Avançament de continguts del número especial de l’RCDP sobre el dret en temps d’emergència sanitària

L’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) publicarà a finals de novembre un número especial de la Revista Catalana de Dret Públic (RCDP) dedicat al dret en temps d’emergència sanitària. En concret, inclourà nou articles acadèmics i catorze informes internacionals a càrrec de professors i investigadors en dret constitucional, dret administratiu, ciències polítiques, dret públic internacional o dret comparat que aborden, des de diferents perspectives i realitats jurídiques, la pandèmia de la COVID-19 i la primera reacció de les autoritats i institucions públiques.Read More »

El “controvertit” caràcter d’Administració pública de les universitats públiques de resultes de les regulacions a les lleis de procediment administratiu i règim jurídic del sector públic – Gabriel Capilla Vidal
Cap de Gabinet Jurídic i secretari general adjunt de la Universitat Autònoma de Barcelona

Autoria: UAB, CC BY-SA

Amb motiu de l’aprovació de les dues normes de capçalera en matèria de règim jurídic del sector públic[i] i del procediment administratiu comú de les administracions públiques[ii] l’any 2015, i la seva entrada en vigor l’any 2016, es van produir no pocs debats en relació amb dites normes, tant pel contingut d’alguna de les seves previsions com per l’excessiva densitat normativa en alguns dels àmbits regulats, en aquest darrer aspecte per exemple, la detalladíssima regulació del procediment sancionador i del procediment per determinar la responsabilitat patrimonial de les administracions públiques.Read More »

De la renta básica universal a la renta garantizada de ciudadanía en Cataluña – Borja Garin Ballesteros
Doctorando en el Programa de Derecho y Ciencias Políticas. Universidad de Barcelona

El President Carles Puigdemont dona la mà a la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Montse Bassa, a la bancada del Parlament de Catalunya.
Aplaudiments al Parlament després de l’aprovació de la Llei 14/2017 de la renda garantida de ciutadania, el 12 de juliol de 2017. / Parlament de Catalunya (Job Vermeulen).

De un tiempo a esta parte las prestaciones garantizadas y los condicionamientos para su obtención están abriéndose hueco en el debate público. La estrella del debate es la renta básica universal. Esta prestación no condicionada a nada más que la ciudadanía, ha sido defendida desde posiciones políticas (véase el programa de Podemos para las elecciones europeas de 2014) y en obras divulgativas (un ejemplo es el libro de Rutger Bregman Utopías para realistas).Read More »

Reflexions entorn del procediment administratiu. Anàlisi dels conceptes ‘terme’ i ‘termini’: els diferents efectes de la suspensió i de la interrupció de terminis – Jaume Borja Carles
Tècnic superior de la Diputació de Tarragona. Llicenciat en dret i màster en dret local i urbanístic

En el present article es pretén analitzar conceptes bàsics del procediment administratiu com terme o termini i, a més, els diferents efectes que produeixen la suspensió i la interrupció dels terminis. La interpretació de com han d’aplicar-se aquests conceptes jurídics s’ha plantejat i s’ha posat de manifest en els últims temps amb motiu de la publicació del Reial decret 463/2020, de 14 de març, pel qual es declara l’estat d’alarma per a la gestió de la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19. Com veurem, aquesta norma ha contribuït involuntàriament, però d’una manera decisiva, a delimitar-los i a aclarir-los.Read More »

“Piove, porco governo”? Estat d’alarma: limitació o suspensió de drets? La interlocutòria 40/2020, de 30 d’abril, del Tribunal Constitucional – Ricard Brotat i Jubert
Professor (doctor) associat de dret constitucional a la UAB

Introducció
L’origen del dret d’excepció cal buscar-lo en el naixement de l’estat de dret. La democràcia reconeix, mitjançant la institució anomenada per la doctrina “defensa de la Constitució”, la possibilitat de suspensió dels drets dels ciutadans per garantir la supervivència del sistema. Així, invocant el principi de la legítima defensa, els revolucionaris francesos van justificar la necessitat d’adoptar mesures de defensa extraordinària de la Constitució i els drets dels ciutadans (l’état de siège). La idea era que, sense un ordre públic garantit, els ciutadans no podrien exercir els seus drets fonamentals i, per tant, aquests es suspenien per normalitzar la situació i tornar a tenir la possibilitat d’exercir-los plenament.Read More »