Impactes normatius i qualitat de la regulació: un element clau per al bon govern i la bona administració – Juli Ponce Solé

(Algunes de les consideracions que s’inclouen a continuació varen ser objecte d’exposició oral a la jornada del dia 23 de novembre “10 anys de política pública de millora de la regulació del Govern de la Generalitat de Catalunya”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, a la que vull agrair la seva amable invitació. Reflexions similars, en una diferent versió, amb referències específiques al món local, poden ser trobades a la Revista de la Federació de Municipis de Catalunya, a la qual vull agrair també l’interès en el tema, concretament en el núm. 108, aparegut al mes de desembre de 2018.)

Estat actual de la qüestió: nombre de normes, (baixa) qualitat normativa i situació en classificacions internacionals

Ha estat afirmat recentment que la producció normativa és “un desastre sense pal·liatius de desordre, inestabilitat, incoherència, improvisació, i de falta de claredat, de necessitat i de proporcionalitat, per no acumular més qualificatius deshonrosos” que constitueix una pràctica secular arrelada a la cultura política i administrativa (Santamaría Pastor, Juan Alfonso. “Un nuevo modelo de ejercicio de las potestades normatives”. Revista Española de Derecho Administrativo, núm. 175, gener-març 2016, pàgines 36, 37 i 55.

No es tracta només que hi hagi moltes normes jurídiques i que aquestes siguin de mala qualitat en els seus aspectes formals (llenguatge, ordre, coherència…), el que històricament hem conegut com a tècnica legislativa.  És veritat que el nombre de normes existent és impressionant, com a resultat del que ja fa molts anys es va qualificar com a legislació motoritzada (Carl Schmitt, en el seu estudi, Die Lage der europaisehe Rechtswissenschalt -Tübingen, 1949- sovint esmentat pel recordat professor E. Garcia de Enterría). En els moments de redactar aquestes línies, 19 de novembre de 2018, una ullada al Portal Jurídic de Catalunya dona l’existència de 896 lleis, 3481 decrets i 10059 ordres.Read More »

El conflicto de intereses en el Parlamento – Catalina Ruiz-Rico

El planteamiento del artículo publicado por la Revista Catalana de Dret Públic se vertebra en torno a la constitucionalización del conflicto de intereses parlamentario como garantía democrática de los ciudadanos para evitar espacios de impunidad en el ámbito del mandato representativo.

El estudio aborda esta laguna constitucional y normativa a través de una tesis proclive a la juridificación del conflicto de intereses en los parlamentos, bien a través de mecanismos de self restraint o de medidas externalizadoras. La ineficacia de las respuestas actuales al conflicto de intereses (declaraciones patrimoniales de diputados, régimen de incompatibilidades o regulación de lobbies) fundamenta un descenso a los límites de la representación parlamentaria y a las consecuencias jurídicas aplicables.

En particular, se desarrolla la posibilidad de traslación al escenario parlamentario de soluciones jurídicas con experiencia en el derecho comparado (códigos de conducta parlamentarios, deber de lealtad); procedentes del ordenamiento privado (deber de abstención, anulación del acto en conflicto, rendición de cuentas…); así como la aplicación analógica de los principios de buen gobierno previstos para los altos cargos. Paralelamente, la tendencia a la penalización de conductas asociadas al conflicto de intereses derivadas de la corrupción política, presiona sobre el proceso de tipificación de esta figura en sede parlamentaria.Read More »

Subida del IRPF: algunas reflexiones jurídicas – José María Tovillas Morán

La vuelta de las vacaciones nos está sorprendiendo con la posibilidad de una próxima subida del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas para las rentas superiores a 150.000 euros. Tal subida afectaría a 90.788 contribuyentes y aportaría unos ingresos adicionales de 400 millones.

Estas noticias merecen ser objeto de análisis jurídico dado las especialidades de la regulación del IRPF español.

