El 21 d’abril d’enguany va tenir lloc a la Sala de Graus de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona la Jornada sobre Sensellarisme i Habitatge organitzada per la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge.[i]
La Dra. Susana Navas Navarro, degana de la Facultat de Dret de la Universitat Autònoma de Barcelona, va obrir la jornada donant la benvinguda als assistents i agraint a les persones ponents la seva participació. A continuació, va reivindicar el rol de les facultats de dret en la defensa d’una societat més justa i equitativa. En el cas de la Facultat de Dret de la UAB, va enumerar les accions dutes a terme i va comentar la projecció de la futura clínica jurídica Iuris Lab, que iniciarà la seva activitat a partir del curs acadèmic vinent.
La Dra. Judith Gifreu Font, codirectora de la Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge i promotora de la jornada, va situar els objectius i els continguts de la jornada tot destacant la importància d’abordar els reptes actuals en matèria d’habitatge i específicament del fenomen del sensellarisme a Catalunya.
A continuació es va passar al primer bloc de la jornada, que va focalitzar-se en les motivacions i contingut de la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme,[ii] la tramitació de la qual es troba actualment en la fase d’audiències, així com es va centrar a destacar les aportacions significatives que comportarà aquest text legal un cop quedi aprovat pel Parlament de Catalunya.
El Dr. Antoni Milian i Massana, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director de la proposta lliurada als grups parlamentaris que més tard cristal·litzaria en la suara mencionada Proposició de llei que actualment s’està tramitant al Parlament de Catalunya, va justificar la necessitat de disposar d’un text normatiu amb rang de llei que abordi de manera integral i específica les manifestacions de sensellarisme més extremes.[iii]
Tot seguit, va exposar qüestions de contingut essencials com ara els objectius de la norma, els subjectes destinataris, els drets que s’hi consagren i els serveis que s’hi institueixen (alguns d’ells com a dret subjectiu, com l’espai residencial digne o els centres de baixa exigència), la importància de la inscripció de les persones sense llar al padró municipal com a porta d’entrada a la cartera de drets i serveis de la futura llei, els instruments de les administracions públiques per desplegar la norma, els mecanismes de control i el règim d’infraccions i sancions i, finalment, la representació de les persones sense llar per part d’entitats socials.
La futura llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme reconeix per primer cop un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar.
El Sr. Salvador Maneu Marcos, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, va destacar les aportacions de la futura llei en l’abordatge del sensellarisme a Catalunya. Les més rellevants són aquestes: la llei reconeix per primer cop un seguit de drets bàsics a les persones en situació de sense llar; ordena la cooperació entre administracions i amb les entitats socials i esperona el Govern de la Generalitat a l’impuls d’instruments de cooperació i col·laboració, a la vegada que obliga els municipis de més de 50.000 habitants, amb més de 20 persones en situació de sensellarisme, a aprovar un pla d’actuació en la matèria; conté una previsió específica per donar resposta a les situacions de sensellarisme complex; s’orienta a l’impuls de polítiques preventives; contribueix a fixar un pressupost anual més ambiciós que l’actual; aporta equitat territorial en oferir garanties perquè tota persona en situació de sense llar pugui ser atesa de la mateixa manera visqui on visqui, sense necessitat de transitar d’un municipi a un altre per cercar recursos socials de suport; aporta estabilitat i seguretat en les polítiques públiques de lluita contra el sensellarisme, i, finalment, indica un camí a altres legislacions autonòmiques en tant que suposa un punt d’inflexió històric en la lluita contra el sensellarisme.
El segon bloc va centrar la qüestió en la perspectiva estatal i internacional.
La Sra. María José Aldanas, responsable de l’àrea de drets de FEANTSA, va destacar la Declaració de Lisboa sobre la Plataforma Europea per a Combatre el Sensellarisme, de 2021, en situar el sensellarisme per primer cop a l’agenda política de la UE amb el compromís d’erradicar-lo el 2030 i va ressaltar l’esforç meritori dut a terme per alguns països especialment des de la pandèmia sanitària, si bé el balanç general no és positiu per l’increment de desnonaments arreu d’Europa, pel desplegament desigual de parcs d’habitatge social amb Espanya a la cua dels països UE-27 i, en definitiva, per un increment generalitzat de persones sense llar arreu d’Europa que no s’està abordant amb solucions estructurals.
