El setembre de 2023 els grups parlamentaris Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt van presentar una proposició de modificació del Reglament del Congrés sobre l’ús de les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, que va ser presa en consideració pel Ple del Congrés el dimarts 19 de setembre, tramitada en lectura única i aprovada per una majoria de 180 vots a favor (i 170 en contra) el dijous 21 de setembre de 2023 (Congrés dels Diputats, 2023a).
El 19 de setembre va tenir lloc la presa en consideració amb un resultat de 176 vots a favor, 169 en contra i 2 abstencions en una tibant sessió parlamentària en la qual el Grup Parlamentari Vox es va absentar en diverses ocasions de l’hemicicle com a forma de protesta pel que, coincidint amb el Grup Parlamentari Popular, va considerar un incompliment de la normativa existent, en permetre la presidència del Congrés que alguns portaveus parlamentaris es dirigissin a la Cambra en llengües oficials diferents del castellà abans que s’aprovés la modificació del Reglament del Congrés, l’objecte del qual era precisament incloure en el Reglament el dret a expressar-se en aquestes llengües. Les portaveus de tots dos grups citats van exigir que, mentre no s’aprovés la modificació del Reglament, es complís el que elles consideraven com regulat per aquest i, per això, s’exigís l’ús del castellà per dirigir-se al Congrés.
Resulta d’interès preguntar-se si, efectivament, abans d’aprovada la modificació del Reglament del Congrés no existia el dret a dirigir-se al Congrés en una altra llengua que no fos el castellà.
La portaveu de Vox va arribar a considerar que el succeït va ser “una exaltació de la divisió i una exaltació d’un enfrontament (…) trencant absolutament totes les lleis i passant-se el Reglament pel folre de la jaqueta” (Esteban, 2023). Davant aquestes consideracions, resulta d’interès preguntar-se si, efectivament, abans d’aprovada la modificació del Reglament del Congrés no existia el dret a dirigir-se al Congrés en una altra llengua que no fos el castellà o si, per contra, la presidència del Congrés va actuar conforme a dret permetent que els diferents portaveus parlamentaris es dirigissin al ple en la llengua de la seva elecció d’entre les diverses llengües oficials que existeixen en les diferents comunitats autònomes.
No existeix cap referència en la Constitució relativa a l’ús de llengües en les Corts Generals i, abans de la reforma introduïda el setembre de 2023, el Reglament del Congrés dels Diputats tampoc contenia cap mena de referència expressa a l’ús de qualsevol tipus de llengua en el Congrés. Així, l’article 3 de la Constitució indica en el seu primer punt que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat, al punt segon reconeix l’oficialitat de les altres llengües espanyoles en les seves comunitats autònomes en funció del que indiquin els seus Estatuts i al punt tercer proclama l’especial respecte i protecció que mereixen les “diferents modalitats lingüístiques d’Espanya”, però el títol III, dedicat a les Corts Generals, no diu res sobre l’ús de llengües en cap de les Cambres, ni sobre regular-les, ni sobre referir els drets i altres circumstàncies dels diputats i senadors.
Abans de setembre de 2023, tampoc el Reglament del Congrés feia cap esment al castellà o a qualsevol de les llengües oficials en cap dels seus articles.
Abans de setembre de 2023, tampoc el Reglament del Congrés feia cap esment al castellà o a qualsevol de les llengües oficials en cap dels seus articles. Ni en els títols dedicats a l’organització i funcionament de la Cambra, ni en els relatius al procediment legislatiu, a les funcions de control, o a qualsevol altra competència del Congrés. En el títol I, de l’estatut dels diputats, on potser caldria haver trobat recollida la possibilitat d’usar les unes o les altres llengües, el Reglament enumerava els drets dels diputats (assistir, votar, percebre una assignació econòmica, etc.), les prerrogatives (inviolabilitat, immunitat), els deures (assistir a les sessions, adequar la seva conducta al Reglament, observar les normes sobre incompatibilitats, etc.), però no s’incloïa un hipotètic dret a expressar-se en una determinada llengua. Tampoc a regular els requisits exigits per adquirir la condició de diputat (no s’indicava res sobre en quina llengua ha de prestar-se la promesa o jurament d’acatar la Constitució), ni a assenyalar els motius pels quals se’l pot suspendre dels seus drets i deures, ni a indicar els motius pels quals pot perdre la condició de diputat.
