La ciberseguretat, factor essencial per al teletreball – Oriol Torruella i Torres
Director general de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya

L’escenari del teletreball com a nova forma d’organització
L’organització del treball és un element crucial per a les societats. Constitueix un element que condiciona com les entitats s’estructuren i es relacionen, i genera conseqüències més enllà d’aquestes, per exemple en l’àmbit social (gestió de serveis públics, la conciliació amb la vida personal i familiar, etc.) o en l’àmbit econòmic (promou i afavoreix el consum de determinats productes o serveis vers d’altres). En la forma d’organització del treball, han resultat històricament rellevants els avenços tecnològics i les tecnologies de la informació i les comunicacions (TIC) han pres un paper clau en l’actual societat digital.Read More »

Intel·ligència artificial, sector públic i juristes – Clara I. Velasco Rico

En l’epíleg de l’obra col·lectiva A las puertas de la administración digital. Una guía detallada para la aplicación de las Leyes 39/2015 y 40/2015, coordinada per A. Cerrillo i Martínez, s’afirma que les nostres administracions públiques van estar immerses en un procés “d’electronificació” durant les dues darreres dècades. Aquest procés se centrava específicament en el desplegament de les infraestructures de gestió administrativa en un entorn virtual, en la posada en marxa de nous canals de comunicació entre l’Administració i els ciutadans a les xarxes i en la sistematització i reordenació dels processos de presa de decisions, tenint en compte les noves eines electròniques de gestió i tractament de la informació. Aquell paradigma era l’anomenada administració electrònica. Responen a aquesta realitat, per exemple, les modificacions de la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic i del procediment administratiu comú, l’aprovació de la Llei 11/2007, de 22 de juny, d’accés dels ciutadans als serveis públics electrònics, o, a Catalunya, la promulgació de les lleis 26/2010, de 3 d’agost, de procediment administratiu comú de les administracions públiques de Catalunya, i 29/2010, de 3 d’agost, d’ús dels mitjans electrònics al sector públic de Catalunya.

Amb aquest procés ni de bon tros conclòs (penseu només, en l’entrada en vigor demorada de determinats preceptes de la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, de procediment administratiu comú, en matèria d’administració electrònica), en els darrers anys, han emergit tecnologies disruptives que fan envellir les adaptacions per conformar una administració electrònica. Certament, hem entrat de forma vertiginosa, i amb el peu canviat, a l’era de la robòtica, dels algoritmes i de la intel·ligència artificial, de les dades massives i, també, de les cadenes de blocs (blockchains).Read More »

Estonia. The unlikely champion – Katrin Nyman-Metcalf

Winters in Estonia are perhaps not as harsh as foreigners imagine, but they can be quite cold and snowy. Despite well-functioning transport even in wintry conditions, some days it is tempting to stay indoors. Some people claim that this is the reason for Estonia developing the most advanced e-governance system in Europe, and one of the most advanced in the world. Another perhaps more accurate explanation is found in the history of the country, which regained its independence in 1991 after nearly 50 years of Soviet occupation, during which many aspects of society had been destroyed. Catching up with the Nordic neighbours in any foreseeable future appeared like an impossible dream. Fortunately, there were political leaders and people in administration who realised that there was nothing to lose in trying to skip steps that countries with more advantageous histories had gone through, in attempting entirely new solutions for administrative issues. Thus, e-governance was born – much earlier than in most countries. For example, the Estonian cabinet went paperless in the year 2000. Read More »

L’AOC, ajudant a la transformació digital de les administracions públiques – Marta Arderiu i Vicky Millan

El pas del món del paper cap al món digital ha estat i és, per a les administracions públiques i també per a les organitzacions privades, un repte present en tots els discursos, però ha estat endegat i encara menys assolit per molt pocs. La Llei 11/2007, d’accés electrònic dels ciutadans als serveis públics, va impactar ben poc en els treballadors públics i en els càrrecs electes. L’excusa del “sempre que ho permetin les seves disponibilitats pressupostàries” de la seva disposició final tercera, va ser agafada al peu de la lletra per la gran majoria de les organitzacions per tal de no haver de canviar les formes de treballar internament i de relacionar-se amb el ciutadà.

És a partir de la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques, i la Llei 40 /2015, de règim jurídic del sector públic, que s’obre la gran oportunitat per als qui realment tenim ganes de millorar el sistema públic i, en el nostre cas, el de les administracions públiques catalanes. Però el temps i els repetits fracassos ens han demostrat que no es canvien les inèrcies de treball només aplicant tecnologia als antics vicis, sinó que la transformació real comporta uns canvis d’hàbits basant-se amb una nova metodologia de treball.

Des de l’AOC, i en complicitat amb diputacions catalanes, ja hem transformat 150 organitzacions municipals, amb el mètode de treball eSET, i 1.500 treballadors públics. Valorem en més de 7 milions d’euros els estalvis que repercuteixen en aquests ajuntaments canviats, i uns 360.000 ciutadans ja se’n beneficien. Es tracta d’un model comú de treball que permet als ens compartir metodologia i recursos, i els ajuda a optimitzar les TIC, rendibilitzar costos i millorar els serveis als seus ciutadans. Té vocació d’esdevenir un estàndard al territori.Read More »