A continuació, va defensar el dret a l’allotjament d’emergència basat en el principi fonamental de dignitat mentre no es pugui garantir el dret a l’habitatge consagrat al Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals. A l’àmbit europeu, va recordar que la Carta Social Europea insta les parts a prevenir i pal·liar la situació de carència de llar i va fer esment de la Declaració de Drets de les Persones Sense Llar, document conjunt de la Fundació Abbé Pierre i FEANTSA, on es fa menció expressa a drets com ara el dret a l’habitatge, el dret a un allotjament d’urgència, el dret a fer ús de l’espai públic, el dret a fer ús d’instal·lacions sanitàries bàsiques, entre d’altres. Drets elementals que, per cert, juntament amb moltes altres qüestions, té en compte la Proposició de llei que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
[Cal] avançar decididament en l’erradicació del sensellarisme, i de fer-ho a partir d’un enfocament centrat en les persones que pateixen aquesta xacra, i afavorint l’accés a l’habitatge des d’una cooperació màxima entre administracions i el tercer sector social.
El Sr. Arturo M. Coego, responsable tècnic de projectes Housing First de Provivienda i representant de les entitats socials espanyoles al consell d’administració de FEANTSA, va fer aflorar dades reveladores de l’agreujament del sensellarisme a Espanya durant la darrera dècada i va destacar els principals elements de les estratègies estatals en matèria de sensellarisme i de desinstitucionalització fins al 2030 i de la plataforma europea de combat del sensellarisme impulsada per la UE. Seguidament, va emfasitzar la importància del moment actual per avançar decididament en l’erradicació del sensellarisme, i de fer-ho a partir d’un enfocament centrat en les persones que pateixen aquesta xacra, i afavorint l’accés a l’habitatge des d’una cooperació màxima entre administracions i el tercer sector social. En aquest sentit, es va mostrar satisfet per la tramitació de la Proposició de llei catalana.
El darrer bloc de la jornada va ser destinat a analitzar les polítiques públiques per lluitar contra el sensellarisme a Catalunya.
El Sr. Joan Batlle Bastardas, director de programes socials d’habitatge de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya, va obrir el torn d’intervencions fent una menció al Marc d’acció per a l’abordatge del sensellarisme a Catalunya 2022-2025, aprovat per Acord de Govern núm. 59/2022 en data 29 de març. Fruit d’aquest Marc d’acció, l’Agència de l’Habitatge ha previst la provisió de fons destinats a l’adquisició, a través de diferents mecanismes, d’habitatges per a persones en situació de sense llar i sense sostre, amb una aportació de 37,8 milions d’euros en el període 2022-2025.
A continuació, va enumerar algunes actuacions de l’Agència de l’Habitatge de Catalunya específiques en l’àmbit del sensellarisme, com ara la línia d’ajuts per atendre persones en situació de sensellarisme, l’enfortiment de la xarxa d’habitatges d’inclusió social o el fons de lloguer social, previstos a la Resolució 3598/2022, d’11 de novembre. També va destacar la convocatòria d’ajuts per a la promoció d’habitatges i allotjaments dotacionals i les ajudes per a l’adquisició d’habitatges mitjançant els mecanismes de tanteig i retracte.
Al seu torn, la comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, Sra. Sònia Fuertes Ledesma, va defensar l’impuls d’iniciatives fonamentades en una visió innovadora i humana, que parteixin del reconeixement dels drets de les persones en situació de sense llar. Posem l’accent en aquesta ressenya en la menció feta al dret a un habitatge i en el dret a l’empadronament, fins i tot en casos d’absència de domicili fix, el qual la Sra. Fuertes considera com un metadret que dona accés a altres drets elementals. En aquest punt, la comissionada va lamentar la manca d’un compromís més decidit per part de força ajuntaments d’arreu de Catalunya.
Per altra banda, va emfasitzar la importància d’espais de cocreació com la xarxa d’atenció a persones sense llar de Barcelona (XAPSLL) i l’establiment d’espais de diàleg i concertació d’accions en l’àmbit metropolità, ateses les limitacions en el cas de fer front a aquest fenomen de manera aïllada.
La comissionada va destacar l’esforç de l’Ajuntament de Barcelona a particularitzar i segmentar l’atenció i els espais a fi de poder garantir l’autonomia i l’impuls d’iniciatives i equipaments des d’una perspectiva interseccional. Destaquem especialment el trànsit d’equipaments amb grans dormitoris cap a equipaments d’habitacions individuals o unifamiliars, que garanteixin la privacitat, combinats amb espais comuns, dissenys més acollidors, períodes més llargs d’estada i una atenció més especialitzada. Aquesta transició connecta precisament amb la figura de l’espai residencial digne que institueix la Proposició de llei.
La comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona (…) va reivindicar la necessitat de poder garantir l’accés a solucions residencials estables i assequibles, les quals demanen canvis estructurals que només són possibles amb una corresponsabilitat i coordinació entre municipis i amb actors supramunicipals.