No obstant això, el Reglament del Congrés sí que indicava ja abans de setembre de 2023, com ho continua fent en el present, en l’article 32.1, que és el president del Congrés qui dirigeix els debats, i en l’article 32.2, que li correspon la interpretació del Reglament en els casos de dubte, que pot arribar a suplir-lo en els d’omissió, i que ha de mediar el parer favorable de la Mesa i de la Junta de Portaveus quan dicti una resolució de caràcter general en exercici de la seva capacitat supletòria; si bé, en la STC 119/1990, en el fonament jurídic 5è, el Tribunal Constitucional va indicar que aquesta capacitat de suplir el Reglament en cas d’omissió no pot arribar al punt de desenvolupar el Reglament o especificar les seves prescripcions, generant normes constitucionalment vàlides, només “quan se l’utilitzi per a suplir omissions del Reglament o per a interpretar-lo”.
La presidenta del Congrés Sra. Francina Armengol va manifestar ja el dia de la seva proclamació la voluntat d’autoritzar l’ús de llengües oficials diferents del castellà.
En exercici d’aquestes funcions de direcció dels debats i supletòria del Reglament en cas d’omissió que se li atribueix a la presidència del Congrés, i atès que el Reglament omet tota referència a l’ús de llengües, la presidenta del Congrés Sra. Francina Armengol va manifestar ja el dia de la seva proclamació la voluntat d’autoritzar l’ús de llengües oficials diferents del castellà, la qual cosa es va materialitzar, seguint el procediment indicat en l’article 32.2, obtenint prèviament el parer favorable de la Mesa (BOCG, 2023, 14 de setembre: sèrie D, núm. 9), mitjançant acord de 13 de setembre. En funció de l’anterior, van poder usar-se les llengües oficials diferents del castellà en el Ple del 19 de setembre de 2023, en el qual es va tractar la modificació del Reglament a fi de permetre l’ús d’aquestes llengües.
En anteriors ocasions, i amb presidències del Congrés diferents, no havia estat així i històricament la pràctica era que només es permetés als diputats dir petites frases o cites en les llengües oficials diferents del castellà, se’ls negava el dret a expressar-s’hi durant la resta del seu discurs i, fins i tot, se’ls arribava a retirar la paraula quan insistien en el seu ús tot i la negativa de la presidència del Congrés. Aquesta autorització per a la incorporació de petites frases en llengües oficials diferents del castellà venia de l’any 2005, quan, mitjançant Resolució de la presidència de la Cambra de 8 de febrer, se’n va autoritzar l’ús sempre que immediatament se’n realitzés una traducció tant verbal com escrita per ser recollida en el Diari de Sessions. Això va ser objecte de nombrosos conflictes entre els diputats i la presidència de la Cambra i ja des del mateix 2005 es va retirar la paraula a diputats que feien servir llengües oficials diferents del castellà, però que, o no aportaven traducció o, segons el parer de la presidència, excedien el que podria considerar-se el límit fixat de petites frases o breus intervencions (Pérez Francesch, 2006: 272).
El Senat, en el seu Reglament, ja esmenta des d’abans de 2023 la possibilitat dels senadors d’expressar-se en les llengües oficials diferents del castellà i, així, en la seva disposició addicional cinquena, introduïda mitjançant reforma de 2010, afirma que:
El Senat, com a cambra territorial, empara el normal ús oral i escrit de qualsevol de les llengües que tinguin el caràcter d’oficials en alguna comunitat autònoma en les següents activitats de la Cambra: en la primera intervenció del president del Senat davant el Ple de la Cambra. En les intervencions que es produeixin en les sessions de la Comissió General de les Comunitats Autònomes. En les intervencions que tinguin lloc en el Ple en ocasió del debat de mocions. En la publicació d’iniciatives quan siguin presentades, a més de en castellà, en qualsevol altra de les citades llengües oficials. En la presentació d’escrits en el Registre de la Cambra per part dels senadors. En els escrits que els ciutadans i les institucions dirigeixin al Senat. [traducció pròpia]
Aquesta obertura a l’ús de les llengües oficials diferents del castellà és anterior a la introducció d’aquesta disposició addicional cinquena i ja el 2005 es van introduir al Reglament del Senat diverses de les qüestions que posteriorment recopila la citada disposició addicional.
