Liberalismo y plurinacionalidad, ¿posiciones irreconciliables? – Peter Ehret

Tal como demuestran los debates en el contexto político actual en España, la relación entre identidad nacional y constitucionalidad está lejos de haberse reconciliado en el estado liberal de derecho.

El problema principal reside en un “defecto congénito” de la misma teoría liberal. A pesar de su objetivo principal, el de razonar un estado sobre la garantía de los mismos derechos individuales para todos los ciudadanos, la atomización de la sociedad entre sus entidades individuales conlleva que las garantías y libertades estén vinculadas a concepciones estáticas sobre los bienes políticos. Con ello corremos el peligro de presuponer cierta homogeneidad de la población con respecto a su cultura o sus creencias (Requejo, 2017: 72, 74). En otras palabras, el estado liberal de derecho necesitaría instituirse al mismo tiempo como estado nación. De esta forma, el estado recae en la dependencia de una comunidad preconstitucional que no permite la coexistencia de distintos sistemas de valores en un mismo territorio. Debido a esto, no nos debería sorprender si observáramos nacionalismos defendiendo los derechos de “su” estado como privilegios exclusivos de una parte de la población. Tampoco nos debería asombrar la conflictividad que causan cuestiones sobre plurinacionalidad para la integridad constitucional de un estado, sobre todo cuando este se legitime por medio de un orden liberal democrático.

A nivel teórico, esta “tradición kantiana” (Requejo, 2017: 72) de la teoría liberal obviaba los contextos en los que los individuos desarrollaban su actividad y sus valores. Durante mucho tiempo, la teoría liberal no se ocupó del componente colectivo de los derechos. Esto cambió con las correcciones “comunitaristas” de las posiciones individualistas dentro del paradigma liberal. Para las “comunitaristas”, la libertad no puede permanecer en su dimensión abstracta como mera garantía de unos derechos abstractos, sino que necesita ser sentida y expresada en las distintas esferas de vida de la población, ya que es allí donde las personas llevan a cabo sus actividades. Este pensamiento refleja ideas que también han guiado a autores que buscaron el estado liberal por motivo de reconciliar las realidades sociales de los individuos por medio del derecho. Entre ellos destacan Isaiah Berlin y G. W. F. Hegel.Read More »

Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre l’article 155 CE a Catalunya 

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) preveu publicar en breu un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) sobre l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola a Catalunya que inclourà vuit articles acadèmics a càrrec d’experts en dret constitucional i administratiu, filosofia del dret, dret financer, demoscòpia i comportament polític. L’objectiu és analitzar la concreció d’aquesta mesura extraordinària sobre l’autogovern de Catalunya per part del Govern espanyol que es va allargar durant 218 dies, des de l’aprovació per part del Senat de les mesures impulsades per la Moncloa el 27 d’octubre de 2017 fins que va prendre possessió el nou Govern de la Generalitat el 2 de juny de 2018 fruit de les eleccions del 21D.

El número especial també posarà a l’abast dels lectors un dossier documental amb l’abundant material generat als tribunals, parlaments i despatxos oficials, una eina útil i de consulta àgil que recopila en un sol document la normativa i doctrina constitucional, el procediment de l’aplicació de l’article 155, els processos constitucionals i els processos contenciosos administratius impulsats pels diversos actors implicats, entre d’altres. L’encarregat de recollir la documentació ha estat Gerard Martín, co-coordinador de l’RCDP blog i autor del dossier inclòs en el número 54 sobre el procés sobiranista de Catalunya.

Avancem, a continuació, els continguts amb els títols i els resums de cada article: Read More »

Un any d’aplicació de la LCSP a les compres públiques locals – Mercè Corretja Torrens

El 9 de març del 2018 donàvem notícia de l’entrada en vigor de la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic (LCSP). Una llei bàsica i molt esperada que, per fi, transposava dues de les directives europees del 2014 sobre contractació pública: la Directiva 2014/24 i la Directiva 2014/23; la tercera, la Directiva 2014/25/UE, relativa als sectors del transport, l’aigua, l’energia i els serveis postals, encara resta pendent d’aprovació al Congrés dels Diputats, després de més de dos anys de tramitació.

La LCSP ha generat moltes expectatives, ja que comporta un canvi de paradigma en la contractació pública. El model anterior, basat en el preu i amb un plantejament restrictiu pel que fa a la possibilitat d’introduir clàusules socials, ambientals o d’igualtat, queda substituït pel nou concepte europeu de la compra pública estratègica. El nou model és una aposta per l’eficiència i la qualitat mitjançant el foment de la compra verda i socialment responsable, la innovació i la contractació amb PIME i entitats del tercer sector social.

