L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà aquest juny el número 66 de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) amb 14 articles acadèmics, 7 dels quals inclosos en una secció monogràfica dedicada a les derivades sectorials del dret a l’habitatge. Són contribucions a càrrec de professorat i persones expertes en dret constitucional, dret civil i dret públic; antropologia social i cultural; dret administratiu, i economia aplicada. La coordinadora de la secció, la professora titular de Dret Administratiu a la UAB Judith Gifreu Font, signa la introducció. En les seves paraules, “en uns moments en què les polítiques d’habitatge copen les primeres planes dels diaris[…] resulta convenient analitzar les principals qüestions vinculades a materialitzar el mandat constitucional contingut en l’article 47 CE, que declara que tots els espanyols tenen dret a gaudir d’un habitatge digne i adequat i ordena als poders públics que promoguin les condicions necessàries i estableixin les normes pertinents per fer efectiu aquest dret”.
L’objectiu del nou número de la Revista és fer una anàlisi de la situació actual a través de diferents vessants del dret a l’habitatge, com el social, l’econòmic i l’ambiental. El número 66 també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental a càrrec de la directora de l’Observatori DESC, Irene Escorihuela, que recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència en la mateixa matèria.
D’altra banda, el número de juny inclourà una secció general amb articles de temàtiques ben diverses i d’interès en l’àmbit del dret públic com les migracions i la gestió de fronteres, l’avortament, la contractació pública internacional, la resposta de les lleis davant la covid, la llibertat religiosa i la igualtat de gènere, la interpretació dels textos constitucionals o el difícil equilibri entre drets fonamentals i intel·ligència artificial.
Avancem, a continuació, els continguts del número 66 de l’RCDP amb els títols i els resums de cada article:
Secció monogràfica. Les derivades sectorials del dret a l’habitatge
La justiciabilidad del derecho a la vivienda en el ámbito internacional: el Comité Europeo de Derechos Sociales y su procedimiento de reclamaciones colectivas
Alberto Macho Carro (profesor de Derecho Constitucional en la Universidad de Valladolid)
Este trabajo constituye un estudio sobre la justiciabilidad del derecho a la vivienda en el ámbito de la Carta Social Europea revisada, ratificada por España en mayo de 2021. En concreto, el estudio se centra en analizar el origen, el funcionamiento y la naturaleza del mecanismo de reclamaciones colectivas ante el Comité Europeo de Derechos Sociales, así como en desgranar la doctrina en materia de derecho a la vivienda que, por medio de este sistema, ha ido desarrollando el Comité.
El paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge en un context de crisi de l’estat del benestar: una mirada des de Catalunya
Maria Victòria Forns i Fernández (professora col·laboradora permanent de Treball Social i Serveis Socials, Universitat Rovira i Virgili)
Aquest article destaca el paper dels serveis socials locals en l’aplicació de les polítiques d’habitatge, concretament a Catalunya. És per això que es presenta una revisió de tres instruments normatius: la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge; la Llei 24/2015, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, i la Llei 4/2016, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. S’identifiquen els processos o polítiques públiques que –per a la seva concreció– requereixen la participació de les professionals dels serveis socials, i es destaquen els reptes que es presenten i la necessària articulació entre les diferents administracions públiques per garantir l’exercici efectiu del dret a l’habitatge de les persones que resideixen a Catalunya.
