Transferir coneixement de la universitat a la societat via article 83 LOU: un afer privat – Albert Lladó

És ben conegut que bona part de la transferència de coneixement i tecnologia cap a empreses i institucions derivada de l’activitat investigadora de les universitats es vehicula a través dels contractes previstos en l’article 83 de la Llei orgànica d’universitats. D’aquesta manera, els grups de recerca, els departaments, els instituts i el professorat universitari poden formalitzar contractes amb “persones, universitats o entitats públiques i privades” per a la realització de treballs de caràcter científic, tècnic o artístic i per al desenvolupament d’ensenyaments d’especialització o activitats específiques de formació, segons el redactat de l’esmentat precepte, uns contractes en què la universitat actua com a contractista.

Sovint es considera que aquests contractes, que a la pràctica cobreixen una àmplia tipologia d’actuacions, estan subjectes al règim que disposa la Llei de contractes del sector públic (LCSP), probablement per la condició de les universitats públiques d’integrants del sector públic i independentment de quina sigui la naturalesa del contractant. En canvi, els procediments de contractació previstos a la LCSP no estan pensats per facilitar i agilitzar la transferència de coneixement i innovació fruit de l’activitat investigadora de les universitats, sinó que, ben al contrari, entren en contradicció amb les exigències que incorporen tant la Llei 2/2011, de 4 de març, d’economia sostenible (LES), com la Llei 14/2011, d’1 de juny, de la ciència, la tecnologia i la innovació (LCTI). Totes dues lleis expressen de forma explícita, tant en els seus preàmbuls com en l’articulat, la necessitat d’augmentar l’agilitat en els procediments de transmissió de l’activitat investigadora i dels drets de propietat intel·lectual, i de la competitivitat en general de les universitats espanyoles. I ho fan aplicant a aquestes activitats el dret privat.Read More »

Més problemes per a les universitats: ara no són administracions públiques – Albert Lladó Martínez

img_92740843_1Tenim les universitats públiques operant sota condicions de funcionament de mera supervivència; això es deu a diferents motius que s’arrosseguen de fa anys, i que sintetitzant excessivament es reduïen, fins ara, a dos. El primer, ben conegut i enquistat, no és altre que la manca de finançament adequat; el segon, encara més antic i més crònic que l’anterior, és l’inadequat funcionament intern de la institució i els millorables lligams amb l’exterior. Doncs bé, ara ens han afegit un tercer problema no menor, de caire jurídic, amb l’entrada en vigor de les noves lleis bàsiques administratives, la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques i la 40/2015, del règim jurídic del sector públic. El gran canvi que introdueixen pel que fa a les universitats és que han estat explícitament excloses de la condició d’administracions públiques. Quan parlo de la universitat havia utilitzat en alguna ocasió la metàfora del cotxe, explicant que no només anem justos de combustible –el finançament–, sinó que la mecànica és molt vella i s’ha de revisar de dalt a baix –el sistema de govern. Ara, la nova legislació administrativa ens vol fer creure que, a més, no tenim vehicle.Read More »

La necessitat urgent de reformar el govern de les universitats – Albert Lladó Martínez

Ja fa temps que es pot afirmar que hi ha un acord unànime sobre la necessitat d’una reforma profunda del nostre sistema universitari, i en aquest sentit s’han manifestat de forma pública i reiterada tots els àmbits implicats. Sense voler ser exhaustiu, s’han proposat models de reforma des del Govern de l’Estat, amb l’informe encarregat pel Ministeri d’Educació a una Comisión de Expertos para la Reforma del Sistema Universitario Español, publicat el febrer de 2013; des del Govern de la Generalitat i encarregat per la Secretaria d’Universitats i Recerca, amb l’informe de la Ponència per a l’estudi de la governança del sistema universitari de Catalunya, presentat l’abril de 2013, o també des de les pròpies universitats públiques catalanes, amb el Llibre Blanc de la Universitat de Catalunya, el juny de 2008, en què els rectors catalans proposen les bases per a una «reforma profunda de les universitats a Europa». Read More »