El certificat COVID digital va introduir un nou model d’identitat digital en què en lloc de compartir dades es comparteixen proves de la seva existència. Aquesta és la principal tesi que vam exposar a l’article “Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la Self-Sovereign Identity” (Revista Catalana de Dret Públic, núm. 65, desembre 2022) arran de la proposta de Reglament eIDAS 2.0 amb la creació de la cartera d’identitat digital europea.
Amb el certificat COVID cada persona es trobava en possessió de les seves dades de salut en relació amb la pandèmia, en un format interoperable i estandarditzat en la triple dimensió tècnica, organitzativa i de continguts. La seva validesa es podia comprovar sense la participació de cada autoritat sanitària i no quedava traça de les vegades que s’havia usat ni per a què. Eliminàvem dos dels principals riscos dels sistemes de delegació de l’autenticació: exposar els proveïdors d’identitat centralitzats com a vectors primaris d’atac i l’eventual vigilància del comportament dels usuaris per part d’aquests proveïdors en tenir accés a les metadades emprades per a l’autenticació (Alamillo Domingo, 2019, p. 5). En altres paraules, riscos de ciberseguretat i de privacitat presents en sistemes com el node d’interoperabilitat eIDAS, per a l’accés a serveis públics, i la infraestructura de clau pública vigent per a les transaccions en línia basades en certificats X.509 (Fedrecheski et al., 2020).Llegeix més »
Després de mesos d’intens treball, finalment el proppassat dia 13 de març es va presentar en societat la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals, que em va ser encarregada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la vuitena guia que publica Afers Religiosos i va ser presentada mitjançant un col·loqui al voltant del rol que juga el dret a la llibertat religiosa en les relacions laborals, tant en les empreses privades com, i no menys important, a les administracions públiques del segle XXI. En el citat col·loqui, que va tenir lloc en un lloc molt significatiu per la matèria tractada, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, hi van participar la Sra. Fàtima Ahmed, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, el Sr. Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh i jo mateix, com a autor de la Guia; un acte que va ser presentat pel director general, Sr. Carles Armengol (el gran impulsor d’aquesta guia), i moderat per la Sra. Anna Massallé, tècnica de la Direcció General d’Afers Religiosos. L’assistència a l’acte va ser més que notable i va tenir la presència de moltes de les confessions religioses presents a Catalunya.
Per aquest Sant Jordi 2023 des del blog de l’RCDP us fem una proposta de 15 publicacions destacades i novetats editorials que giren a l’entorn de temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la 
El marc normatiu de la funció pública és complex, fragmentari i en bona part va ser configurat fa dècades. L’Administració dels anys vuitanta poc té a veure amb l’actual, que afronta reptes determinants pel que fa als seus recursos humans. L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) va néixer com un intent de modernitzar l’ocupació pública i adaptar-la a nous temps. Aquesta reforma de la llei bàsica del règim de funció pública necessitava el seu desenvolupament pel legislador autonòmic. Només en un cas ho va fer, amb l’aprovació de la Ley 13/2015, de 8 de abril, de Función Pública de Extremadura.