El sensellarisme i l’exclusió residencial. Entre el control, els serveis socials i les polítiques d’habitatge
Vicenç Aguado i Cudolà (catedràtic de Dret Administratiu i coordinador de la Secció Departamental de Dret Administratiu a la Universitat de Barcelona)
Tradicionalment, el sensellarisme ha estat abordat des dels serveis socials bàsics, de competència municipal, mitjançant serveis residencials d’estada limitada que, en molts casos, han estat substituïts per prestacions econòmiques per finançar places en albergs o centres anàlegs. Els serveis socials han estat considerats un mecanisme de tancament de l’estat del benestar que supleix les deficiències d’altres sistemes de protecció social, com és el cas de l’habitatge. Resulta necessària, per tant, una delimitació millor de la funció dels serveis socials, que haurien de centrar-se en l’atenció i la cura a les persones i construir, en canvi, polítiques d’habitatge amb la implicació de totes les administracions competents, per donar respostes de caràcter residencial al sensellarisme. Si bé les entitats locals poden tenir un paper rellevant en aquest àmbit, l’atribució de noves competències ha d’anar acompanyada d’un finançament adequat i no s’ha de limitar a la remissió dels mecanismes generals, sinó que s’ha d’acompanyar de fons específics i preassignacions pressupostàries que garanteixin la viabilitat del sistema. Cal, a més, una visió general de les diverses situacions d’exclusió residencial per articular mesures preventives i no solament d’atenció. Finalment, es planteja que l’ús de l’espai públic per part de les persones en situació de sensellarisme es consideri des del dret a la ciutat. Històricament, el sensellarisme ha estat objecte de repressió i invisibilització, a través de mesures de control policial dirigides a apartar de l’espai públic les persones en aquesta situació. La reivindicació d’aquest espai comporta que les ordenances locals no puguin prohibir de forma generalitzada la mendicitat; alhora, el dret a la ciutat resulta incompatible amb el disseny o l’arquitectura hostil.
Mecanismes de col·laboració publicoprivada per a la provisió i explotació econòmica d’habitatges assequibles: un joc de suma positiva
Judith Gifreu i Font (professora titular de Dret Administratiu a la Universitat Autònoma de Barcelona)
La col·laboració publicoprivada en la promoció i construcció d’habitatge sotmès a algun règim de protecció pública resulta ser una fórmula idònia per assolir els reptes derivats de la persistència crònica de manca d’habitatge per cobrir la demanda existent, especialment pel que fa als grups socials més vulnerables. La necessitat d’incrementar l’oferta, molt especialment en règim de lloguer assequible, ha fet que les administracions públiques implementessin diverses estratègies amb aquesta finalitat, com la mobilització d’habitatges buits, els programes de cessions de grans tenidors, l’exercici dels drets de tanteig i retracte, etc. Tanmateix, i malgrat l’èxit d’aquestes iniciatives, la mesura estrella ha de ser necessàriament la promoció d’habitatge –nou o rehabilitat– per garantir un increment accelerat i mantingut del parc residencial protegit. Però les administracions no ho poden fer soles. Aquesta col·laboració, que s’integra dins del patró de la governança col·laborativa, constitueix una fórmula win-win a través de la qual les parts implicades uneixen esforços en benefici comú per assolir un interès públic. Les manifestacions d’aquesta col·laboració són diverses i les més rellevants (configuració d’una estructura institucionalitzada, constitució d’un dret de superfície o concessió demanial, contractació pública, etc.) són objecte d’anàlisi en aquest treball.
Lliçons de les primeres avaluacions científiques de la regulació dels lloguers a Catalunya
Josep Maria Raya Vílchez (catedràtic d’Economia Aplicada al Tecnocampus, Universitat Pompeu Fabra, i director de la Càtedra Habitatge i Futur d’APCE-UPF Habitatge i Futur)
Durant un any i mig aproximadament hi ha hagut una llei de control de lloguers vigent a Catalunya (Llei 11/2020). La Llei 11/2020, que va entrar en vigor el 18 de setembre de 2020, va quedar parcialment anul·lada per una sentència del Tribunal Constitucional del 8 d’abril d’aquest mateix any, amb la qual cosa ja se’n coneix el període complet de vigència i es pot tractar d’avaluar els seus efectes. En aquest article pretenem conèixer la situació del mercat de lloguer a Catalunya, les motivacions que van originar la Llei 11/2020, les seves principals característiques, així com l’evidència empírica internacional que hi ha respecte del control dels lloguers. Finalitzarem l’article analitzant les principals avaluacions científiques que s’han realitzat de l’impacte de la Llei 11/2020. Els resultats mostren una dèbil reducció de preus i una considerable reducció de l’oferta d’habitatges. Com a conclusió s’observa que, tot i que les motivacions per tractar de pal·liar l’evolució del preu del lloguer en relació amb l’evolució dels salaris són ben clares i comprensibles, la limitació de lloguers és una política que equivoca la diagnosi. Controlar preus té sentit en mercats oligopolístics amb importants barreres d’entrada, com pot ser el mercat de l’energia. En canvi, no té sentit en mercats atomitzats sense barres d’entrada. Però el problema es fa més gran quan parlem d’una de les polítiques econòmiques amb major consens dins la comunitat científica econòmica: no funciona. Com a màxim s’aconsegueix un petit efecte en el preu, de curta durada i només en el segment regulat. En canvi, acaba produint un fort efecte negatiu en l’oferta de lloguers. I quan observem un augment de preus dels lloguers, el principal problema que hi ha al darrere és escassetat d’oferta.