En el Reglament del Congrés no s’indicava res sobre l’ús de llengües, per això el setembre de 2023 es va procedir a la seva modificació per regular aquesta circumstància. La proposició de reforma va ser presentada el 13 de setembre (BOCG, 2023, 14 de setembre: seriï B, núm. 17-1) pels grups Socialista, Plurinacional SUMAR, Republicà, Euskal Herria Bildu, Basc (EAJ-PNB) i Mixt, i s’indicava en l’exposició de motius que la reforma es proposava amb l’objectiu de fomentar la pluralitat lingüística, reconeguda i emparada en la Constitució, la qual es promouria mitjançant la incorporació a l’activitat ordinària del Congrés de les llengües oficials en les comunitats autònomes. Mitjançant un article únic, es va proposar modificar els articles 6, 60, 70, 92, 96 i 97 del Reglament del Congrés i afegir una disposició transitòria, una d’addicional i una de final. El contingut dels canvis va ser el següent.
[S’incorpora] el dret dels diputats d’“usar en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma”.
Es va afegir un tercer apartat en l’article 6 per incorporar el dret dels diputats d’“usar en tots els àmbits de l’activitat parlamentària, incloses les intervencions orals i la presentació d’escrits, qualsevol de les llengües que tinguin caràcter d’oficial en alguna comunitat autònoma d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia”. Aquesta novetat, sens dubte, és l’eix de la reforma en crear el dret dels diputats, expressament reconegut, a usar en el Congrés qualsevol llengua que, a més del castellà, tingui caràcter oficial en alguna comunitat autònoma en funció del que indica en el seu Estatut. Aquestes llengües són el català (Catalunya –article 6.2 EAC– i Illes Balears –article 4.1 EAIB), el valencià (Comunitat Valenciana –article 6.2 EACV), l’aranès (Catalunya –article 6.5 EAC), el basc (País Basc –article 6.1 EAPV– i Navarra –article 9.2 EAN) i el gallec (Galícia –article 5.2 EAG).
Per permetre el compliment del nou dret creat, es va modificar l’article 60.1 dedicat als mitjans materials i personals de la Cambra, afegint la necessitat de disposar en el Congrés dels serveis de traducció i interpretació de totes les llengües oficials de les diferents comunitats autònomes. Igualment, es va modificar l’article 70.2 incorporant l’esment al fet que els oradors podran pronunciar els seus discursos en qualsevol de les llengües oficials i es va modificar l’article 92.1 per permetre que es puguin presentar escrits davant el Registre del Congrés en qualsevol de les llengües oficials, que pugui anar acompanyat d’una traducció al castellà, en el cas de no haver estat presentats en aquesta llengua.
Els canvis modifiquen també, en relació amb les publicacions oficials, l’article 96 indicant que el Diari de Sessions del Congrés ha de reproduir, deixant constància dels incidents produïts, totes les intervencions i acords parlamentaris “tant en la llengua en què s’haguessin pronunciat, com en castellà”, tant en les sessions del Ple, com de la Diputació Permanent, com de les comissions, sempre que no tinguin caràcter secret i, si en tenen, se n’haurà d’estendre acta taquigràfica, tant en la llengua en què es pronunciessin, com en castellà, que es custodiarà a la presidència. Modifica, de la mateixa manera, l’article 97.1 per assenyalar que totes les iniciatives s’han de publicar “a més de en castellà en la llengua oficial corresponent”.
