El doctor en Periodisme Lolo Garcia (José Manuel Garcia Izquierdo), que va fer la seva tesi doctoral sobre la biografia de Francesc Maspons i Anglasell –Francesc Maspons i Anglasell: polític, jurista, periodista (1872-1966)– va publicar l’any passat el llibre Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966), editat per l’editorial Cossetània. Els tributaris del dret públic català i, en concret, de Francesc Maspons i Anglasell, de la seva figura i la seva obra estem d’enhorabona amb aquest nou llibre sobre l’insigne personatge. Com reiteradament manifestem, si aquest fos un país normal hi hauria una galeria de patricis il·lustres de la nació i, sense cap mena de dubte, el Dr. Francesc Maspons i Anglasell hi ocuparia un lloc destacat, tractant-se, com es tracta, d’una figura d’una dimensió extraordinària sense la qual seria difícil entendre d’on venim jurídicament, i imprescindible per saber on volem anar.
Categoria: legislació
El llibre de Lolo Garcia: recensió de Francesc Maspons i Anglasell. El nostre home a la Societat de Nacions. Vida i obra (1872-1966) – Isidre Llucià i Sabarich
A debate competencial las medidas para el impulso de la transición energética y el consumo de cercanía en Aragón – Julio Tejedor Bielsa
Catedrático de Derecho Administrativo. Abogado
Hasta una discutida reforma de la legislación estatal de 1990, prácticamente en todas las comunidades autónomas se aplicaba la misma normativa urbanística. El debate acerca de la reforma, en aquel entonces, alumbró la diversidad, relativa, que hoy rige el urbanismo en cada territorio. Esa diversidad movió al Estado, sin embargo, a reconstruir su competencia en la materia sobre competencias diversas, básicas en su mayoría, que vienen condicionando aspectos muy relevantes en esta materia. En el ámbito energético el Estado cuenta, como es bien sabido, con competencias básicas, pero no exclusivas. También las comunidades autónomas tienen competencias en esta materia. Sin embargo, en la práctica totalidad de ellas rige la normativa estatal, de directa aplicación o supletoria. Sin embargo, algunas comunidades han empezado a legislar, como han hecho Cataluña o, como aquí se expone, Aragón. Y lo han hecho movidas no tanto por un debate provocado por la normativa estatal, sino por la ausencia de reformas efectivas, incluso incumpliendo directivas vencidas, por parte del legislador estatal.
L’equitat com a paràmetre d’interpretació de les normes i de resolució dels conflictes – Carles Grima i Camps
Advocat i professor associat de Dret Constitucional a la UB i professor col·laborador a la UOC
F. Maspons i Anglasell, a la seva obra L’esperit del dret públic català, analitza el concepte i la funció que va tenir l’equitat en el dret públic català històric, on el dret natural era la norma suprema amb la funció de moderar el poder. Per ell, hi havia dos principis generals i superiors als quals estaven sotmesos els governants: la igualtat social i l’equitat. El primer implicava una subjecció comuna de tots els elements a unes mateixes normes i l’impediment de l’abús de les facultats del més fort sobre el més dèbil. El segon, l’equitat, comportava l’obligació de respectar la justícia en benefici d’altri i el dret de ser respectat. L’equitat era la regla d’interpretació de les lleis, els drets i els pactes amb la finalitat de proscriure l’abús i imposant “l’obligació d’ajustar-se al sentit de la llei abans que a les seves paraules”. La doctrina històrica catalana, seguint la tradició del dret natural, ha plantejat l’equitat com un fenomen vinculat a la idea de justícia. Per Tomàs Mieres, per exemple, l’equitat és “la justícia temperada per la misericòrdia que neix de la benignitat d’esperit quan cerca la solució justa, la qual es mostra en la raó natural”. I Antoni d’Olibà vincula l’equitat amb l’honestedat i, per tant, “no pot ser just allò que no és honest”. Amb l’aparició del concepte liberal de l’imperi de la llei, l’equitat queda arraconada i passa a ser utilitzada en darrera instància per a la resolució de conflictes.Llegeix més »
La mediació administrativa: una possibilitat a implantar i desenvolupar – Joan Anton Font Monclús
Secretari general de l’Ajuntament de Tarragona, doctor en Dret i professor associat de la URV de Tarragona
La mediació intrajudicial en l’àmbit contenciós administratiu és una realitat cada vegada més estudiada i implantada, encara que quedi molt camí per recórrer. En aquest sentit, més enllà de les experiències positives que s’han efectuat en alguns tribunals superiors de justícia, el Consell General del Poder Judicial ha elaborat un protocol de mediació a la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, i també ha elaborat un protocol el Gabinet Jurídic de la Generalitat de Catalunya.
No obstant, el que plantejaré és un pas previ, segurament necessari i menys tractat: la mediació en la via administrativa. Tot i que aquesta ja ha estat tractada per autors com Joaquín Tornos Mas, Gerardo Carballo Martínez, Marta García Pérez o Lucía Casado Casado, entre d’altres.
Recensión de 40 años de ventanas rotas: luces y sombras – Francesc Guillén Lasierra y Ricard Brotat Jubert
Presidente de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental, y jefe de Servicios Jurídicos del Ayuntamiento de Badalona y profesor (doctor) asociado del Departamento de Ciencia Política y Derecho Público de la Universitat Autònoma de Barcelona
Una introducción
Desde el blog de la RCDP nos piden una recensión de la obra de reciente publicación y presentación 40 años de ventanas rotas: luces y sombras, libro coordinado por quienes firmamos estas líneas, publicado por J.M. Bosch Editor, bajo los auspicios de la Associació Catalana per a la Prevenció de la Inseguretat a través del Disseny Ambiental (ACPIDA).
Bajo el lírico título de Ventanas rotas: luces y sombras no se oculta un poemario o un ejemplar de cuentos fantásticos. En realidad, quienes hayan abrigado tal creencia se verán ampliamente defraudados. Se trata, sin embargo, de un manual coral y multidisciplinar que, como un mosaico de 14 artículos, dos prólogos (a falta de uno) y una interesante presentación, analiza, desde distintas perspectivas los antecedentes, efectos y consecuencias de un breve artículo sobre un coche desguazado (dos coches, para ser exactos). Si se quiere, para no frustrar a aquellos rapsodas jurídicos que se hayan visto atraídos por el inspirado título, podemos calificar la obra como un eléctrico blues urbano de Muddy Waters. Les invitamos, con esta referencia, a que pequen con la lectura del libro fuera de la ortodoxia jurídica y, también, de la criminológica.Llegeix més »