Medidas jurídicas para el desarrollo urbano sostenible y en favor de la economía circular
Andrei Quintiá Pastrana (investigador postdoctoral en la Universidad de Groningen)
En un contexto de crisis climática global, integrar los principios de la sostenibilidad en el desarrollo urbano resulta imprescindible para impulsar la transición circular. La Unión Europea ha dado pasos significativos en este sentido, estableciendo como objetivo para 2050 el consumo cero de suelo y promoviendo la rehabilitación del entorno construido como una política prioritaria en conexión con la eficiencia energética. Este artículo analiza las implicaciones jurídicas de un mandato general de optimización del suelo urbano y su adecuación a nuestro ordenamiento jurídico. Se concluye que, a pesar de los recientes desarrollos en la materia, existe todavía margen en nuestro ordenamiento para la delimitación de la propiedad urbana y el impulso del reciclado del suelo mediante políticas más ambiciosas y de alcance estructural.
L’onada de renovació energètica dels edificis: adaptabilitat i limitacions de les institucions de dret civil
Miriam Anderson (professora agregada de Dret Civil a la Universitat de Barcelona)
Al marc de la transició ecològica i digital, l’onada de renovació dels edificis impulsada per la UE s’ha de dur a terme de manera que no es deixi ningú enrere. Diverses institucions pròpies del dret civil poden contribuir a assolir els objectius de descarbonització del parc immobiliari, gràcies a la seva capacitat d’adaptació, però presenten també limitacions a l’hora de prevenir que de les polítiques de renovació en resulti un increment de l’exclusió social i residencial. Aquest estudi explora, d’acord amb aquestes premisses, l’establiment d’estàndards mínims d’eficiència energètica, els incentius a l’arrendador en forma de repercussió de costos, la facilitació de la presa d’acords per part de les comunitats de propietaris i el finançament sostenible, així com l’ús de càrregues registrals i censos per part de normes de caire administratiu, que també procuren pal·liar les situacions de vulnerabilitat existents i que es poden generar degut, precisament, a l’onada de renovació. Es constata la necessitat d’impulsar una major sincronia entre el dret públic i el dret privat en aquest context.
Secció general
Arquitectura jurídica, procedimientos de retorno y derechos fundamentales en la frontera pirenaica oriental
Iker Barbero (profesor agregado del Departamento de Derecho Administrativo, Constitucional y Filosofía del Derecho de la Universidad del País Vasco-Euskal Herriko Unibertsitatea)
Este artículo presenta la comprensión de las lógicas de control migratorio imperantes en la parte oriental de la frontera entre los Estados español y francés. Se trata de un territorio inexistente hasta ahora en el debate del restablecimiento de las fronteras interiores de la Unión Europea. Haciendo uso de una aproximación interdisciplinar teórica y metodológica (análisis normativo-jurisprudencial, recopilación de datos cuantitativos, entrevistas cualificadas y observación de los dispositivos de frontera), ha sido posible configurar la arquitectura contemporánea de esta zona fronteriza. Entre las principales consecuencias del proceso de refronterización está el repliegue operativo que modifica de facto la línea jurisdiccional histórica, la diversificación de las rutas de tránsito hacia otros países europeos, así como las tasas de detención y retorno más altas de toda la frontera. Todo ello deriva en un preocupante impacto en el ejercicio de derechos fundamentales de personas migrantes en tránsito, así como de la población local.
