El valor del certificat COVID digital en el desenvolupament de la cartera d’identitat digital europea i la proposta de Reglament europeu eIDAS 2.0 – Raül Ramos
Advocat en dret penal i les noves tecnologies, president de la Jove Advocacia de Sabadell i doctorand en dret a la Universitat Autònoma de Barcelona

Persona amb mòbil de la mà amb el certificat covid a la pantalla i una altra persona que ho està llegint amb un lector.
©European Union, 2021. Yorgos Karahalis.

El certificat COVID digital va introduir un nou model d’identitat digital en què en lloc de compartir dades es comparteixen proves de la seva existència. Aquesta és la principal tesi que vam exposar a l’article “Reflexions sobre el projecte d’identitat digital europea a la llum del certificat COVID digital i el moviment sobre la Self-Sovereign Identity” (Revista Catalana de Dret Públic, núm. 65, desembre 2022) arran de la proposta de Reglament eIDAS 2.0 amb la creació de la cartera d’identitat digital europea.

Amb el certificat COVID cada persona es trobava en possessió de les seves dades de salut en relació amb la pandèmia, en un format interoperable i estandarditzat en la triple dimensió tècnica, organitzativa i de continguts. La seva validesa es podia comprovar sense la participació de cada autoritat sanitària i no quedava traça de les vegades que s’havia usat ni per a què. Eliminàvem dos dels principals riscos dels sistemes de delegació de l’autenticació: exposar els proveïdors d’identitat centralitzats com a vectors primaris d’atac i l’eventual vigilància del comportament dels usuaris per part d’aquests proveïdors en tenir accés a les metadades emprades per a l’autenticació (Alamillo Domingo, 2019, p. 5). En altres paraules, riscos de ciberseguretat i de privacitat presents en sistemes com el node d’interoperabilitat eIDAS, per a l’accés a serveis públics, i la infraestructura de clau pública vigent per a les transaccions en línia basades en certificats X.509 (Fedrecheski et al., 2020).Llegeix més »

Presentació de la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals – Albert Toledo Oms
Advocat laboralista. Doctor en Dret. Professor associat adjunt a ESADE Law School. Professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya i a la Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC

Després de mesos d’intens treball, finalment el proppassat dia 13 de març es va presentar en societat la Guia per al respecte a la llibertat religiosa i de consciència en les relacions laborals, que em va ser encarregada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya. Es tracta de la vuitena guia que publica Afers Religiosos i va ser presentada mitjançant un col·loqui al voltant del rol que juga el dret a la llibertat religiosa en les relacions laborals, tant en les empreses privades com, i no menys important, a les administracions públiques del segle XXI. En el citat col·loqui, que va tenir lloc en un lloc molt significatiu per la matèria tractada, l’Escola d’Administració Pública de Catalunya, hi van participar la Sra. Fàtima Ahmed, membre del Consell Assessor per a la Diversitat Religiosa, el Sr. Gagandeep Singh Khalsa, portaveu de la comunitat sikh i jo mateix, com a autor de la Guia; un acte que va ser presentat pel director general, Sr. Carles Armengol (el gran impulsor d’aquesta guia), i moderat per la Sra. Anna Massallé, tècnica de la Direcció General d’Afers Religiosos. L’assistència a l’acte va ser més que notable i va tenir la presència de moltes de les confessions religioses presents a Catalunya.Llegeix més »

Per Sant Jordi, un tast de dret públic – Biblioteca de l’EAPC

Per aquest Sant Jordi 2023 des del blog de l’RCDP us fem una proposta de 15 publicacions destacades i novetats editorials que giren a l’entorn de temes tractats a la Revista Catalana de Dret Públic. Algunes són consultables a la biblioteca de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC), d’altres són d’accés obert en línia i –en tots els casos– compartim els enllaços a les fonts originals per facilitar-ne la consulta gratuïta o de pagament, segons escaigui.

Les obres seleccionades enguany inclouen àmbits com: la vulneració de drets, el desenvolupament de competències clau, els grans reptes de l’Administració pública, la mediació i l’arbitratge, el big data i la IA, el model de desenvolupament urbà, les polítiques públiques, les dades obertes i reutilització de la informació, el benestar de la societat, el bon govern i la bona administració, una nova burocràcia, la implementació de l’Agenda 2030, la simplificació administrativa i millora de la regulació i el procés de selecció de personal al sector públic. En tots els casos us oferim una breu ressenya i l’enllaç al sumari corresponent.

Bon Sant Jordi i per molts llibres!Llegeix més »

Un nou marc per a la funció pública catalana – Ramon Galindo Caldés
Professor agregat de Dret Administratiu a la Universitat Oberta de Catalunya

El marc normatiu de la funció pública és complex, fragmentari i en bona part va ser configurat fa dècades. L’Administració dels anys vuitanta poc té a veure amb l’actual, que afronta reptes determinants pel que fa als seus recursos humans. L’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) va néixer com un intent de modernitzar l’ocupació pública i adaptar-la a nous temps. Aquesta reforma de la llei bàsica del règim de funció pública necessitava el seu desenvolupament pel legislador autonòmic. Només en un cas ho va fer, amb l’aprovació de la Ley 13/2015, de 8 de abril, de Función Pública de Extremadura.

Recentment dues comunitats autònomes han aprovat sengles normes bàsiques de desenvolupament del Text refós de la Llei de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (TRLEBEP), com són els casos de la Comunitat Valenciana (Llei 4/2021, de 16 d’abril, de la Funció Pública Valenciana) i el País Basc (Llei 11/2022, de 1 de desembre, d’ocupació pública basca). Són normes amb una orientació diferent, però que intenten donar resposta a les mancances del marc regulatori en aquest àmbit. També l’Estat acaba d’aprovar, el 16 de març, el Projecte de llei de funció pública a l’Administració General de l’Estat, que intenta desenvolupar alguns aspectes del TRLEBEP, com ara la gestió per competències, la planificació, la carrera, la selecció o l’avaluació de l’acompliment. També el legislador andalús és a prop d’aprovar la seva Llei de funció pública.Llegeix més »

40 anys d’autogovern a les Illes Balears – Lluís J. Segura Ginard
Director de l’Institut d’Estudis Autonòmics (Govern de les Illes Balears)

Parlament de les Illes Balears
Font: Parlament de les Illes Balears

Es compleixen quaranta anys de la promulgació de la Llei orgànica 2/1983, de 25 de febrer, que aprovà l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. El seu articulat va experimentar dues importants modificacions en els anys 1994 i 1999, especialment destacables pel que fa al sostre competencial. Més endavant, s’aprovà un nou text estatutari, tot i la denominació de la Llei orgànica 1/2007, de 28 de febrer, de reforma de l’Estatut d’autonomia de les Illes Balears. Aquesta, avui vigent, ha estat modificada recentment, i en molt pocs aspectes, per la Llei orgànica 1/2022, de 8 de febrer. El text actual suposa certament un pas de gegant en la consolidació d’un alt nivell de poder de decisió autonòmic en nombrosos àmbits.Llegeix més »