La nova LOPDGDD: una visió general i un apunt particular per a les administracions públiques – Carles San José Amat

Mig any després de l’inici de l’aplicació plena del nou Reglament general europeu de protecció de dades (RGPD), s’ha aprovat la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Casualment —o potser no—, la publicació al BOE d’aquesta llei orgànica va coincidir amb el dia de la Constitució.

Aquesta nova llei té per objecte el dret fonamental de les persones físiques a la protecció de dades personals, emparat per l’article 18.4 de la Constitució, en el qual es disposa que “la llei limitarà l’ús de la informàtica per garantir l’honor i la intimitat personal i familiar dels ciutadans i el ple exercici dels seus drets”. Sobre la base d’aquest precepte, en la Sentència 254/1993, de 20 de juliol, el Tribunal Constitucional argumentava que s’havia incorporat “una nueva garantía constitucional, como forma de respuesta a una nueva forma de amenaza concreta a la dignidad y a los derechos de la persona, de forma en último término no muy diferente a como fueron originándose e incorporándose históricamente los distintos derechos fundamentales. En el presente caso estamos ante un instituto de garantía de otros derechos, fundamentalmente el honor y la intimidad, pero también de un instituto que es, en sí mismo, un derecho o libertad fundamental, el derecho a la libertad frente a las potenciales agresiones a la dignidad y a la libertad de la persona provenientes de un uso ilegítimo del tratamiento mecanizado de datos, lo que la Constitución llama “la informática”. I després afegia que “la garantía de la intimidad adopta hoy un contenido positivo en forma de derecho de control sobre los datos relativos a la propia persona. La llamada ‘libertad informática’ es, así, también, derecho a controlar el uso de los mismos datos insertos en un programa informático (habeas data).”

Més endavant, en la Sentència 94/1998, de 4 de maig, el Tribunal Constitucional manifestava obertament que estàvem davant d’un dret fonamental a la protecció de dades, pel qual es garanteix a la persona el control sobre les seves dades.Read More »

Llei de la jurisdicció contenciosa administrativa de 1998: situació actual i perspectives de futur – Xavier Urios

20 anys de l’entrada en vigor de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, de la jurisdicció contenciosa administrativa.

Les normes jurídiques es troben evidentment lligades a la data de la seva publicació, raó per la qual l’any d’aprovació d’una norma queda integrada en el nostre coneixement i, fins i tot, reiteradament incorporem l’any de la norma a la referència que fem d’aquesta.

Això ens permet adonar-nos de manera immediata de l’aniversari d’una determinada norma i, al mateix temps, fer una reflexió o avaluació del compliment per part d’aquesta dels objectius que l’han de caracteritzar.

En el cas de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa (en endavant, LJCA), el fet que hagin passat 20 anys de la seva publicació i entrada en vigor és un moment idoni per fer-ne una breu anàlisi, tant des del punt de vista dels trets bàsics que l’han caracteritzat i la seva aplicació al llarg d’aquests anys, com dels reptes de futur que planteja.

El control de l’actuació de les administracions públiques per part dels tribunals de justícia. Dades estadístiques rellevants.

El sotmetiment de les administracions públiques a la Llei s’articula al voltant dels articles 9.1 i 103 de la Constitució i troba en l’article 106 de la mateixa norma el seu encaix, del qual deriva l’existència d’una jurisdicció especialitzada que controla la potestat reglamentària, la legalitat de l’actuació administrativa i la submissió d’aquesta als fins que la justifiquen.Read More »

Una nova etapa de l’RDCP blog – Enoch Albertí, Gerard Martin i Joan Lluís Pérez Francesch

Des de fa anys, la Revista Catalana de Dret Públic publica setmanalment apunts al seu blog, amb comentaris sobre aspectes molt diversos d’interès per al dret públic de Catalunya. El blog ha estat, i és, un mitjà de gran utilitat per realitzar comentaris breus sobre les més variades matèries, en un format més lleuger i àgil que no pas els articles a la Revista. Aquesta ha estat la trajectòria del blog des del seu naixement, i creiem que les xifres de participació i d’accés i de consulta mostren que ha complert satisfactòriament amb aquest paper. Volem per tant agrair a tots els col·laboradors que hi han participat la seva generositat per compartir les seves anàlisis a través del blog de la Revista, i a tots els lectors el seu seguiment i la seva confiança, que és el que li dona sentit i ens esperona per continuar i millorar.

El format del blog permet donar a conèixer ràpidament primeres valoracions i anàlisis, per part de destacats especialistes i actors, de les principals novetats que es produeixen en l’àmbit d’interès del dret públic i posar-les a disposició de la comunitat acadèmica i professional, tot facilitant d’aquesta manera un intercanvi d’idees i incitant un debat que pot ser molt enriquidor. Amb aquest objectiu, la Revista vol donar un pas més en la configuració del blog, de manera que es potenciï i es reforci aquest paper. Per això, es compta a partir d’ara amb una extensa xarxa de col·laboradors i col·laboradores permanents, que, des de diversos camps i entitats, organismes i administracions, enviaran apunts sobre les diverses qüestions d’interès que sorgeixin en el seu àmbit.