Va cloure la seva intervenció fent referència a l’èxit de polítiques i experiències empeses per ciutats i països europeus basades en l’accés a l’habitatge i en la prevenció. Va reivindicar la necessitat de poder garantir l’accés a solucions residencials estables i assequibles, les quals demanen canvis estructurals que només són possibles amb una corresponsabilitat i coordinació entre municipis i amb actors supramunicipals.
Aquest darrer bloc el va tancar l’adjunt general al Síndic de Greuges, Sr. Jaume Saura Estapà, qui va subratllar el fet que la manca d’habitatge és l’element comú que tenen totes les persones sense llar, si bé habitualment també hi conflueixen altres factors determinants de caire social, econòmic i de salut.
La preocupació de l’oficina del Síndic de Greuges pel sensellarisme es remunta al 2005, amb l’informe El fenomen sense llar a Catalunya: persones, administracions, entitats, i compta també amb altres informes monogràfics sobre habitatge posteriors que inclouen referències al fenomen del sensellarisme. L’informe de 2005 lliurat al Parlament alertava sobre les qüestions següents, que, per cert, la Proposició de llei en tramitació a la cambra catalana regula amb determinació: (i) la manca de dades rigoroses sobre la realitat del sensellarisme a Catalunya; (ii) l’escassedat de recursos públics per fer-hi front en comparació a altres regions europees; (iii) les mancances en matèria de coordinació entre administracions i amb el tercer sector social, i (iv) la necessitat de millorar l’atenció sanitària a les persones sense llar, especialment amb relació a l’atenció a la salut mental i a la prestació farmacològica.
Pel que fa a les queixes i actuacions dutes a terme a la institució en relació amb la situació de les persones sense llar, el Sr. Saura va enumerar un seguit de problemàtiques. Als efectes d’aquesta nota, posem l’accent en dues d’elles per la seva connexió amb els centres de baixa exigència i amb la figura central de la Proposició de llei que, recordem-ho, és l’espai residencial digne.
D’una banda, la manca o insuficiència de recursos d’allotjament d’urgència per a persones que pernocten al carrer o en situació de pèrdua imminent de l’allotjament, que abasta tant aquells casos en què les persones no hi poden accedir perquè les places que hi ha en aquest tipus d’equipaments són insuficients com les de persones que han rebut una ajuda econòmica dels serveis socials per al pagament d’una habitació en una pensió durant un període de temps, normalment curt, i que no disposen d’una alternativa on anar un cop finalitza el temps per al qual se’ls ha concedit l’ajut.
I, de l’altra, la manca de places i temps d’espera per accedir a un recurs residencial d’estada mitjana, a causa de la insuficiència de places, fet que s’agreuja perquè les dificultats per assumir el cost d’un habitatge fan que en molts casos es retardi la sortida d’aquests centres d’estada mitjana, cosa que provoca un embús en l’entrada a aquests tipus de recursos.
Confiem i desitgem pregonament que el Parlament de Catalunya aprovi abans d’acabar el 2023 la Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme i que puguem dur a terme una nova edició de la Jornada sobre Sensellarisme i Habitatge; aleshores, és clar, ja amb la intenció d’analitzar-ne el desplegament.
Salvador Maneu Marcos
Director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona
Antoni Milian i Massana
Catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona
[i] La Càtedra Barcelona d’Estudis d’Habitatge és una càtedra interuniversitària en la qual participen quatre universitats catalanes i consta de quatre codireccions: Josep Maria Muntaner (UPC), Montserrat Pareja i Juli Ponce (UB), Judith Gifreu (UAB) i Josep Ferrer (UPF).
[ii] La Proposició es troba publicada al Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya de l’11 d’abril de 2022, p. 27 a 80 (XIV legislatura, tercer període, núm. 283). El text correspon a una esmena a la totalitat aprovada en el Ple del Parlament del dia 6 d’abril de 2022. Que es tracti d’una esmena a la totalitat pot sorprendre. A través d’aquesta esmena a la totalitat a la Proposició que els mateixos grups parlamentaris havien entrat al registre del Parlament el dia 25 de gener de 2022 es va esmenar, en realitat, l’error formal d’haver fet arribar al Parlament la que era la penúltima versió de la proposta de text legal, en lloc de la darrera. L’esmena a la totalitat precisament recull l’última versió. Sobre l’origen de la proposta de text legal, vegeu què diem en la nota següent.
[iii] La proposta de text legal de mesures transitòries i urgents per fer front i erradicar el sensellarisme a Catalunya sorgeix del treball conjunt de les entitats Càritas Catalunya, Comunitat de Sant’Egidio, Arrels Fundació, Assís centre d’acollida i Sant Joan de Déu Serveis Socials amb juristes i experts de Seguretat Humana de la UAB i la UB, sota la direcció del Dr. Milian. La proposta va ser assumida per set grups parlamentaris, que la van entrar al Parlament com a Proposició de llei.