La regulació de l’avortament: reflexions entorn de la sentència Dobbs
Pau Bossacoma Busquets (professor dels Estudis de Dret i Ciència Política a la Universitat Oberta de Catalunya)
El debat sobre l’avortament sol desfermar una forta controvèrsia moral, política i jurídica. Aquest article ofereix un conjunt de reflexions filosòfiques, politològiques i sobretot jurídiques entorn de la flamant i polèmica sentència Dobbs del Tribunal Suprem dels Estats Units d’Amèrica, la qual revoca la famosa sentència Roe vs. Wade. Veurem les diferents opinions dels membres del tribunal i la possible rellevància de la religió per explicar aquest brusc canvi jurisprudencial, tot evocant la importància de la separació església-estat. Com que Dobbs retorna als parlaments estatals el poder de regulació que havien perdut amb Roe, explorarem la relació entre el federalisme i el paper dels tribunals. Tot seguit, ens preguntarem qui està legitimat per adoptar una teoria sobre la vida. Hom respondria els parlaments i votants en conjunt, mentre que altri contestaria els tribunals i les embarassades de manera individual. Atès que Dobbs s’aparta radicalment d’una de les sentències més cèlebres de la jurisprudència nord-americana, tractarem la vinculació del precedent judicial. Com a reflexió final, s’adverteix que una regulació que desmereixi el valor de la vida pot conduir a normalitzar i banalitzar l’avortament i, progressivament, també l’infanticidi.
El instrumento de contratación internacional: régimen y problemática de la armonización europea frente al proteccionismo en los contratos públicos
Javier Esteban Ríos (profesor contratado doctor en el Área de Derecho Administrativo de la Universidad de Zaragoza)
Tradicionalmente, ciertos mercados de contratación pública internacional se han cerrado a los licitadores, bienes y servicios europeos. Ante esta situación, los distintos Estados miembros han articulado sus propias respuestas hasta que, recientemente, la Unión Europea ha decidido ofrecer una reacción común mediante la aprobación del Instrumento de Contratación Internacional, que prevé la aplicación de múltiples medidas restrictivas. Dichas medidas cuentan con un efecto represivo –restringiendo la participación de licitadores, bienes y servicios extranjeros–, pero también pretenden fomentar la reciprocidad y la conclusión de acuerdos internacionales. La regulación de la Unión se vincula a la competencia exclusiva sobre política comercial común y desplaza las normas nacionales preexistentes. Sin embargo, los Estados miembros todavía conservan la posibilidad de incidir indirectamente sobre las licitaciones por medio de la introducción de elementos relacionados con la calidad o el fomento de la responsabilidad social y la protección del medio ambiente.
The rule of law in response to the COVID-19 emergency: a comparative analysis
Carlos Garrido López (Professor of Constitutional Law at the University of Zaragoza)
This work presents an analysis of the measures adopted by leading democratic countries in response to the COVID-19 emergency, and the compatibility issues that arose between these measures and the guarantees of the rule of law. The global and simultaneous scope of this serious emergency facilitates comparative analysis and reveals their advantages and their shortcomings. The aim of the article is to evaluate the various extra-constitutional methods employed in response to the exception as well as the state of exception model, based on the regulation of extraordinary situations and the measures to be adopted. Lastly, the analysis focuses on the contradictions that have arisen as a consequence of the use and non-use of the state of exception model in the response to COVID-19 in Europe.
Libertad religiosa e igualdad de género en la jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos
María Jesús Gutiérrez del Moral (profesora titular de Derecho Eclesiástico del Estado en la Universidad de Girona, coordinadora del Grado en Derecho y profesora colaboradora de la UOC)
La jurisprudencia del Tribunal Europeo de Derechos Humanos nos ofrece una importante doctrina sobre la libertad religiosa y también sobre la igualdad de género. En este trabajo, realizo un estudio sobre las principales sentencias con referencia especial al velo islámico, y otras cuestiones (el reconocimiento de matrimonios religiosos y la aplicación del derecho islámico). El análisis es desde la perspectiva de género. En algunos casos, veremos cómo el Tribunal Europeo no considera que exista discriminación; no obstante, sus resoluciones tienen consecuencias para el derecho de las mujeres.
