temporalidad. Aranzadi Thomson Reuters.
Aquesta obra pretén sistematitzar i aclarir els problemes jurídics que planteja la selecció de personal en les administracions públiques, incloent-hi així des dels límits establerts pel Tribunal Constitucional, fins a la jurisprudència dels diferents tribunals inferiors amb l’objectiu de donar al lector una visió global de les possibilitats que té l’administració pública per confeccionar el procés de selecció i dels límits a aquest. Amb la seva lectura s’obtindran els coneixements per poder dissenyar, dins la legalitat, un procés de selecció i de consolidació en l’administració pública, en especial els coneixements referits a les últimes lleis i les novetats en matèria de funció pública.
Valero Torrijos, Julián, i Martínez Gutiérrez, Rubén (dir). (2022). Datos abiertos y reutilización de la información del sector público. Comares.
La Unió Europea està decidida a apostar estratègicament per liderar una societat digital basada en l’obertura de les dades amb ple respecte als drets i a les llibertats fonamentals. Per aquest motiu, ha impulsat una reforma del marc normatiu aplicable a les dades obertes i a la reutilització de la informació en mans del sector públic a través de la Directiva (UE) 2019/1024 del Parlament Europeu i del Consell, de 20 de juny de 2019, una regulació que s’ha vist complementada a Espanya mitjançant el Reial Decret llei 24/2021, del 4 de novembre. La innovació tecnològica que estem vivint en els últims anys ha motivat la necessitat d’actualitzar el marc normatiu en aquest àmbit. En aquest llibre es fa una anàlisi completa i exhaustiva de les principals novetats que incorporen aquestes normes, convertint-se en la primera obra publicada a Espanya on s’estudia monogràficament aquesta regulació. A més a més, amb aquest treball es pretén oferir criteris interpretatius que facilitin la seva aplicació pràctica en el procés d’obertura de la informació per part de les administracions i entitats del sector públic. Així mateix, es formulen propostes de regulació per a la futura evolució del marc normatiu en aquest àmbit que, sens dubte, seran d’utilitat immediata tenint en consideració les reformes anunciades per la Comissió Europea en el marc de l’Estratègia Europea de Dades.