El IRPF es un impuesto cedido en cuanto a la recaudación y a determinados aspectos de su regulación a las Comunidades Autónomas de régimen común. Como consecuencia de ello, cada Comunidad tiene derecho a percibir el 50 % de la recaudación del IRPF proveniente de las personas que residen en esa Comunidad.

Desde el punto de vista de la normativa del IRPF, una de sus particularidades —y se trata de un caso casi único en el mundo— estriba en el hecho de que existen dos tarifas que han de aplicarse a los contribuyentes por las rentas derivadas del trabajo, de actividades económicas y de rendimientos del capital inmobiliario: la tarifa estatal y la tarifa autonómica o complementaria. La tarifa autonómica es regulada por el poder legislativo de cada Comunidad Autónoma, siendo el único límite previsto en la LOFCA que sea de carácter progresivo. Por lo tanto, no existen restricciones en cuanto al número de tramos, tipos mínimos o tipos máximos.Read More »

Els conflictes d’interessos i la nova regulació dels contractes i de la transparència a Catalunya – Joan Ridao

La contractació pública constitueix avui dia una qüestió de renovat interès després dels recents canvis operats en la seva regulació i pel seu notable impacte en les finances públiques en un context d’estretors pressupostàries. Però també perquè es tracta d’un dels àmbits privilegiats d’anàlisi de la probitat dels poders públics i de la lluita contra la corrupció. En efecte, poc després de l’adopció de la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública, l’informe especial del Tribunal de Comptes Europeu (TCUE), de 24 de novembre de 2015, no només va constatar que les normes de contractació havien estat fins llavors una font permanent d’errors sinó que, entre les seves recomanacions, va introduir l’exigència de majors esforços per garantir la transparència i la integritat del sistema, revertint, per exemple, atàviques inèrcies com la modificació sobrevinguda de contractes per pura conveniència, posant en valor el principi d’integritat i bon govern, reconegut per la Convenció de les Nacions Unides contra la corrupció com a part integrant del «dret a una bona administració» previst en l’art. 41 de la Carta dels drets fonamentals de la UE. De la seva banda, la Recomanació de Decisió del Consell de la UE, de 27 de juliol de 2016, va advertir que la «manca de mecanismes de control a priori i a posteriori suficients obstaculitza l’aplicació correcta i uniforme de la legislació en matèria de contractació pública».Read More »

Una aproximació compartida a la transparència i al bon govern – Agustí Cerrillo i Martínez, i Francesc Rodríguez Pontón

En els darrers anys s’han aprovat nombroses normes en matèria de transparència i bon govern tant al nostre país com arreu que han donat lloc a una multitud d’estudis, elaborats des de diferents disciplines i metodologies, sobre el seu contingut, la seva eficàcia, la seva necessitat o el seu impacte.

En el “Dossier sobre transparència i bon govern” inclòs en el darrer número de la Revista Catalana de Dret Públic, hem fet una selecció de materials entre el vast conjunt que s’ha generat en els darrers anys al voltant de la transparència i el bon govern, des d’una perspectiva d’anàlisi que permet a qualsevol lector, neòfit en la matèria o amb una trajectòria consolidada, aproximar-se o aprofundir en aquestes institucions.

L’elaboració del “Dossier sobre transparència i bon govern” ha estat un procés curós basat en les dimensions que, al nostre entendre, són les que caracteritzen l’extensió i l’anàlisi de la transparència i el bon govern en la darrera dècada: la dimensió territorial, la dimensió temàtica, la dimensió metodològica, la dimensió relativa a la tipologia de materials i la dimensió temporal.

En primer lloc, hem tingut en compte la dimensió territorial per recollir les diverses regulacions adoptades o impulsades des de diferents àmbits territorials d’exercici del poder. La presència del tema de la transparència i el bon govern és global, europea, nacional i local i, en aquest sentit, ha estat necessària una tasca de selecció en un espectre molt ampli d’àmbits de producció d’informació. Read More »