El canvi de model es reflecteix al llarg de tot l’articulat i de forma particular en els articles 145 i 202. El primer estableix que els contractes s’han d’adjudicar utilitzant una pluralitat de criteris i atenent a la millor relació preu-qualitat i, molt específicament, indicant que entre els criteris de qualitat s’hi poden incloure característiques mediambientals o socials, entre les quals hi ha el foment de la integració social de persones amb discapacitat, la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat o amb risc d’exclusió social, els plans d’igualtat de gènere, la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, la millora de les condicions laborals o l’estabilitat en l’ocupació, entre molts d’altres. L’article 202, per la seva banda, regula les condicions especials d’execució del contracte de caràcter social, ètic, mediambiental o d’un altre tipus i estableix que, com a mínim, és obligat incloure una d’aquestes condicions en tots els plecs de clàusules.Read More »

L’estrany cas de l’“evolutiva” doctrina del TC sobre les funcions de qualificació de les iniciatives parlamentàries per part de les meses – Joan Ridao Martín

Una de les qüestions més espinoses i polèmiques en l’esfera constitucional —i del dret parlamentari en particular— és la referida a l’abast de les funcions de qualificació i admissió a tràmit d’iniciatives parlamentàries per part dels òrgans rectors de les cambres i la seva relació amb el dret fonamental a la representació política de l’article 23.2 de la Constitució (CE). Es tracta, a més, d’una problemàtica que ha aflorat recentment vinculada a les vicissituds de l’anomenat «procés», atès que la derivada en termes parlamentaris d’aquests fets es troba en íntima connexió amb algunes decisions de la Mesa del Parlament de Catalunya, que són actualment objecte d’enjudiciament per part del Tribunal Constitucional (TC), però que també han servit de base per a la imputació de diferents il·lícits davant el Tribunal Suprem (TS) i el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’alguns membres d’aquest òrgan governatiu parlamentari.

En concret, es retreu a una expresidenta del Parlament i altres membres de la Mesa d’aquesta institució permetre la tramitació de les anomenades «lleis de desconnexió», com la de referèndum, sabedors que eren contràries a la Constitució. Contra això, els afectats sempre han defensat que la Mesa no té capacitat per estudiar el contingut de les propostes i que, d’acord amb el Reglament de la Cambra, no és possible restringir el debat, a més, la presidenta, que no és primus inter pares malgrat les seves qualificades funcions dins d’aquell òrgan col·legiat, no gaudia de vot decisori per paralitzar cap tramitació parlamentària, malgrat que el TC advertís de les conseqüències d’impedir o paralitzar aquestes lleis. Els seus predecessors en el càrrec han donat suport de manera inequívoca a aquesta posició, així com al criteri expressat per la resta de membres de la Mesa involucrats en aquestes decisions.Read More »

L’AOC, ajudant a la transformació digital de les administracions públiques – Marta Arderiu i Vicky Millan

El pas del món del paper cap al món digital ha estat i és, per a les administracions públiques i també per a les organitzacions privades, un repte present en tots els discursos, però ha estat endegat i encara menys assolit per molt pocs. La Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, va impactar ben poc en els treballadors públics i en els càrrecs electes. L’excusa del “sempre que ho permetin les seves disponibilitats pressupostàries” de la seva disposició final tercera, va ser agafada al peu de la lletra per la gran majoria de les organitzacions per tal de no haver de canviar les formes de treballar internament i de relacionar-se amb el ciutadà.

És a partir de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40 /2015, de règim jurídic del sector públic, que s’obre la gran oportunitat per als qui realment tenim ganes de millorar el sistema públic i, en el nostre cas, el de les administracions públiques catalanes. Però el temps i els repetits fracassos ens han demostrat que no es canvien les inèrcies de treball només aplicant tecnologia als antics vicis, sinó que la transformació real comporta uns canvis d’hàbits basant-se amb una nova metodologia de treball.

Des de l’AOC, i en complicitat amb diputacions catalanes, ja hem transformat 150 organitzacions municipals, amb el mètode de treball eSET, i 1.500 treballadors públics. Valorem en més de 7 milions d’euros els estalvis que repercuteixen en aquests ajuntaments canviats, i uns 360.000 ciutadans ja se’n beneficien. Es tracta d’un model comú de treball que permet als ens compartir metodologia i recursos, i els ajuda a optimitzar les TIC, rendibilitzar costos i millorar els serveis als seus ciutadans. Té vocació d’esdevenir un estàndard al territori.Read More »