La interpretació literal dels textos constitucionals
Lorena Ramírez-Ludeña (professora i investigadora postdoctoral de Filosofia del Dret a la Universitat Pompeu Fabra)
Tot i l’assumpció generalitzada del caràcter no problemàtic de la interpretació literal, determinar en què consisteix resulta de gran complexitat. Aspectes com la incidència del context i de les intencions han portat a rebutjar-ne la rellevància en general, i en el context jurídic en particular. En el cas de la interpretació constitucional, en què s’interpreta un text elaborat en un passat distant, fins i tot la possibilitat de parlar d’una lectura literal del text constitucional sembla qüestionable. Aquí oferiré una reconstrucció de la interpretació literal que, tot i conferir un pes a les intencions i al transcurs del temps, permeti donar cabuda al fet que les creences dels individus són canviants i que sovint hi ha diverses alternatives semàntiques disponibles.
Derechos fundamentales e inteligencia artificial emocional en iBorderCtrl: retos de la automatización en el ámbito migratorio
Andrea Romano (profesor lector Serra Húnter de Derecho Constitucional en la Universidad de Barcelona)
La innovación digital en el campo de los controles fronterizos, la migración y el asilo ha devenido progresivamente un tema crucial en los estudios migratorios, debido al aumento exponencial de instrumentos tecnológicos aplicados en estos ámbitos. El texto se centra en una nueva faceta de este fenómeno representado por el creciente interés, advertido dentro y fuera de la UE, en la aplicación de sistemas de inteligencia artificial (IA), como nuevas herramientas experimentadas y utilizadas para apoyar los procedimientos decisionales en los asuntos migratorios. En particular, el texto centra la atención sobre el proyecto iBorderCtrl, a través del cual se ha experimentado un tipo particular de IA, denominada inteligencia artificial emocional, que supone el ingreso de problemáticas inéditas en el terreno de la protección de los derechos fundamentales de los sujetos interesados y en particular de los extranjeros. A estos efectos, tras repasar la rápida difusión de la IA en el ámbito migratorio y perfilar el concepto de IA emocional, como subsistema merecedor de un análisis especifico, se examinará el proyecto iBorderCtrl como caso de estudio, haciendo hincapié en la sentencia del Tribunal General de la Unión Europea, del 15 de diciembre de 2021 (T-158/19), y contextualizándolo a la luz de la Propuesta de Reglamento de la Comisión Europea en materia de IA, valorando las repercusiones que supone la IA emocional en el ámbito de los derechos fundamentales.
Dossier
Dossier sobre les derivades sectorials del dret a l’habitatge
Irene Escorihuela Blasco (directora de l’Observatori DESC)
El dret a l’habitatge es configura a partir del seu reconeixement internacional i constitucional, i del seu desplegament principalment autonòmic, en exercici de la competència exclusiva de les comunitats autònomes. La seva naturalesa jurídica ha generat diverses consideracions tant en la doctrina com a l’acadèmia. Les normatives espanyola i catalana han tractat de regular les seves múltiples vessants, en especial pel que fa a l’exclusió residencial. També des d’Europa i les Nacions Unides s’ha contribuït a avançar en la protecció d’aquest dret, especialment a través de la jurisprudència per via indirecta del Tribunal Europeu de Drets Humans, les decisions del Comitè Europeu de Drets Socials –fins ara, especialment, d’altres països– i els dictàmens del Comitè DESC. Aquest dossier en recull les principals aportacions jurisprudencials i bibliogràfiques, a més de les normes de referència. Alguns temes clau han estat la justiciabilitat mateixa del dret a l’habitatge i la seva consideració com a dret, atesos la seva ubicació constitucional, el seu abast davant la col·lisió amb altres drets –com ara la propietat privada i amb competències estatals com l’economia o l’aspecte processal– i la seva protecció des del punt de vista dels consumidors pel que fa a l’àmbit hipotecari.