Brexit, ciutadania europea i sufragi actiu i passiu dels nacionals del Regne Unit en les eleccions municipals a la Unió Europea (a propòsit de la sentència de 9 de juny de 2022 del Tribunal de Justícia de la Unió Europea) – Xavier Pons Ràfols
Catedràtic de Dret Internacional Públic. Universitat de Barcelona

Urna transparent amb alguns sobres amb vots al seu interior
Font: Tonio Vega. Llicència CC BY-NC-2.0

El passat 9 de juny de 2022 la Gran Sala del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va dictar una sentència en relació amb una petició de decisió prejudicial en la qual va deixar palès, de nou, que els nacionals del Regne Unit residents en un Estat membre de la Unió Europea van deixar de ser ciutadans de la Unió Europea en consumar-se la retirada del Regne Unit, la nit del 31 de gener de 2020. A partir d’aquella data, per tant, i entre altres conseqüències derivades del Brexit, els nacionals britànics van deixar de gaudir del dret de sufragi actiu i passiu en les eleccions municipals de l’Estat membre de residència.Llegeix més »

Un poder perillós? Reflexions sobre l’activisme judicial contra l’ajornament electoral – Pau Bossacoma Busquets
Professor de dret a la Universitat Pompeu Fabra

Autoria: HEMAV – Llicència CC BY-NC-ND 4.0

El cèlebre Alexander Hamilton, un dels pares de la Constitució dels Estats Units d’Amèrica, descrivia el poder judicial com “el menys perillós per als drets polítics de la Constitució, perquè és el que disposa de la menor capacitat de pertorbar-los o vulnerar-los”. El poder legislatiu, a més d’establir les lleis, disposa de la cartera i el poder executiu de l’espasa; en canvi, segons Hamilton, el poder judicial no té influència sobre l’espasa ni sobre la cartera. El darrer no té força, ni riquesa, ni voluntat, ans només judici.Llegeix més »

Participació política i presó provisional: qüestions de proporcionalitat – Jordi Jaria-Manzano

Oriol Junqueras al seu escóLa Sentència del Tribunal Constitucional 9/2020, de 28 de gener, objecte de comentari, resol el recurs d’emparament presentat per l’aleshores diputat al Parlament de Catalunya Sr. Oriol Junqueras i Vies en relació amb un parell de resolucions judicials —la interlocutòria de 12 de gener de 2018 del magistrat instructor de la causa penal seguida contra el recurrent, i la interlocutòria de la sala de recursos de la Sala Penal del Tribunal Suprem de 14 de març de 2018, dictades en ocasió de la tramitació de la causa especial núm. 20907-2017. El nucli del recurs, deixant de banda qüestions relatives al jutge predeterminat per la llei i la llibertat ideològica, consisteix en la possible vulneració del dret a la participació política (art. 23 CE) pel fet que les resolucions impugnades van impedir el recurrent de prendre part en la sessió constitutiva del Parlament de Catalunya i en la sessió posterior d’investidura del president de la Generalitat, convocades arran de les eleccions del 21 de desembre de 2017, en les quals el Sr. Junqueras havia resultat elegit diputat.Llegeix més »

El artículo 58 bis de la LOREG y su constitucionalidad- Andoni Polo Roca

La Ley Orgánica 3/2018, de 5 de diciembre, de Protección de Datos Personales y garantía de los derechos digitales (en adelante, LOPDGDD) ha querido renovar la legislación española en materia de protección de datos y garantizar los derechos digitales, pero, además, ha introducido una modificación en la Ley Orgánica 5/1985, de 19 de junio, del Régimen Electoral General (en adelante, LOREG): el artículo 58 bis. Este artículo posibilita la elaboración de perfiles ideológicos con fines electorales que permitirá a los partidos hacer propaganda electoral personalizada. Este nuevo precepto fue objeto de recurso por parte del Defensor del Pueblo y su constitucionalidad fue resuelta por el Tribunal Constitucional (en adelante, TC) en la Sentencia 76/2019, de 22 de mayo. Esta nueva disposición legal podría vulnerar tanto el Reglamento (UE) 2016/679 del Parlamento Europeo y del Consejo, de 27 de abril de 2016, relativo a la protección de las personas físicas en lo que respecta al tratamiento de datos personales y a la libre circulación de estos datos y por el que se deroga la Directiva 95/46/CE (en adelante, RGPD), como la propia LOPDGDD (con la que fue introducida) o la Constitución española (en adelante, CE), por lo que debemos preguntarnos: ¿cumple los requisitos necesarios de constitucionalidad y proporcionalidad?Llegeix més »

What role for political parties in the Italian electoral reforms? – Diego Praino and Gennaro Ferraiuolo

Bancada del Parlament italiàThe Italian electoral system, in the past twenty-five years, has been through a “saga”. We have seen referenda that have altered the rules, several reforms at the different levels of government, decisions of the Constitutional Court that modified the electoral formula, and so on.

Since the 1990s, the key idea has been “government stability”. That was only natural. In front of severe institutional and political problems—such as high fragmentation of government coalitions, frequent executive crises and dissolutions of Parliament, etc. —the main goal has been to achieve a system where it is possible to identify a clear winner who will be able to govern for a whole term. With this goal in mind, the Italian legislator has intervened several times at different levels of government, from the municipalities and provinces to the regions and the state.

But it seems that the way this idea has been put into practice does not really make sense. Are the electoral mechanisms adopted consistent with the “natural” political dynamics within a multi-party parliamentarism? The answer is probably “no”, and a thorough analysis of these reform processes and of how they worked is extremely useful to verify this claim.

We present such analysis in the paper “The role of political parties in the Italian electoral reforms”, published in the Revista Catalana de Dret Públic last December (No. 57, pages 154-165).Llegeix més »