Volem des d’aquí agrair de manera molt sincera la disposició tan favorable que han mostrat totes les persones que col·laboraran a partir d’ara de manera regular en el blog, que fan que emprenguem aquest nou camí amb il·lusió i confiança. Voldríem que el blog de la Revista fos el lloc on es poguessin expressar les primeres opinions i comentaris sobre els molt diversos temes d’interès que sorgeixen en l’extens camp del dret públic a Catalunya, i que es convertís d’aquesta manera en una plataforma útil de difusió i d’intercanvi d’idees i d’anàlisi sobre qüestions vives que ocupen a la comunitat que formem tots aquells que hi estem implicats, bé sigui en la seva elaboració, la seva interpretació o la seva aplicació. No obstant, el fet de comptar amb una xarxa de col·laboradors permanents no exclou de cap manera continuar rebent i publicant apunts que enviïn altres persones sobre temes d’interès. El blog restarà sempre obert a totes aquelles persones que vulguin contribuir amb les seves aportacions a difondre els seus punts de vista i enriquir el coneixement i el debat entorn del nostre ordenament públic.Read More »

Lazo Vitoria, Ximena (ed.) i Peiró Baquedano, Ana Isabel (coord.) (2018). Service concessions in the EU. A comparative study of the transposition of Directive 2014/23 on the award of concession contracts into national law. Pamplona: Thomson-Reuters, Aranzadi – Josep M. Aguirre i Font

Si una matèria s’havia mantingut històricament al marge de les directives de contractació europees, eren les concessions administratives. Malgrat els intents de la Comissió Europea —durant trenta anys— d’incloure les concessions en l’àmbit d’aplicació de les directives de contractació, sempre havien existit obstacles a la seva harmonització a nivell europeu. Reticències justificades, probablement, pel fet de tractar-se de contractes que regulaven serveis públics i activitats d’interès general monopoli d’uns estats que en volien mantenir el control. Però també per la dificultat de regular contractes complexos, amb llargs terminis d’execució i grans inversions, que implicaven importants riscos econòmics i un alt grau d’incertesa.

La Directiva 2014/23/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, relativa a l’adjudicació del contracte de concessió, suposa un punt d’inflexió històric, pel fet de constituir el primer pas cap a la consolidació d’aquesta regulació harmonitzada. Com molt bé s’explica a l’obra col·lectiva editada per Ximena Lazo i coordinada per Ana Isabel Peiró, en què col·laboren destacats especialistes europeus, no es tracta d’un marc regulador integral —talment com succeeix amb la resta de directives de contractació pública— sinó d’una regulació bàsica que estableix un «conjunt de regles clares, coherents, comprensibles i eficients» però que deixen flexibilitat als estats per acabar de concretar, dins del camp de joc fixat per la directiva, el seu propi marc normatiu.

Aquest model regulador, que evita ordenar els procediments d’adjudicació i que es limita a establir una sèrie de requisits genèrics sobre l’estructura del procediment, amb similituds evidents amb la Directiva 2014/24/UE de contractació pública, permet la necessària flexibilitat d’uns contractes que també han tingut evolucions diferents a nivell europeu. Perquè, mentre que alguns estats com Espanya, França o Portugal tenen una llarga tradició en la matèria, en d’altres aquesta tipologia de contractes era pràcticament desconeguda. L’harmonització, doncs, ha buscat aquest mínim comú denominador entre els diferents legisladors.

Una normativa que ara se centra a definir un conjunt de regles comunes a tots els sectors regulats, a més d’ordenar per primer cop l’execució del contracte —superant l’esquema clàssic que es limitava a intervenir sobre els procediments d’adjudicació i recursos—. Es vol acabar així, seguint la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb una pràctica massa habitual de les modificacions contractuals que acabava alterant els principis d’igualtat i lliure concurrència. Amb la nova regulació, qualsevol modificació substancial requerirà una nova adjudicació.Read More »

Los derechos de las mujeres. Las generaciones de derechos y los antecedentes históricos de la lucha por la igualdad – Xosé Manuel Pacho Blanco

En esta investigación se ha tratado de poner de manifiesto que los caminos por los que se ha desarrollado la lucha de la mujer por la igualdad y por sus derechos han sido diferentes a los del resto de la sociedad.

No se puede obviar la importancia que ha tenido la Ilustración para consagrar el tiempo de la modernidad, que se ha de asentar, aunque sea solo desde una perspectiva meramente teorética, sobre la razón. La razón, el derecho y la democracia son las bases, han de serlo, de los Estados de derecho. Se ha tratado de comprender cómo este contexto social, cultural y legal ha puesto las bases para que se desarrollasen los derechos y las libertades; sin embargo, no han sido suficientes para acoger el camino de la equiparación entre hombres y mujeres.

Debemos asumir que el camino de los derechos, como ha señalado Bobbio, es el resultado de una voluntad férrea de transformación del mundo, esa voluntad que se encarna en nuestra razón, la razón ilustrada. Sin embargo, para las mujeres, esta razón no ha sido suficiente, puesto que la maravillosa abstracción de los derechos les ha sido vedada. La estructura de poder en la sociedad no cambió ni tan siquiera cuando en algunos lugares comenzó a superarse la segregación, la diferenciación entre los de arriba y el resto; y, así, el patriarcado permaneció indiferente a la razón y a los derechos.

Las reclamaciones, los memoriales de agravios de los que hablaba Celia Amorós, eran anteriores a la modernidad; y para la modernidad, para los Estados modernos, las mujeres no se podían equiparar a los hombres.Read More »