Abans de l’estiu de l’any passat, quan estàvem encara sota l’impacte de la primera onada de la pandèmia, vaig escriure sobre l’afectació que havia tingut en el dret fonamental a la protecció de dades personals la COVID-19, particularment en alguns entorns del sector públic. L’anàlisi en aquell primer apunt el vaig dur a terme mitjançant diverses preguntes, i les respostes corresponents, sobre aspectes concrets que s’havien anat plantejant durant aquells primers mesos.
Malauradament, aquesta situació de crisi que ens ha tocat viure està durant molt més del que pensàvem inicialment. I sembla que ens acompanyarà encara durant bastants mesos, com a mínim. Així, com que l’impacte de la pandèmia en la protecció de dades manté la seva vigència, he considerat oportú fer un segon article on repassaré altres situacions problemàtiques que s’han anat donant.Llegeix més »
La pandèmia que ens acompanya des del mes de març ens ha portat molts canvis en les nostres vides. Més enllà de l’afectació evident en l’àmbit de la salut, la COVID-19 i totes les mesures adoptades amb motiu de la declaració de l’estat d’alarma han provocat un impacte formidable en molts altres terrenys. En aquest article em centraré en l’afectació en el dret fonamental a la protecció de dades personals, particularment en alguns entorns del sector públic.
Mig any després de l’inici de l’aplicació plena del nou Reglament general europeu de protecció de dades (RGPD), s’ha aprovat la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals (LOPDGDD). Casualment —o potser no—, la publicació al BOE d’aquesta llei orgànica va coincidir amb el dia de la Constitució.