La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya – Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo

mapa_mancomunitatsUna de les lliçons que segurament podem extreure de la greu crisi que ha afectat –i continua afectant encara– la nostra economia, ha estat la transcendència que té l’element organitzatiu en el funcionament de les nostres administracions públiques. En efecte, les enormes pressions financeres sobre la despesa pública, l’augment de les legítimes demandes socials dels ciutadans,… han portat als diferents nivells de govern i administració a revisar com gestionar les seves competències, per tal d’obtenir un millor aprofitament dels –escassos– recursos públics.

Segurament, aquesta percepció ha estat encara més visible en l’àmbit local. La tradicional fragmentació i heterogeneïtat que ha vingut caracteritzant la nostra organització territorial, unida a un sistema de finançament clarament insuficient, porten a la necessitat de repensar la forma com es presten molts dels serveis públics actuals i a la necessitat de buscar fórmules de col·laboració que permetin superar algunes d’aquestes carències.

Aquest podria ser el punt de partida del llibre “La gestió mancomunada de serveis públics en l’àmbit supramunicipal a Catalunya”, dirigit pels professors Marc Vilalta Reixach i Ricard Gracia Retortillo i que fou presentat el passat dia 27 de gener a l’Escola d’Administració Pública de Catalunya. Aquest treball –que troba el seu origen en una de les subvencions per a l’elaboració de treballs de recerca atorgades per l’EAPC– parteix de la idea que, més enllà de les darreres propostes de reducció i supressió d’entitats locals o del seu desapoderament competencial, alguns dels reptes que es plantegen actualment en l’àmbit local poden intentar solucionar-se –o mitigar-se– mitjançant el recurs a fórmules de col·laboració i associació voluntàries. Fórmules que poden contribuir a generar sinèrgies i espais de prestació que permetin una reducció dels costos, tot mantenint el paper vertebrador que els governs locals tenen en el nostre model d’organització territorial.Llegeix més »

El règim local a Catalunya, entre la recentralització i nous escenaris de futur – Isidre Llucià

Resum de la conferència donada el 30 de juny a l’Institut de Ciències Polítiques i Socials (ICSP) de Barcelona

1.- La recentralització

No m’estendré gaire en aquest apartat. A hores d’ara, que la Llei 27/2013, del 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local, aprovada pel Govern del PP, és del tot recentralitzadora és una evidència contrastada que ningú posa en dubte.

Una llei que d’antuvi, com ja ha manifestat i acreditat a bastament tant la professió com l’acadèmia, no té en compte les recomanacions que fa el Consell de Ministres de la UE per a Espanya. S’empara en la tècnica legislativa del buidatge de competències dels ens locals, els residualitza, limitant els principis d’autonomia local i de subsidiarietat, els congela i bloqueja —eliminant a la pràctica competències municipals–, limitant la prestació de serveis, limitant la capacitat de presa de decisions, limitant la capacitat de gestió i, en definitiva i per concloure, incrementant significativament la burocratització.Llegeix més »

Nou capítol en la reordenació de l’activitat administrativa i de la seva estructura organitzativa: la Llei 15/2014, de 16 de setembre, de racionalització del sector públic i altres mesures de reforma administrativa – Judith Gifreu

La simplificació procedimental i la racionalitat organitzativa marquen tendència en el sector públic. Les lleis aprovades en els darrers anys tant a nivell estatal com autonòmic remarquen la necessitat d’adaptar l’organització i el règim jurídic de les administracions públiques a les noves circumstàncies econòmiques. Coincidint amb la crisi financera que ha sacsejat el món occidental i a remolc de les exigències europees en relació amb els principis de llibertat d’establiment i lliure circulació de serveis, el legislador ha consagrat uns nous principis rectors que han de guiar l’actuació de les administracions, com ara el d’intervenció administrativa mínima. Entre tots aquests, destaca per la seva longa manus, el d’estabilitat pressupostària, previst a l’article 135 de la Constitució. A redós d’aquest principi, l’Estat va dictar el 2012 la Llei orgànica d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera i, un any després, la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local. Aquestes normes (i d’altres que van en la mateixa línia, com el RD 701/2013, de 20 de setembre, de racionalització del sector públic i l’Ordre HAP/1816/2013, de 2 d’octubre, per la qual s’adopten mesures de reestructuració i racionalització del sector públic estatal fundacional i empresarial) han impulsat la reforma d’aspectes substancials de l’organització i el funcionament de l’administració –especialment, la local–, amb l’objecte de clarificar les competències municipals per evitar duplicitats i superposicions amb la resta d’administracions, així com simplificar l’estructura organitzativa que conforma el sector públic i impulsar un ús més eficient i rigorós dels recursos públics. Llegeix més »

Lectura de tesi doctoral: “La articulación competencial del gobierno local supramunicipal en el Estado autonómico” – Ricard Gracia Retortillo

El passat 9 de maig va tenir lloc, al saló de graus de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, l’acte de lectura i defensa de la meva tesi doctoral, que porta per títol La articulación competencial del gobierno local supramunicipal en el Estado autonómico i que ha estat dirigida pel professor Alfredo Galán Galán. El tribunal encarregat d’avaluar-la va estar format pels professors Tomàs Font i Llovet (Universitat de Barcelona), que va actuar com a president, Eloísa Carbonell Porras (Universitat de Jaén) i Marcos Almeida Cerreda (Universitat de Santiago de Compostel·la), que en va ser el secretari.Llegeix més »

Delimitación estatal de los derechos fundamentales: a propósito de la STC 207/2013, de 5 de diciembre, sobre la exención de IBI en Navarra – Juan J. Guardia

1 Antecedentes: marco institucional de Navarra

La STC 207/2013, de 5 de diciembre, ha declarado inconstitucional la modificación de la exención de la contribución territorial a los lugares de culto sitos en Navarra, operada por una reforma de la legislación foral concerniente a las haciendas locales de marzo de 2013.
El origen remoto de esta sentencia se encuentra en la existencia de un ejecutivo foral que no cuenta ni con la mayoría absoluta del parlamento, ni con un apoyo estable de los partidos que conforman esa cámara legislativa. Esta situación ha deparado que en la actual IX Legislatura (2011-2015) el voto conjunto de varios grupos parlamentarios ha aprobado algunas leyes de dudosa compatibilidad constitucional, en contra del criterio del Gobierno de Navarra. Ello ha ocasionado que en repetidas ocasiones la presidencia del Gobierno español haya impugnado estas nuevas normas forales. La sentencia objeto ahora de análisis  trae —precisamente— causa de uno de esos recursos de inconstitucionalidad.Llegeix més »