La Memòria de la Comissió Jurídica Assessora de l’any 2020 – Francesc Ignasi Castellet i Arnau
Lletrat de la Comissió Jurídica Assessora. Generalitat de Catalunya

Acte de presa de possessió del càrrec dels nous membres de la CJA al Saló Sant Jordi, del Palau de la Generalitat, el 14 de juliol de 2020

La Comissió Jurídica Assessora, en compliment del que disposa l’article 21 de la Llei 5/2005, de 2 de maig, que en regula la composició i funcionament, en un acte celebrat el 20 d’abril de 2021 al Palau de la Generalitat, ha presentat al Govern la Memòria 2020, que resumeix l’activitat dictaminadora que ha dut a terme durant l’any. I més recentment, ha publicat íntegrament el contingut del document elaborat a la pàgina web de la institució.

Aquesta Memòria és la de l’any 2020, que, com el president de la institució assenyala en la presentació, serà recordat com el de la irrupció de la pandèmia de la COVID, però també l’any en el qual s’ha fet palès el potencial de les noves tecnologies aplicades a l’activitat de les administracions, tant en la celebració dels plens d’una manera telemàtica com en el teletreball del personal de la Comissió.Llegeix més »

La Comissió de Venècia i l’oposició parlamentària – Joan Vintró Castells
Catedràtic de dret constitucional a la UB

La Comissió de Venècia és un organisme consultiu del Consell d’Europa que, com el seu nom oficial indica, està al servei de la democràcia mitjançant el dret. En aquest sentit, desenvolupa, entre altres comeses, tasques d’assessorament i d’estudi destinades a millorar el funcionament de les institucions democràtiques en els estats membres de l’esmentada institució internacional. Els que hem tingut el privilegi de col·laborar en missions de la Comissió de Venècia podem donar fe de la utilitat de les intervencions d’aquest organisme en determinats processos de consolidació democràtica, com, per exemple, en els esdevinguts en alguns països de l’est d’Europa.

Atès el perfil descrit, revesteix un gran interès que la Comissió de Venècia aprovés el juny de 2019 el document Paràmetres de les relacions entre la majoria parlamentària i l’oposició en una democràcia: una llista de criteris (CDL-AD(2019)015). Es tracta d’un text que, partint de resolucions anteriors de la mateixa Comissió de Venècia, d’informes d’organismes internacionals com la Unió Interparlamentària i de la herència constitucional europea, pretén oferir amb una certa concreció les pautes per inspirar la configuració de l’estatut jurídic de l’oposició en un parlament democràtic.Llegeix més »

La territorial crossborder cooperation: una respuesta ‘transnacional’ a la crisis – Anna Margherita Russo

En un dictamen del Comité de las Regiones, publicado el 17 de mayo de este año, sobre La descentralización en la Unión Europea y el lugar del autogobierno local y regional en la elaboración y ejecución de las políticas de la UE (véase los comentarios de L. Huici en este blog) destaca no solo la existencia de una relación positiva entre la descentralización y una política regional europea sólida y sostenible sino, también, la indicación de algunas herramientas de cooperación territorial para la creación de sinergias entre los entes territoriales con el fin de dar una respuesta eficaz a la crisis de la deuda soberana. A este respecto se señala la importancia de instrumentos como la Agrupación Europea de Cooperación Territorial (AECT), que estimula la cooperación entre los entes territoriales (no solo fronterizos) en los ámbitos políticos relevantes, como, por ejemplo, los servicios de interés público, los transportes o la protección del medio ambiente.

El tema de la territorial crossborder cooperation es relevante incluso desde una perspectiva más amplia; de hecho, representa un case study interesante para analizar una dimensión específica de la transformación progresiva del derecho estatal en su dimensión nacional/territorial.

Se trata, pues, de un “fenómeno” que involucra distintas ‘capas jurídicas’ (derecho internacional, derecho constitucional, derecho europeo…), presentando rasgos típicos del derecho transnacional.Llegeix més »

Nota sobre el Dictamen 3/2013, de 26 de febrer. Llei de pressupostos generals de l'Estat per a l'any 2013-Consell de Garanties Estatutàries

Nota en relació amb el Dictamen del Consell de Garanties Estatutàries 3/2013, de 26 de febrer, sobre les disposicions addicionals vuitanta-unena i vuitanta-quatrena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013

Conclusions del Dictamen:
Primera. La disposició addicional vuitanta-quatrena de la Llei 17/2012, de 27 de desembre, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2013, vulnera l’article 166.1 EAC i, en connexió amb aquest, l’article 156 CE i els articles 3.1 i 202.2 EAC. Adoptada per unanimitat.
La disposició addicional vuitanta-quatrena suspèn durant l’any 2013 l’aplicació dels articles 7.2, 8.2.a, 10 i 32.3 (primer paràgraf), i de la disposició transitòria primera de la Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència, que regulen el finançament estatal del nivell acordat de protecció de la dependència. Aquest precepte constitueix una reproducció exacta de la disposició addicional quarantena de la Llei 2/2012, de 29 de juny, de pressupostos generals de l’Estat per a l’any 2012, que va ser objecte del DCGE 12/2012, de 22 d’agost, amb l’única i sola diferència del període temporal sobre el qual es projecta la seva vigència, que en el cas present inclou l’exercici pressupostari corresponent a l’any 2013 en lloc del 2012.Llegeix més »

Nota en relació amb el Dictamen 2/2013 sobre la Llei 16/2012, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances publiques i a l’impuls de l’activitat econòmica – Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya

Conclusió del Dictamen:
Única. L’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, per la qual s’adopten diverses mesures tributàries dirigides a la consolidació de les finances publiques i a l’impuls de l’activitat econòmica, és contrari als articles 156.1 i 157.3 CE, i no troba empara en l’article 149.1.14 CE. Així mateix, vulnera l’article 203.5 EAC.  Adoptada per unanimitat.

L’article 19 de la Llei 16/2012, de 27 de desembre, estableix l’impost sobre els dipòsits en les entitats de crèdit i en regula els elements. Aquest precepte va ser introduït durant la tramitació parlamentària del Projecte de llei mitjançant una esmena en el Senat. Quant a la seva regulació, cal destacar que l’apartat vuit d’aquest precepte disposa que la quota íntegra de l’impost serà el resultat d’aplicar a la base imposable un tipus de gravamen del zero per cent; i els apartats nou i deu preveuen, respectivament, que la presentació de l’autoliquidació i el pagament a compte no siguin obligatoris quan la quota íntegra sigui igual a zero euros. La Llei esmentada s’aprova a l’empara de l’article 149.1.14 CE, segons el que disposa la seva disposició final onzena.Llegeix més »