La disposició transitòria que incorpora la proposta de reforma fa referència als procediments i mitjans “per dur a terme l’aplicació pràctica d’aquesta reforma reglamentària”, indicant que serà la Mesa, un cop sentida la Junta de Portaveus, la que els estableixi, i preveient un període de transició de no més de sis mesos quant a l’article 92.1. La disposició addicional preveu la revisió del Reglament per “adequar-lo al llenguatge inclusiu de gènere” en el termini més breu possible. La disposició final marca com a dia d’entrada en vigor de la reforma el dia de la seva publicació en el Butlletí Oficial de les Corts Generals.
Essent aquest el contingut, els proponents de la proposta de reforma van sol·licitar la seva tramitació directa i en lectura única, conforme a l’article 150 del Reglament. El dimarts 19 de setembre, en el context de la polèmica per l’ús de les llengües oficials diferents del castellà abans d’aprovada la reforma del Reglament, el Ple es va pronunciar sobre la presa en consideració de la iniciativa de modificació i sobre l’oportunitat de la seva tramitació en lectura única, i va ser aprovada la presa en consideració per 176 vots a favor i per 179, la tramitació en lectura única. El 21 de setembre la proposició de reforma va ser aprovada per 180 vots a favor i 170 en contra, i va obtenir així la majoria absoluta que exigeix la disposició final segona del Reglament (Congrés dels Diputats, 2023b).
Aquest text aprovat va incorporar una nova disposició addicional segona inclosa com a esmena del Grup Basc que va ser aprovada per 178 vots a favor, 33 en contra i 139 abstencions i que indica que “en el termini més breu possible, la Mesa prendrà els acords necessaris perquè les iniciatives legislatives, una vegada aprovades definitivament per la Cambra, siguin publicades en la corresponent publicació oficial del Congrés dels Diputats, amb caràcter de versió autèntica, en les llengües que tinguin caràcter oficial en alguna comunitat autònoma, d’acord amb la Constitució i el corresponent Estatut d’Autonomia.” En el mateix Ple es va rebutjar l’esmena a la totalitat de text alternatiu presentada pel Grup Vox i també es van rebutjar les esmenes a l’articulat del Grup Popular de supressió de l’article únic i de les disposicions transitòria i addicional (Congrés dels Diputats, 2023a).
Com a resposta a la pregunta sobre l’adequació o no a dret del succeït en el Congrés en la sessió de 19 de setembre de 2023, cal afirmar que la utilització de les llengües oficials diferents del castellà va ser conforme a dret.
De tot l’exposat, i com a resposta a la pregunta sobre l’adequació o no a dret del succeït en el Congrés en la sessió de 19 de setembre de 2023, cal afirmar que la utilització de les llengües oficials diferents del castellà va ser conforme a dret, ja que, encara que fins i tot no s’hagués reformat el Reglament per, precisament, introduir una habilitació expressa per utilitzar aquestes llengües, sí que va ser conforme al Reglament l’ús d’aquestes llengües que van fer alguns dels diputats en la citada sessió, perquè que no existís esment exprés habilitant en el Reglament no significava, en cap cas, que estigués prohibit l’ús de llengües oficials diferents del castellà, ja que sí que existia una autorització realitzada per la presidenta del Congrés, i confirmada per la Mesa, en exercici de la seva capacitat de dirigir els debats i de suplir les omissions del Reglament.
Alfredo Ramírez Nárdiz
Professor de dret constitucional, Universitat Autònoma de Barcelona
Referències
Congrés dels Diputats. (2023a). Aprobada la modificación del Reglamento del Congreso sobre el uso de las “lenguas que tengan carácter de oficial en alguna comunidad autónoma”.
Congrés dels Diputats. (2023b). El Pleno tramitará el jueves en lectura única la reforma del Reglamento para permitir el uso de las lenguas que tengan carácter oficial en una comunidad autónoma. Consultat el 22 de setembre de 2023, des de https://www.congreso.es/es/notas-de-prensa
Esteban, Paloma. (2023, 19 de setembre). Vox abandona el Congreso de los Diputados y deja los pinganillos en el escaño de Sánchez. El Periódico.
Pérez Francesch, Joan Lluis. (2006). L’ús de les llengües cooficials al Congrés dels diputats i al Senat. Revista de Llengua i Dret, Journal of Language and Law, 45, 269-274.